Revista Kostka 168 by Barcino

Revista de la Comunitat Educativa

03/13

168

Jesuïtes Gràcia · Col·legi Kostka · C. Riera Can Toda, 29-31 · Barcelona 08024 Tel.: 93 210 36 05 · www.kostka.fje.edu · info.kostka@fje.edu

sumari Revista Nº 168 · Març 2013

Portada

Sumari

Editorial

Educació Infantil

Cicle Inicial Primària

Cicle Mitjà Primària

Cicle Superior Primària

Educació Secundària Obligatòria Batxillerat Entrevista Col.laboracions alumnat

8-9 10-11 12 13

Activitats escolars Col.laboracions professorat

14-15

Projectes

18-19

Pastoral Llengües estrangeres

16-17 20 21-22-23

Paraescolars

Antics alumnes

Escola de música

AMPA-KOSTKA

Contraportada

Consell de redacció Oriol Navarro, Núria Estévez, Virginia Menéndez, Joaquim Molina, Jordi Pascual, Albert Sáenz i Carme Targarona.

editorial

La Comunicació El final del segon trimestre del curs arriba, aquests darrers

Per un altre costat, la 19a Mostra de Música i la 3a edició

anys, carregat d’un seguit d’activitats on la comunicació hi té

del Dia de Sant Ignasi, representen dues celebracions

un paper fonamental.

que comuniquen molt més que les paraules: la música i

Tres han estat els moments clau: hem realitzat ja les dues jornades de portes obertes per a comunicar a les famílies interessades el nostre projecte educatiu i el futur que estem construint; en segon lloc, hem gaudit de la 19a Mostra de Música Instrumental amb la participació de més de 500 joves músics del nostre país per a comunicar un dels trets més característics de l’escola i, finalment, hem celebrat de manera conjunta amb totes les escoles de Jesuïtes Educació

el missatge d’Ignasi de Loyola. En un cas i en l’altre, l’abast d’aquesta comunicació ha estat molt gran. Han estat milers els seus destinataris: centenars de músics joves i assistents a la Mostra i tot l’alumnat, educadors i famílies de les escoles de Jesuïtes de Catalunya. Moltes persones han estat els destinataris de la nostra comunicació i han rebut un missatge clar. I és per l’abast que ha tingut, que la nostra responsabilitat és intentar fer-ho bé.

el dia de Sant Ignasi per a comunicar quin és el nostre sentit

Però sovint no valorem prou la necessitat de la comunicació

identitari i el nostre origen.

en entorns més reduïts, privats i propers.

La comunicació és, en totes aquestes activitats, el medi

Per comunicar, hem de tenir clar el missatge, allò que volem

fonamental per a aconseguir els objectius que ens proposem.

transmetre. Després hem de saber expressar allò que

I és per aquest motiu que intentem preparar i realitzar

sentim per a, posteriorment, compartir-ho. Ens cal abans,

aquesta comunicació de la manera més acurada i eficaç

doncs, saber què sentim, què vivim, què pensem realment.

possible. Volem ser creïbles i transparents en un moment

Hem de ser capaços de fer silenci, d’aturar-nos, de mirar

i en un context on comprovem, sorpresos, que aquests

cap en dins, cap el nostre interior per identificar els nostres

valors no han estat dominants en sectors econòmics, polítics

sentiments i les causes que els generen. Només així podrem

i socials del nostre entorn més proper.

comunicar-nos sincerament i enriquir i enriquir-nos amb les

A les jornades de portes obertes hem volgut comunicar a les famílies interessades les nostres opcions educatives i el

aportacions dels que ens envolten. Així creixem i ajudem a créixer.

projecte de creixement i d’integració del col·legi Cormar al

No podem defugir, des de l’escola i des de casa, la necessitat

Kostka. Hem volgut transmetre el convenciment que tenim,

d’afrontar aquest treball de la interioritat que ens ha de

que aquest projecte de creixement garanteix i reforça

permetre viure, comunicar i créixer. El temps de Quaresma

justament la nostra oferta educativa per a les famílies que

i la celebració joiosa de la Pasqua de Resurrecció poden ser

optin per l’escola. Era important explicar-ho bé. I fer-ho a

una bona oportunitat.

través de la paraula, de les imatges, i també del testimoni directe dels i les mestres i educadors de l’escola. I estem segurs que el missatge ha arribat, que la comunicació s’ha establert entre uns i altres.

Bona Pasqua! Oriol Navarro i Oller Director General

educació infantil La psicomotrocitat a Infantil

• Els alumnes d’infantil, un cop a la setmana, fem psicomotricitat!!! arribem a casa per la tarda expliquem als pares que avui hem fet de lleons, gats, serps i que ens hem convertit • Quan en croquetes… Fins i tot, quan estem a la sala de psicomotricitat, ens apareix un mag i ens converteix en unes sardines molt llestes que no es deixen enllaunar per la màquina, supermàquina… pares us penseu… Però què fan els nens a psicomotricitat? Doncs la resposta és ben fàcil: mitjançant els animals, • Elscontes motrius i circuits treballem aspectes molt importants per a la nostra evolució, com són: els patrons motors, organització espacial, temporal,..

Racons Infantil 3

Racons Infantil 4

I el més important:

Racons Infantil 5

• Ens ho passem tan bé..... I jugant aprenem, sense adonar-nos, moltes coses !!!

cicle inicial primària

Piet Mondrian en el Cicle Inicial Piet Mondrian va néixer a Holanda l’any 1872. Va estudiar Belles Arts a pesar de l’oposició dels seus pares. Les seves primeres obres representen paisatges amb colors neutres: grisos, malves, verd fosc i va ser, més endavant, quan va començar amb colors més brillants. Quan es va traslladar a París, va pintar quadres més cubistes i va fer de les línies verticals i horitzontals tota una història. També utilitzava blocs de colors primaris: blau, groc i vermell. Durant uns dies el Cicle Inicial hem fet d’artistes!. Cada nen i cada nena s’ha disfressat de Piet Mondrian i ha conegut obres d’ell. Amb entusiasme, us presentem un recull de fotografies dels treballs que hem creat a l’àrea de Plàstica / Arts and Crafts.

cicle mitjà primària Sortida al Zoo dels alumnes de 3r EP Els nois i noies de 3r de Primària us volem explicar les vivències més boniques de la visita que vàrem fer al Zoo. En un vídeo vàrem veure el naixement d’una girafa!

observar cada animal, la monitora ens explicava coses molt interessants: què menja, com es desplaça, on viu, etc. Després contestàvem les preguntes del quadern i així ens adonàvem si havíem estat prou atents/es o no gaire.

Vam veure ullals i cranis d’alguns animals i també ens van deixar tocar la pell d’un ós polar, d’una pantera... i ens van explicar que segons la pell ja podem saber on viuen: al Pol Nord, a la Sabana Africana...

Ens van explicar moltes coses interessants i sobretot vàrem aprendre moltíssim sobre alguns mamífers com l’elefant, la girafa, l’ hipopòtam, el cangur, el camell, el dromedari i alguns més.

Les monitores de Zoo ens van donar uns quaderns d’activitats i ens van acompanyar a veure els primers animals mamífers. Durant el recorregut ens aturàvem a

Les cabres corrien i s’enfilaven a les roques, els micos saltaven i eren molt divertits, ens van agradar molt veure dragons de Komodo, pingüins, foques, tigres, panteres i lleons. Però no ens oblidem que també vàrem tenir moments per veure rèptils, amfibis i alguns ocells. Què divertits eren els flamencs! Amb aquesta sortida ens vam divertir, vam aprendre moltes coses i també ens vam fer un tip de fer fotos! Tantes, que alguns/es ens vàrem quedar sense bateria i ja no vam poder fer les últimes fotos a l’espectacle de dofins... Quina llàstima! Va ser un dia espectacular! i per això us el volem mostrar amb algunes fotografies. Esperem que us agradi!

cicle superior primària Els capgrossos de cicle superior !! Alguns nois/es de Cicle Superior hem fet un taller de capgrossos. Primer per grups vàrem fer el disseny del capgròs. Llavors vàrem inflar un gran globus que es va anar cobrint de capes de paper de diari i cola de pintor. Després de 3-4 capes, el cap ja tenia la forma i duresa desitjades. Ara només calia fer el forat per poder veure i decorar la nostra creació.

educació secundària obligatòria Diari del supersolidari 2012 5 DE DESEMBRE Com ja sabeu, hi ha moltes famílies que estan passant uns moments difícils. Ja sigui perquè no poden pagar la llum, el gas, o una cosa que per nosaltres és tan normal com obrir la nevera i trobar moltes coses on poder escollir; doncs hi ha gent que no pot. Hi ha gent que no té diners per comprar-se menjar, no diem de no poder berenar, ens referim al fet de no poder menjar absolutament res en tot el dia. Ara, més que mai, cal aportar el teu granet de sorra en aquesta campanya. Cada any els alumnes de 4rt d’ESO organitzen una campanya solidària, anomenada Supersolidari, que consisteix en què cada curs porti l’aliment que li hagi tocat. Pot ser des de llet, arròs, oli, llegums, pasta o llaunes de conserva. Avui dia 5 de desembre, el nostre curs de 4rt d’ESO hem assumit una gran responsabilitat: intentar recaptar tot el menjar possible per a aquestes persones, per tal de que, almenys per un temps, puguin viure millor. Primer de tot, ens hem organitzat en comissions. N’hi ha una que s’encarrega de passar classe per classe explicant que és el supersolidari, una altra que fa l’inventari de tot el menjar recollit, els qui el recullen, els qui fan fotografies de tot el procés i els qui es dediquen a l’àmbit de la plàstica fent murals i cartells.Tots contribuïm a una bona causa! 11 DE DESEMBRE Avui alguns hem continuat preparant el nostre discurs per fer a las classes. Altres, han preparat les capses per recollir els aliments; n’hi ha que han acabat d’organitzar-ho tot perquè no ens descomptem ni en un quilo dels aliments recol·lectats. També hem fet fotografies i hem acabat el pòster de la campanya.

12 DE DESEMBRE Avui ens hem posat en marxa! Alguns dels alumnes han anat a explicar a les classes què era el supersolidari i a motivar-los perquè col·laboressin amb nosaltres. Per la nostra sorpresa, alguns dels alumnes ja havien portat aliments per ajudar a les famílies, els quals al final de la recollida els portarem a la parròquia del Carmel, on els repartiran. A més, avui ens han fet una xerrada sobre el Banc d’Aliments per acabar-nos de fer entendre que la nostra feina, en aquest moment, es podria dir que és imprescindible, ja que hi ha molta gent que amb aquesta contribució que estem fent podran passar un millor Nadal. També hem repartit els pòsters per totes les classes perquè cada cop que el vegin recordin que han d’ajudar i portar els aliments corresponents a fi que els puguem recollir. 13 DE DESEMBRE Seguint una mica amb la línia d’ahir, hem continuat passant per les classes per animar la gent perquè porti els aliments que els toquen per contribuir a aquesta bona causa. Hem fet més fotografies i hem recollit més aliments. Estem molt contents perquè veiem que els alumnes col·laboren i porten el que els hem demanat. 14 DE DESEMBRE Avui hem fet un recordatori a les classes per tal de motivar-los i que continuïn com fins ara. 16 DE DESEMBRE Després del cap de setmana, hem passat per les classes a recollir més aliments -si és que els alumnes n’havien portat- i per la nostra alegria les capses n’eren plenes! Continuant així, aconseguirem recaptar bastants quilos de menjar!

educació secundària obligatòria

18 DE DESEMBRE Avui, com en tots els altres dies passats, hem continuat amb la nostra tasca recollint i animant per tal que portin més aliments per a les famílies. El magatzem ja és quasi ple! 19 DE DESEMBRE A punt ja d’acabar el temps per recaptar aliments, ens hem organitzat per concloure el que faltava per fer. Hem recollit més aliments a les classes, hem dibuixat un mural, hem fet els discursos i hem organitzat com aniria tot el dia de portar el menjar a la parròquia, en quin ordre faríem les coses o qui les duria a terme. 20 DE DESEMBRE Últim dia de recollida! Avui hem fet tot l’inventari dels aliments recaptats i hem passat per totes les classes per acabar de recollir els últims que havien portat els alumnes. Gràcies a la seva ajuda, hem aconseguit recaptar molts quilos d’aliments per a les famílies que ho necessiten i les quals estaran molt agraïdes. També hem enllestit tota l’organització pel gran dia que ens espera demà. 21 DE DESEMBRE Dia del lliurament del menjar! Avui hem entrat més tard a l’escola i només arribar ens hem organitzat per formar una cadena i així portar els aliments del magatzem a l’auditori. Allà, ens hem adonat que la nostra tasca ha tingut un molt bon final... hem aconseguit recaptar 877kg d’aliments; repartit entre: llaunes de conserva, pasta, oli, llegums, llet i arròs. Després del pati, i que els nens de primària veiessin totes les capses plenes d’aliments que teníem, hem carregat la furgoneta i ens n’hem anat a la parròquia del Carmel, on hem deixat tot el menjar i hem reflexionat sobre tot el que havíem portat a terme.

El Pedro ens ha fet una petita celebració i una reflexió a partir de la llum de quatre espelmes, la vermella (quan una família demana ajuda), la groga (quan rebem aquesta crida), la verda (donem llum verda a iniciar una campanya per ajudar-la), i la blava (quan aconseguim el que ens proposem). La Lola, que pertany des de fa 25 anys a la parròquia en el tema dels aliments, ens ha explicat com ho reparteixen, s’organitzen i també quin criteri fan servir. A més, unes ex-alumnes de l’escola ens han explicat la seva experiència col·laborant en la recollida d’aliments. Finalment, hem fet un aplaudiment per la feina realitzada i ens hem desitjat el bon Nadal. Ens sentim molt orgullosos de la feina que hem fet i hem constatat que quan treballem tots junts podem aconseguir el que ens proposem. Ha estat una molt bona experiència perquè encara que hem tingut alguna dificultat, hem pogut realitzar el que ens havíem plantejat. Marta Gangonells, ESO 4-B

batxillerat Un TR molt creatiu!!!

Durant aquest curs estic estudiant segon de batxillerat de la modalitat científica. Quan fa un any, els nostres tutors de primer de batxillerat ens van parlar del treball de recerca, jo tenia molt clar que volia realitzar un treballat relacionat amb el món artístic. Si vaig prendre aquesta decisió va ser perquè vaig creure que el treball resultant podia ser molt més creatiu i vistós. Una vegada presentat el treball crec que he complert aquest objectiu. El meu treball en concret es basa en el Disseny de Moda, inspirat en la dècada dels 20 i dels 60 del S. XX. El quer pretenia era crear una col·lecció de moda inspirada en la de les dècades dels anys 1920 i 1960. Per tal de complir aquest objectiu, vaig haver de buscar molta informació relacionada amb aquesta temàtica, com les tendències socials i artístiques de l’època, per tal de que m’ajudessin a realitzar una bona part pràctica. Vaig anar a la Biblioteca de Belles Arts per tal de fer un bon recull d’informació sobre llibres, webs i articles especialitzats en fotografia, art, disseny i cinema. M’agradaria destacar la tendència masculinitzant i alliberadora de la moda dels anys 20 que correspon a un nou model de dona que sorgeix amb el final de la 1a Guerra Mundial. Durant aquests anys van aparèixer grans dissenyadors com Coco Chanel.

De la mateixa manera destaquem la tendència infantil i el moviment jove dels anys 1960 amb els seus looks acolorits i geomètrics. Cada tendència correspon a un context històric diferent i per això el resultat és diferent. Aquests trets estilístics han estat una gran font d’inspiració pels meus dissenys. Un cop feta aquesta recollida d’informació, vaig realitzar la part pràctica que va consistir en el disseny de la meva pròpia col·lecció de moda. Per realitzar-la, vaig emprar diversos materials artístics (llapis, retoladors, papers,...) i vaig aprendre a utilitzar la tècnica d’aquarel·la. El procés creatiu, el vaig iniciar pensant idees originals i plasmant-les en diversos esbossos, fins a seleccionar 16 dissenys. Els vaig dibuixa amb paper d’aquarel·la en un format DIN-A3 per a ser presentats com a resultat final de la meva part pràctica. Finalment, vaig fer la meva presentació del treball davant d’un tribunal i dels meus companys. Cal dir, que en veure la sala tan plena em vaig posar un xic nerviós però tot va anar molt bé. D’aquesta manera vaig aconseguir els meus objectius del meu Treball de Recerca. N’estic molt orgullós! Aquí us mostro algunes de les imatges del procés creatiu i dels dissenys finals. Carles Fernández, estudiant de BAT-2 Nota de la seva tutora, Rosa Mayol: tenim a la nostra escola un futur dissenyador de les passarel·les de Milà, París i Nova York?

batxillerat Aforismes de l’amic e l’amat de Ramon Llull (2012-13) MARC CALVO CARMONA

NEREA CANO

Es trobà l’Amic al seu Amat ferit de mort i li digué: – Si ja no hi seràs, qui m’ensenyarà què és l’Amor?

Estava l’Amat passejant. En veure l’Amic sol i abatut, s’hi apropa tot dient:

Respongué:

– Amic, tens cap afecció?

– La meva absència i el dolor que l’acompanyarà.

– No.

DAVID PASCUAL Preguntà l’Amic a Amat: – Quin és el millor regal que es pot fer a algú? – Amat respongué: – L’amor, ja que per molt que aquest sigui efímer el seu record romandrà per sempre. ALBERT CRUSELLS MOLAS

– Has estat víctima d’injustícia? – No. – T’ha esdevingut cap vilesa? – No. – Aleshores, com es que plores? – Amat -respongué l’Amic- el meu mal no deriva d’element existent. Prové del meu cor. El danya i el perjudica. És el mal d’Amor.

L’amor et fa veure que aquella persona té els defectes més perfectes del món. PAULA GARCIA Una nit l’Amic sense son li preguntà a l’Amat: – Amat, quan estaré preparat per amar? I l’Amat li respongué: – Amic, quan tanquis els ulls i obris el cor ho veuràs. PAU DE LA CUESTA L’amor no es pot descriure ni entendre, ens limita, però justament en aquest límit resideix l’essència humana. GUILLEM GARCIA Digué un home a l’Amic: – què en seria, de la vida, sense l’amor del teu Amat? Respongué: – què en seria, d’uns ulls que no veuen, o d’un home que no sent, d’un dia sense llum o d’un llum que no il·lumina? Què en seria, d’un amor sense vida?

Premi CIRIT El nostre alumne David Ortiz Ciruela ha estat mereixidor d’un premi CIRIT pel treball titulat “LA REPRESSIÓ DEL FRANQUISME: situació dels nens represaliats durant la Guerra Civil i la postguerra” i tutoritzat per la professora Mª Carmen Gómez Vallecillos. Els premis CIRIT són atorgats per la Generalitat de Catalunya als millors Treballs de Recerca. Totes les escoles i instituts de Catalunya poden presentar treballs dels seus alumnes. Un tribunal selecciona els millors d’acord amb uns criteris que prioritzen l’originalitat i l’interès del tema, el caràcter interdisciplinari del treball, la correcció metodològica i el rigor científic de les conclusions, la qualitat lingüística i la presentació general del treball i del resum. Els premis s’entregaran en un acte oficial amb representació del govern de Catalunya el proper 23 de març a l’Auditori de Barcelona. Enhorabona David!!

entrevista Narcís Bausà En Narcís Bausà s’ha jubilat. Va cloure les seves activitats laborals a finals del mes de novembre i, durant el dinar de Nadal del personal, se li va retre un merescut homenatge. Ens ve a veure passat uns mesos i el trobem tan animós i content com sempre. Narcís, ens n’alegrem molt de veure’t. Quants anys has estat treballant a l’escola? He estat treballant al col·legi des del 1972, és a dir, 40 anys. Abans havia treballat un any en una escola del Prat de Llobregat. Com va ser la teva arribada al llavors Col·legi SEK? a través de qui vas començar a treballar? Doncs jo havia deixat un curriculum vitae al Col·legi de Doctors i Llicenciats i allà el va trobar en Joan P. Gibert, que llavors treballava al SEK de monitor, i ho va portar. Em van trucar. Recordo que em va entrevistar en Diego de Haro, cap d’estudis de l’escola (que, per cert, em va fer esperar dues hores!). Aquell any vàrem entrar 4 professors nous : en Segarra, en Morales, en Díez i jo mateix. Va representar un canvi important en un col·legi que llavors devia de tenir tan sols 10 o 12 professors. Això era al SEK del carrer de Llúria, que ocupava la darrera planta per sobre de la residència dels pares jesuïtes. Allà vaig estar treballant fins al canvi a les actuals instal·lacions (1984) i he seguit aquí fins al moment de la jubilació. En tots aquests anys, quines tasques has realitzat a l’escola? La meva feina inicial era de professor de matemàtiques i ciències naturals, que ha estat la tasca principal durant tots els anys que he dedicat a l’ensenyament. També he fet durant molts anys de tutor (a 7è i 8è d’EGB, a 3r i 4t d’ESO i a 1r i 2n de BAT).

Durant alguns anys vaig confeccionar els horaris de l’escola (quina feinada!). En traslladar-nos a Gràcia, va ser l’època en que van sortir els primers ordinadors personals i em vaig ocupar de la sala d’informàtica i de donar classe de tractament de textos i full de càlcul (encara no existia internet!). També vaig ser cap del departament de matemàtiques i ciències durant una bona etapa. Explica alguna anècdota divertida i algun moment crític, succeïts al llarg de la teva estada al col·legi Recordo les sessions d’avaluació durant els anys 70, en les quals sabies quan entraves,...però mai quan sorties!. Eren juntes d’avaluació exhaustives i esgotadores. Recordo una avaluació final de curs que va començar a les 4 de la tarda i va acabar a les 12 de la nit. També recordo agradablement l’ambient de companyonia entre els pocs professors que havia llavors a l’escola, quan era d’una sola línia. Ens enteníem molt bé i fèiem sortides junts els caps de setmana. Coses negatives i moments crítics també hi ha hagut. Com aquella vegada que en una excursió a Montserrat es va perdre una noia...,sort que la vam trobar al cap de poc, però l’ensurt ja el vam tenir. També com a aspecte negatiu haig de destacar la crisi del col·legi al 1994. Aquell va ser un curs molt difícil. Com valores la teva tasca com a educador? Crec que la feina de professor és molt pesada i que dóna molts maldecaps el fet de treballar amb joves adolescents de l’ESO i el BAT; sempre tens dubtes de si estàs actuant de forma correcta i de vegades tens la sensació de fracàs. La feina d’un educador no es veu reeixida mentre la fas, fins que un bon dia quan vas pel carrer, et trobes amb un/a noi/a, et saluda, et recorda qui és (jo sóc poc fisonomista) i t’agraeix tot el que vas fer per ell/a. Aquest moment val per tot l’or del món... Què fas a partir del moment que has deixat de treballar? què ocupa ara el teu temps? La jubilació no ha suposat cap trauma per a mi, encara que els primers dies, quan penses que no et cal anar a treballar, se’t fa una mica estrany. Però a l’estar en jubilació parcial prèviament, m’he anat adaptant. Em passo molts dies a Margalef (Priorat), on amb el meu germà ens dediquem a fer una mica de pagès a l’hortet i poder menjar verdures fresques i naturals. Amb la Fina, la meva dona, ens dediquem també a fer de cangurs del net en les hores en que els seus pares no poden ser-hi. És molt maco i el gaudim molt!. Cada dia, també amb la Fina, anem a caminar una estona; cal fer exercici. D’altra banda, ara tinc temps per a llegir, passar estones amb l’ordinador, estic fent un curset de retocs fotogràfics,...es tracta d’ocupar el temps. Gràcies per compartir la teva experiència, Narcís, ens ha encantat tornar-te a veure pel Kostka. Et desitgem tot el bo i millor, company. Una forta abraçada. Albert Sáenz

col·laboracions alumnat Visita a l’escola Jesuïtes Poble Sec El passat dia 6 de febrer els alumnes de Sociologia de 1r de Batxillerat vam visitar l’escola Jesuïtes Poble Sec – Col·legi Sant Pere Claver. El motiu d’aquesta visita és la gran multiculturalitat que presenta aquest col·legi amb més d’un 70% d’alumnes d’origen estranger. Podem trobar-hi nens xinesos, indis, paquistanesos, equatorians entre d’altres, tots amb llengües, religions i tradicions diferents. Tot i aquesta diversitat i les dificultats que aquesta suposa, tenen un molt bon nivell de català i els resultats de les proves de competències bàsiques són elevats. Això s’aconsegueix mitjançant una gran cura alhora de contractar i seguir formant els professionals educatius, així com amb el desenvolupament d’una sèrie de projectes pedagògics que tenen com a objectiu que els alumnes surtin perfectament preparats per enfrontar-se al seu futur, un futur que, potser, no serà tant fàcil com el nostre degut a les seves condicions socials. L’escola és també molt conscient de la realitat del barri en què es troba (el Poble Sec) i de la diversitat cultural que comporta. Per això s’ensenya als alumnes a veure la diversitat cultural com una font d’enriquiment i no com un obstacle i participen activament en projectes per potenciar el desenvolupament del barri i dels seus habitants. Els recursos de l’escola són limitats, però aconsegueixen mantenir-se gràcies als seus projectes innovadors. Amb ells han guanyat molts premis com ara el 1r premi Clau de

Sol i el segon premi de l’ensenyament atorgat per la Fundació Cercle d’Economia. També són ajudats per la xarxa de Jesuïtes Educació. Des del primer moment ens vam sentir molt acollits per la directora, la MªÀngels Brescó, pels professors del centre i pels nens i nenes de 6è de Primària, els quals estaven molt il·lusionats per la nostra visita i es van esforçar molt alhora de mostrar-nos les seves cultures. Les seves exposicions van ser una sorpresa per nosaltres, ja que ens van mostrar la gran naturalitat amb la que tractaven temes que nosaltres creiem que serien conflictius: un exemple seria la manera amb la que integren el pensament catòlic del centre amb la diversitat religiosa dels estudiants.També van mostrar-nos el clima d’afecte i respecte que es respira a l’escola, el qual es veu afavorit per la mida de l’escola. Aquesta sortida ens ha permès ser més conscients de la diversitat cultural de la nostra ciutat. Tot i que hi ha moltes diferències entre les cultures són més les coses que les uneixen que les que les separen. Esperem amb moltes ganes la seva visita a la nostra escola per retornar-los una mica de tot el que ens han ensenyat. Ja hem començat a preparar-los un regal especial per quan vinguin! Marc Calvo i Anna Martín, 1r de Batxillerat

activitats escolars Carnaval

activitats escolars La Pau

col.laboracions professorat Tecnologia a l’ESO Vivim un moment on l’assignatura de Tecnologia està en perill, si finalment la llei Wert es posa en pràctica. Pot suposar una pèrdua de competències tecnològiques dels nostres alumnes/fills, que es posen de manifest en moltes de les activitats que duem a terme en el taller. Durant molts anys, la Tecnologia ha estat una assignatura vinculada a les noves tecnologies i a coneixements generals que un alumne ha de tenir per a poder enfrontar-se al món. Molts alumnes voldran estudiar una carrera tecnològica i els primers descobriments els han de fer a la matèria de Tecnologia. És per aquest motiu que aquest any a 3r d’ESO, al tema de Motors tèrmics, els alumnes han pogut veure un motor de 4 temps i també han desmuntat un motor de 2 temps. Amb això han descobert quin és el funcionament d’un motor i les seves parts d’una forma real. A continuació es poden veure les imatges dels alumnes realitzant la part pràctica de l’activitat. Àlex Luque

Artístic Kostka Per molts estudiants, la plàstica és una matèria menor, una maria. Tanmateix, la neurociència ha provat que l’habilitat i el desenvolupament visual per dibuixar, pintar o modelar són crucials per millorar el rendiment acadèmic en la resta de disciplines. Diversos estudis científics demostren que aprendre utilitzant “estratègies artístiques” millora significativament el rendiment acadèmic.* L’art està ben present a l’escola Kostka. Ens hi apropem d’una manera multidisciplinar durant l’ESO i el batxillerat artístic. L’equip de professors d’artístic dissenyem les activitats diàries pensant en tot el recorregut formatiu de l’alumne. Busquem mostrar les diferents disciplines artístiques per dotar l’alumne de visió i eines per entendre el món audiovisual i poder-hi participar. Posant èmfasi, en tot moment, en la creativitat. En l’assignatura de Visual i Plàstica, durant l’ESO, treballem des de diferents vessants artístiques: dibuix artístic, pintura, escultura, dibuix tècnic, fotografia i disseny. També ens introduïm a la història de l’art treballant els moviments artístics i descobrint-ne els artistes més significatius. Els alumnes de Batxillerat Artístic, estudien i practiquen diferents matèries artístiques (volum, disseny, dibuix artístic, dibuix tècnic, història de l’art i cultura audiovisual). Busquem que tinguin una visió àmplia per poder decidir com continuar la seva formació artística. El nostre objectiu a la matèria de dibuix tècnic és assolir eines per analitzar, dissenyar i representar objectes o espais que ens permetran donar a les nostres creacions la rigorositat necessària per poder-les produir o construir. A l’assignatura de dibuix artístic treballem amb diferents tècniques, com l’aquarel·la, el pastel, el carbó, les cretes, l’acrílic o el grafit. Aprofundim en l’anàlisi i la representació de les formes. Els alumnes han participat en el concurs de postals de Nadal de l’Escola Kostka. També, en el concurs de cartells de la 19a Mostra de Música d’enguany, on hem aprofitat per iniciar-nos en el Photoshop. Estem realitzant diverses exposicions dels nostres treballs en espais de l’escola. A la matèria de Volum al llarg del primer trimestre s’han realitzat creacions tridimensionals en referència a l’art modern occidental alhora que s’ha qüestionat quines són les creacions tridimensionals que més han marcat al llarg del segle XX per comprendre el volum i l’espai. Durant aquest segon trimestre s’ha tractat sobre l’ Articulació dels cossos i ordenació en l’espai. Com es genera; vessants funcional, narrativa, estètica i simbòlica de l’espai. Es treballa

* “Per a què serveix la plàstica”, Cervell de Sis. Revista ES de La Vanguardia, 3 de novembre de 2012

amb exemples dins el context contemporani. A la matèria de Fonaments s’ha treballat en dos àmbits diferenciats: el primer dedicat al disseny en l’àmbit de La comunicació: tipografia, logotips, imatge corporativa, edició impresa, edició digital i la història del disseny; han generat noves estratègies projectuals amb la realització corresponent d’un projecte personal. A hores d’ara estem immersos dins l’àmbit de l’objecte on s’engloben tècniques pròpies del disseny industrial o del producte, de joieria, de disseny tèxtil ...Els treballs realitzats busquen apropar-se a un resultat professional; és per això que en acabar l’activitat proposada es dedica una sessió a la presentació del projecte a l’aula i a la seva coavaluació. Dins l’assignatura de cultura audiovisual treballem la fotografia, el còmic, el vídeo i el cinema. Els primer trimestre, hem estudiat la fotografia i hem realitzat diferents projectes fotogràfics. L’objectiu és que l’alumne obtingui una mirada crítica i analítica davant la imatge fotogràfica i audiovisual. Aquí us presentem i us convidem a visitar el nostre blog artístic (http://artkostka.blogspot.com.es/), on hi podreu veure tots els treballs, exposicions i activitats que anem realitzant durant el curs en totes les assignatures d’artístic. Esperem que us agradi! Mònica Bravo, Roser Cuadrado i Rosa Mayol

projectes On comença i on acaba l’escola? S’entra a l’escola només quan s’obren les portes, I un cop es tanquen la deixem enrera? Alumnes, professors i mestres, famílies, tots fem un camí a diari que ens porta a l’escola des del mes de setembre fins el mes de juny (més en alguns casos!), de dilluns a divendres, i en ocasions també alguns caps de setmana. El camí de casa a l’escola i a l’inrevés acabarà essent part de les nostres vides i, possiblement, s’acabi convertint en uns d’aquells records que ens acompanyarà per sempre. El projecte “Camí escolar, espai amic” planteja convertir el camí a l’escola en un espai segur, tranquil, on els nens i nenes tinguin punts de referència i coneguin persones, comerços, edificis, el seu barri, la seva història. També pretén que comerços i comerciants puguin participar i retornar, d’alguna forma, una certa humanitat als nostres carrers que –estarem d’acord– possiblement va començar a perdre’s amb l’éxit de l’automòbil com a mitjà de transport massiu. L’AMPA, l’ajuntament (a través de diversos departaments) i l’escola col·laborem en aquest projecte obert a tota la comunitat educativa i al barri. L’AMPA està fent intenses gestions per a donar-ho a conéixer als comerciants. En Josep Mª Sánchez i en José Soriano, i una comissió de pares col·laboradors –just és reconéixer-ho-, han estat al darrera de forma incansable des de la proposta inicial. L’Ajuntament està intervenint, en la mesura que els mitjans econòmics actualment a l’abast ho permeten, per tal de fer més amable l’entorn dels carrers de l’escola: intervencions semafòriques i senyalitzacions dels carrers, inserció de cavallons o ressalts a cruïlles circumdants, arranjament de voreres, entre d’altres. El claustre de mestres i professors també està implicat, i portarem a terme activitats, per a algunes de les quals comptem amb les famílies de forma decidida. Dedicarem algunes tutories a fer una tasca en primer lloc d’informació sobre el què és el camí escolar,

i a continuació de conscienciació de l’alumnat: serà un treball compartit, cooperatiu, i a partir del qual s’elaboraran pòsters i/o murals a cada grup-classe.També participarà l’àrea de Plàstica: us imagineu un plànol gegant del barri, marcant els itineraris de casa al col·legi de tots els components d’un aula concreta, de formes diferents? A més, als cursos de 1r i 6è està prevista la presència de la Guàrdia Urbana, i el tema del camí escolar ocuparà bona part de les seves xerrades. No obstant, volem proposar-vos una activitat que pot tenir encara més valor afegit, perquè serà una activitat compartida per tota la Comunitat Educativa, alumnes, pares i mestres. De ben segur que molts de vosaltres ja estareu pensant en les vacances de Setmana Santa, malgrat que bona part de vosaltres, pares, treballareu bona part dels dies. Tanmateix, de ben segur que trobareu una o dues horetes per compartir amb el vostre fill o filla, amb motiu del Camí Escolar. Us proposem una passejada tranquil·la i serena, junts, quants més de cada família millor, tot seguint el camí que feu quotidianament de casa al col·legi, però a peu, amb una càmara fotogràfica, que no ha d’acomplir el més mínim requeriment: la que vulgueu o en disposeu! Preneu-vos tot el temps que vulgueu, atureu-vos en els racons que us porten els records més entranyables, en els llocs amb els edificis més emblemàtics, en els espais que us ajudin a evocar els millors moments viscuts… I feu una foto, o vàries, les que vulgueu!! Voldríem que a partir del curs de 4t de Primària les fotografies fossin realitzades per l’alumne/a. De 3r a cursos inferiors, opteu vosaltres. Per una vegada, us convidem a fer un exercici totalment lliure, convidant-vos senzillament a què gaudiu d’aquesta estona. El camí escolar, vist amb els ulls de la il·lusió i l’esperit positiu, pot contribuir decisivament a veure l’escola com un lloc d’alegria i felicitat per tot el que s’aprèn i s’hi viu. Posteriorment, les fotografies seran exposades públicament.

A finals de maig, la fase d’elaboració del projecte del Camí Escolar culminarà amb una festa d’inauguració a la tarda que promet ser emocionant i divertida i a la qual hi serà convidada tota la comunitat educativa. Tant de bo ens engresquem tots plegats per tal d’aconseguir que aquest projecte sigui un èxit. José Soriano i Joaquim Molina

projectes Horitzó 2020 Com la majoria de vosaltres ja sabeu enguany estem realitzant unitats bàsiques de participació per totes les escoles de la fundació jesuïtes educació. Les UBPs és una iniciativa de Jesuïtes educació que té com a objectiu principal promoure el debat i la participació entre tots els educadors de les escoles , grups de famílies i altres agents socials, entorn la definició de l’horitzó dins del marc estratègic JE 2020. Les Unitats bàsiques de participació estan formades per dos agents d’impuls de participació (AIPs) , que s’encarreguen de la convocatòria i la dinamització, més 8-12 persones participants. En sessions de 2 hores de durada i, a través d’una dinàmica facilitadora de la participació i creativitat, ens allunyen de les limitacions quotidianes i ens conviden a imaginar diferents possibilitats respecte a l’educació i els processos d’ensenyament aprenentatge, tot buscant compartir sense perjudicis les idees, iniciatives i projectes per anar construir un horitzó comú diferent. Es tracta de centrar el nostre punt de mira més en el què i no en el com. Al Kostka hem fet 8 UBPs amb la participació de tots els membres de la comunitat educativa (una UBP amb els membres de l’AMPA, quatre amb participació de professorses, un de personal d’administració i serveis i dos amb coordinadors i responsables pedagògics); un total de 96

persones. Totes aquestes trobades no serien possible sense la col·laboració desinteressada dels AIPs (Agents impulsors de la participació) que, en el nostre centre han estat els següents Albert Sáenz, Esther de Haro, Teresa Pombo, Jordi Pascual, Rosa Mayol, Oriol Navarro, Pedro Rivero, Joaquim Molina,Virginia Menéndez i Josep Mª Inglavaga. Cal dir, també, que estem fent al mateix amb els alumnes de tots els nivells ( des de INF-3 a 2n BAT) mitjançant les APAs (Activitats de participació de l’alumnat). Els moments de trobada es fan en hora de tutoria amb la coordinació i l’animació dels tutors. El passat dia 12-02-2013 a les 19h es va dur a terme una UBP a l’aula B105 de l’edifici de Pompeu amb la participació de les mares i pares representants de l’AMPA. La UBP va ser molt productiva i es van proposar moltes idees innovadores de futur. La gran novetat va ser la presència de les càmeres de TV3 que van recollir la notícia i van gravar l’esdeveniment. Haurem de restar atents a la futura emissió. Tan bon punt tinguem notícies de dia i hora ho comunicarem a tothom. Horitzó 2020: Només junts serà possible!!! Josep Mª Inglavaga i López, director acadèmic

pastoral El despertar interior dels nens/es. Amb tu, MÉS!!! Tots els pares volem donar el millor als nostres fills i el nostre somni és ajudar a que es compleixin, a que siguin feliços, que la seva existència transcorri joiosa i sana. Per això triem l’alimentació adequada, l’horari oportú, els espais més rics i segurs, una bona escola,... Fins i tot el tenir un fill ens fa als pares ser millors persones, ja que tenim cura de les nostres expressions i els nostres actes, perquè volem transmetre’ls valors solidaris, ecològics i socials i sabem que ells no aprenen dels nostres discursos sinó dels nostres comportaments. Com donar formació espiritual al seu fill/a? Depenent de la seva vivència de fe d’infantesa i joventut, poden sentir-se inclinats a transmetre la seva fe com un tresor, a negar-la, a deixar que triï més endavant,... ... Aquesta decisió és important. Perquè el nen o nena, aquest ésser humà que arriba a les nostres mans “com una pàgina en blanc” i que tenim tant a veure en el que s’hi escrigui, té una parcel·la : a) FÍSICA, que els pares tractem de cuidar amb carícies, aliment, descans, higiene, bellesa i exercici. b) SOCIAL, que ens ocupem de desenvolupar, ensenyantli a tractar la gent, comunicar-se, relacionar-se amb calidesa i espontaneïtat, defensar les seves opinions i a viure en relació, resolent conflictes, aprenent a perdonar i a superar les dificultats. c) MENTAL, que nodrim amb informació i formació, des del moment que neix, fins que es fa major d’edat, responent als seus perquès i triant per a ell l’educació oportuna. d) ESPIRITUAL, que posseeix tot ésser humà i que està en el seu interior, que és la seva música interior, el seu projecte personal, que anirà definint, i la seva interioritat en la qual, des de ben petit, pot aprendre a trobar amb si mateix. Els hem d’ajudar a fer valorar, a estonetes, el silenci i la solitud i transmetre’ls com un tresor el pensar, el sentir al seu cor, o el sentir a Déu dins de si mateixos. I quan aquest silenci se’ls omple de presència, se’ls explica que hi ha Algú, aquí dins, un pare que ens vol, des del principi dels temps, que té per a nosaltres grans somnis de felicitat i plenitud, li estem ensenyant a treure del fons del seu cor el millor de si mateix i a trobar en si salut, equilibri i harmonia. Això dóna al nen fortalesa interior i l’omple la vida de sentit i de missió. Per exemple, quan es va a dormir, es pot pregar amb ell una estona, presentant una experiència amb contingut donant gràcies amb ell pels petits detalls del dia, se li pot

ensenyar a demanar pels familiars, amics i necessitats, se li va fent un cor contemplatiu i universal. Després caldrà anar adaptant aquesta comunicació infantil a altres edats per saber-se habitat i impulsat a treure el millor de la seva persona, per la seva felicitat i la dels altres, que és en definitiva el gran somni que Déu té per tots els éssers humans de la terra. Altres exemples: Quan els nens donen gràcies pels petits detalls del dia es tornen contemplatius i intensos en el seu viure. Beneir la taula és una manera de ser agraït i d’obrir el cor a altres persones i realitats. Participar en una eucaristia adequada a la seva edat, és la millor manera d’encomanar la passió per viure com Jesús, per la vida i pels altres, així anirà omplint la seva història de sentit i de missió i se sentirà recolzat i segur. És essencial que els educadors els presentem al Déu de l’amor, el que vol que visquem contents, el que mai es disgusta amb nosaltres, perquè sempre ens està esperant, el que treu el més bonic de cada un, i l’Amic que es queda quan tots se’n van. I després ensenyar a tractar amb Déu com es parla amb un amic, amb naturalitat i proximitat, sense ritus freds, perquè gaudeixin del Déu de l’alliberament, de la festa i de l’amor, aquell que ens impulsa a ser persones felices i constructores d’un món més humà i més just. Com un més !!! I com el millor tresor que tenim, el que ens sana i ens dinamitza, perquè podem experimentar que Déu és salut per a la història personal, compartim el dia a dia, la vida. Amb Jesús, més pau interior, més calma, més empatia, més felicitat ! Equip de Pastoral

llengües estrangeres Auxiliar de conversa Name: Sarah Bayaidah Age:28 From: England Job: conversation language assistant for infant and primary Life before Barcelona... After graduating with a degree in Psychology I spent two years travelling Asia and working in Australia as a crocodile tour guide and charity fundraiser. After returning to England I set up my own cycling initiative ‘cycle your heart out’ and spent two years volunteering as a cycle leader in my hometown and London. I have wanted to teach for many years and was extremely happy to find out the good news that I would be teaching in beautiful Barcelona. I first fell in love with the city 4 years after a short visit and have always wanted to return. At Kostka…

My first week at the school was carnival week and it was really great to see how creative all the children and staff where... Having the opportunity to dress up in Venice masks and artists costumes was a great welcome to the school! I really enjoy working with the Infants and primary as they are really fun to teach and are always full of life and energy! It brightens my day when I walk through the school and am greeted by hellos from lots of smiling children! The teachers that I work with are really supportive and always on hand if I have any questions or need any help. The family that I’m staying with have been extremely welcoming and kind and has been pleasure to get to know them and learn more about the culture in Barcelona. A few weeks ago we went cycling up near Tibidabo, the views over the city where amazing and definitely one of my highlights so far! In my spare time I like to relax by painting and taking photos of the city, I am also looking forward to exploring more of this wonderful city by bike!

llengües estrangeres Intercanvi col.legi Kostka amb Georg-Critoph-LichtembergGesamtschule de Göttingen ACTIVITATS D’APRENENTATGE A L’AULA Com fem cada any, hem aprofitat la presència d’alumnes alemanys a l’escola per tal que alumnes de primer d’ESO i de tercer d’alemany facin una activitat amb els alumnes alemanys de la 10. Klasse, acollits per alumnes de quart d’ESO. Mitjançant aquesta activitat d’intercanvi comunicatiu els nostres alumnes consoliden aspectes treballats durant el primer trimestre a l’aula i els suposa una injecció de motivació en tractar-se d’una situació autèntica de comunicació.

practicar el vocabulari de coses que posem a la maleta quan anem de viatge, tot jugant al pictionary.

DEUTSCH ESO1:Wie aufregend! Wir haben haben heute Besuch: die Deutschen im Deutschunterricht! (Quina emoció! Tenim visita avui: els alemanys a classe d’alemany!) Vam poder practicar en alemany l’expresssió oral amb preguntes i respostes per obtenir informació personal. Per parelles ens van assignar un/a alumne/a alemany/a i seguint auna pauta nosaltres formulàvem preguntes amb alemany i havíem d’escoltar i prendre nota de la resposta que ens donava l’alumne/ a estranger/a. Més tard, en una altra classe, vam convertir totes aquelles dades en una redacció per presentar l’alumne/a de Göttingen. Aquesta activitat ens va encantar!

Alumnes de tercer d’ESO fent una activitat comunicativa amb els alumnes alemanys.

GALERIA D’IMATGES DELS INTERCANVIS A continuació us oferim més imatges de l’estada dels grups estrangers a Barcelona

Alumnes de primer d’ESO fent una activitat de comprensió i expressió oral amb els alemanys.

DEUTSCH ESO3: Was hast du am Wochenende gemacht? Com durant el primer trimestre hem après com explicar el què hem fet (amb el temps verbal de Perfekt!), dividits per grups de 3 catalans i un alemany vam fer una activitat per practicar-ho. Els alemanys ens van explicar què havien fet des que van sortir de casa el diumenge per agafar el tren des de Göttingen fins l’aeroport de Hannover per venir a Barcelona, fins al moment en què ens trobàvem.També vam Visita a la Pedrera amb el grup de Canterbury.

llengües estrangeres

Durant aquesta setmana molt intensa, els alumnes van estar treballant sobre les identitats de Barcelona. Aquí, el grup de Pordenone visitant el Parc Güell.

Acte de benvinguda amanit amb les actuacions d’un agrup de músics de segon de batxillerat, amb Enric Serred a la bateria.

Tots els participants dels intercanvis. Turó de la Rovira amb el grup de Göttingen.

Rosa Mayol, professora del batxillerat artístic, fent una classe sobre Miró i l’art modern al grup d’alumnes anglesos que després van anar a visitar la Fundació Miró.

Sopar de comiat a l’escola.

Échange Rodez- Barcelona et Barcelona-Rodez La semaine a été incroyable. Ça a été une des meilleures expériences que j’ai jamais vécues. Le premier jour a été le plus difficile car on ne se connaissait pas et il y avait deux groupes: les espagnols et les français. Petit à petit, on a commencé à s’entendre très bien grâce aux sorties et visites qu’on a faites ensemble.Tout commençait à avoir l’air très chouette. À propos de la langue, au début, on avait la honte de parler et de la peur de ne pas être capables de communiquer, mais après les premiers contacts, nous avons réalisé que tout était plus facile de ce que nous avions imaginé. Nous avons réussi à nous comprendre!

Pour l’instant, tout le monde est en contact avec son correspondant, voie e-mail ou Facebook. Nous attendons avec impatience le jour de partir à Rodez pour réjoindre nos correspondants et faire la deuxième partie de cet échange que nous avons beaucoup aprécié et qui nous a aidé à créer un bon esprit de groupe Grup de francès ESO 3

paraescolars Que és la dansa? La dansa és una forma d’art on el ballarí o ballarina ha de transmetre amb el moviment del seu cos sentiments i emocions, perquè aquests aspectes els hi arribin al públic. Com s’arriba a fer tot això? Jo, Laura González, sóc ballarina dedicada majoritàriament a l’ensenyament a l’escola Kostka. Tot i la meva dedicació a l’ensenyament, com a ballarina puc afirmar que la dedicació ha de ser intensa i amb un gran esforç. Parlant de vivències puc parlar de la meva formació, la qual també és una pinzellada de la que rep l’alumnat de la nostra escola. Vaig començar el mètode anglès de la “Royal Academy of Dance” de ben petita. Aquest mètode es basa en uns graus en els quals a cada curs aprens exercicis amb una tècnica concreta i desprès et presentes a un examen. En aquest examen et trobes examinadors oficials de la pròpia Royal, on aquests són enviats a Londres i puntuats. Hi ha diferents graus a mesura que avances, fins els graus superiors on acaben donant-hi la llicenciatura de la “Royal Academy of Dance”. Aquests graus em van facilitar una sòlida base clàssica. Uns anys abans de finalitzar els graus, vaig començar a provar altres tipus de danses com són el jazz, el contemporani, modern jazz i posteriorment claqué i hip hop. En cada tipus de disciplina vaig anar trobant diferents conflictes, però quan vens d’una bona base i estàs ficat en el món de la dansa no és gaire complicat poder enganxar qualsevol tipus de ball. Poc a poc vaig anar perfilant el meu estil amb aquells tipus de danses que més m’agradaven.

Amb tota aquesta base i experiència d’anys com a ballarina, i com antiga alumne que sóc, intento transferir els mateixos valors al meu alumnat amb tota l’estimació possible, perquè ells i elles puguin estimar-lo tant com jo estimo la dansa. El més difícil de la dansa és la exhaustiva disciplina demanada. Al començament pot resultar una activitat molt lenta i cansada. Amb els anys va sent més ràpida, però molt dificultosa. Finalment quan vols dedicart’hi com professional és una preparació exhaustiva i cansada que pot cremar. Una cosa que m’agrada ensenyar a l’alumnat, és que la dansa és lenta i difícil, però pot ser encantadora i que la feina que tant costa, té una gran recompensa. En aquesta escola, la dansa és una activitat paraescolar on ensenyo la disciplina com a primera norma: saber estar i saber comportar-se en una classe de dansa. Segon, fer que tothom estigui integrat en el grup, és a dir, que totes es sentin part del grup que els hi ha tocat. I desprès, i el més important, una bona tècnica barrejada amb una gran devoció, perquè elles i ells mai ho vegin com una obligació més de l’escola. Aquest objectius els vaig veure realitzats l’any passat amb un festival on tots els grups treballaven units, amb una gran disciplina i amb una tècnica assolida. A més en aquest festival les nenes van poden fer una petita mostra de la feina treballada a classe i després un petit ball per intentar transmetre al públic, alguna situació o sentiment. Si més no, només hi ha que veure les imatges.

antics alumnes Divagacions sobre l’Horitzó 2020 En quin món volem viure? Com volem viure en aquest món? Angel Castiñeira Catedràtic de Lideratge i Governança Democràtica d’ESADE Ara que (potser hauria d’afegir afortuadament) el món s’ha desestabilitzat una mica i han sorgit aires de renovació, és moment de plantejar-se molt seriosament quin és el món en el que volem viure. El Catedràtic Angel Castiñeira defineix els valors d’una persona, d’una entitat o d’una societat, com alló que permet respondre a dues qüestions fonamentals. La primera és en quin món volem viure i la segona com volem viure en aquest món. El procés de reflexió iniciat amb el projecte Horitzó 2020 és una oportunitat única per intentar donar resposta de la millor manera possible a aquestes dues qüestions des del món de l’educació i de l’escola i ho fa amb un enfocament de proximitat. Fa uns dies argumentava que en front dels que volen canviar la societat i començar a desmontar qualsevol estructura i institució jo era més partidari de dedicar els nostres esforços a millorar el nostre entorn més immediat: la família, els veïns, els coneguts, els companys... i, com no, l’escola. Era Santa Teresa de Calcula qui deia que si tothom escombres davant de casa seva el món estaria net. I quina raó tenia. És molt més senzill canviar el món canviant a les persones que l’habitem que intentar canviar ens sovint massa abstractes. Al fil del tema dels valors el professor Castiñeira fa una distinció entre valors líquids, rígids i sòlids. Els primers (bàsicament NO són valors) són els que ens han portat a la situació actual, aquells que s’amotllen a les circumstàncies i es treuen o s’amaguen segons les conveniencies. D’altre banda, els valors rígids són aquells que són innamovibles, inmutables, constats i sense matitzos. No hi ha dubte que per un món canviant i en constant i accelerada evolució com l’actual, aquest tipus de valors, no semblen els més aconsellables a les circumstàncies. Probablement els valors rígids han causat més morts al llarg de la història que la peste i el càncer junts. Tanmateix hi ha un tercer nivell de valors, els valors, sòlids, que són aquells que tot i ser constants en el temps, perdurables, es poden matitzar i poden evolucionar i créixer com creixen i evolucionen les persones, les societats i les institucions. Parlava l’altre dia amb Antoni Parellada sobre la inutilitat d’intentar formar als nostres fills en les tecnologies i els coneixements que els hi han de resultar útils al finalitzar els seus estudis d’aqui deu o vint anys. Ningú no sap com serà la societat de llavors, ni quins seran els recursos necessaris per desenvolupar una vida digne (que al cap i a la fi és del que es tracta, el més important). Concloiem els dos que, més que formar-los en tècniques que de ben segur acabaran essent obsoletes, cal formar-los en valors (obviament sòlids, no rígids ni líquids) i dotar-los d’unes competències bàsiques que els hi permetin moure’s en el seu món amb autonomia i sentit de servei. Així doncs, crec que val la pena aprofitar l’oportunitat que ens dóna el projecte Horitzó 2020 per donar la nostre resposta a les preguntes del principi. Com volem que sigui l’escola de la societat del 2020? Sergi Carol Llopart

escola de música Audicions de final de quadrimestre Seguint la tradició dels últims anys, la nostra Escola de Música ha ofert les audicions de final de quadrimestre la darrera setmana de gener i primera de febrer com a petita mostra del que anem treballant durant aquest curs. Volem que l’alumne vegi els seus companys de curs i compartir amb ells aquesta feina i el gaudi musical; també ho hem fet barrejant diferents instruments i nivells d’aprenentatge. L’Escola de Música Kostka en aquests moments té més de dos-cents cinquanta alumnes des de Jocs Musicals (tres anys) fins al curs Pont d’Estudis Professionals de Conservatori (batxillerat). Això vol dir que més de cent cinquanta alumnes de Primària, ESO i Batxillerat toquen algun instrument. Tots ells realitzen petites actuacions, però molt importants, ja que han de compaginar els seus estudis més tècnics i propis del seu instrument amb el vessant més musical i artístic. Camí que comencen a fer tot just als pocs mesos d’iniciar-se amb ell i que els ajuda a consolidar-se com a músics.

Creiem fonamental i, des d’un punt bàsic de la pròpia formació artística, que tinguin de tant en tant una experiència directa en els diferents escenaris on han d’intervenir. Els alumnes que cada professor proposa, i d’una forma rotatòria, participen en concerts allà on l’Escola de Música és convidada. Durant aquest curs 2012-2013 hem pogut fer un concert de Nadal al teatre parroquial de Sant Miquel dels Sants, s’ha acompanyat als nois i noies que han fet la primera comunió i, no menys interessant, s’ha rebut amb la música dels nostres alumnes a les escoles europees que ens han visitat. El 15 de març a les 20h, alguns dels nostres millors alumnes van participar al concert de St. Josep que es va fer a l’església de Sant Josep de la Muntanya, sense deixar de banda les actuacions a la Mostra de Música del dia 9, també, de març, on ben segur que els nostres grups van assolir la qualitat esperada i, van apendre dels altres nois i noies que de tota Catalunya ens van visitar.

ampa-kostka M’agrada la família que m’ha tocat Amb aquest títol tan suggerent i positiu la pedagoga Carme Thio de Pol ha tret un nou llibre ( Eumo Editorial, 2012) que pretén sintetitzar la feina de tota una vida dedicada a la pedagogia i al guiatge dels pares en l’aventura d’educar. La Carme Thió (Barcelona, 1943) fa molts anys que treballa amb grups de famílies per ajudar-los a millorar relació amb els seus fills, i com a conseqüència, la seva educació. Després d’escoltar i llegir la Carme, dedueixo que l’educació d’un infant és una cadira amb tres potes: l’afectivitat, l’autoritat i l’autonomia; si una de les tres potes falla la cadira balla. La pota més curta és, molt sovint, la de l’autonomia. La por, consubstancial a ser pare, ens fa que fem els nostres fills més dependents, més limitats. En definitiva, tendim a castrar-los bona part del potencial enorme amb el que neixen. Respecte a l’autoritat, ens mostra que tenim dues alternatives: la podem aconseguir des del prestigi sobre el nostre fill, o des de la por del fill cap als pares. Ambdues són possibles, però no són compatibles; cal que triem. I aquesta tria determinarà la naturalesa de la relació que construïm amb el nostre fill. Tot això s’extreu del llibre de la Carme Thió. I no hi puc estar més d’acord. Ho sé perquè fa temps que a casa provem de posar-ho en pràctica. Quan ens en sortim, té resultats extraordinaris per tots. Però sobretot, extraordinàriament enriquidors per la nostra filla. En el llibre, exposa capítol rere capítol, estratègies per afrontar algunes de les dificultats més comuns i dels conflictes més habituals en l’educació d’una criatura. Des de la gelosia fins a les pors, passant per la inseguretat, el control de les emocions o el tractament de la mort. A més, el llibre està ben escrit. Té un to amè i ple d’humor i està farcit d’anècdotes reals. Intencionadament, té una redacció planera, entenedora i clara; tant que sovint arribes a creure que el missatge és obvi. I sí, el missatge central és obvi; el que no és obvi és dur-lo a la pràctica. I és a aquesta posada en pràctica al que pretén ajudar aquest llibre. Diego Zamora Cornadó

En Diego Zamora és el pare de la Lucía (EI5A). És Enginyer de Camins i treballa a la Diputació de Barcelona. Ha assistit diversos anys al grup de pares i mares que la Carme Thió condueix a l’escola bressol Linus. Núria Estévez - Representant del Col·lectiu de Mares i Pares

Dades significatives de la 19a Mostra Músics inscrits: .......................................................................... 508 Actuacions: .................................................................................. 118 Escoles de Música: ..................................................................... 19 Durada (hores): ...................................................................... 12 h

“La música omple el silenci de sentiments, omple l’espai de nostàlgies, omple l’absència de records. Omple a qui l‘escolta i realitza a qui la fa”. “Gaudim i compartim. Fem música i escoltem-la”