Número 47. Juliol de 2023. Revista gratuïta. Dejuni intermitent, exercicis respiratoris, salut ocular infantil a l’estiu, controls oftalmològics a la miopia, cirurgia refractiva corneal amb LASIK, Parlem amb… el Dr. Anton Barraquer Kargacin i totes les nostres seccions habituals.
Exemplar en català.
En lloc de dependre de laboratoris externs, tenir un laboratori propi dins del nostre centre ens permet realitzar proves de diagnòstic i anàlisi de mostres de manera interna, cosa que ofereix una sèrie d’avantatges significatius tant per als pacients com per als professionals mèdics.
El nostre laboratori permet als metges i oftalmòlegs obtenir resultats de les proves amb més rapidesa, cosa que alhora accelera el procés de diagnòstic i tractament. Això pot ser especialment important en situacions d’emergència, on el temps és un factor crític, com ara una infecció de la còrnia.
Un laboratori al centre mateix garanteix el rigor i l’exactitud dels resultats de les proves mitjançant l’ús de tecnologia avançada i personal altament capacitat. Així participem en estudis de recerca multicèntrics dels quals no podríem formar part si no tinguéssim laboratori propi.
Un altre avantatge és la major personalització en l’atenció mèdica. En tenir accés a proves de diagnòstic al mateix edifici, els metges poden adaptar el tractament i la cura dels pacients de manera més efectiva i específica, millorant l’experiència i la satisfacció del pacient.
En conclusió, tenir un laboratori propi ofereix una sèrie de beneficis significatius per als pacients i professionals mèdics. Des de la rapidesa i la precisió dels resultats fins a l’eficiència en la cura i la personalització de l’atenció, el nostre laboratori té un paper vital en l’atenció al pacient.
Revista gratuïta Pots quedar-te-la!
Barraquer 47
Juliol de 2023
DIRECTOR
Prof. Rafael I. Barraquer
CONSELL EDITORIAL
Alex Barraquer
Ignacio Elizalde
Alberto Madrigal
Alberto Madrigal Vendrell
EDICIÓ
Lorena Enciso
Raquel Fontanals
Cristian Garcia
DISSENY
Forma
TRADUCCIÓ
Raquel Fontanals
FOTO DE PORTADA
Anna Huix
FOTOGRAFIA
Departament de Fotografia Barraquer Álex Barrios
Shutterstock
Unsplash Roc Pont (Fotos pàg. 36)
IMPRESSIÓ
Serper
REDACCIÓ I PUBLICITAT
Departament de Comunicació cristian.garcia@barraquer.com
936 025 302
© Centre d’Oftalmologia Barraquer
Muntaner, 314. 08021 Barcelona
932 095 311 www.barraquer.com
Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació per qualsevol mitjà o procediment, sigui electrònic o mecànic, sense l’autorització prèvia i per escrit dels titulars del copyright.
CaixaForum Barcelona
Del 5 de juliol al 22 d’octubre de 2023
Un viatge a través del temps i de les cultures, un recorregut que no distingeix ni èpoques ni fronteres per mostrar un tema universal: com l’ésser humà s’ha representat i es representa a si mateix. Una mostra per gaudir i reflexionar sobre qüestions absolutament vigents en els nostres dies com són l’ideal de bellesa, la divinitat o el poder.
Fins a l’1 d’octubre de 2023
Fins al 17 de novembre de 2024
Aquesta mostra presenta la producció fotogràfica que Miralda (Terrassa, 1942) va dur a terme per a la revista ELLE entre el 1964 i el 1971, mentre vivia a París. Es tracta d’unes obres que s’han mantingut pràcticament inèdites fins fa ben poc, i que l’artista va fer de manera paral·lela a les seves performances i les seves peces objectuals.
Twiggy, la icònica i primera supermodel, protagonitza el reportatge més destacat dels que s’ensenyen a l’exposició. Al costat d’aquest, es mostren conjunts de negatius que donen fe del procés selectiu a partir del qual es tria una única fotografia que llavors serà inclosa a la revista publicada.
Des de l’antiguitat s’han fet representacions gràfiques de vaixells però poques vegades es pot identificar el vaixell, és a dir, conèixer-ne el nom i la història. Amb aquesta exposició el Museu Marítim de Barcelona mostra com han evolucionat els retrats dels vaixells de la mà dels avenços tecnològics i dels canvis socials: adaptant-se a les eines de representació d’imatges de cada moment, canviant els motius per fer el retrat, de qui fa l’encàrrec, així com els perfils dels autors i la manera de difondre’ls.
Avui és impensable que algun dia el món es desfaci de les malalties. Tanmateix, hi va haver un temps en què els avenços semblaven imparables. Els anys extraordinaris entre el 1840 i el 1914 van veure canvis inconcebibles no només en medicina, sinó també en la cultura, la política i la societat. Vam aprendre a controlar el dolor i les epidèmies i vam trobar cures per a malalties que fins aleshores eren sentències de mort. Va ser una època d’optimisme desenfrenat, d’idees noves, emocionants i herètiques, de fe indestructible en la ciència i en el futur.
Podem estimar després que ens hagin trencat el cor? Quantes vegades algú es pot enamorar com la primera vegada? Es tanca amb el temps la ferida d’aquest amor? Aquesta novel·la, protagonitzada per un jove que viu la seva primera passió, aborda totes aquestes qüestions: la violència torrencial amb què arriba l’enamorament, la manca de recursos de l’individu davant l’experiència i la petjada que deixa a la resta de l’existència. Una història d’amor i de descoberta que abasta gairebé cinc dècades a la vida dels seus protagonistes i del país.
Amb una tensió narrativa que encongeix el cor, Gándara recorre amb aquesta obra el territori on s’ha confirmat com un gran mestre: el de la complexitat de les emocions humanes.
Però aquesta sèrie d’innovacions impressionants es va veure truncada per la catàstrofe: la Primera Guerra Mundial i una terrible pandèmia causada per un virus, la grip espanyola, van posar fi a una història de triomf i progrés amb un tràgic epíleg.
Mar García PuigLa Magrana
El que hauria d’haver estat el dia més feliç a la vida de la narradora d’aquesta novel·la es converteix en l’inici d’una història de bogeria. L’ansietat se n’apodera i el pes del món cau sobre les espatlles per partida doble: ha de cuidar els seus bessons nounats i donar veu als que han confiat en ella.
Aquesta història indaga en una ferida personal per connectar amb lluites universals i esdevé un viatge a través de l’art, la literatura, la mitologia i la història de la medicina. Amb mestria, Mar García Puig converteix l’experiència personal en un relat que ens parla de totes les dones que mai han sentit que el seny les abandonava i de tots els homes que les han silenciat emparats per segles de ciència, mites i política.
Charles Burns Reservoir Books
Per a Brian i Laurie, respectivament el jove cineasta turmentat i la seva nova musa, ha arribat el moment de començar a rodar. Tota la troupe va a gravar les primeres escenes a una cabana al mig del bosc. Però tot just transcorren un parell de sessions i les tensions ja van sorgint al si del petit grup...
Aclamada com la seva particular versió del Retrat de l’artista adolescent, a la seva nova sèrie Laberintos Charles Burns entrellaça subtilment el cinema i la vida real. El resultat és una novel·la gràfica que construeix la seva narració al voltant de la relació entre l’inconscient i la representació.
Quan Bruno va decidir acompanyar el seu amic Shmuel a la cambra de gas, què va passar amb la seva germana, Gretel, i els seus pares? La família va sobreviure a la guerra i els estralls del nazisme?
Gretel Fernsby és ara una dona gran de 91 anys que viu còmodament en un apartament en una de les zones més acomodades de Londres. Quan una jove família es muda al pis de baix, Gretel no pot evitar fer amistat amb Henry, el fill petit de la parella. Una nit, després de ser testimoni d’una violenta discussió entre la mare d’Henry i el seu pare dominant, Gretel s’enfronta a l’oportunitat d’expiar la culpa, el dolor i el remordiment i fer alguna cosa per salvar un nen, per segona vegada en la seva vida. Però per això es veurà obligada a revelar la seva veritable identitat...
El món, i l’economia, han canviat més en els darrers tres anys que en les tres darreres dècades. Quan no havíem acabat de pagar el cost de la gran crisi financera del 2008, va arribar la pitjor pandèmia en un segle, que va causar milions de morts a tot el món, la introducció de les restriccions més grans a la llibertat que ningú recorda i un dany econòmic brutal. A més a més, ens hem tornat a trobar amb una guerra a Europa, la invasió russa d’Ucraïna.
Enfront del populisme econòmic, energètic, fiscal i mediambiental d’esquerres o dretes, l’autor ens proposa un llibre d’economia actual per a adults.
Disney+ continua la seva aposta per la producció original espanyola després de l’èxit de La última amb el llançament de La chica invisible. Basada en l’exitosa trilogia homònima de Blue Jeans, la sèrie promet captivar els espectadors amb el seu enfocament més fosc i la trama intrigant.
En aquest apassionant thriller policíac, ambientat en un pintoresc poble andalús, la sèrie se centra en un misteriós assassinat que passa durant les festivitats locals. La víctima és Aurora, una noia introvertida i solitària que aparentment havia concertat una cita amb algú a les instal·lacions de l’institut.
A mesura que la trama es desenvolupa, l’espectador s’endinsa als estrets carrerons del poble andalús, explorant els secrets i foscos passats dels personatges mentre es desvetllen pistes i revelacions impactants. La sèrie se submergeix en el món de la intriga i el suspens, mantenint l’espectador amb l’ai al cor mentre es desentranya l’enigma de l’assassinat i es revela la veritat darrere dels esdeveniments a l’institut.
On?
Disney+
Directors
Norberto López Amado
Aritz Moreno
La trama de The Marvelous Mrs. Maisel sempre ha girat al voltant de la carrera còmica de Midge i la cinquena i última temporada representa la seva darrera oportunitat per fer realitat els seus somnis i convertir-se en l’estrella del gènere. Després dels esdeveniments de la quarta temporada i que Midge accepti novament actuacions per augmentar la seva visibilitat, finalment, és més a prop que mai d’assolir l’èxit que tant anhela, però aviat descobreix que aquesta proximitat continua sent molt llunyana.
La cinquena temporada de la fascinant The Marvelous Mrs. Maisel promet ser un veritable i magnífic desenllaç tant per a la comediant com per a una de les sèries més elogiades d’Amazon Prime Video.
On?
Prime Video
Directors
Amy Sherman-Palladino
Daniel Palladino
Scott Ellis
Daisy Von Scherler Mayer
Unstable presenta una emocionant dinàmica paternofilial a la pantalla. Rob Lowe lidera l’elenc interpretant Ellis Dragon, un empresari i geni de la biotecnologia intenta afrontar una devastadora pèrdua personal. El seu fill, Jackson, interpretat pel fill real de l’actor, John Owen Lowe, torna per ajudar el seu pare i salvar la seva empresa, però també lluita per no ser absorbit per la personalitat d’Ellis.
La sèrie ofereix una combinació única de comèdia i drama, explorant la reconstrucció de la relació entre pare i fill i superant obstacles tant personals com professionals. Amb un repartiment talentós i el suport dels creadors de sèries d’èxit com Better Off Ted i Santa Clarita Diet, Unstable promet captivar el públic amb la seva mirada íntima a les complexitats de la família i les relacions personals.
On?
Netflix Directors
Victor Fresco
John Owen Lowe
Rob Lowe
El dejuni intermitent és una estratègia nutricional que ha generat molt interès en els darrers anys a causa dels beneficis de salut que se li atribueixen i també a la seva efectivitat en la pèrdua de pes. Aquesta tècnica consisteix a alternar períodes de dejuni (sense ingesta calòrica) amb finestres d’alimentació. Hi ha diversos tipus de dejunis intermitents, i el dejuni 16/8 és un dels més coneguts (dejunar 16 hores i alimentar-se durant 8 hores).
Aquesta pràctica ha demostrat tenir nombrosos beneficis per a la salut, com ara la millora de la salut metabòlica, reducció de la inflamació i risc de malalties cròniques, millora del sistema immunològic, de la funció cerebral i de la cognició, entre d’altres. Per aconseguir una pèrdua de pes practicant el dejuni intermitent, és important tenir
en compte que cal generar un dèficit calòric amb una dieta saludable, equilibrada i adaptada als requeriments individuals durant la finestra d’alimentació.
Per tant, el dejuni intermitent pot ser una eina efectiva per ajudar a la pèrdua de pes i millorar la salut metabòlica, sempre que es practiqui correctament. Per obtenir els beneficis del dejuni intermitent és important tenir en compte què s’ingereix durant la finestra d’alimentació i no només quantes hores es passen sense menjar. No serveix de res per a la salut dejunar durant hores si després es menja malament durant la finestra d’alimentació, igual que, per a la pèrdua de pes, no serveix el dejuni si es manté la mateixa ingesta calòrica diària (o fins i tot més).
No serveix de res per a la salut dejunar durant hores si després es menja malament durant la finestra d’alimentació, igual que, per a la pèrdua de pes, no serveix el dejuni si es manté la mateixa ingesta calòrica diària (o fins i tot més).
Estirats de panxa enlaire amb les mans a la panxa, agafeu aire pel nas portant l’aire cap a la panxa, empenyent les mans cap al sostre i inflant la panxa, reteniu l’aire uns segons, espireu per la boca i al final premeu l’abdomen amagant el melic.
Col·loqueu les mans a les costelles, en fer la inspiració dirigiu l’aire a la zona costal, notant com s’obre la graella costal i se separen les mans, reteniu l’aire uns segons i espireu per la boca.
Respiració
És la combinació de les dues respiracions anteriors, juntament amb la respiració clavicular. Inspireu, ompliu primer la panxa i després les costelles i finalment eleveu les clavícules. En espirar baixeu clavícules, buideu l’aire de la zona costal i finalment buideu zona del ventre.
L’objectiu és dificultar la sortida de l’aire fent que els pulmons hagin de fer una força major. Inspireu aire pel nas, reteniu-lo 2-3 segons i espireu per la boca suaument amb els llavis en posició d’U.
Inhalació
Exhalació
Fisioteràpia. Amb l’auscultació, el fisioterapeuta identifica on es troben les mucositats i aconsella diferents posicions del cos per afavorir-ne el drenatge juntament amb tècniques de percussió i vibració.
Dra. Anna Monés, oftalmòloga
Aviat arribarà l’estiu i els nostres nens passaran molt més temps a l’aire lliure, gaudiran de piscines i platges. D’una banda, és una bona època en què hem d’aprofitar per reduir l’ús de pantalles i gaudir del bon temps i les activitats a l’exterior, cosa que és beneficiosa per al correcte desenvolupament ocular i prevenir aparició o augment de miopia. D’altra banda, l’exposició al sol i els agents externs poden causar irritacions oculars o fins i tot lesions de superfície ocular, per la qual cosa hem de tenir en compte una sèrie de consells per evitar-les.
La radiació ultraviolada és un factor irritatiu molt freqüent de la superfície ocular en nens que causa hiperèmia, conjuntivitis, queratitis i, a llarg termini, degeneració de la conjuntiva en forma de pingüècules. Per evitar-ho és important utilitzar ulleres de sol homologades amb el distintiu de la CE. Tenen un nivell de protecció que va del 0 al 4, en nens aconsellem mínim un 3 per a una protecció completa. En pacients que usen correcció òptica aconsellem ulleres de sol graduades. A més, les ulleres de sol a les platges ens protegeixen del vent i de l’entrada de sorra als ulls.
Aconsellem utilitzar ulleres de natació per evitar irritacions secundàries al clor.
Prohibit utilitzar lents de contacte en piscines, aigua dolça (riu, llacs) o salada (mar) pel risc de queratitis infecciosa, que en alguns casos poden derivar a abscessos corneals de gravetat.
Aires condicionats
És una causa habitual de sequedat ocular per la qual cosa aconsellem ús freqüent de llàgrima artificial per hidratar la còrnia i evitar irritacions i queratitis per ull sec. Així mateix també es poden instil·lar llàgrimes artificials després d’exposició solar o contacte amb clor de piscines.
Amb aquests senzills consells podrem gaudir de l’estiu sense riscos per a la nostra salut ocular.
La miopia és un trastorn visual molt comú que afecta una gran quantitat de persones a tot el món. És una alteració de la refracció que ocasiona dificultat per veure nítidament objectes llunyans.
En la majoria dels casos, apareix perquè l’ull és més llarg del que és normal (Fig. 1) però també es pot produir per un augment de la curvatura de la còrnia (com al queratocon), (Fig. 2) o per un augment de l’índex de refracció del cristal·lí (Fig. 3) (com passa a les cataractes, per exemple). Això fa que els raigs de llum s’enfoquin per davant de la retina i no a sobre.
La miopia sol manifestar-se durant la infància o l’adolescència, i pot empitjorar gradualment amb el temps sobretot amb el pic de creixement a l’adolescència. Els símptomes inclouen mals de cap, fatiga ocular i dificultat per veure objectes distants. En els nens es manifesta amb la dificultat de veure bé la pissarra, el costum de sostenir llibres molt a prop en llegir i d’acostar-se molt a les pantalles, símptomes que fins i tot poden anar acompanyats d’un rendiment escolar baix.
El tractament de la miopia s’ha d’individualitzar en cada cas i, encara que no es cura, es pot corregir o frenar mitjançant:
Correcció amb ulleres i/o lents de contacte
És la manera més simple de corregir la miopia. Actualment, en nens amb miopies progressives o antecedents familiars de miopia alta, segons el criteri de l’oftalmòleg es poden recomanar unes ulleres o lents de contacte anomenades de desenfocament perifèric per frenar-ne la progressió.
Cirurgia refractiva corneal amb làser
Tècnica LASIK, PRK i SMILE. Són les tècniques més utilitzades en l’operació de miopia per la seva provada seguretat i eficàcia. Actuen canviant la curvatura de la còrnia per focalitzar els raigs de llum sobre la retina.
Lents intraoculars
En casos seleccionats hi ha altres tècniques quirúrgiques com són l’implant de lents intraoculars fàquiques (sense treure el cristal·lí) o l’extracció del cristal·lí implantant una lent intraocular.
La miopia pot augmentar el risc de patir altres malalties oculars, com el glaucoma, les cataractes o el despreniment de retina, entre d’altres. Per això, és fonamental mantenir una bona salut ocular i fer controls oftalmològics periòdics per detectar qualsevol problema a temps.
Anestesia tópica
Anestesia tópica
Anestesia tópica
Anestesia tópica
Obtención del flap corneal
Obtención del flap corneal Aplicación del láser excímero
Obtención del flap corneal Aplicación del láser excímero
Obtenció del flap corneal Anestèsia tòpica Anestesia tópica
Aplicación del láser excímero
Obtención del flap corneal Aplicación del láser excímero
Obtención del flap corneal Aplicación del láser excímero
Aplicació del làser d’excímer
Tratamiento realizado Reposicionamiento del flap corneal Resultado final
Tratamiento realizado Reposicionamiento del flap corneal
Tratamiento realizado Reposicionamiento del flap corneal Resultado final
Tratamiento realizado Reposicionamiento del flap corneal
Resultado final
Reposicionamiento del flap corneal Resultado final
Resultado final
Tratamiento realizado Reposicionamiento del flap corneal Resultado final
Resultat final Reposicionament del flap corneal Tractament realitzat
La cirurgia refractiva corneal mitjançant la tècnica LASIK, o “keratomileusi in situ amb làser”, és un procediment quirúrgic utilitzat per corregir els defectes refractius de l’ull, com la miopia, la hipermetropia i l’astigmatisme, i així eliminar, o com a mínim reduir, la dependència de les ulleres i/o lents de contacte. La tècnica ha estat àmpliament utilitzada des de la dècada de 1990 i ha millorat la qualitat de vida de milions de persones a tot el món.
Es tracta d’un procediment ràpid i relativament indolor que es fa amb anestèsia tòpica. Durant la cirurgia, s’efectua una incisió a la còrnia i s’aixeca un petit tros de teixit corneal (flap) per accedir a la capa subjacent, coneguda com a estroma corneal. Es fa servir un làser per remodelar aquesta capa de la còrnia i corregir la forma de la superfície ocular. Finalment, el flap es torna a col·locar al seu lloc i es deixa que cicatritzi naturalment.
La tècnica LASIK, per la seva fiabilitat i seguretat, és el mètode més utilitzat per a la correcció dels defectes refractius lleus i moderats. La cirurgia és ambulatòria, encara que s’ha de romandre unes hores a la clínica. Es fa en 2 temps, amb un interval de pocs minuts, i l’endemà les molèsties són mínimes. La majoria de persones experimenten una millora en la seva visió a les poques hores del procediment i poden tornar a treballar o a les seves activitats diàries en pocs dies.
Com en qualsevol cirurgia, la tècnica LASIK té alguns riscos potencials, com ara infeccions, problemes de cicatrització i canvis en la qualitat de la visió. És important consultar amb un oftalmòleg experimentat i fer una avaluació curosa dels riscos i beneficis abans de prendre una decisió, ja que un diagnòstic adequat és clau.
Actualment ens trobem en un moment de transformació en la cirurgia oftalmològica marcat per avenços disruptius, com els sistemes de visualització 3D, que permeten als professionals un abordatge de les intervencions que pot ser més senzill i intuïtiu.
Els sistemes de visualització en 3D que s’utilitzen durant algunes cirurgies oculars poden facilitar al cirurgià la visualització de les estructures oculars, oferint-li una visió d’alta definició en pantalles de grans dimensions, cosa que li possibilita treballar a la superfície de l’ull amb molta més precisió. Aquesta tecnologia pot oferir una profunditat de camp més gran i aporta a l’especialista una visió panoràmica en una pantalla de format gran, cosa que pot ser especialment útil en cirurgies de gran precisió com les cirurgies maculars.
A més, gràcies a la imatge tridimensional, el professional ara pot gaudir d’una percepció de la profunditat que no era possible anteriorment. En treballar amb una imatge digital, es pot ampliar i utilitzar filtres per millorar-la i així visualitzar millor determinades estructures oculars.
L’ús d’aquest sistema durant les cirurgies permet reduir l’exposició lumínica de l’ull, cosa que pot comportar una toxicitat lumínica menor i facilita la visualització al cirurgià.
Avui dia, aquest tipus d’innovació tecnològica també obre una porta a la formació dels futurs professionals de la salut ocular. La cirurgia en 3D suposa un gran valor docent, ja que permet veure els estudiants i residents amb la mateixa profunditat, enfocament i claredat que el cirurgià durant una intervenció, cosa que ajuda a l’entrenament i formació de noves generacions i pot millorar el seu exercici de les diferents tècniques i la seva seguretat al quiròfan.
Sens dubte, el futur de les intervencions de cirurgia oftalmològica passa per practicar la millor tècnica quirúrgica possible que permeti als professionals anticipar-se a les possibles complicacions i oferir les millors garanties als pacients. Per assolir aquests objectius, es proporcionen eines innovadores com els sistemes de visualització 3D, així com nous equips diagnòstics, els instruments més nous i els professionals més qualificats.
Llicenciat en Medicina per la Universitat Internacional de Catalunya (2016).
Posteriorment va realitzar l’especialització en Oftalmologia a l’Hospital universitari KBC de Zagreb (2023). Recentment s’ha incorporat a l’equip del Centre d’Oftalmologia Barraquer.
Esport Tenis
Menjar preferit
Ramen
Una sèrie
Caleidoscopio
Destinació ideal de vacances
Croàcia
Últim llibre que has llegit
La metamorfosis de Kafka
Matiner o nocturn?
Nocturn
El cognom Barraquer et va influir per estudiar Medicina i a especialitzar-te en Oftalmologia?
No és possible tenir un llegat tan gran i evitar les influències que això comporta, a casa sempre s’ha respirat oftalmologia i per tant, és d’esperar que part d’això hagi hagut d’instil·lar en mi les ganes i l’entusiasme per una carrera tan bonica. D’altra banda, mentiria si digués que després d’haver-se plantat aquesta llavor no creixés independentment amb el temps en una experiència molt reveladora alhora que gratificant. Després de tots aquests anys de formació entenc per què es diu que els metges tenim una tendència «vocacional»: un cop dins, no en vols sortir.
Com van ser els teus inicis, què recordes de la teva etapa de resident?
Com a resident m’emporto les amistats que em van acompanyar pel camí: els meus co-residents, en un hospital es passen moltes hores i la germanor que es genera transcendeix el temps i l’espai, es queden amb tu sempre. Les primeres guàrdies són una veritable prova de foc, hi descobreixes no sols el que saps i com aplicar-ho sinó com de bé pot funcionar un equip independentment de l’hora o el lloc, però sobretot, l’agraïment del pacient. Ell sap que has dormit poc i que pateixes amb ell la preocupació per una cosa tan fonamental com la vista, i quan se’n va a casa amb una solució entens per què tot aquest esforç val la pena.
Què t’ha portat a especialitzar-te en les àrees de còrnia, superfície ocular i cirurgia refractiva?
Diuen que no hi ha millor professor que el teu pare i, en el meu cas, tinc la sort que és Professor en el sentit literal de la paraula i ni més ni menys que en Oftalmologia! Crec que pel que fa a la meva carrera mèdica com a oftalmòleg començar subespecialitzantme en còrnia, superfície ocular i cirurgia refractiva és el primer pas lògic donades les circumstàncies, però no descarto aprofundir en les altres subespecialitats.
El teu avi és una figura molt estimada pels pacients, com el recordes? L’avi sempre va tenir un do amb les mans i amb les paraules, va inspirar i va treure un somriure a tothom al seu voltant, no sols als pacients, sinó a tot el seu equip. Espero poder afegir el meu propi toc combinant el que m’han donat les tres figures més importants en aquest aspecte, la trifecta que m’ha ensenyat tot el que sé: l’avi, el pare i la mare.
Com és el teu dia a dia? Què és el que més t’agrada de la teva professió?
Cada dia és diferent, cada pacient un món. M’agrada que la nostra professió ens permeti connectar amb el pacient en la consulta i, de manera conjunta, poder solucionar els problemes que transcendeixen els fàrmacs i col·liris, emprant les mans en el quiròfan. Aquest aspecte ambivalent refresca la vivència del treball per a nosaltres i ens atorga múltiples eines a oferir
als nostres pacients, alguna cosa que succeeix en poques especialitats.
Com veus el futur del centre d’aquí a 10 anys?
La meva visió del futur per a Barraquer és una de tradició i innovació; el Professor Ignacio Barraquer, fundador de la clínica, sempre va intentar innovar en tot camp que toqués, des de l’arquitectura a l’oftalmologia. El seu llegat es viu encara en els passadissos de Barraquer. En matèria oftalmològica i afrontant la pràctica clínica diària de l’època, es va inspirar, en part, per grans ments de l’oftalmologia europea de l’època i va idear multitud de tècniques i instruments que encara avui dia s’usen o, si més no, versions millorades. Aquesta és la meva visió, innovar generant idees, materialitzar-les o intentant-ho i, amb una
mica de sort, inspirar tota una generació d’oftalmòlegs per a fer el mateix i, potser, fins i tot millor.
Amb un treball tan absorbent, què fas per desconnectar? És molt probable que si no fos per la meva parella i els meus bons amics acabaria totalment absorbit per aquest fascinant treball. Els agraeixo encaridament que em recordin que hi ha vida després de l’oftalmologia i és que a vegades ens n’oblidem. Paradoxalment, trobo que aquest concepte és una part fonamental per al nostre treball, ja que les bones idees no sempre es troben en el mateix lloc.
A cada número de la revista intentem resoldre els dubtes que ens feu arribar.
Si tens una consulta que vulguis plantejar-nos, pots fer-ho enviant un correu electrònic a comunicacion@barraquer.com, amb l’assumpte “Dubtes resolts”.
Moltes gràcies.
El melanoma uveal es pot disseminar a altres parts del cos? Sí, és el que es coneix com a «malaltia metastàtica». Els tumors grans, el compromís del cos ciliar i algunes anomalies genètiques en predisposen la disseminació. Els pacients afectes de melanoma uveal han de fer controls sistemàtics amb un especialista en oncologia general, sobretot enfocats a l’estudi del fetge i els ossos.
Dr. Javier Elizalde, oftalmòleg
Com fem el seguiment de les membranes neovasculars després del tractament? Tant en el diagnòstic com en el seguiment és imprescindible fer oftalmoscòpies del pacient. A més podem realitzar un escàner ocular, anomenat tomografia de coherència òptica (OCT), que ens mostra, no només la membrana neovascular, sinó a més signes indirectes de la seva progressió i així la necessitat de tractament.
Pot ser necessari haver de repetir una capsulotomia posterior amb làser Nd:YAG? La capsulotomia posterior amb làser Nd:YAG és un tractament definitiu que sol fer-se en una sola sessió. No obstant això, hi ha molt pocs casos en què l’opacitat es reprodueix, cosa que obliga l’oftalmòleg a repetir el procediment.
A l’hora d’escollir el professional amb qui realitzar un tractament injectat de toxina botulínica per tractar les arrugues del terç superior del rostre, hem de tenir en compte la delicadesa d’aquesta zona on hi ha estructures tan importants com són els ulls.
Hi ha metges oftalmòlegs oculoplàstics que es dediquen únicament a la zona ocular —parpelles, vies llagrimals, òrbita i contorn ocular— tractant també les preocupacions estètiques d’aquesta àrea, però amb el valor afegit de conèixer profundament l’anatomia d’aquesta regió de la cara. Alhora, són capaços de tractar qualsevol altra part del rostre amb toxina botulínica per aconseguir un canvi a l’oval facial, els angles dels llavis, la direcció de la punta del nas, per esmentar-ne algunes.
Una tècnica inadequada o un excés a la dosi d’aquesta toxina poden provocar una paràlisi muscular o una difusió del producte cap a una zona no desitjada, i deixar pas a efectes adversos com la caiguda de la parpella, l’elevació excessiva de les celles, un excés de llagrimeig o sequedat ocular. Els especialistes en oculoplàstia modulen el tractament perquè l’efecte sigui suau i natural.
D’aquesta manera, l’especialització d’oculoplàstia i formació contínua a l’estètica oculofacial col·loca l’oftalmòleg oculoplàstic en una posició única a l’hora d’aconseguir uns resultats òptims en qualsevol tractament de la zona periocular, però també per prevenir complicacions i detectar altres afeccions, si n’hi ha, oferint al pacient un plus de confort i seguretat.
La toxina botulínica és un medicament neuromodulador que només es pot dispensar per prescripció facultativa.Dr. Rob van der Veen, oftalmòleg
La investigació biomèdica és essencial per a l’avenç del coneixement científic i la millora de la qualitat de vida de la societat, però sempre garantint la protecció dels participants. Al llarg de la història es van realitzar nombrosos experiments en humans, alguns dels quals van representar veritables atrocitats en nom de la ciència. Aquesta preocupació va portar al desenvolupament de diferents codis i normes ètiques, que s’actualitzen periòdicament i serveixen de guia per a tots els investigadors.
El primer codi ètic que va tractar la investigació amb éssers humans es va desenvolupar després dels judicis de Nuremberg, on es va jutjar els crims i abusos contra la humanitat comesos durant el Tercer Reich alemany. El codi de Nuremberg del 1947 va incloure l’obligatorietat de sol·licitar el consentiment informat als participants d’un estudi. El 1974, va entrar en vigor als Estats Units la Llei Nacional de Recerca, que feia referència per primera vegada al concepte de comitè d’ètica institucional com a mecanisme de protecció per als participants.
L’any 1964 es va publicar la Declaració d’Hèlsinki, que inclou el dret a la confidencialitat del participant, la protecció dels individus vulnerables, l’elaboració d’un protocol escrit detallant el disseny i els mètodes d’estudi, l’obligatorietat d’anteposar sempre els interessos del subjecte per sobre de la ciència i la societat, i la veracitat en la publicació de resultats. Més tard, el 1979, es va publicar l’Informe Belmont, que estableix els tres principis bàsics de la investigació: el respecte per les persones (principi d’autonomia), la beneficència i la justícia.
El comitè d’ètica del Centre d’Oftalmologia Barraquer és un òrgan independent i multidisciplinari que vetlla pels drets, la seguretat i el benestar dels pacients que participen als projectes de recerca, assegurant el compliment dels codis, normes i lleis vigents.
Des del Centre d’Oftalmologia Barraquer seguim treballant per oferir una atenció d’excel·lència als nostres pacients. En aquesta línia hem inaugurat la nova sala d’espera infantil, dissenyada per Paola Asselman, un espai especialment adaptat per als més petits i les seves famílies.
La sala ha estat creada per satisfer les necessitats de les nenes i els nens que visiten el nostre centre, oferint-los un entorn lúdic mentre esperen per ser tractats pels nostres especialistes. En aquest sentit, la nova sala inclou diversos sofàs, una televisió i una àmplia varietat de llibres per oferir diverses opcions d’entreteniment. A més a més, s’ha renovat completament l’espai destinat al canviador.
El disseny de l’espai també ha tingut en compte les necessitats específiques dels pacients que presenten una mobilitat reduïda, adaptant i facilitant la seva accessibilitat. A més de disposar d’un equip d’especialistes en oftalmologia pediàtrica del més alt nivell, així com de la tecnologia més avançada, volem que tota l’estada al nostre centre sigui el més confortable possible.
El passat 21 d’abril el Dr. Francisco Ruiz Tolosa va participar al XXIII Simposi Internacional de Controvèrsies a Glaucoma a Madrid, amb la ponència titulada «Nanoftalmos y glaucoma. Manejo quirúrgico.»
Barraquer va presentar la ponència «Abordaje del astigmatismo sub 1,5 D en cirugía del cristalino». El Dr. José Lamarca va presentar «Perfiles de ablación en cirugía fotoablativa corneal: ¿cuál elegir y cuál descartar?», « Tipos de energía en facoemulsificación », i juntament amb la Dra. Carla Caballero va presentar « Seguridad y efectividad de lente fáquica de cámara posterior (ICL) tórica en anillos intracorneales (ICSR)». La Dra. Marta Ruiz va presentar «Resultats clínics d’una lent EDOF tòrica en pacients amb cataracta i astigmatisme corneal», i el Dr. Milan Pešić va presentar la ponència «Algoritmo Pešić-Barraquer para lentes tóricas».
El 27 de maig la Dra. Miriam Barbany va participar al 14th Eucornea Congress a Barcelona, on va presentar una ponència a «YO & Senior Hot Topic: Reconstruction of Ocular Surface».
El 4 i 5 de maig la Dra. Anna Monés va participar al XXX Congrés de la Societat Espanyola d’Estrabologia i Oftalmologia Pediàtrica amb dues comunicacions, «Maculopatía bilateral secundaria a depósito de mucopolisacáridos, a propósito de un caso» i «Nistagmus epiléptico en paciente intervenido por estrabismo: a propósito de un caso».
El Prof. Rafael I. Barraquer va participar el 12 de maig al Congrés «Una Nova Mirada a l’Oftalmologia» a Lublin, Polònia, amb la ponència «Opcions actuals en el tractament del queratocon».
A finals de maig el Prof. Barraquer va ser entrevistat al programa Tot es mou de TV3, on va parlar sobre les cataractes, la presbícia, l’ull sec i altres patologies que poden afectar la nostra visió.
Del 17 al 23 de maig de 2023 va tenir lloc el 38 congrés de la Societat Espanyola de Cirurgia Ocular Implanto-Refractiva (SECOIR) a Màlaga. La reunió va comptar amb la participació d’oftalmòlegs del Centre d’Oftalmologia Barraquer. El Prof. Rafael I.
Quan la lluna surt o es pon, ens sembla molt gran. Es tracta d’una de les il·lusions perceptives conegudes des de més antic, però sobre la causa de la qual encara no hi ha consens entre els experts.
La creença popular sol atribuir aquest fenomen, ja descrit per Aristòtil, a un efecte òptic de magnificació per l’atmosfera (Fig. 1). Però mitjançant fotografies repetides es comprova fàcilment que aquesta magnificació no existeix realment: la mida de l’astre és idèntica a l’horitzó i al zenit (Fig. 2). Per què, doncs, gairebé tots els observadors creuen que veuen una lluna més gran quan està baixa?
La il·lusió es dona fins i tot davant d’un dibuix amb una lluna a l’horitzó i una altra idèntica al capdamunt. La resposta no és simple.
La de la lluna sembla en tot cas pertànyer al grup d’il·lusions sobre la mida aparent, com la de Ponzo o la d’Ebbinghaus.
La primera consisteix en dues línies horitzontals idèntiques que se situen entre dues convergents com vies de tren, en realitat paral·leles, que s’allunyen cap a l’horitzó. El «travesser» de dalt estarà per tant més lluny i en conseqüència haurà de ser més llarg per produir una imatge retinal de la mateixa mida que la de sota, més propera (Fig. 3).
En el cas de la lluna a l’horitzó, es veuria més gran perquè semblaria estar més lluny que al zenit. De fet, quan es fa una foto amb teleobjectiu, l’astre es veu molt gran en comparació amb els objectes com ara arbres o edificis a la mateixa línia de mirada. Ja que l’angle visual de la lluna no canvia amb la distància i sí que disminueix el dels objectes terrestres llunyans, això ens indueix a creure que la lluna ha de ser més gran.
La il·lusió d’Ebbinghaus ens mostra una altra cara de la percepció de la mida relativa. Consisteix en dos grups de cercles: els centrals en tots dos són idèntics, però estan envoltats en un cas de cercles més petits i més grans a l’altre. Això fa que sembli més gran el cercle central envoltat de petits que viceversa (Fig. 4).
Hi ha múltiples variants que ressalten la importància del context, la presència o absència, mida relativa, proximitat, etc., dels objectes veïns en aquest aspecte de la visió.
S’ha argumentat, però, que tant la il·lusió de Ponzo com la d’Ebbinghaus fan referència a objectes dins de la distància en què són operatives les claus de la visió estereoscòpica i la lluna està molt més enllà. Segons el psicòleg A. Trehub, a conseqüència de les nostres necessitats evolutives, dediquem més recursos visuals a l’espai veí i al nivell horitzontal, i menys a tothom que està molt alt o molt baix.
Això explicaria que la mida dels objectes al nivell dels ulls sigui percebuda com més gran que la dels mateixos objectes en mirar cap amunt, o que la volta celeste ens sembli aplanada i per tant l’horitzó sembli més llunyà, així com la lluna baixa, la qual passaríem a percebre automàticament com a «gran» de forma compensatòria. Tanmateix, una majoria de subjectes responen que la lluna a l’horitzó «es veu més a prop»… La qüestió continua oberta.
Una de les activitats del programa, al marge dels tractaments oftalmològics i optomètrics, són les jornades de revisions, que s’organitzen un cop al mes a les instal·lacions de les entitats beneficiàries. Allà, un equip de la Fundació Barraquer format per dos MIR i un òptic, realitza un primer screening a una sèrie d’usuaris seleccionats per l’entitat per detectar possibles patologies oculars o problemes de refracció i oferir en cada cas la solució més adequada. Durant el primer quadrimestre de l’any s’han organitzat jornades de revisions en les dates i entitats següents:
• 25 de gener: Fundació Aspasim (Barcelona)
• 21 de febrer: Fundació Albert (Barcelona)
• 21 de març: Associació Esquitx (Sabadell)
• 25 d’abril: Club Infantil Juvenil Sanfeliu-Sant Ildefons (Cornellà)
En total, hem visitat més de 100 persones, la majoria nens i joves. Catorze s’han fet ulleres graduades a General Optica i deu s’estan tractant actualment al Centre d’Oftalmologia Barraquer.
La setmana de l’1 al 5 de maig un equip de la Fundació Barraquer integrat per tres oftalmòlegs —el Dr. José Lamarca, la Dra. Halima Berrada i la Dra. Carla Caballero— i una infermera instrumentista —Inma Cosío— es va desplaçar fins a la ciutat de Cuenca (Equador), per dur a terme una intensa activitat quirúrgica i formativa a la Clínica Oftalmològica del Dr. Fidel Nivelo. El primer dia es va organitzar un Wet Lab en què el Dr. Lamarca va impartir una interessant formació teòrica i pràctica als més de quaranta oftalmòlegs locals que van participar a la sessió. Durant els quatre dies restants es van realitzar un total de 204 cirurgies (163 de cataracta, 28 de queratocon i 13 de refractiva) a 164 pacients sense recursos seleccionats prèviament pel Ministeri de Sanitat del Govern de l’Equador.
Al marge de l’activitat assistencial, també es va desenvolupar una tasca docent important. Aprofitem l’ocasió per agrair la generositat d’AJL OPHTALMIC, S.A. i ALCON, cedint equips i material per a les cirurgies, i la imprescindible col·laboració de la Clínica Oftalmològica del Dr. Fidel Nivelo i del Govern d’Equador en l’organització de totes les activitats.
El maig del 2019, quan es va posar en marxa el programa «Mirem per tu», la Fundació Barraquer va signar un conveni de col·laboració amb General Optica per oferir als seus pacients la possibilitat d’adquirir ulleres graduades a un preu molt reduït. Quatre anys després, podem afirmar que probablement ha estat l’aliança més profitosa i fructífera que ha establert l’entitat des de l’inici del projecte. Fins avui, més de 1.100 persones procedents dels serveis socials, d’entitats públiques i de nombroses fundacions i associacions privades, han pogut solucionar els seus problemes de visió amb unes ulleres graduades que, sens dubte, han contribuït a millorar de manera substancial la seva qualitat de vida.
Des d’aquí volem agrair a tots els professionals de General Optica que atenen els nostres usuaris la seva eficiència, professionalitat, excel·lent tracte i permanent predisposició a col·laborar.
La Fundació Barraquer i la Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona) van signar el passat mes de març un acord de col·laboració que es materialitza en la creació de les Beques Dr. Joaquín Barraquer Moner.
Amb la voluntat de potenciar el talent i promoure la igualtat d’oportunitats entre els futurs metges, a partir del curs 2023-2024 els alumnes de segon i tercer curs del grau en Medicina de la UIC amb bon expedient acadèmic i amb recursos econòmics limitats podran optar a dues beques anuals concedides per la Fundació
Barraquer que els ajudaran a cobrir part de la matrícula. Aquest ajut es renova automàticament fins al final del grau, sempre que l’alumne mantingui el nivell d’excellència acadèmica.
Van signar el conveni el Dr. Alfonso Méndiz, rector de la UIC Barcelona, i el Prof. Rafael I. Barraquer Compte, president de la Fundació Barraquer.
69 habitaciones y apartamentos para uso individual, doble, triple y familiar
Amplia estancia con dormitorio, salón, baño y cocina americana equipada
Habitaciones con terraza
Desayuno Buffet con más de 60 productos artesanales
Welcome Drink
Wifi gratuito
Parking en el edificio Metro
Penthouse con más de 90 m2 y terraza
Desayuno Buffet
Wifi gratuito
Núria Delsors, treballadora social
L’Alejandro va arribar a Barcelona fa més de vint anys, procedent de l’Uruguai. Abans d’instal·lar-se a Barcelona, va viure a Mallorca i a Puigcerdà. Els seus problemes de vista van començar fa més o menys 6 anys. No hi veia bé, hi veia borrós. La seva qualitat de vida havia disminuït. La seva mala visibilitat no li permetia fer vida com abans i les llargues llistes d’espera per poder ser visitat per un especialista el tenien molt preocupat. Li van dir que hauria d’esperar un any si volia que un oftalmòleg el visités.
A través de les xarxes socials, va descobrir la Fundació Barraquer i el programa d’ajuts per a persones amb pocs recursos. Va trucar i es va informar dels passos que havia de seguir perquè el seu cas fos valorat. Va presentar tota la documentació i un cop aprovat el seu cas, va poder assistir a la seva primera visita a Barraquer.
Després de visitar-se al Centre d’Oftalmologia Barraquer, i seguir el tractament mèdic, va prendre la decisió de millorar la seva manera de viure i començar a cuidar-se. Va canviar la dieta. Ens explica que per a un uruguaià acostumat a menjar bona carn, va ser molt difícil reduir-ne el consum. Però ara pensa que l’esforç ha valgut la pena.
El Dr. Lozano és el metge especialista que està tractant l’Alejandro. Ens comenta que és molt amable, molt humà
i un doctor excel·lent. “Gràcies al Dr. Lozano ha canviat la meva vida, ha millorat molt la qualitat de vida d’ara comparat amb la que tenia abans. He recuperat l’esperança de viure millor. Per tot això aconsello totes les persones amb problemes als ulls que es visitin al Centre d’Oftalmologia Barraquer on l’equip mèdic, recepcionistes, secretàries, optometristes i, per descomptat, la Fundació, han aconseguit que tingui una vida millor. No em puc sentir més agraït a tot el personal”.
Al final de la nostra conversa, l’Alejandro recorda que quan va marxar del seu país buscava una vida millor, va tenir la intuïció que a Espanya la trobaria i per això avui se sent feliç, se sent a casa, ens diu “per sort quan trobes les persones adequades, tot rutlla”.
Aquest any s’han incorporat al Centre d’Oftalmologia Barraquer cinc noves residents MIR després de l’aprovació del nou Reial decret 589/2022, del 19 de juliol, pel qual es regula la formació transversal de les especialitats en Ciències de la Salut.
Aquesta nova normativa va permetre als hospitals privats acreditats per a la formació MIR poder eliminar les places que exigien conformitat prèvia del centre sanitari per acceptar la incorporació dels residents en aquests centres, tal com es fa en altres hospitals públics, afavorint la igualtat d’oportunitats a qualsevol candidat interessat a optar a un centre i especialitat mèdica concrets.
Per tant, i per primera vegada des de l’any 1982 (any en què el Ministeri de Sanitat va acreditar el Centre d’Oftalmologia Barraquer per a la formació sanitària especialitzada de metges residents), els candidats ja no van haver de fer un procés previ de selecció que els permetés comptar amb el vistiplau del centre.
Així doncs, el Centre d’Oftalmologia Barraquer formarà cinc noves residents procedents de diferents parts del territori nacional i internacional durant quatre anys, a les diferents subespecialitats d’Oftalmologia i comptant amb la gran formació mèdica, acadèmica i docent de la nostra àmplia cartera de metges oftalmòlegs.
El Prof. Rafael I. Barraquer, cap d’estudis i president de la Comissió de Docència, juntament amb el Dr. Andrés Picó, subdirector de l’Àrea de Docència MIR, van felicitar les noves incorporacions pels seus resultats obtinguts a l’examen MIR i els van donar la benvinguda de manera personal al Centre d’Oftalmologia Barraquer el 23 de maig passat, data oficial d’incorporació al centre.
Des de l’àrea de Docència del Centre d’Oftalmologia Barraquer celebrem el gran interès que aquest any ha despertat l’especialitat de l’Oftalmologia en el procés de selecció i adjudicació de places MIR, situant-se com la tercera més demanada a nivell nacional.
El Dr. Alfredo Javier Rojas Torres, prestigiós oftalmòleg xilè especialitzat en retina, és un dels nostres exemples més clars d’antic alumne fidelitzat a la marca d’Institut Barraquer. Va decidir cursar els nostres dos programes de màster, que impartim com a centre docent associat a la Universitat Autònoma de Barcelona (Màster en Patologia i Cirurgia del Segment Posterior del Globus Ocular) i a la Universitat Internacional de Catalunya (Màster en Patologia i Cirurgia del Segment Anterior del Globus Ocular), va fer el programa d’entrenament en cirurgia de segment anterior amb el nostre Simulador de Cirurgia 3D, i a més es va incorporar el 2022 a la comunitat Barraquer Alumni (associació d’antics alumnes d’Institut Barraquer).
Quan li preguntem la seva opinió sobre la seva experiència docent amb l’Institut Barraquer, ens comenta que “Al principi em despertava molt d’interès formar-me a Barraquer pel seu reconegut prestigi internacional. Més tard, vaig descobrir que accedint a diferents programes formatius tals com el programa de cirurgia de segment anterior i posterior amb el Simulador 3D, obtenia una aproximació molt real a potencials complicacions i situacions quirúrgiques, ajudant-me a reforçar les meves habilitats com a cirurgià. A més, els programes de màster aprofundeixen en les diferents matèries mitjançant un material molt ben treballat. Ara com ara, em sento part de la marca Institut Barraquer, per això vaig decidir accedir a la seva comunitat Alumni, per mantenir el contacte amb altres col·legues del sector i seguir vinculat a la casa. Finalment, destacaria la qualitat humana i el tracte tan empàtic i fluid que sempre he rebut per part de l’equip de docència, animant-me a continuar amb els projectes formatius, malgrat la distància”.
El equipo olímpico español de natación artística lo tiene claro: usan lentes ICL
