Revista del Centre d'Oftalmologia Barraquer nº48 - Català

1

Número 48. Novembre de 2023. Revista gratuïta.

Complements nutricionals, càrdio, miopia en la infantesa, cirurgia del pterigi, topografia corneal, cirurgia de cataractes, ulleres, la teràpia gènica, Parlem amb… Francesc Ballbé Blasi i totes les nostres seccions habituals.

Exemplar en català.

2

Barraquer

Atenció especialitzada: el nostre Departament d’Oftalmologia Pediàtrica Dra. Idoia Rodríguez Maiztegui, oftalmòloga

Al Centre d’Oftalmologia Barraquer comptem amb un departament dedicat exclusivament a l’oftalmologia pediàtrica, creat per poder abordar de manera específica la patologia ocular a la infància. L’ull de pacient pediàtric té unes característiques que difereixen de les de l’adult i es troba en ple procés de maduració visual, per la qual cosa és fonamental un abordatge especialitzat. És per això que disposem d’un equip d’oftalmòlegs, optometristes i personal d’infermeria format en el tracte amb els més petits.

Diagnostiquem i tractem problemes de visió de qualsevol índole i complexitat, des del naixement fins a l’adolescència. Disposem de recursos per explorar el nen de manera adequada i poc invasiva així com de la tecnologia més avançada adaptada al pacient pediàtric. Atenem amb el màxim nivell de subespecialització les malalties que afecten les diferents estructures de l’ull (parpelles, musculatura extraocular, còrnia, cristal·lí, retina…).

Així mateix disposem d’una sala d’espera infantil que ofereix un entorn lúdic mentre els nens i les seves famílies esperen per ser tractats pels nostres professionals.

El nostre objectiu és assegurar-nos que cada nen rebi una atenció òptima i personalitzada.

El que no aprenem a veure a la infància no es recupera posteriorment a l’edat adulta, per la qual cosa és fonamental tenir cura de la visió des d’edats primerenques.

A l’equip del Departament d’Oftalmologia Pediàtrica treballem en estreta col·laboració per assegurar la millor atenció i garantir un desenvolupament visual adequat dels més petits de la casa.

Editorial

Revista gratuïta Pots quedar-te-la!

Barraquer 48 Novembre de 2023

DIRECTOR Prof. Rafael I. Barraquer CONSELL EDITORIAL Alex Barraquer Ignacio Elizalde Alberto Madrigal Alberto Madrigal Vendrell EDICIÓ Lorena Enciso Raquel Fontanals Cristian Garcia DISSENY Forma TRADUCCIÓ Raquel Fontanals FOTO DE PORTADA Anna Huix FOTOGRAFIA Departament de Fotografia Barraquer Álex Barrios Shutterstock Unsplash IMPRESSIÓ Serper REDACCIÓ I PUBLICITAT Departament de Comunicació cristian.garcia@barraquer.com 936 025 302 © Centre d’Oftalmologia Barraquer Muntaner, 314. 08021 Barcelona 932 095 311 www.barraquer.com Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació per qualsevol mitjà o procediment, sigui electrònic o mecànic, sense l’autorització prèvia i per escrit dels titulars del copyright.

Nota prèvia: En aquesta revista s’utilitza la forma neutra nen, oftalmòleg, formador en singular o en plural, per referir-se tant a homes com a dones, és a dir: quan s’escriu nen, oftalmòleg, formador, etc. pot ser oftalmòleg o oftalmòloga, nen o nena, formador o formadora, etc.

Esdeveniments, llibres i sèries Recomanacions culturals 6—11

Complements nutricionals, són necessaris?

Benestar 12—13

Què és el càrdio?

Benestar 14—15

Mesures per frenar la progressió de la miopia en la infantesa Actualitat 16—17

La cirurgia del pterigi

Per què apareixen les ulleres

Actualitat 18—19

Estètica 32—33

La topografia corneal

La teràpia gènica

Actualitat 20—21

Actualitat 34—35

La cirurgia de cataractes i el seu impacte en la qualitat de vida de les persones

Notícies

Actualitat 22—23

Francesc Ballbé Blasi Parlem amb…

24—28

Dubtes resolts Actualitat 30—31

Actualitat 36—37

Miratges i Fata Morgana Curiositats visuals 38—39

Fundació Barraquer 40—44

Institut Barraquer 46—48

6

Esdeveniments

Miró-Picasso Fundació Joan Miró i Museu Picasso de Barcelona Fins al 25 de febrer de 2024 L’exposició Miró-Picasso és un projecte conjunt i únic de la Fundació Joan Miro i el Museu Picasso de Barcelona que té lloc de forma simultània a les dues institucions, entre el 20 d’octubre del 2023 i el 25 de febrer del 2024. Joan Miró i Pablo Picasso, que van mantenir una estreta amistat durant més de cinquanta anys, van triar Barcelona per donar la seva obra en forma de centres d’art monogràfics.

Pablo Picasso. Les tres ballarines (La dansa), 1925.

Oli sobre tela, 215,3 × 142,2 cm. Tate Gallery, Londres. © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid, 2023.

Joan Miró. Dona, ocell, estrella (Homenatge a Pablo Picasso) 15 de febrer de 1966 - 3-8 d’abril de 1973.

Oli sobre tela, 245 x 170 cm.

MNCARS. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. © Successió Miró, 2023.

L’exposició reunirà un conjunt de més de 250 obres provinents de col·leccions públiques i privades de tot el món amb l’objectiu de mostrar, un al costat de l’altre, dos artistes que van transformar amb veu pròpia i una intensitat plàstica sense precedents l’art del segle xx. Des de la trobada el 1917 a Barcelona fins als darrers projectes monumentals, passant per l’episodi del Pavelló de la República Espanyola a París el 1937 o l’interès per la tècnica ancestral de la ceràmica, el visitant descobrirà també com aquests dos artistes i amics van compartir molts moments transcendents de les seves carreres.

Barraquer

7

Som aquí!

Les dones en el disseny.

1900 – Avui Museu del Disseny de Barcelona Fins al 7 de gener de 2024 Som aquí! Les dones en el disseny, 1900 - Avui ofereix un estudi crític dels èxits i les condicions de treball de les dones dissenyadores durant el segle passat.

La mostra presenta objectes creats per protagonistes femenines en diferents àmbits del disseny que van des del moble, l’interiorisme, el disseny gràfic i la il·luminació fins al tèxtil, la ceràmica i la joieria. Entre les dissenyadores que s’hi inclouen hi ha Charlotte Perriand, Gae Aulenti, Lina Bo Bardi o Eileen Gray. L’exposició és una producció del Vitra Design Museum de Weil am Rhein (Alemanya) i arriba al Disseny Hub Barcelona amb una ampliació centrada en el disseny espanyol. La mostra a Barcelona inclou el resultat d’una investigació duta a terme des del departament de col·leccions. Es dedica un àmbit a les dissenyadores pioneres de les dècades dels anys 1960, 1970 i 1980 amb una seixantena de noms.

També s’incorpora un àmbit que planteja el disseny per a les dones, amb peces contemporànies.

Inflable Bolígraf Pop Sandra Figuerola i Marisa Gallén. Benaguasil (València), 1986.

MADB 136.076. Fotografia: Estudio Rafael Vargas

William Eggleston Untitled [Sense títol], de la serie Los Alamos, c. 1965-1968 ©William Eggleston. Courtesy Eggleston. Artistic Trust y David Zwirner

William Eggleston El misteri de la quotidianitat Centre de Fotografia KBr Fins al 28 de gener de 2024 Considerat un dels pares de la fotografia en color, ja que va aconseguir el seu reconeixement com a expressió artística admissible a galeries d’art i museus a la dècada de 1970, William Eggleston (Memphis, 1939) és un dels autors més influents de la fotografia contemporània.

Les seves imatges, en aparença senzilles i simples, són sempre atraients. Influït per l’«instant decisiu» d’Henri Cartier-Bresson, per Robert Frank i Eugene Atget, i després del seu treball inicial en blanc i negre al voltant dels suburbis de Memphis, Eggleston va començar a fotografiar tot allò que l’envoltava amb una clara intenció artística i en color, com si amb les imatges busqués revelar el potencial estètic del quotidià: sabates velles, congeladors amb menjar, l’interior d’un bany, les cames d’una dona, un cartell de carretera, un camió vell, un arbre, etc. El seu treball acaba convertint-se així en un emocionant reconeixement de la vida mateixa.

Recomanacions culturals

8

Llibres

Demà, i demà, i demà Gabrielle Zevin Edicions del periscopi

La mare que t’ha parit Elisenda Soriguera i Farrés Rosa dels vents Com encara la criança una mare debutant? En algun moment es deixa de patir fora de mida? Com es gestiona la càrrega mental? Es torna a dormir, algun dia? Aquest dietari narra les peripècies d’una mare inexperta amb el seu primer fill.

Des de ben petits, en Sam i la Sadie comparteixen l’afició pels videojocs.

Allà hi experimenten la llibertat i l’alegria que els manca al món real, on senten que no acaben d’encaixar.

Quan es retroben anys més tard, decideixen apostar pels seus somnis i viure de la creació d’aquests universos fantàstics i imaginaris sense preveure, però, que ben aviat s’enfrontaran a un èxit imprevist i imparable que posarà en dubte la naturalesa de la seva relació. Aquesta és la història dels mons que construeixen els dos amics, perfectes però irreals, i també de la impossibilitat per adaptar-se a la ferocitat del que comporta el triomf: els diners, la fama, les identitats qüestionades i la tragèdia.

Demà, i demà, i demà és un relat sobre la nostra necessitat de connectar, d’estimar i de ser estimats.

En aquesta gran estrena, descobreix que ser mare és viure en una contradicció constant: passar del riure al plor en un tres i no res, voler transmetre valentia i alhora prudència, desitjar no desprendre’s en cap moment de la criatura i al mateix temps no voler-la veure durant hores. Així doncs, entén que, per sobreviure a aquest terrabastall vital, és indispensable posar-hi humor, molt d’humor. I, per descomptat, una bona sobredosi d’amor.

La cabeza de mi padre Alma Delia Murillo Alfaguara Als quaranta anys, com un road trip, sense més referent que una fotografia vella, una filla emprèn la recerca del seu pare. Mentre narra la decisió d’anar-lo a conèixer i el viatge que la porta de Ciutat de Mèxic a Michoacán, anirem construint, juntament amb ella, el passat, els amors, les alegries, els accidents, les absències. La seva vida, aleshores, es desplega com l’entramat d’aquesta indagació: entre set germans i una mare treballadora, la protagonista creix i reflexiona no només sobre la seva biografia, sinó també sobre la història d’un país profundament dividit.

Una història escrita des de l’entranya, des d’on només es pot transitar el camí cap a l’origen.

Barraquer

9

La última muerte en Goodrow Hill

Dibujo, luego pienso Javirroyo Lumen Totes les persones som creatives, però és una cosa que cal entrenar, com un esport. Javirroyo ens convida a exercitar el cervell i a aprendre a pensar i a escriure a través del dibuix i els esquemes al seu Gimnàs d’Idees, on et motivaràs a sac, perdràs la por a la pàgina en blanc, connectaràs naps amb cols, sortiràs de la teva zona de confort, empatitzaràs a través de l’humor, aconseguiràs simplificar allò complex i, en definitiva, podràs viure una vida plena de creativitat i sense restriccions.

De la mà d’un cervellet en baixa forma i que, com tu, necessita una mica d’ajuda, descobriràs reptes, exercicis, activitats, consells i tècniques per treure la imaginació que portes a dins i aplicar-la a tots els àmbits del teu dia a dia.

Santiago Vera Ediciones B

Un lobo dentro Pedro Mañas Nube de tinta Un joc innocent que es desboca fins a deixar de ser un joc. Una broma, una burla, un malnom, un rumor, un missatge anònim, una amenaça, un cop, una pallissa.

Una història que passa cada dia, a tot arreu, a un munt de persones diferents. Víctimes que ja no saben si es fiquen amb elles per ser com són o si són així perquè es fiquen amb elles.

Fins que, un dia, una d’aquestes víctimes decideix que, si no pot deixar de sentir por, serà qui l’infongui.

La història de com Jacob es va convertir en Llop. De com tots dos van créixer alhora, però no de la mateixa manera.

La història sobre el monstre en què qualsevol pot convertir-se.

Fins i tot, la víctima.

Recomanacions culturals

Goodrow Hill podria semblar un d’aquests llocs tranquils que han viscut temps millors, però aquest petit poble ocult entre l’espessor del bosc té escrita en el seu passat una història plena de secrets que tots preferirien oblidar.

Fa vint-i-cinc anys d’aquell calorós estiu en què un grup d’adolescents va mentir per amagar una cosa que cap adult no havia de conèixer.

Vint-i-cinc anys des que un home va morir, un nen va ser segrestat i un jove va desaparèixer. Ni tan sols el rugit constant de la presa, que acompanya sempre els habitants de Goodrow Hill, aconsegueix esborrar el que va passar, i encara menys quan unes estranyes fotografies i una nova mort reobren el misteri.

10

Sèries

© HBO Max

True Detective: Noche polar La sèrie d’HBO True Detective: Noche polar, de sis episodis, protagonitzada per Jodie Foster i Kali Reis, guanyadora d’un Oscar i nominada a un Emmy, s’estrenarà el dilluns 15 de gener a HBO Max. La mexicana Issa López és la showrunner, guionista i directora de tots els episodis.

Quan la llarga nit d’hivern cau a Ennis, Alaska, els vuit homes que operen l’Estació de Recerca Àrtica Tsalal desapareixen sense deixar rastre. Per resoldre el cas, les detectius Liz Danvers (Foster) i Evangeline Navarro (Reis) hauran d’enfrontar-se a la foscor que porten a dins i furgar en les turmentades veritats que jeuen enterrades sota el gel etern.

El repartiment de True Detective: Noche polar compta amb Jodie Foster, Kali Reis, Finn Bennett, Fiona Shaw, amb Christopher Eccleston, Isabella Star LaBlanc i John Hawkes.

Els intèrprets convidats són Anna Lambe, Aka Niviâna, June Thiele, Diane Benson i Joel D. Montgrand.

Barraquer

On? HBO Max Directora Issa López

11

The Architect Kerren Lumer-Klabbers ens presenta la minisèrie The Architect en un format poc convencional: quatre capítols d’aproximadament 20 minuts cadascun. Tot i la seva brevetat, aquesta sèrie es destaca com una obra cinematogràfica accessible i provocativa que aborda la crisi de l’habitatge de manera fresca i àcida.

La història es desenvolupa en un Oslo futurista, on la directora crea una distòpia freda i desoladora habitada per personatges atrapats en una lluita econòmica i residencial. La protagonista, Julie (interpretada per Eili Harboe), és una arquitecta en dificultats econòmiques que troba refugi en un espai subterrani compartit en un estacionament abandonat. Aquest nou enfocament de vivenda il·legal es converteix en el teló de fons per a una trama centrada en l’ambició i l’ètica.

© Disney+

La sèrie s’endinsa al món de l’arquitectura i l’habitatge, presentant un concurs per dissenyar mil nous apartaments al centre de la ciutat. Julie, desesperada per millorar la seva situació financera, es converteix en una figura central en aquest concurs, cosa que la porta a un dilema moral.

A Nada, Manuel (Luis Brandoni) és un sofisticat crític culinari de Buenos Aires, amant de l’art i provocador, que viu fa dècades amb una dona (María Rosa Fugazot) que li resol tot, com una mena d’assistent personal, majordoma i cuinera. No obstant això, un esdeveniment excepcional l’obliga a canviar la seva rutina i contractar Antonia (Majo Cabrera), una jove inexperta nascuda i criada en un petit poble del Paraguai, perquè l’ajudi amb les tasques domèstiques. És així com Manuel ha d’instruir-la sobre innombrables aspectes de la seva vida, des de les seves relacions i gustos personals fins a qüestions estrictament culinàries i, el xoc de cultures i generacions de cadascú esdevé en insòlites, contradictòries i tendres situacions que deixen grans aprenentatges per a tots dos.

On? Filmin Directora Kerren Lumer-Klabbers © Filmin

Nada

Enmig d’aquest procés, Manuel rep la visita a casa del seu vell amic Vincent (Robert De Niro), un afamat escriptor novaiorquès amb qui comparteix moltes aventures entre degustacions de menjars, lectures, llargues caminades i xerrades existencials, tot amb la ciutat de Buenos Aires com a fons.

On? Disney+ Directors Mariano Cohn Gastón Duprat Recomanacions culturals

12

Complements nutricionals, són necessaris?

Barraquer

13

Karla Cané, dietista-nutricionista www.karlacane.com

Els complements nutricionals, també coneguts com a suplements dietètics, actualment generen un debat constant en l’àmbit de la salut i la nutrició. Són realment necessaris per mantenir una salut òptima? La resposta és, depèn.

D’una banda, cal tenir en compte que una dieta equilibrada i saludable és la base per obtenir els nutrients necessaris. Per tant, els suplements dietètics no haurien de substituir mai una dieta saludable. No obstant això, en situacions diferents com poden ser deficiències nutricionals, condicions mèdiques específiques o necessitats esportives, entre d’altres, els suplements poden tenir un paper molt important i necessari.

D’altra banda, la suplementació excessiva pot ocasionar efectes adversos. Per exemple, alguns nutrients, com les vitamines liposolubles (A, D, E i K), s’emmagatzemen al cos i poden assolir nivells tòxics si es prenen en excés.

Per contra, hi ha nutrients que, si prenem en format suplement, però ja els estem obtenint d’una alimentació correcta, els eliminem per l’orina sense cap efecte. Per tant, això seria una suplementació innecessària i una pèrdua de diners.

La meva recomanació és acudir sempre a un dietistanutricionista per analitzar correctament la teva alimentació i les teves necessitats individuals per valorar la necessitat de suplementar.

Benestar

QUÈ ÉS EL CÀRDIO? Text del Centre de Fisioteràpia Saifis www.saifis.com

DESCOBREIX-NE ELS BENEFICIS Barraquer

15

Els exercicis cardiovasculars, també coneguts com a càrdio, són aquells exercicis que es caracteritzen per elevar la freqüència cardíaca i la respiració per millorar la nostra resistència. Consisteix a treballar grans grups musculars alhora i de forma constant i repetida.

Fer càrdio regularment aporta molts beneficis saludables:

1 Augmenta l’energia i la resistència física.

Disminueix el percentatge de greix corporal, enforteix la musculatura, augmenta el metabolisme i ajuda a baixar de pes.

Ajuda a controlar la pressió arterial ja que millora la circulació sanguínia de tot el nostre cos.

2

Reforça el sistema immunològic. En augmentar el ritme cardíac hi ha un flux de glòbuls blancs més gran, els agents encarregats de lluitar contra virus i infeccions.

4

Ajuda a controlar els nivells de colesterol i mantenir estables els nivells de sucre, ajudant així a prevenir malalties cardiovasculars, la hipertensió i la diabetis.

5

Millora la qualitat del son i ajuda a alliberar l’estrès i regular l’ansietat

3

6

Per fer càrdio no cal una gran logística; córrer, ballar, pujar i baixar escales, fer esquats… són exemples d’exercicis cardiovasculars que es poden fer fàcilment fins i tot a casa.

Benestar

Mesures per frenar la progressió de la miopia en la infantesa

Dra. Anna Monés, oftalmòloga Barraquer

17

La prevalença de la miopia al món està augmentant de forma preocupant; a Espanya l’any 2000 teníem un 2,5 % de la població amb miopia, percentatge que va augmentar al 20 % el 2020.

Actualment afecta el 23 % de la població mundial i les previsions apunten que augmentarà al 50 % el 2050, que correspon a 5.000 milions de persones amb miopia, de les quals, 900 milions tindran alta miopia, que comporta més risc de patir patologies associades a miopia com són el despreniment de retina, el glaucoma, la cataracta i la maculopatia miòpica, que poden desembocar en baixa visió.

L’aparició i posterior augment de la miopia ve condicionada per factors genètics, en els quals avui dia no podem intervenir, però també per factors ambientals en què sí que podem actuar. Actualment hi ha evidència científica que l’augment del treball de prop i la disminució del temps que passen els nostres infants i adolescents a l’aire lliure contribueixen a accelerar la progressió de la miopia. A més d’uns bons hàbits visuals, en els darrers anys han aparegut tractaments farmacològics i òptics que han demostrat, en multitud d’estudis a tot el món, que frenen aquesta progressió. Per resumir, actualment disposem de tres tipus de mesures per frenar l’evolució de la miopia:

1. Mesures conductuals Augment del temps a l’aire lliure i reducció del temps en tasques de visió propera. S’aconsella la regla 20-20-20: cada 20 minuts de feina de prop, descansar 20 segons mirant un objecte a 20 peus de distància (6 metres).

2. Mesures òptiques Existeixen des de fa pocs anys lents de desenfocament perifèric (tant en ulleres com en lents de contacte) que han demostrat frenar la progressió fins a un 50 %.

3. Mesures farmacològiques

Amb totes les armes terapèutiques de què disposem actualment, aconsellem als nens menors de 15 anys amb miopia consultar el seu oftalmòleg pediàtric perquè us indiqui el millor tractament en cada cas.

L’atropina col·liri al 0,01 o al 0,025 % és un fàrmac que bloqueja els receptors que modulen el creixement del globus ocular, frenant-ne l’elongació, sense o amb mínims efectes secundaris (lleu dilatació pupil·lar en alguns pacients) i sense efecte rebot. Es pot utilitzar en nens diagnosticats de miopia en què s’observi una progressió, entre els 6 i els 15 anys, amb una posologia d’1 gota al dia a la nit a cada ull. La reducció de la progressió s’estima entre un 40 % i un 60 % segons els estudis.

Actualitat

18

Barraquer

19

LA CIRURGIA DEL PTERIGI Dra. Miriam Barbany, oftalmòloga

El pterigi, una afecció ocular caracteritzada pel creixement anormal de teixit a la conjuntiva, ha estat objecte d’atenció i tractament durant segles. Quan el pterigi va creixent pot causar molèsties oculars, provocar astigmatisme i envair la còrnia ocasionant la seva opacificació.

En aquests casos és recomanable operar-lo.

A mesura que la medicina ha evolucionat, també ho han fet les tècniques quirúrgiques per minimitzar la recurrència del pterigi i millorar-ne els resultats. Actualment s’utilitzen adhesius tissulars per evitar les sutures tradicionals.

La cirurgia del pterigi sense sutures consisteix a extreure el pterigi i col·locar teixit sa al seu lloc amb l’ajuda d’una pega tissular. L’extirpació simple del pterigi pot provocar la recidiva, que torni a sortir el pterigi una altra vegada, per tant és recomanable col·locar sempre que es pugui un empelt conjuntival.

Durant la cirurgia, que es realitza amb anestèsia local, retirem bé el pterigi a tota la zona que està envaint la còrnia i a la part de la conjuntiva, i netegem bé tot el teixit fibrós que s’ha anat formant amb el pas dels anys, deixant la zona el més neta possible.

Tota aquesta àrea es recobrirà amb un empelt, que es pren del mateix ull, de la conjuntiva, normalment del quadrant temporal superior, sota la parpella superior. Per col·locar-lo utilitzem una cola biològica a base de fibrina, que enganxa el teixit perfectament.

Un cop acabada la cirurgia es col·loca una pomada antibiòtica, i un apòsit, un embenat compressiu, per tenir l’empelt en posició durant unes 24 o 48 h fins que s’aconsegueixi una bona cicatrització.

Al postoperatori pot estar l’ull vermell uns dies o es poden experimentar algunes molèsties. El pacient requereix un tractament a base de corticoides, antibiòtics i una abundant lubricació tòpica amb pomades, gels i llàgrimes artificials perquè l’empelt vagi enganxant-se i vagi unintse als teixits del voltant.

Amb aquesta tècnica obtenim un percentatge de recurrències del pterigi molt baix. En no fer servir sutures, el postoperatori del pacient també és més confortable. En general, el resultat és molt satisfactori perquè és una operació que en mans expertes obté bons resultats i on l’aparença cosmètica final sol ser excel·lent.

Actualitat

La topografia corneal

Francisco Javier Martínez Fuentes, tècnic del Departament de Cirurgia Refractiva

És una prova diagnòstica no invasiva que permet avaluar i mapar la superfície anterior i posterior de la còrnia.

Barraquer

21

Proporciona informació detallada sobre la curvatura, gruix i la forma de la còrnia, cosa que resulta fonamental per diagnosticar i tractar diverses afeccions oculars.

A causa de la transparència i el paper en la refracció de la llum, qualsevol alteració en la forma, la curvatura o la claredat de la còrnia pot afectar la qualitat de la visió i la refracció del pacient.

Per realitzar la topografia corneal, s’utilitza un dispositiu anomenat topògraf corneal, del qual hi ha diversos tipus: reflexió, càmera de Scheimpflug, OCT i traçat de raigs. Per dur a terme la prova el pacient haurà de recolzar la barbeta a la mentonera, i fixar la mirada en un punt de llum visible durant uns segons. S’obtenen així unes dades precises de la superfície corneal, (mapes d’elevació, curvatura i gruix corneal entre altres). Això permet crear diferents mapes que poden ser en tridimensional o en un sol pla que revela qualsevol irregularitat o deformitat present.

Per fer aquest examen és aconsellable romandre sense utilitzar lents de contacte un mínim de 48 hores per a lents toves i 15 dies per a lents dures.

La topografia corneal està indicada en diversos casos.

En l’àmbit refractiu, és útil per avaluar la possibilitat de cirurgies com ara el LASIK, PRK, Smile, implantació de lents intraoculars fàquiques, en funció de l’espessor, forma de la còrnia i profunditat de la cambra anterior.

També s’utilitza en la detecció precoç i avançada de patologies corneals, com el queratocon o la distròfia corneal, permetent així realitzar tractaments com la implantació de segments intracorneals o aplicació de llum ultraviolada, en funció de la gravetat del cas.

Actualment les topografies corneals han adquirit més importància en el maneig de l’astigmatisme per decidir la toricitat de les lents intraoculars a la cirurgia de cataracta o la cirurgia refractiva de cristal·lí transparent.

Actualitat

22

Dr. Milan Pešić, oftalmòleg

La cirurgia de cataractes i el seu impacte en la qualitat de vida de les persones Barraquer

23

Tot i que la cirurgia de cataractes és una de les intervencions més realitzades a nivell mundial, amb aproximadament 30 milions d’operacions anuals, encara existeix molt desconeixement sobre la intervenció i les opcions de tractament disponibles.

Les cataractes formen part del procés normal d’envelliment i es desenvolupen quan la lent natural de l’ull perd transparència, dificultant que la llum entri a l’ull, i provoca una visió que s’assembla a mirar a través d’una finestra entelada. Entre els símptomes més comuns se solen trobar la visió borrosa, els problemes amb la visió nocturna, la sensibilitat a la llum i els enlluernaments o la visió d’halos al voltant dels llums, així com la visió doble. Els símptomes d’aquesta patologia es manifesten de manera gradual i progressiva, per això és recomanable sotmetre’s a exàmens oculars rutinaris per detectar-la abans que impactin en la nostra qualitat de vida.

L’única manera de tractar aquesta afecció ocular és a través de la cirurgia en què el cristal·lí, que és la lent natural de l’ull, és substituït per una lent intraocular (LIO) que en moltes ocasions pot, fins i tot, corregir altres defectes com la presbícia i/o l’astigmatisme. No totes les LIO són adequades per a totes les persones, per això l’oftalmòleg farà un estudi previ complet i depenent dels resultats, es determinarà el tipus de LIO més aconsellable en cada cas.

Amb la col·laboració de

Això pot tenir un gran impacte en la qualitat de vida dels pacients, ja que pot reduir o eliminar la necessitat d’utilitzar ulleres un cop s’ha dut a terme la intervenció.

De fet, segons les dades llançades per l’enquesta «Alcon Eye On Cataract», duta a terme per Alcon, al nostre país, el 88 % de les persones enquestades que havien estat operades de cataractes feia servir ulleres sempre o de manera freqüent; després de la cirurgia i gràcies a la implantació de lents intraoculars, la seva dependència s’havia reduït per al 42 %.

A més, els resultats d’aquesta enquesta revelen que, després de la cirurgia, el 51 % dels pacients sentien que la seva visió era com la d’algú més jove i el 84 % va afirmar que la seva qualitat de vida havia millorat perquè tornaven a poder fer les activitats que més els agradaven com llegir, veure la televisió o conduir.

Tenir cura de la salut ocular és fonamental per millorar la qualitat de vida i la cirurgia de cataractes juga un paper crucial en la cerca d’un envelliment actiu. De fet, més del 80 % de les persones que van participar a l’enquesta va valorar la visió com un dels aspectes més crítics de l’envelliment, demostrant la importància de comprendre els beneficis i les opcions disponibles per poder mantenir una vista òptima i activa en totes les etapes de la vida.

©2023 Alcon Inc. 08/2023 ES-SG-2300149

Actualitat

Parlem amb Francesc Ballbé Blasi.

Raquel Fontanals, Departament de Comunicació

És autor de la novel·la El círculo de las marmotas, una divertida sàtira sobre el món de les escoles de negocis i la selecció de personal.

Director de la Fundació Barraquer. S’incorporà a l’entitat a finals del 2018 per impulsar una nova etapa orientada al desenvolupament de projectes assistencials d’àmbit local.

25

Parlem amb…

Test visual

Esport Hoquei herba Menjar preferit La fideuà de la meva dona Una sèrie Dexter Destinació ideal de vacances Formentera (fora de temporada) Últim llibre que has llegit La playa de los ahogados, de Domingo Villar Matiner o nocturn?

Matiner

26

Vas estudiar Dret i vas treballar en diversos despatxos d’advocats, però ja fa uns quants anys que ets al sector de les entitats sense ànim de lucre, què és el que més t’atreu d’aquest món?

Sens dubte, el valor social de la nostra feina. És una cosa molt especial, diferent; arribar cada dia a l’oficina i saber que tot el que fem a la Fundació Barraquer servirà, més o menys, per millorar la qualitat de vida d’altres persones és realment gratificant. És una feina amb molt de sentit. A l’empresa privada el sentit de qualsevol activitat és guanyar diners, i em sembla perfecte, però crec que el nostre sentit, la nostra raó de ser, aporta una sèrie d’intangibles a nivell humà que no et dona cap altra mena de feines. El feedback dels pacients després d’una cirurgia amb èxit, per exemple, és Barraquer

27

un salari emocional impagable; quan una persona que ha recuperat un percentatge important de la visió passa per la fundació a donar-nos les gràcies —a nosaltres i a tots els professionals del Centre d’Oftalmologia que l’han tractat— és molt bonic, la veritat. En aquests moments és quan et sents més orgullós de la teva feina.

Com és el teu dia a dia a la Fundació Barraquer?

Enfeinat, estressant per moments, però, sobretot, divertit. M’encanta la meva feina. L’activitat de la fundació, per la seva naturalesa, requereix interactuar diàriament amb molts departaments i professionals de la clínica; també amb entitats socials, pacients, voluntaris, col·laboradors… tot això genera una riquesa de relacions humanes en el meu dia a dia que valoro moltíssim. A més, amb Núria Delsors, la treballadora social de la fundació, i els companys de comunicació, que els tenim al costat, sempre trobem algun moment durant la jornada per fer unes rialles. L’humor, segons el meu parer, és un element imprescindible per tenir un bon ambient laboral. Tots treballem de valent, això sí, però ens agrada prendre’ns-ho amb alegria.

Quins són els principals programes o iniciatives que duu a terme la fundació per promoure la salut visual entre la població? Quina és la que t’ha aportat més satisfacció?

La fundació desenvolupa diversos programes en l’àmbit de la formació, la investigació, la prevenció i la sensibilit-

zació o la cooperació internacional, però el leit motiv de l’entitat és el programa «Mirem per tu», que canalitza tota l’activitat assistencial a nivell local (pacients residents al territori nacional). A través d’aquest programa s’ofereixen a persones amb pocs recursos, un cop superat el procés d’admissió, tractaments oftalmològics gratuïts al Centre d’Oftalmologia Barraquer i ulleres graduades a un preu molt reduït a les botigues de General Optica, un dels principals partners del projecte. «Mirem per tu» va néixer a mitjans de l’any 2019 per materialitzar l’aposta del patronat per l’acció local, i crec que els objectius s’han complert amb escreix; en els darrers quatre anys hem augmentat considerablement el volum d’activitats i beneficiaris, millorant així la qualitat de vida de moltes persones. Mirar enrere i veure el canvi que ha experimentat la Fundació Barraquer des que vaig entrar a finals del 2018 és una cosa que em dona molta satisfacció.

Com col·labora la fundació amb altres institucions o entitats per maximitzar l’impacte dels esforços en la millora de la salut ocular?

La base del nostre projecte és la feina en xarxa. Si volem arribar a més persones en situació de vulnerabilitat, augmentar la base de beneficiaris i, en definitiva, tenir un impacte més gran en la societat, és imprescindible col·laborar amb altres agents socials del territori. En els darrers anys la Fundació Barraquer ha signat més de trenta convenis amb fundacions i associacions privades de la província de Barcelona, a les quals ofereix assistència

Parlem amb…

oftalmològica per als usuaris. La nostra tasca no ha passat desapercebuda per als serveis socials dels ajuntaments, per això cada vegada rebem més sol·licituds d’ajuda per part dels treballadors de les administracions públiques. Un dels nostres reptes de futur, precisament, és aconseguir la implicació i la col·laboració de l’administració en el finançament dels tractaments que oferim al nombre creixent d’usuaris que ens deriven. Si els agents públics se sumen al projecte, la seva dimensió i impacte, sens dubte, serà molt més gran.

Després de la publicació de El círculo de las marmotas continues escrivint?

M’apassiona escriure. És una activitat que em relaxa, m’evadeix, em distreu i, alhora, m’enriqueix intel·lectualment, que sempre va bé. Hi ha poques sensacions més satisfactòries que escriure un paràgraf rodó i rellegir-lo; sentir que has col·locat les paraules en l’ordre correcte, que l’has clavat amb els verbs i els adjectius, que la sonoritat, la construcció gramatical i l’estètica de la frase és perfecta. Per desgràcia, és una cosa que passa de tant en tant, no sempre. Si tingués la capacitat de fer-ho contínuament, com Eduardo Mendoza, Luis Landero o Lorenzo Silva, entre d’altres, em podria dedicar a escriure. De moment, ho faig a les meves estones lliures, a les nits i els caps de setmana, amb la il·lusió de seguir millorant i d’acabar ben aviat la meva segona novel·la. Com diu Stephen King, per escriure bé només cal fer dues coses: llegir molt i escriure molt. Jo molt no puc, perquè entre la feina, la família i altres

aficions no em sobra el temps, però vaig avançant a poc a poc en la mesura de les meves possibilitats. El que és important és això; avançar, evolucionar al teu ritme.

Amb una feina tan absorbent, què fas per desconnectar? Tens altres hobbies?

M’encanta estar amb la meva família, no necessito fer res especial: sessió de pizza i pel·li els dissabtes, passejar per Barcelona, anar a la platja, fer pastissos amb els petits, jugar a l’Uno… El temps que passes amb els teus fills és el llegat més gran que els pots deixar, la millor herència. És l’única cosa que recordaran.

Al marge de la família i de la literatura, sempre em guardo un petit espai per a la música, cosa que mai no ha faltat a la meva vida. Amb més o menys gràcia —això no em correspon jutjar-ho a mi— toco el baix elèctric i la guitarra des de l’adolescència. Cada dilluns a la nit, tret d’imprevistos, tinc assaig amb el meu grup. Fem covers de clàssics del poprock i una mica de música actual. No som Queen, però ens ho passem genial, riem, i de tant en tant fem algun concert en festes privades d’amics. Què més es pot demanar?

Barraquer

30

DUBTES RESOLTS

Quina probabilitat tenen els meus fills de patir una distròfia retinal si algun familiar ja la té?

Actualment es recomana fer una consulta al genetista ja que us podrà facilitar percentatges en funció dels gens mutats presents als progenitors.

A cada número de la revista intentem resoldre els dubtes que ens feu arribar.

Si tens una consulta que vulguis plantejar-nos, pots fer-ho enviant un correu electrònic a comunicacion@barraquer.com, amb l’assumpte “Dubtes resolts”.

Moltes gràcies.

Dr. Santiago Abengoechea, oftalmòleg

Barraquer

31

Quins factors predisposen Com puc saber si tinc a patir un glaucoma d’angle cataractes? tancat?

Els primers símptomes Aquest tipus de glaucoma de cataractes són visió ens’observa més sovint en nuvolada, enlluernament dones i gent d’origen asiamb els llums i disminució àtic. Altres factors de risc del contrast entre colors. inclouen l’edat avançada, A mesura que la cataracta la hipermetropia i tenir es desenvolupa, la visió es antecedents familiars de fa més borrosa, dificultant glaucoma d’angle tancat, progressivament la realitentre d’altres. zació de les activitats quotidianes.

Dr. Federico Trejos, oftalmòleg

Dra. Elena Barraquer, oftalmòloga

Actualitat

Per què apareixen les ulleres Les ulleres són una depressió produïda sota la parpella inferior i que pot anar acompanyada d’una alteració de la coloració.

Dra. Sandra Planella, oftalmòloga

Barraquer

33

Aquesta condició de la cara suposa un desafiament per als professionals de la medicina estètica i una gran preocupació per al pacient, que percep un efecte envellit per l’aparença cansada, trista.

Causes de les ulleres Les ulleres es deuen a una pèrdua de volum sota els ulls, a la zona situada entre la parpella inferior i el pòmul, i sovint presenten també un enfosquiment de color blavós, grisenc o morat. La pell sol aprimarse i es torna més fràgil amb l’edat.

Com a resultat, les ulleres es tornen més buides i evidents a mesura que passa el temps degut principalment a les causes següents:

Genètica. Els factors hereditaris i la pigmentació de la pell ostenten el rol més important en l’aparició de les ulleres, la causa més difícil de combatre.

Edat. La pèrdua de teixit gras i l’aprimament de la pell al voltant dels ulls són part del procés d’envelliment i afavoreix la definició de les ulleres.

Manca de son. El cansament i l’estrès són una altra de les grans causes d’aquesta condició estètica, canviant la coloració de la parpella inferior a causa de la dilatació dels vasos sanguinis. Les ulleres amb aquest origen són de curta durada i de més fàcil remei.

Consum de tabac, alcohol o cafeïna. La nicotina i altres substàncies tòxiques alteren la síntesi del col·lagen i l’elastina, responsables de proporcionar fermesa a la pell.

Alteracions hormonals. En condicions de canvi hormonal, com l’embaràs, la lactància o la menstruació, el cos augmenta la producció de melanina, produint una hiperpigmentació de la pell i augmentant el risc que apareguin les temudes ulleres fosques.

Dieta no saludable. No nodrir-se correctament, així com la manca d’hidratació, provoquen una menor oxigenació a la sang que malmet tots els teixits del cos, causant aprimament de la pell i un aspecte desmillorat.

Sobreexposició al sol. Prendre el sol durant períodes prolongats i sense protecció provoca que el contorn ocular es deteriori, accelerant-ne l’envelliment, l’aprimament i afavorint l’aparició de les ulleres però també d’arrugues i taques.

Estrès. L’ansietat i la fatiga afecten el funcionament de tot l’organisme i és una altra de les grans causes d’aquesta condició estètica.

Aquestes antiestètiques empremtes a la cara sovint milloren corregint l’estil de vida i amb un bon descans però moltes vegades s’ha de recórrer a un oftalmòleg oculoplàstic (especialista en parpelles) per valorar el tractament més adequat en cada cas.

Estètica

La teràpia gènica: una nova era en el tractament de les patologies oculars Victòria Hernández Grima, responsable de l’Àrea d’Assaigs Clínics

Barraquer

35

La teràpia gènica ha sorgit com una poderosa eina en la lluita contra les patologies oculars, brindant noves esperances i oportunitats de tractament.

És una estratègia terapèutica que cerca corregir o prevenir malalties en modificar els gens d’un individu. En el context de les patologies oculars, té com a objectiu corregir mutacions genètiques específiques que estan involucrades en el desenvolupament de malalties oculars, i també estimular la producció de proteïnes necessàries per a un funcionament visual saludable.

Mentre que en els tractaments convencionals hem de prendre o rebre tractaments de forma regular i durant llargs períodes de temps, la majoria de teràpies cel·lulars i genètiques estan dissenyades per ser tractaments únics, ja que el fet d’intervenir en la causa de la malaltia una sola vegada pot resultar en una cura de per vida.

La teràpia gènica ha demostrat resultats prometedors en el tractament de malalties oculars hereditàries, com la retinosi pigmentària i la síndrome d’Usher, així com avenços significatius en el tractament de malalties oculars adquirides, com la degeneració macular, una de les principals causes de pèrdua de visió a tot el món.

millora significativa a la visió dels pacients tractats amb teràpia gènica.

Teràpia gènica per a la degeneració macular seca: Tot i que la degeneració macular seca representa la forma més comuna de la malaltia, ha estat més desafiant desenvolupar teràpies efectives per a aquesta condició.

Algunes de les estratègies inclouen el reemplaçament de gens defectuosos, l’estimulació de la producció de proteïnes protectores i la reducció de l’acumulació de dipòsits a la màcula.

La teràpia gènica ha obert noves possibilitats en el tractament de les patologies oculars, tant hereditàries com adquirides. A mesura que els avenços científics continuen, és probable que vegem una aplicació clínica més gran d’aquesta tecnologia innovadora, brindant esperança a milions de persones afectades per malalties oculars. Tanmateix, és fonamental abordar els desafiaments tècnics, ètics i econòmics associats amb la teràpia gènica per garantir el seu èxit a llarg termini i millorar la salut visual dels pacients.

Avenços en teràpia gènica per a la degeneració macular humida: Els investigadors han desenvolupat vectors virals modificats capaços de lliurar gens sans directament a les cèl·lules afectades a la retina. Aquests gens poden inhibir la formació anormal de vasos sanguinis i reduir la inflamació a la màcula. Els estudis en models animals i assaigs clínics inicials han demostrat una Investigació

36

Notícies Estrenem nou laboratori d’anàlisis clíniques El nou laboratori d’anàlisis clíniques del Centre d’Oftalmologia Barraquer representa un gran avenç en la nostra capacitat de brindar serveis de diagnòstic i tractament de qualitat.

Amb instal·lacions noves i millorades, equips d’última generació i un enfocament en la comoditat i l’accessibilitat dels nostres pacients, estem compromesos a oferir-los la millor atenció possible.

Una de les primeres millores d’aquest nou espai per a la realització d’anàlisis clíniques és la incorporació de dos mòduls individuals d’extracció. Aquests mòduls estan dissenyats per facilitar i agilitzar el procés d’extracció de mostres, així com per augmentar la comoditat i la privadesa dels nostres pacients.

Per complementar la nostra capacitat de diagnòstic, hem adquirit un nou analitzador d’hematologia de darrera generació. Aquesta tecnologia d’avantguarda ens permetrà fer anàlisis de sang amb una precisió i rapidesa excepcionals, aportant-nos informació crucial per al diagnòstic i tractament de diverses afeccions oculars. A més, hem implementat un espai tancat i segur per a les nostres màquines centrífugues.

sones amb mobilitat reduïda. A més, hem reubicat la nostra farmàcia perquè estigui més a prop de l’espai d’anàlisis clíniques. Això permetrà un accés més ràpid i convenient als medicaments i proves que els nostres pacients puguin necessitar.

Per últim, per millorar l’experiència dels nostres pacients des del moment que s’ingressa al centre hem incorporat una sala d’espera. També hem treballat per millorar l’accessibilitat, incloent un lavabo per a perBarraquer

37

Congressos

Noves incorporacions El mes de setembre passat es va incorporar a l’equip mèdic del centre el Dr. Rubén Delgado, especialista de les àrees de còrnia, cataracta i cirurgia refractiva. És membre d’entitats com la Societat Espanyola de Cirurgia Ocular Implanto-Refractiva o la Societat Catalana d’Oftalmologia i durant la seva trajectòria també ha participat en la formació de metges interns residents.

Tecnologia d’avantguarda

Del 27 al 29 de setembre, durant la celebració del 99è Congrés de la Societat Espanyola d’Oftalmologia a Sevilla, el Prof. Rafael I. Barraquer va oferir la conferència Prof. Joaquín Barraquer Moner amb el títol «Queratocono: pasado, presente y futuro».

Juntament amb el Dr. José Lamarca i l’òptic optometrista Joaquim Fernández Rosés també va impartir el curs «Introducción al cálculo de lentes».

A més, el Dr. Javier Elizalde, juntament amb les residents Cristina Arbó i Anna Bruix, van realitzar diverses presentacions durant el congrés.

Recentment hem adquirit el làser de femtosegon Visumax 8000, una de les tecnologies més avançades del mercat per al tractament de diverses patologies oculars com els defectes refractius, el queratocon i el trasplantament de còrnia.

Impuls científic Dins la iniciativa Tinguem Vista per als Boscos del Futur, el passat 20 de setembre el Prof. Rafael I. Barraquer va fer entrega del diploma que acredita la beca a l’investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) Gerard Codina Martínez, perquè pugui continuar avançant en la investigació científica.

Notícies

38

Curiositats visuals Prof. Rafael I. Barraquer

Miratges i Fata Morgana

Tots hem experimentat aquest fenomen alguna vegada. Els miratges es deuen a certes situacions i condicions atmosfèriques que ens fan veure imatges il·lusòries.

Barraquer

Circulem a l’estiu per carretera, al migdia. Fa calor i no es veu ni un núvol; no ha plogut des de fa setmanes. Al fons d’una recta apareixen com uns grans bassals a la distància. El cel i fins i tot els cotxes que circulen més lluny s’hi reflecteixen (Fig. 1). Però quan ens apropem desapareixen: l’asfalt està completament sec.

El miratge és la forma més comuna de percepció enganyosa: un fenomen òptic natural, en què el cel i els objectes llunyans apareixen reflectits en una superfície que sembla líquida.

Els raigs lluminosos són desviats per canvis o gradients de temperatura: l’aire calent arran de l’asfalt produeix refracció i corba els raigs: crea una imatge inferior que reflecteix el cel com si hi hagués aigua. Es tracta d’un miratge inferior, com els típics dels deserts: la imatge «falsa» es veu per sota de l’objecte real (Fig. 2).

O al contrari: una imatge flota «suspesa» per sobre de l’horitzó. Es tracta d’un miratge superior, més rar: es dona en situacions d’inversió tèrmica quan hi ha una massa d’aire més fred a baix i una altra de més càlida per sobre. Sol aparèixer a regions polars o bé a altres latituds sobre una extensió d’aigua freda i una capa d’aire calent a major altitud. L’efecte típic és d’una costa llunyana, molt elevada i abrupta, i de vegades com si hi hagués vaixells o ciutats costaneres flotant al cel (Fig. 3).

39 ← Fig. 1 Miratge inferior de carretera, típic de l’asfalt calent. → Fig. 3 Diagrama d’un miratge superior i de la Fata Morgana.

Perquè es produeixi un miratge superior, l’observador ha d’estar a l’alçada d’un «conducte» atmosfèric, entre l’aire fred a baix i el calent a dalt. Aquí els raigs de llum s’arquegen en forma paral·lela a la curvatura de la Terra, cosa que explica que es puguin veure objectes com el sol naixent o els vaixells llunyans, situats més enllà de l’horitzó geomètric. En funció de la seva distància i les condicions òptiques, aquests objectes apareixeran rectes o invertits, fins i tot alternant entre les dues formes.

Aire calent

«Conducte»

Aire fred

← Fig. 2 Miratge al desert entre Abu Simbel i Aswan.

→ Fig. 4 Fata Morgana (miratge) d’una costa amb aerogeneradors.

El fenomen de la Fata Morgana Una variant complexa de miratge superior es coneix com a «Fata Morgana» (versió italiana de la fada i germanastra del Rei Artur, famosa per la seva habilitat per metamorfosar-se), a partir de la seva observació a l’estret de Messina. Es tracta d’un miratge que canvia ràpidament segons les fluctuacions atmosfèriques, alterant zones de la imatge estirades i comprimides, directes i invertides.

Curiositats visuals

A diferència de les anomenades «il·lusions òptiques», que malgrat aquest nom solen ser de naturalesa perceptiva, el miratge és un fenomen òptic real i se’n poden fer fotos, encara que la seva interpretació per la ment pugui ser il·lusòria. Crida l’atenció que, mentre l’etimologia de l’espanyol fa referència a l’efecte especular, la d’altres llengües com el francès o l’anglès («mirage», del llatí mirare) apunti a la fascinació pròpia de la mirada. Juntament amb els miratges, hi ha termes com els trompe-l’oeils, les pareidolies o les al·lucinacions, que sense formar part de les il·lusions perceptives, ens ajuden a definir-les i comprendre-les. Revisarem aquests conceptes en futures entregues.

40

Francesc Ballbé, director de la Fundació Barraquer

Notícies de la Fundació Barraquer

Conveni amb la Fundació Sonrisas de Bombay

El passat mes de juliol es va signar a les instal·lacions del Centre d’Oftalmologia Barraquer el conveni de col· laboració amb la Fundació Sonrisas de Bombay, entitat amb la qual vàrem organitzar una expedició mèdica a Bombay (Índia) que va tenir lloc del 21 al 29 d’octubre d’enguany.

La Fundació Barraquer va enviar un equip liderat per la Dra. Anna Monés i format també per la Dra. Marina García i les optometristes Alba Herrero, Marta Benito i Susana Escalera. L’objectiu era realitzar revisions integrals de la salut visual a unes 500 persones en situació de vulnerabilitat, nens i joves en la seva majoria, i oferir solucions a tots els que presentin patologies oculars o problemes de refracció.

La Fundació Sonrisas de Bombay i la Fundació Barraquer, que portaven mesos treballant conjuntament en l’organització d’aquesta iniciativa, es van encarregar de cobrir a parts iguals les despeses derivades dels tractaments quirúrgics i les ulleres graduades que van necessitar les persones amb problemes de salut visual.

Barraquer

41

Campanya d’arrodoniment solidari Les cataractes són una de les causes més freqüents de pèrdua de visió, ja que es tracta d’una patologia derivada de l’envelliment natural del cristal·lí. Afecta generalment a les persones a partir dels 65 anys. Encara que el tractament és senzill, l’alta incidència d’aquesta patologia fa que les llistes d’espera per a operar-se per la Seguretat Social siguin de mesos, fins i tot anys, i durant tot aquest temps la qualitat de vida del pacient es veu molt afectada.

La intervenció, a nivell privat, té uns costos que molta gent no pot assumir. Per això, fa poc més d’un any, la Fundació Barraquer posava en marxa un programa específic per oferir cirurgies de cataractes als seus beneficiaris.

Durant l’any 2023 s’han realitzat un total de 24 cirurgies a 13 pacients (11 s’han operat dels dos ulls i 2 d’un sol ull).

El feedback de les persones intervingudes no pot ser més positiu; gairebé totes destaquen que gràcies a la cirurgia han pogut recuperar un percentatge molt alt de la visió i, amb ella, l’autonomia que havien perdut abans d’operar-se.

A partir del dia 2 d’octubre i fins el 30 de novembre, General Optica ofereix als seus clients la possibilitat de realitzar microdonatius per al programa «Mirem per tu» de la Fundació Barraquer sempre que paguin les seves compres amb targeta. La iniciativa es durà a terme en els més de 200 establiments que la cadena té repartits per tot el territori nacional. La quantitat recaptada a través de la campanya es destinarà, d’una banda, a finançar tractaments oftalmològics i ulleres graduades a persones en risc d’exclusió social, i d’una altra, a organitzar jornades de revisions de la salut visual a les instal·lacions de les entitats socials beneficiàries del programa.

Al marge de quin sigui el resultat de la campanya —del qual us informarem a la propera revista— aprofitem aquestes ratlles per agrair un cop més a General Optica la seva generosa col·laboració i el suport a les activitats de la Fundació Barraquer.

Programa «Menys cataractes, més visió» Fundació Barraquer

42

Jornades de revisions

En els darrers mesos, hem visitat la Fundació INTRESS, que atén a diferents col·lectius en situació de vulnerabilitat (joves, infància, gent gran, immigrants...), la Fundació Projecte Home, que ajuda a persones amb addiccions, i la Fundació Ared, que treballa per facilitar la integració laboral de persones en risc d’exclusió social, en la seva major part dones provinents de centres penitenciaris.

A cada jornada s’ha desplaçat un equip de la Fundació Barraquer format per dos MIR i un òptic, que han realitzat un primer cribratge als usuaris seleccionats per les entitats per a detectar possibles patologies oculars o problemes de refracció i oferir en cada cas la solució més adequada.

En total hem visitat més de 70 persones, 27 de les quals necessiten ulleres graduades, que s’han fet o es faran properament a General Optica, i 17 s’estan tractant al Centre d’Oftalmologia Barraquer.

Des d’aquí agraïm la desinteressada col·laboració dels oftalmòlegs i optometristes que han participat en aquestes activitats solidàries, tots ells i elles professionals del Centre d’Oftalmologia Barraquer.

Ja està disponible a la web de la Fundació Barraquer (www.barraquer.com/fundacion) la memòria d’activitats de l’exercici 2022, en la qual es detalla tota la informació relativa als projectes desenvolupats per l’entitat durant l’any passat.

Com veureu, el volum d’usuaris atesos ha augmentat de forma molt significativa respecte a l’any anterior, per la qual cosa ara més que mai necessitem la vostra col· laboració. Des d’aquí us animem a consultar la memòria i a ajudar-nos, quan us sigui possible, a continuar vetllant per la salut visual dels qui que més ho necessiten.

Memòria anual 2022

Barraquer

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

44

La Dolores, pacient de la Fundació Núria Delsors, treballadora social

La Dolores va passar una infància feliç a Alconchel (Badajoz) el poble on va néixer. Als 16 anys va venir a Barcelona, va conèixer el seu marit, va treballar i va tenir els fills. Durant 2 anys va marxar a treballar a Alemanya i va tornar novament a Barcelona.

Recorda la primera vegada que va venir al Centre d’Oftalmologia Barraquer, acompanyava la seva mare que als 83 anys tenia cataractes i venia “al millor lloc, el que tenia els millors metges, el centre d’oftalmologia on es podia operar tranquil·la”.

Aleshores, ens explica que els pacients es quedaven una nit hospitalitzats i la Dolores va estar acompanyant la seva mare. Recorda molt bé aquella nit que va passar al centre i com de ben tractades es van sentir. Els resultats de l’operació de la seva mare van ser excel·lents i 10 anys més tard va continuar confiant en el centre. Va venir amb el seu fill Rafael, que necessitava tractament, i recorda que també va rebre un tracte excel·lent.

Avui, més de 40 anys després, la seva filla Dolors ha acompanyat la nostra pacient a operar-se de cataractes, com va fer ella amb la seva mare. Han passat els anys i Barraquer segueix ajudant les persones a recuperar la vista generació rere generació.

La Dolores ens explica que abans d’operar-se, a causa de les seves cataractes, havia perdut molta visió, no hi veia bé i quan anava pel carrer sentia «com si hi haguessin graons i no pogués caminar tranquil·lament», tampoc no s’atrevia a agafar l’autobús i és clar, tot això significava una pèrdua de qualitat de vida important. Ara sap que podrà tornar a sortir al carrer amb tranquil·litat.

Ha recuperat un 90 % de visió i ens explica que se sent enormement agraïda al Dr. Pešić que l’ha operat, a la seva secretària Silvia i a tot el personal del centre i de la Fundació Barraquer que han acompanyat la pacient.

Barraquer

AMEJORVER Favorece el funcionamiento ocular

Laboratorios Llorens www.laboratoriosllorens.com

anunci AMEJORVER 200x130.indd 1

1/2/23 9:48

46

Eva Gomis, subdirectora de Programes Docents de l’Institut Barraquer

Notícies de l’Institut Barraquer

Barraquer

47

Innovació i lideratge: el compromís de l’Institut Barraquer amb la formació oftalmològica L’Institut Barraquer és una associació científica independent i autofinançada, que s’organitza a través d’una junta rectora, la missió de la qual és promoure l’ensenyament i la difusió de l’oftalmologia a nivell global. El que el diferencia d’altres institucions és la vocació docent del seu quadre de formadors, que són metges oftalmòlegs referents en les seves diferents subespecialitats a nivell mundial.

Una de les característiques més destacades és l’àmplia experiència amb què surten els alumnes de les formacions. Molts dels nostres estudiants s’han doctorat en diferents subespecialitats de l’Oftalmologia i ostenten alts càrrecs de responsabilitat en associacions mèdiques autonòmiques, nacionals i internacionals.

Barraquer posseeix la tecnologia més avançada en el diagnòstic i tractament de les diferents patologies oftalmològiques A més de les classes teòriques, l’Institut Barraquer ofereix assignatures pràctiques que s’imparteixen al Departament de Cirurgia d’Instrucció. Allà, els estudiants disposen d’estacions de treball equipades amb tota mena d’instrumental i aparells (microscopis, facos, caretes de subjecció de l’ull, etc.) per a la realització de wet labs o pràctiques de diferents tècniques quirúrgiques.

Així mateix, proporcionen als estudiants la possibilitat de practicar tota mena de cirurgies de cataracta i retina a través del Simulador de cirurgia 3D. Institut Barraquer

48

Un cop finalitzats els cursos, es concedeix als alumnes certificacions oficials i homologades, com ara les titulacions que es tramiten a través del Ministeri de Sanitat o les que emeten com a centre adscrit a universitats i certificacions pròpies per assistència a diferents programes formatius.

Pel que fa als plans futurs, l’Institut Barraquer es compromet a mantenir la qualitat educativa dels seus programes actuals i a adaptar-se a les noves necessitats mitjançant la formació online i personalitzada. La seva visió és clara, continuar sent un far d’excel·lència a l’oftalmologia, formant metges que canvien vides a tot el món. Un dels exemples més notables de la nostra filo-

sofia és el valuós conveni que hem fet amb la Fundació Barraquer a través del qual rebem una sèrie de metges a l’any provinents de països en vies de desenvolupament, per als quals perfeccionem els seus coneixements a l’àrea de l’oftalmologia sol·licitada. L’objectiu d’aquestes accions és que puguin posar en pràctica els coneixements adquirits a la tornada a les seves respectives comunitats i ajudar pacients que altrament no haurien pogut accedir a aquests tractaments.

Barraquer

49

“Claramente, las Lentes ICL son campeonas en

Libertad Visual” El equipo olímpico español de natación artística lo tiene claro: usan lentes ICL

DESCUBRE LAS LENTES ICL Descubre ICL

www.descubreicl.es

@lentesicl_es

50

Barraquer