Revista Barraquer número 27

Page 1

BARRAQUER REVISTA GRATUITA • FREE ISSUE

Joaquín Barraquer Moner (1927 – 2016)

NÚMERO 27 · OCTUBRE 2016


Joaquín Barraquer Moner (1927 – 2016)


Nuestro homenaje El nostre homenatge Our tribute

“S

i no hubiera estudiado medicina, me habría gustado ser director de orquesta”. Esta es una de las muchas cosas que escuché decir a mi abuelo, el Profesor Joaquín Barraquer, sobre su “otra” gran pasión: la música clásica. Y de alguna manera se podría decir que cumplió con sus dos ambiciones a lo largo de su ilustre trayectoria profesional, pues dirigió su propia orquesta médica formada por oftalmólogos, enfermeras y auxiliares de múltiples departamentos. Juntos han consegui-

4

NÚM. 27 • AÑO 2016 • BARRAQUER

“S

i no hagués estudiat medicina, m’hauria agradat ser director d’orquestra”. Aquesta és una de les moltes coses que vaig sentir dir al meu avi, el Professor Joaquim Barraquer, sobre la seva “altra” gran passió: la música clàssica. I d’alguna manera es podria dir que va complir amb les seves dues ambicions al llarg de la seva il·lustre trajectòria professional, ja que va dirigir la seva pròpia orquestra mèdica formada per oftalmòlegs, infermeres i auxiliars de múltiples departaments. Junts han aconseguit crear una

“I

f I hadn’t studied medicine, I’d like to have been a orchestra conductor”: This is one of the many things I heard my grandfather, Professor Joaquín Barraquer, say about his “other” great passion: classical music. And in a way, we could say that he did accomplish his two ambitions during his illustrious professional trajectory, as he conducted his own orchestra made up of ophthalmologists, nurses, and multiple members of other departments. As an ensemble they created an oph-


NUESTRO HOMENAJE • EL NOSTRE HOMENATGE • OUR TRIBUTE

do crear una sinfonía de excelencia oftalmológica, escuchada y admirada en todo el mundo. Detrás de esa bata blanca, de aquel célebre personaje reconocido mundialmente en el ámbito de la oftalmología por los congresos, conferencias y premios, también existía un hombre que nunca perdió la juventud. Cuando cumplió 82 años, el Profesor decía con humor que el sentido de los números era fácilmente intercambiable, y que él seguía siendo un joven de 28 años. Le encantaba contar chistes y hacer bromas, algunos de ellos con toques picarescos, y gracias a esto mantuvo vivo al niño que siempre llevó dentro. La vida del Profesor Barraquer se celebra y se toma como un modelo a seguir. Un ejemplo que demuestra los logros que se pueden conseguir con una gran pasión y trabajo duro. Una vida entera dedicada a la oftalmología, a la mejora de la profesión. Como todos los grandes personajes, el Profesor ha dejado su huella bien marcada, y ha cumplido lo que había contestado a cada persona que le preguntó sobre la hora de su retirada: “Solo Dios me jubilará”. Aunque ya no veremos aquellos guantes blancos, la linterna para examinar las pupilas y el implacable ventilador portátil, el espíritu del Profesor sigue velando sobre el centro. Si la naturaleza lo hubiera permitido, él seguiría eternamente con su trabajo, porque era lo que le hacía realmente feliz. El Centro de Oftalmología era su casa y los colaboradores su familia. Siempre tenía una sonrisa y una buena palabra para todos y conseguía transmitir a cada uno de sus pacientes los tres principios que definían la actitud con la que encaraba la vida: paz, amor y serenidad. Sus frases eran icónicas. Recuerdo una en particular que decía siempre al terminar de comer, cuando se levantaba de la mesa: “Este cura se va a hacer la siesta”. Ahora, ese cura se ha ido a echar la última siesta al son de la sinfonía de su orquesta. ∙

simfonia d’excel·lència oftalmològica, escoltada i admirada a tot el món. Darrere d’aquesta bata blanca, d’aquell cèlebre personatge reconegut mundialment en l’àmbit de l’oftalmologia pels congressos, conferències i premis, també existia un home que mai va perdre la joventut. Quan va complir 82 anys, el Professor deia amb humor que el sentit dels números era fàcilment intercanviable, i que ell seguia sent un jove de 28 anys. Li encantava explicar acudits i fer bromes, alguns d’ells amb tocs picarescs i, gràcies a això, va mantenir viu el nen que sempre va portar dins. La vida del Professor Barraquer se celebra i es pren com un model a seguir. Un exemple que demostra els assoliments que es poden aconseguir amb una gran passió i treball dur. Una vida sencera dedicada a l’oftalmologia, a la millora de la professió. Com tots els grans personatges, el Professor ha deixat la seva petjada ben marcada, i ha complert el que havia contestat a cada persona que li va preguntar sobre l’hora de la seva retirada: “Solament Déu em jubilarà”. Encara que ja no veurem aquells guants blancs, la llanterna per examinar les pupil·les i l’implacable ventilador portàtil, l’esperit del Professor segueix vetllant sobre el centre. Si la naturalesa ho hagués permès, ell seguiria eternament amb el seu treball, perquè era el que el feia realment feliç. El Centre d’Oftalmologia era la seva casa, i els col·laboradors la seva família. Sempre tenia un somriure i una bona paraula per a tots, i aconseguia transmetre a cadascun dels seus pacients els tres principis que definien l’actitud amb la qual encarava la vida: pau, amor i serenitat. Les seves frases eren icòniques. Recordo una en particular que deia sempre en acabar de menjar, quan s’aixecava de la taula: “Aquest capellà se’n va a fer la migdiada”. Ara, aquell capellà se n’ha anat a fer l’última migdiada al ritme de la simfonia de la seva orquestra. ∙

por STEFANO BOSIO

thalmologic symphony par excellence, which was listened to and admired throughout the world. Behind the white overcoat of this prize-winning famous figure who had been recognised throughout the world of ophthalmology was a man who never lost his sense of youthfulness. When he turned 82, the Professor joked that the two numbers were easily interchangeable, and he was still a young 28 year old! He loved telling jokes and pulling pranks, some of which were a touch cheeky! This attitude helped keep the kid inside him alive! We celebrate Professor Barraquer’s life and use it as an example to follow. An example that demonstrates the accomplishments that can be achieved through true passion and hard work. An entire life dedicated to ophthalmology, to improving the profession. Like all outstanding figures, the Professor left his mark on us and he’s fulfilled the prophesy that he told each person who asked him about his retirement: “Only God will retire me”. Even though we no longer see those white gloves, the lamp for examining pupils and the unrelenting portable fan, the Professor’s spirit continues to look over the centre. If nature had permitted, he would have continued doing his work forever, because that’s what made him truly happy. The Centre of Ophthalmology was his home and the other ophthalmologists and staff were his family. He always had a smile on his face and a good word to say about everyone. There were three principles in his approach to life: peace, love and serenity—feelings which he always transmitted to his patients. His phrases were iconic. I remember one in particular that he always said when he finished eating and got up from the table: “This priest is going to take a nap”. Now, this priest has gone to take his final nap to the sound of his orchestra’s symphony. ∙ BARRAQUER • AÑO 2016 • NÚM. 27

5


BARRAQUER REVISTA GRATUITA • FREE ISSUE

Número especial dedicado al Profesor Joaquín Barraquer Moner (1927 – 2016) Número especial dedicat al Professor Joaquim Barraquer Moner (1927 – 2016) Special issue dedicated to Professor Joaquín Barraquer Moner (1927 – 2016)

CENTRO DE OFTALMOLOGÍA BARRAQUER ∙ ESPECIAL JOAQUÍN BARRAQUER MONER

(1927 – 2016)

núm. 27. Octubre de 2016

NÚMERO 27 • OCTUBRE 2016

SUMARIO

NÚMERO 27 · OCTUBRE 2016

03 Nuestro homenaje El nostre homenatge Our tribute 07

Infancia y juventud del Profesor Infància i joventut del Professor Childhood and Youth of the Professor

14 Sobre nuestro padre Sobre el nostre pare About our father 21 Su carrera profesional La seva carrera professional His professional career

42 Doña Mariana, su compañera de vida Doña Mariana, al costat seu tota la vida Ms. Mariana, his life’s partner 44 El Profesor y su familia El Professor i la seva família The Professor and his family 51 Las aficiones tranquilas Les aficions tranquil·les Serene Hobbies

54 Carta a Joaquín Barraquer Carta a Joaquim Barraquer 34 Mensajes de condolencia Letter to Joaquín Mitssatges de condol Barraquer Messages of condolence

Staff DIRECTORES Dra. Elena Barraquer Prof. Rafael I. Barraquer CONSEJO EDITORIAL Alberto Madrigal Ignacio Elizalde Alberto Madrigal Vendrell EDICIÓN Dpto. de Comunicación Barraquer Stefano Bosio Manuel Rosal TRADUCCIÓN Christina Mcgown Raquel Fontanals DISEÑO: Milhojas FOTOGRAFÍA: Dpto. de Fotografía Barraquer Andrés Maeso Álex Barrios IMPRESIÓN: Gestión Integral de Producción Gráfica

REDACCIÓN Y PUBLICIDAD: cristian.garcia@barraquer.com 936025302 Parte de los textos utilizados en esta revista han sido extraídos de la biografía del Profesor Joaquín Barraquer

36 Galería de personalidades Galeria de personalitats Hall of Fame

58

Reconocimientos a lo largo de una vida Reconeixements al llarg d’una vida Lifelong recognitions

"Mirar a los ojos", escrita por Javier Zuloaga, a quien agradecemos su cesión.

© Centro de Oftalmología Barraquer Muntaner, 314. 08021 Barcelona Telf. 93 209 53 11 www.barraquer.com


Profesor Joaquín Barraquer: infancia y juventud Professor Joaquim Barraquer: infància i joventut Professor Joaquín Barraquer: his Childhood and Youth

Ignacio Barraquer con su hijo Joaquín, con 13 años. Ignasi Barraquer amb el seu fill Joaquim, amb 13 anys. Ignacio Barraquer with his son Joaquín, at age 13.

E

l Profesor Joaquín Barraquer Moner nació en Barcelona el 26 de enero de 1927, en una casa de la calle Emancipación del barrio de Sant Gervasi. Era el quinto de los siete hijos del matrimonio de Ignacio Barraquer y Josefina Moner. Su familia se trasladó a un palacete de Pedralbes cuando Joaquín contaba apenas con dos años de vida y será en 1941 cuando irán a vivir a la Clínica de la calle Muntaner. Durante la Guerra Civil

E

l Professor Joaquim Barraquer Moner va néixer a Barcelona el 26 de gener de 1927, a una casa del carrer Emancipació de Barcelona, a Sant Gervasi. Era el cinquè dels fills d’Ignacio Barraquer. La seva família es va traslladar a un palauet de Pedralbes quan només tenia dos anys i no va ser fins al 1941 quan van anar a viure a la Clínica del Carrer Muntaner. Durant la Guerra Civil, el seu pare va fugir de Barcelona rumb a

P

rofessor Joquín Barraquer Moner was born in Barcelona on 26 January 1927, in a house on calle Emancipación in the Sant Gervasi neighbourhood. He was the fifth of Ignacio Barraquer and Josefina Moner’s seven children. His family moved to a manor in Pedralbes when Joaquín was barely two years old and it wasn’t until 1941 that they would go to live in the Clinic on calle Muntaner. During the Spanish Civil War, his father fled BarBARRAQUER • AÑO 2016 • NÚM. 27

7


INFANCIA Y JUVENTUD ∙ INFÀNCIA I JOVENTUT ∙ CHILDHOOD AND YOUTH

Diferentes imágenes del niño Joaquín Barraquer. Diferents imatges del nen Joaquim Barraquer. Different pictures of Joaquín Barraquer as a child.

8

NÚM. 27 • AÑO 2016 • BARRAQUER


INFANCIA Y JUVENTUD ∙ INFÀNCIA I JOVENTUT ∙ CHILDHOOD AND YOUTH

Joaquín fue el quinto hijo, segundo varón y oftalmólogo como su padre, su abuelo y sus hijos. Joaquim va ser el cinqué fill, segon home i oftalmòleg com el seu pare, el seu avi i els seus fills. Joaquín was the fifth child and second son in the family, an ophthalmologist like his father, his grandfather and his children.

su padre huyó de Barcelona rumbo a Italia después de hacer escala en Marsella. De allí se irían a Suiza. En 1940, tras pasar por Granada y Málaga, regresó a Barcelona, tenía entonces once años, y comenzó sus estudios en el Colegio San Ignacio, en Sarriá, donde hizo amistades que le durarían toda la vida, como la de Fausto Serra o la de José María Bascones, entre otros. Mariano Puig, compañero de pupitre, recuerda: “Joaquín era el

Itàlia després de fer escala a Marsella. Des d’allà marxaran a Suïssa. Després de passar per Granada i Màlaga, als 11 anys va tornar a Barcelona i va estudiar al col·legi Sant Ignasi de Sarrià, on va fer amistats que li durarien tota la vida com la d’en Fausto Serra o José Maria Bascones, entre altres. Mariano Puig, company seu de pupitre recorda: “En Joaquim era el savi de la classe, sempre guanyava el cobejat títol d’Emperador”.

celona and went to Italy after a stopover in Marseilles. From there they would then go to Switzerland. In 1940, after spending time in Granada and Malaga, at the age of eleven he returned to Barcelona. He began his studies at the San Ignacio College in the Sarriá neighbourhood, where he made friendships that would last a lifetime, including with Fausto Serra or José María Bascones. Mariano Puig, who he sat beside at school, rememBARRAQUER • AÑO 2016 • NÚM. 27

9


INFANCIA Y JUVENTUD ∙ INFÀNCIA I JOVENTUT ∙ CHILDHOOD AND YOUTH

En 1940, tras pasar por Granada y Málaga, regresó a Barcelona, tenía entonces once años, y comenzó sus estudios en el Colegio San Ignacio, en Sarriá, donde hizo amistades que le durarían toda la vida.

10

Després de passar per Granada i Màlaga, als 11 anys va tornar a Barcelona i va estudiar al col·legi Sant Ignasi de Sarrià, on va fer amistats que li durarien tota la vida.

NÚM. 27 • AÑO 2016 • BARRAQUER

In 1940, after spending time in Granada and Malaga, at the age of eleven he returned to Barcelona. He began his studies at the San Ignacio College in the Sarriá neighbourhood, where he made friendships that would last a lifetime.


INFANCIA Y JUVENTUD ∙ INFÀNCIA I JOVENTUT ∙ CHILDHOOD AND YOUTH

sabio de la clase, siempre ganaba el codiciado título de Emperador”. Los veranos los pasaba en la masía Cortal d’Avinyó en Castelló d’Empúries, que su madre, doña Pepita Moner, había heredado. Allí monta a caballo, aprende a trabajar la huerta y vive numerosas aventuras de juventud. Casado con Mariana Compte en 1953, la familia crece con el naci-

Els estius els passava al Cortal d’Avinyó a Castelló d’Empúries, que la seva mare, Pepita Moner, havia heretat. Allà muntava a cavall, aprenia a cultivar l’hort i va viure-hi moltes aventures de joventut. Casat amb Mariana Compte l’any 1953, la familia creix amb el naixement dels seus tres fills: Elena, Mariana y Rafael.

bers: “Joaquín was the clever one in the class, he always won the coveted title of the emperor”. He spent his summers at the Cortal d’Avinyó country house in Castelló d’Empúries, which had been inherited by his mother Pepita Moner. When he was there he’d go horse riding, learn to work in the fields and enjoy numerous childhood adventures. BARRAQUER • AÑO 2016 • NÚM. 27

11


INFANCIA Y JUVENTUD ∙ INFÀNCIA I JOVENTUT ∙ CHILDHOOD AND YOUTH

Joaquín Barraquer en su juventud. Joaquim Barraquer durant la seva joventut. Joaquín Barraquer in his youth.

miento de sus tres hijos: Elena, Mariana y Rafael. A los 38 años, muy joven, tomó la dirección de la clínica tras la muerte de su padre. En sus propias palabras: “fui muy consciente de que estaba asumiendo una gran responsabilidad. Y no solo me refiero a la dirección de la clínica, que no es poco, sino a mantener el liderazgo de un proyecto médico y científico que había arrancado muchos años atrás”. Se comentaba, 12

NÚM. 27 • AÑO 2016 • BARRAQUER

Als 38 anys, molt jove, va agafar la direcció de la clínica després de morir el seu pare. Dit per ell mateix: “vaig ser molt conscient de què estava assumint una gran responsabilitat. I no em refereixo només a la direcció de la Clínica, que no és poc, sinó a mantenir el lideratge d’un projecte mèdic i científic que havia arrencat molts anys enrere”. Es comentavapensat que no ho aconseguiria: “Aquest xicot no se’n sortirà…”.

He married Mariana Compte in 1953, and their family extended with the birth of their three children: Elena, Mariana and Rafael. At the tender age of 38, he took over the Clinic after the death of his father. In his own words, “I was conscientious of the fact I was taking on a huge responsibility. I’m not just referring to the managing the clinic, which is no mean feat, but maintaining leadership over a medical and scientific institu-


INFANCIA Y JUVENTUD ∙ INFÀNCIA I JOVENTUT ∙ CHILDHOOD AND YOUTH

A los 38 años, muy joven, Joaquín Barraquer asume la dirección de la clínica tras la muerte de su padre. Als 38 anys, molt jove, Joaquim Barraquer assumeix la direcció de la clínica després de la mort del seu pare. At the tender age of 38, he took over the Clinic after the death of his father.

pensando que no lo lograría: “Aquest xicot no se’n sortirà”. Continuó hasta el final de su vida con una apretada agenda, asistiendo a reuniones y congresos, y visitando y operando a sus pacientes. Después de su muerte, su labor en el campo de la oftalmología y su gran humanidad han persistido al hacer donación de sus córneas, para que fueran trasplantadas a un paciente sin recursos. ∙

Va continuar fins a la fi amb l’agenda plena, assistint a reunions i congressos, visitant i operant els seus pacients. I, després de la seva mort, la seva labor en el camp de l’oftalmologia i la seva gran humanitat han perdurat, amb la donació de les seves còrnies, per tal que fossin trasplantades a un pacient sense recursos. ∙

tion that started up many years ago. People said, thinking that he’d never manage to do it: “This young boy will never get through this”. He continued with his tight agenda until the end of his life, attending meetings and conferences, and visiting and operating on his patients. Even after his passing, his work in the ophthalmology field and his profound humanity live on, as his corneas were donated for transplant to a needful patient. ∙ BARRAQUER • AÑO 2016 • NÚM. 27

13


14

NÚM. 27 • AÑO 2016 • BARRAQUER


Sobre nuestro padre Sobre el nostre pare About our father

ELENA, MARIANA y RAFAEL BARRAQUER

BARRAQUER • AÑO 2016 • NÚM. 27

15


por STEFANO BOSIO

SOBRE NUESTRO PADRE ∙ SOBRE EL NOSTRE PARE ∙ ABOUT OUR FATHER

E

l Profesor Joaquín Barraquer, o “Papus”, como lo llamaban sus hijos y sus nietos, era una persona conocida por su vida profesional como eminencia en el mundo de la oftalmología, pero pocas veces se ha hablado de su faceta de padre. Nos reunimos en una amplia y luminosa sala con los hijos del Profesor Joaquín Barraquer: Elena, Mariana y Rafael. Están intentando recordar la proveniencia de un dibujo apoyado en una pared, uno de los muchos recuerdos que conservan de su padre. Les preguntamos cómo le recuerdan y qué cualidades son las que más resaltaban en él como padre. Lo primero que explica Elena, su primogénita, es que era una persona muy tolerante. “Cuando teníamos unos 10 o 12 años, y traíamos las notas escolares a casa, las de Rafael eran siempre sobresalientes y matrículas de honor, mientras que las de Mariana y las mías eran notables y sobresalientes. Al ver esto, nuestra madre nos decía ‘¡Ya veréis vuestro padre!’, con un tono serio, avisando de la bronca que nos iba a caer. Pero cuando él lo veía, simplemente se lo miraba por encima y nos decía ‘Muy bien, muy bien’, manteniendo su serenidad en todo momento”. [se ríen] “Además de tolerante era una persona muy cariñosa y generosa, tanto a nivel familiar como de trabajo”, añade Mariana, la segunda hija del Profesor. “Siempre que podía ayudar a solucionar algún problema, no dudaba en hacerlo”. La bondad, la generosidad y el sentimiento de paz eran tres rasgos que caracterizaban al Profesor Barraquer, pero sus hijos consideran que esos rasgos de su personalidad también han conllevado un lado negativo. “A veces era tan bueno que algunos se aprovechaban de ello, y cuando lo advertía le afectaba de una forma contradictoria”. “Era tolerante, pero también sabía dónde había que marcar líneas rojas en nuestra educación”, añade Rafael, el más pequeño de los tres hermanos.

16

NÚM. 27 • AÑO 2016 • BARRAQUER

E

l Professor Joaquim Barraquer, o “Papus”, com li deien els seus fills i els seus néts, era una persona coneguda per la seva vida professional com a eminència al món de l’oftalmologia, però poques vegades s’ha parlat de la seva faceta de pare. Ens reunim en una àmplia i lluminosa sala amb els fills del Professor Joaquim Barraquer: Elena, Mariana i Rafael. Estan intentant recordar la provinença d’un dibuix recolzat a una paret, un dels molts records que conserven del seu pare. Els preguntem com el recorden i quines qualitats són les que més en destaquen com a pare. El primer que explica Elena, la seva primogènita, és que era una persona molt tolerant. “Quan teníem uns 10 o 12 anys, i portàvem les notes escolars a casa, les de Rafael eren sempre excel·lents i matrícules d’honor, mentre que les de Mariana i les meves eren notables i excel·lents. En veure això, la nostra mare ens deia ‘Ja veureu el vostre pare!’, amb un to seriós, avisant de l’esbroncada que ens cauria. Però quan ell ho veia, simplement ho mirava per sobre i ens deia ‘Molt bé, molt bé’, mantenint la seva serenitat en tot moment”. [riuen] “A més de tolerant era una persona molt afectuosa i generosa, tant en l’àmbit familiar com de treball”, afegeix Mariana, la segona filla del Professor. “Sempre que podia ajudar a solucionar algun problema, no dubtava a fer-ho”. La bondat, la generositat i el sentiment de pau eren tres trets que caracteritzaven el Professor Barraquer, però els seus fills consideren que aquests trets de la seva personalitat també tenen un vessant negatiu. “De vegades era tan bo que alguns se n’aprofitaven, i quan ho advertia l’afectava d’una forma contradictòria”. “Era tolerant, però també sabia on calia marcar línies vermelles a la nostra educació”, afegeix Rafael, el més petit dels tres germans. Explica com

P

rofessor Joaquín Barraquer, or “Papus” as his children and grandchildren called him, was professionally known as a leading light in the world of ophthalmology, but his fatherly side has not often been touched on. In a bright and spacious room, we meet with Professor Barraquer’s children: Elena, Mariana and Rafael. They are trying to recall the origins of a drawing hanging on one of the walls. It’s one of the many memories of their father. We asked them how they remember their father and what his most striking qualities were. The first thing that Elena, his first-born, explains is that he was a very tolerant person. “When we were 10 or 12 years old and brought our exam results home from school, Rafael always got 10 out of 10 and came top of the class, while Mariana and I would get 8 or 9 out of 10. When our mother saw this she’d say ‘Go and see your father!’ with such a serious tone in her voice, giving us a heads-up that we were in for a scolding. But when he saw our marks, he’d simply look over the work and say ‘Well done, well done’, keeping his cool at all times”. [they laugh] “In addition to being tolerant, he was also very caring and loving towards his family and staff”, adds Mariana, the Professor’s second daughter. “Any time he had the chance to solve a problem he wouldn’t hesitate in doing so”. Kindness, generosity and a sense of peace were the three traits that characterised Professor Barraquer, but his children believe these parts of his personality had a negative side too. “Sometimes he was so nice that people took advantage of him and when he was warned about it, it had the completely opposite effect on him”. “He was tolerant, but he also knew where to draw the line concerning our education”, adds Rafael, the youngest of the three siblings. He tells of how his mother, Mariana, was the boss at


SOBRE NUESTRO PADRE ∙ SOBRE EL NOSTRE PARE ∙ ABOUT OUR FATHER

Joaquín con sus tres hijos, Elena, Mariana y Rafael. Joaquim amb els seus tres fills, Elena, Mariana i Rafael. Joaquín with his three children, Elena, Mariana and Rafael.

BARRAQUER • AÑO 2016 • NÚM. 27

17


SOBRE NUESTRO PADRE ∙ SOBRE EL NOSTRE PARE ∙ ABOUT OUR FATHER

por STEFANO BOSIO

Cuenta cómo su madre, Doña Mariana, era quien llevaba la batuta en la casa. “Mi padre siempre dedicaba la mayoría de su tiempo a su trabajo, y por eso no lo veíamos tanto como a mi madre o mi abuela”. La dedicación y la pasión que mostraban tanto su padre como su abuelo por la oftalmología eran tan intensas que despertó el interés por su práctica en Rafael y Elena. “Recuerdo que de pequeños siempre bajábamos al quirófano a verle operar”, cuenta Rafael. “La oftalmología era el pan de cada día en nuestra casa. Todas

la seva mare, Doña Mariana, era qui portava la batuta a casa. “El meu pare sempre dedicava la major part del seu temps al seu treball, i per això no el vèiem tant com a la meva mare o la meva àvia”. La dedicació i la passió que mostraven tant el seu pare com el seu avi per l’oftalmologia eren tan intenses que va despertar l’interès per la seva pràctica a Rafael i Elena. “Recordo que de petits sempre baixàvem al quiròfan a veure’l operar”, explica Rafael. “L’oftalmologia era el pa de cada dia a casa nostra”. Totes les edi-

home. “My father spent most of his time at work, and that’s why we didn’t see him as much as we saw our mother and grandmother”. The passion and commitment shown by their father and grandfather to ophthalmology were so strong that they led Rafael and Elena to practice it too. “I remember when we were little we’d always go down to the theatre to watch him perform operations”, recalls Rafael. “Ophthalmology was our daily bread at home. Dad would edit all the videos of operations in the house, and I’d go down to see

las ediciones de los vídeos de las operaciones las hacía en casa, y yo bajaba a verle mientras proyectaban uno de esos vídeos y él daba a los técnicos las instrucciones de dónde cortar y dónde pegar las cintas de las grabaciones”. Los hijos del Profesor explican que su padre era un hombre muy metódico, de aquellas personas que, cuando encuentran algo que realmente les gusta, prefieren seguir repitiendo esa misma cosa. “A diferencia de nuestra madre, nuestro padre no era una persona muy aventurera. Cuando íbamos al Festival de la Música en Salzburgo cada verano, siempre repetíamos el mismo hotel y los mismos restaurantes. Le gustaba lo que conocía, y pre-

cions dels vídeos de les operacions les feia a casa i jo, baixava a veure’l mentre projectaven un d’aquests vídeos i ell donava als tècnics les instruccions d’on tallar i on enganxar les cintes dels enregistraments”. Els fills del Professor expliquen que el seu pare era un home molt metòdic, d’aquelles persones que, quan troben alguna cosa que realment els agrada, prefereixen seguir repetint el mateix. “A diferència de la nostra mare, el nostre pare no era una persona molt aventurera. Quan anàvem al Festival de Música a Salzburg cada estiu, sempre repetíem el mateix hotel i els mateixos restaurants. Li agradava el que coneixia i preferia seguir amb els seus

him while they showed one of these videos. He’d be the one giving the technical guys instructions on where to cut and copy parts of the recordings”. The Professor’s children explain that their father was a very methodical man; he was one of those people that, when they found something they really loved, they preferred to keep on doing that same thing. “Unlike our mother, our father wasn’t a very adventurous person. Every summer we’d go to the Salzburg Music Festival, and we’d always go to the same hotel and the same restaurants. He liked the things he knew well, and would rather stick to his habits than venture out and discover something new”.

18

NÚM. 27 • AÑO 2016 • BARRAQUER


SOBRE NUESTRO PADRE ∙ SOBRE EL NOSTRE PARE ∙ ABOUT OUR FATHER

Elena, Rafael y Mariana en la actualidad. Elena, Rafael i Mariana a l’actualitat. Elena, Rafael and Mariana today.

fería seguir con sus costumbres que aventurarse y descubrir novedades”. La serenidad, la bondad, la metodología estricta, y la perseverancia por perseguir una pasión propia son los elementos que más valoraba el Profesor Barraquer y que más definían su forma de ser. Las anécdotas que nos han explicado sus hijos demuestran que no solo aplicaba esos principios en un ámbito profesional, sino que los mantenía fuera del trabajo, en su casa con su familia. Su forma de ser le había llevado a un grado más elevado de madurez, encontrando un lema que representaba su manera de enfocar la vida y el camino que tomaba él y los que formaban parte de su vida. ∙

costums que aventurar-se i descobrir novetats”. La serenitat, la bondat, la metodologia estricta, i la perseverança per perseguir una passió pròpia són els elements que més valorava el Professor Barraquer i que més definien la seva forma de ser. Les anècdotes que ens han explicat els seus fills demostren que no només aplicava aquests principis en un àmbit professional, sinó que els mantenia fora del treball, a casa seva amb la seva família. La seva forma de ser l’havia portat a un grau més elevat de maduresa, trobant un lema que representava la seva manera d’enfocar la vida i el camí que prenia ell i els que formaven part de la seva vida. ∙

The serenity, kindness, strict methodology and perseverance to follow his own passion were the aspects that Professor Barraquer valued most and they defined his nature. The anecdotes recounted by his children show us that he didn’t just apply these principles to his professional life, but carried them through to his family life at home. His nature led him to attain a higher level of maturity, finding a motto that represented how he embraced life and the path taken by himself and those who became an integral part of his life. ∙

BARRAQUER • AÑO 2016 • NÚM. 27

19


20

NÚM. 27 • AÑO 2016 • BARRAQUER


Su carrera profesional: de la tradición de una familia al compromiso internacional La seva carrera professional: de la tradició d’una família al compromís internacional His professional career: from family traditions to international commitments

N

ieto e hijo de oftalmólogos, el Profesor Joaquín Barraquer siguió la tradición familiar y estudió medicina en la Universidad de Barcelona entre 1945 y 1951, y se doctoró en Madrid en 1955. Él mismo relataba que a los 11 años ya asistía a las operaciones que realizaba su padre, y a los 13 ayudaba en las operaciones de cataratas. Así, con esa vocación y experiencia tan tempranas, adquirió la destreza necesaria para convertirse en uno de los más reputados cirujanos oftalmológicos del mundo. En 1957 se doctoró en medicina y cirugía por la universidad de Guayaquil (Ecuador), y en 1965 por la universidad de Bogotá (Colombia). En 1970 fue nombrado catedrático de cirugía ocular de la Universitat Autònoma de Barcelona. Los trasplantes de córnea, el glaucoma, la miopía y la cirugía de cataratas fueron los terrenos donde desarrolló su labor de investigación de forma pionera.

N

ét i fill d’oftalmòlegs, el Professor Joaquim Barraquer va seguir la tradició familiar i va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona (1945-1951) i es va doctorar a Madrid el 1955. Ell mateix relatava que als 11 anys ja assistia a les operacions que realitzava el seu pare, i als 13 ajudava a les operacions de cataractes. Així va adquirir la destresa necessària per convertir-se en un dels més prestigiosos cirurgians oftalmològics del món. El 1957 es va doctorar en medicina i cirurgia per la Universitat de Guayaquil (Equador), i el 1965 per la universitat de Bogotà (Colòmbia). El 1970 va ser nomenat catedràtic de cirurgia ocular de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els trasplantaments de còrnia, el glaucoma, la miopia i la cirurgia de cataractes han estat els terrenys on va desenvolupar la seva tasca d’investigació de forma pionera.

G

randson and son of ophthalmologists, Professor Joaquín Barraquer followed in his family’s footsteps studying Medicine at the University of Barcelona between 1945 and 1951, and received his Doctor’s degree in Madrid in 1955. Joaquín himself recalled how he was already attending the operations his father performed at the age of 11, and he was helping with cataract operations at the age of 13. Thus, with that vocation in mind and such experiences early in life, he acquired the skills necessary to become one of the most reputable eye surgeons in the world. In 1957 he received his Doctor’s degree in Medicine and Surgery from the University of Guayaquil (Ecuador), and from the University of Bogota (Colombia) in 1965. In 1970 he was appointed Professor of Eye Surgery at the Autonomous University of Barcelona. Cornea transplants, glaucoma, myopia and cataract surgery were the fields where he carried out pioneering research work. BARRAQUER • AÑO 2016 • NÚM. 27

21


SU CARRERA PROFESIONAL ∙ LA SEVA CARRERA PROFESSIONAL ∙ HIS PROFESSIONAL CAREER

Joaquín trabajó con su padre codo con codo, tanto en el consultorio como en quirófano. Cuando Ignacio Barraquer murió, no hubo pausas, todo siguió avanzando. Joaquim va treballar amb el seu pare braç a braç, tant al consultori com al quiròfan. Quan Ignasi Barraquer va morir, no hi va haver pauses, tot va seguir avançant. Joaquín worked side by side with his father, both in the clinic and in the operating theatre. When Ignacio Barraquer passed away, work did not cease, everything kept moving forward.

22

NÚM. 27 • AÑO 2016 • BARRAQUER


SU CARRERA PROFESIONAL ∙ LA SEVA CARRERA PROFESSIONAL ∙ HIS PROFESSIONAL CAREER

Joaquín Barraquer y su hijo Rafael. Joaquim Barraquer i el seu fill Rafael. Joaquín Barraquer and his son Rafael.

Cirujano innovador

En 1957 descubrió la acción lítica de la alfaquimotripsina sobre la zónula humana y desarrolló la técnica de la zonulolisis enzimática: un procedimiento quirúrgico que facilitó de forma considerable la extracción intracapsular o total de la catarata, técnica usada en esas décadas. A lo largo de su trayectoria profesional diseñó numerosos instrumentos y desarrolló procedimientos originales para el tratamiento de problemas oculares. Siempre trabajaba a “puertas abiertas” para facilitar la enseñanza y compartir sus ideas y experiencias directamente con sus colegas y alumnos, como hizo a través de la vasta difusión de sus libros, artículos en publicaciones profesionales y conferencias. Entre sus descubrimientos e innovaciones, destacan los siguientes:

Cirurgià innovador

El 1957 va descobrir l’acció lítica de l’alfaquimotripsina sobre la zònula humana i va desenvolupar la tècnica de la zonulolisis enzimàtica. Un procediment quirúrgic que va facilitar de forma considerable l’extracció intracapsular o total de la cataracta, tècnica utilitzada en aquell temps. Al llarg de la seva trajectòria professional va dissenyar nombrosos instruments i va desenvolupar procediments originals per al tractament de problemes oculars. Sempre treballava a “portes obertes” per facilitar l’ensenyament i compartir les seves idees i experiències directament amb els seus col·legues i alumnes, com també va fer a través d’una vasta difusió dels seus llibres, articles en publicacions professionals i conferències. Entre els seus descobriments i innovacions, destaquen els següents:

Innovative surgeon

In 1957 he discovered the lytic action of alpha-chymotrypsin on the human zonule and developed the enzymatic zonulosis technique—a surgical procedure that significantly facilitated intracapsular or complete removal of cataracts, a technique used during those years. Throughout his professional trajectory he designed numerous instruments and developed original procedures to treat eye conditions. He always worked with his “doors open” to improve learning and share his ideas and experiences directly with his colleagues and students. His books and articles in professional publications and from conferences were widely distributed. Among his discoveries and innovative inventions, we must highlight the following: BARRAQUER • AÑO 2016 • NÚM. 27

23


SU CARRERA PROFESIONAL ∙ LA SEVA CARRERA PROFESSIONAL ∙ HIS PROFESSIONAL CAREER

Equipo de oftalmólogos y estudiantes de principios de los años sesenta.

24

Equip d’oftalmòlegs i estudiants de principis dels anys seixanta.

NÚM. 27 • AÑO 2016 • BARRAQUER

Team of ophthalmologists and students in the early 1960s.


SU CARRERA PROFESIONAL ∙ LA SEVA CARRERA PROFESSIONAL ∙ HIS PROFESSIONAL CAREER

Joaquín Barraquer impartiendo docencia en congresos, cursos y seminarios.

Joaquim Barraquer ha impartit docència en congressos, cursos i seminaris.

Joaquín Barraquer delivering lectures at conferences, courses and seminars.

BARRAQUER • AÑO 2016 • NÚM. 27

25


SU CARRERA PROFESIONAL ∙ LA SEVA CARRERA PROFESSIONAL ∙ HIS PROFESSIONAL CAREER

∙ Fue de los pioneros en el mundo en la inclusión de lentes intraoculares, sus primeros trabajos fueron publicados en 1953 y 1954, y diseñó algún modelo original que luego sirvió de prototipo para las modernas lentes de cámara posterior. ∙ En colaboración con su hermano José Ignacio, desarrolló en 1964 un microscopio especial para microcirugía 26

NÚM. 27 • AÑO 2016 • BARRAQUER

∙ Va ser dels pioners al món en la inclusió de lents intraoculars, els seus primers treballs van ser publicats el 1953 i 1954, i va dissenyar algun model original que després va servir de prototip per a les modernes lents de cambra posterior. ∙ En col·laboració amb el seu germà Josep Ignasi, va desenvolupar l’any 1964 un microscopi especial per a mi-

∙ He was a worldwide pioneer in the inclusion of intraocular lenses, his first research papers on the topic were published in1953 and 1954, and he designed a few original models that were later used as prototypes for modern lenses in the posterior chamber of the eye. ∙ In partnership with his brother José Ignacio, in 1964 they developed


SU CARRERA PROFESIONAL ∙ LA SEVA CARRERA PROFESSIONAL ∙ HIS PROFESSIONAL CAREER

que disponía de lo que técnicamente se conoce como “lámpara de hendidura”, que permitía la biomicroscopia o visión de un corte óptico de los medios transparentes del ojo, con resultados comparables a un TAC (tomografía axial computerizada instantánea). ∙ En 1965, en colaboración con Hans Littmann, ingeniero óptico de Zeiss, ideó otro microscopio especial

crocirurgia que disposava del que tècnicament es coneix com a “làmpada de fenedura”, que permetia la biomicroscòpia o visió d’un tall òptic dels medis transparents de l’ull, amb resultats comparables a una tomografia axial computeritzada instantània. ∙ L’any 1965, en col·laboració amb Hans Littmann, enginyer òptic de Zeiss, va idear un altre microscopi es-

a special microscope for microsurgery which included what was technically known as a “slit lamp”, a device allowed a biomicroscopy or an optical cut in the transparent parts of the eye to be viewed with results similar to a CT scan. ∙ In 1965, in partnership with Hans Littmann, an optical engineer at Zeiss, he devised another special microscope BARRAQUER • AÑO 2016 • NÚM. 27

27


SU CARRERA PROFESIONAL ∙ LA SEVA CARRERA PROFESSIONAL ∙ HIS PROFESSIONAL CAREER

para filmar en cine o televisión los procedimientos de microcirugía. ∙ En 1980 inició la investigación junto con su hijo, el Profesor Rafael I. Barraquer, y en colaboración con el “Bascom Palmer Eye Institute” de Miami (EE­UU), sobre la posibilidad de reemplazar el contenido opacificado, cataratoso, del cristalino por una sustancia fisiológica idónea que permitiría no solo corregir la afaquia, sino también restaurar la capacidad de acomodación. ∙ En 1995, en colaboración con los laboratorios Corneal de Francia, diseñó una lente especial para corregir miopías entre -10 y -30 dioptrías. Esta lente se colocaba detrás del iris, centrada con la pupila, respetando el cristalino transparente. 28

NÚM. 27 • AÑO 2016 • BARRAQUER

pecial per filmar en cinema o televisió els procediments de microcirurgia. ∙ El 1980 va iniciar la investigació juntament amb el seu fill, el Profesor Rafael I. Barraquer, i en col·laboració amb el “Bascom Palmer Eye Institute” de Miami (EUA), sobre la possibilitat de reemplaçar el contingut opacificat, cataractós, del cristal·lí per una substància fisiològica idònia que permetria no només corregir l’afàquia, sinó també restaurar la capacitat d’acomodació. ∙ L’any 1995, en col·laboració amb els laboratoris Corneal, de França, va dissenyar una lent especial per corregir miopies entre -10 i -30 diòptries. Aquesta lent es col·locava darrere de l’iris, centrada amb la pupil·la, respectant el cristal·lí transparent.

to film microsurgery procedures on the big screen or television. ∙In 1980 he began research with his son Dr. Rafael I. Barraquer and the Bascom Palmer Eye Institute based in Miami (USA), on the possibility of replacing the opacified and cataractous content of the crystalline lens with a suitable physiological substance that would correct the aphakia and restore the ability to accommodate it. ∙In 1995 he worked with the Corneal Laboratories of France to design a special lens to correct myopia within the range of -10 to -30 dioptres. This lens would be placed behind the iris and centred on the pupil, respecting the transparent crystalline lens.


SU CARRERA PROFESIONAL ∙ LA SEVA CARRERA PROFESSIONAL ∙ HIS PROFESSIONAL CAREER

Banco de Ojos para el Tratamiento de la Ceguera

Junto con su padre fundó en 1962 el Banco de Ojos para el Tratamiento de la Ceguera. Fue el primer Banco de Ojos de la Europa continental, y se adhirió al Banco Internacional de Ojos en 1967. Los éxitos conseguidos por el Profesor Joaquín Barraquer con los trasplantes de córnea y su dedicación a promover la donación desde principios de los años 60, hicieron que el concepto de donación pasara a formar parte de la cultura de la sociedad civil catalana.

Banc d’Ulls per al Tractament de la Ceguesa

Amb el seu pare va fundar el 1962 el Banc d’Ulls per al Tractament de la Ceguesa. Va ser el primer Banc d’Ulls de l’Europa continental, i es va adherir al Banc Internacional d’Ulls el 1967. Els èxits aconseguits pel Professor Joaquim Barraquer amb els trasplantaments de còrnia i la seva dedicació a promoure la donació des de principis dels anys 60, van fer que el concepte de donació passés a formar part de la cultura de la societat civil catalana.

Eye Bank for the Treatment of Blindness

Along with his father, they founded the Eye Bank for Treatment of Blindness in 1962. It was the first Eye Bank in continental Europe, and it later joined the International Eye Bank in 1967. The successful achievements of Professor Joaquín Barraquer regarding cornea transplants and his commitment to encouraging donation since the beginning of the ‘60s meant that donation soon became a cultural aspect of Catalan civil society.

BARRAQUER • AÑO 2016 • NÚM. 27

29


SU CARRERA PROFESIONAL ∙ LA SEVA CARRERA PROFESSIONAL ∙ HIS PROFESSIONAL CAREER

Ampliación de la Clínica

En el campo de la organización, tuvo que hacer frente al crecimiento de la demanda de servicios oftalmológicos. En 1971 hizo ampliar la Clínica, cubrió la terraza y levantó tres nuevas plantas sobre el edificio original de la esquina de las calles Muntaner con Laforja. En todo momento realizó renovaciones constantes con el fin de proporcionar los mejores servicios a sus pacientes. 30

NÚM. 27 • AÑO 2016 • BARRAQUER

Ampliació de la Clínica

En el camp de l’organització, va haver de fer front al creixement de la demanda de serveis oftalmològics. El 1971 va fer ampliar la Clínica, va cobrir la terrassa i va aixecar tres noves plantes sobre l’edifici original de la cantonada Muntaner-Laforja. En tot moment va realitzar renovacions constants per tal de proporcionar els millors serveis als seus pacients.

Extending the Clinic

In the field of organisation, he had to deal with increased demand for ophthalmology services. In 1971 he extended the Clinic, roofing the terrace and building three new floors on top of the original building on the corner of Muntaner and Laforja. He was always carrying out renovations to the property in order to provide the best possible services to his patients.


SU CARRERA PROFESIONAL ∙ LA SEVA CARRERA PROFESSIONAL ∙ HIS PROFESSIONAL CAREER

Fundación Barraquer

La vertiente profesional e investigadora nunca apartó al Profesor Joaquín Barraquer del sentido humanista de la medicina. En el año 2003 junto con sus hijos, los Doctores Elena y Rafael Barraquer, decidieron dar un paso adelante en su vocación asistencial hacia los más desfavorecidos e instituyeron la Fundación Barraquer, con el fin de proporcionar tratamientos oftalmológicos a las poblaciones en zonas deprimidas del planeta. Ese mismo año vendió su Mercedes 540K, regalo del Rey Faruk a su padre, del que solo se conocían tres unidades en el mundo. Los fondos obtenidos de esta venta constituyeron el capital inicial de lo que hoy día conocemos como Fundación Barraquer. Desde el primer viaje humanitario de la Doctora Elena Barraquer en 2004 a Senegal, ya son más de 11.500 pacientes operados de cataratas y casi 50.000 consultas hechas en todo el mundo, mayoritariamente en zonas desfavorecidas de África, aunque también Asia y más recientemente en América Latina. Se realizan unas 13 expediciones anuales, sin olvidar a los pacientes “locales” sin recursos, a quienes la Fundación ofrece ayuda y apoyo. ∙

Fundació Barraquer

El vessant professional i investigador no va apartar mai el Professor Joaquim Barraquer del sentit humanista de la medicina. L’any 2003 juntament amb els seus fills, els Doctors Elena i Rafael Barraquer, van decidir fer un pas endavant en la seva vocació assistencial cap als més desafavorits i van instituir la Fundació Barraquer, amb la finalitat de proporcionar tractaments oftalmològics a les poblacions en zones deprimides del planeta . Aquest mateix any va vendre el seu Mercedes 540K, regal del Rei Faruk al seu pare, del qual només es coneixien tres unitats al món. Els fons obtinguts d’aquesta venda van constituir el capital inicial del que avui dia coneixem com a Fundació Barraquer. Des del primer viatge humanitari de la Doctora Elena Barraquer el 2004 al Senegal, ja són més de 11.500 pacients operats de cataractes i gairebé 50.000 consultes fetes a tot el món, majoritàriament en zones desfavorides d’Àfrica, tot i que també d’Àsia i més recentment a l’Amèrica Llatina. Es realitzen unes 13 expedicions anuals, sense oblidar els pacients “locals” sense recursos, als quals la Fundació ofereix ajuda i suport. ∙

Barraquer Foundation

Professor Joaquín Barraquer’s professional and investigative side could never be separated from his humanist approach to medicine. In the year 2003, along with his children, Dr. Elena Barraquer and Dr. Rafael Barraquer, he decided to take a step towards his calling to help the most underprivileged and they established the Barraquer Foundation, which allowed them to provide eye treatment to the most deprived areas in the world. That same year he sold his Mercedes 540K, one of 3 in the world, which had been a gift from King Farouk to his father. The funds raised from its sale constituted the initial capital for what is now known as the Barraquer Foundation. Since Dr Elena Barraquer’s first humanitarian mission to Senegal in 2004, more than 11,500 patients have received cataract operations and almost 50,000 consultations have been carried out all over the world to date, mainly in poor areas of Africa, but also in Asia and more recently in Latin America. 13 trips are made each year, plus the Foundation provides help and support to local patients who cannot afford treatment. ∙ BARRAQUER • AÑO 2016 • NÚM. 27

31


“La ciencia sin trato humano no es Medicina” “La ciència sense tracte humà no és Medicina” "Science without human treatment is not medicine"


BARRAQUER • AÑO 2016 • NÚM. 27

33


Mensajes de condolencia Missatges de condol Messages of condolence DE SUS MAJESTADES LOS REYES Al conocer la triste noticia del fallecimiento de tu esposo Joaquín, queremos hacerte llegar nuestro más sentido pésame y cariño para toda la familia, con un especial recuerdo para vuestros hijos, Elena, Mariana y Rafael. Muy afectuosamente, Felipe R. Letizia R.

FROM TRH THE KING AND QUEEN OF SPAIN It is with profound sadness that we have received the news of the passing of your husband, Joaquín. We offer our deepest condolences to the extended family circle, especially to your children Elena, Mariana and Rafael. Kind regards, Felipe R. Letizia R.

DE SUS MAJESTADES LOS REYES DON JUAN CARLOS Y DOÑA SOFÍA Hemos sentido mucho el fallecimiento de Joaquín, a quien siempre recordaremos por su cercanía y sus extraordinarias cualidades humanas y profesionales. En estos tristes momentos, queremos trasladar a toda la familia nuestro pésame más sincero y un cariñoso abrazo con el afecto de siempre. Juan Carlos. Sofía.

PRESIDENTE DEL GOBIERNO DE ESPAÑA Reciba mi más sentido pésame y el del Gobierno por el triste fallecimiento del Excmo. Sr. D. Joaquín Barraquer Moner, uno de los facultativos más prestigiosos y con mayor proyección internacional de nuestro país. Miembro de una saga de grandes oftalmólogos, el Dr. Barraquer ha sido un referente de la excelente medicina que se realiza en nuestro país. Catedrático de cirugía ocular por la Universidad Autónoma de Barcelona y director del Instituto Barraquer que fundó su padre, el Dr. Barraquer destacó por su excelente actividad asistencial y científica que le hicieron merecedor de distinciones tan importantes como la Medalla de oro al 34

NÚM. 26 • AÑO 2016 • BARRAQUER

FROM THEIR TRH KING JUAN CARLOS I AND QUEEN SOFÍA OF SPAIN We deeply regret the death of Joaquín, who we will always remember for his closeness and outstanding human and professional traits. We would like to express our sincerest condolences and heartfelt sympathies at this sad time. Juan Carlos. Sofía.

THE PRIME MINISTER OF SPAIN On behalf of myself and the Government, I would like to express our sincerest condolences following the death of His Excellency Mr. Joaquín Barraquer Moner, one of the most prestigious and internationally recognised doctors in our country. As a member of one of the greatest dynasties of ophthalmologists, Dr. Barraquer was a example of our country’s excellent medical work. Professor of Eye Surgery at the Autonomous University of Barcelona and director of the Barraquer Institute, founded by his father Dr. Barraquer, he stood out for his excellent medical and scientific activities for which he was awarded highly important distinctions such as the Gold Award for Work Merit and the top


Mérito en el Trabajo o las grandes cruces del Mérito Civil Alfonso X el Sabio o del Mérito Militar. Lamentando tan sensible pérdida, ruego traslade nuestras condolencias al resto de su familia, colaboradores y amigos. Mariano Rajoy.

awards of the Grand Cross of Civil Order of Alfonso X the Wise and the Cross of Military Merit. I wish to convey our most sincere condolences to the rest of his family, staff and friends at this time. Mariano Rajoy.

EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Benvolguts, us prego accepteu el meu més sentit sentiment de condol per la mort del vostre estimat Joaquim. Lamento molt profundament la pèrdua d’aquest doctor d’extraordinària trajectòria personal i professional en la branca de l’Oftalmologia, guardonat amb el títol Doctor Honoris Causa per onze universitats de tot el món, amb nombroses distincions i reconeixements, on la Creu de Sant Jordi hi és entre elles, pertanyent a la tercera generació d’una saga dedicada a la salut ocular i figura fonamental, encapçalant la Societat Espanyola d’Oftalmologia, com a president. El seu nom passarà a la història com el metge que va crear la Fundació Barraquer i el Banc d’Ulls per a Tractaments de la Ceguesa i expert en la cirurgia de la cataracta i el glaucoma. Sens dubte, és una trista pèrdua pel món de la medicina i la salut a nivell mundial. Us transmeto, la meva admiració i respecte per qui ha estat un clar exemple de gran professionalitat. Ens deixa un referent del treball i la lluita constant. Rebeu la meva més forta abraçada. Carles Puigdemont i Casamajó.

THE PRESIDENT OF THE GENERALITAT OF CATALONIA Please accept my sincerest condolences for the death of your dearly beloved Joaquín. I am very sorry for the loss of such an outstanding doctor whose personal and professional life in Ophthalmology was recognised with the title of Doctor Honoris Causa by eleven universities throughout the world, numerous distinctions and awards, including the Creu de Sant Jordi, and who belonged to the third generation of a dynasty dedicated to eye care. He was a fundamental figure, who led the Spanish Society of Ophthalmology as its President. His name will be recorded in history as the doctor who established the Barraquer Foundation and the Eye Bank for the Treatment of Blindness and as an expert in cataract surgery and glaucoma. His loss will be deeply felt by the international medicine and health community. I would like to express my deepest admiration and respect for a man who has shown us the greatest example of professionalism. A model of hard work and persistence has left us. Kindest regards, Carles Puigdemont i Casamajó.

PRESIDENTA DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Senyora, amb motiu del recent traspàs del vostre espòs, el Professor i doctor Joaquim Barraquer, vull fer-vos arribar unes paraules de condol, que us demano feu extensives a les persones del vostre entorn familiar. Alhora, em vull afegir a totes les veus que al llarg del temps, i singularment aquests darrers dies, han subratllat la seva dimensió cívica i humana. Confio que precisament aquest sentiment tan compartit de reconeixement i de gratitud per una vida llarga i fecunda al servei de la medicina, una vida de la qual heu pogut ser testimoni tan proper i privilegiat, permeti alleugerir, encara que sigui parcialment, la tristesa que sentiu en aquests moments de pèrdua. Amb afecte, Carmen Forcadell i Lluís.

THE PRESIDENT OF THE PARLIAMENT OF CATALONIA Dear Mrs Compte, I am writing to you to express my deepest condolences on the death of your husband, doctor and Professor Joaquín Barraquer and extend my sympathies to the wider family circle. I would like to add to those who, particularly over the last few days, have highlighted his civic and human qualities. I sincerely hope that the shared appreciation and gratitude for his long and fruitful life in medicine, a life which I had the privilege of witnessing, eases your sadness, albeit partly, at this time of great loss. Warmest wishes, Carmen Forcadell i Lluís.

L’ALCALDESA DE BARCELONA Benvolguda família, us escric, en el meu nom i en el de l’Ajuntament de Barcelona, per expressar-vos el més sentit condol per la mort del Dr. Joaquim Barraquer. Vull destacar la gran trajectòria mèdica, investigadora i docent del Dr. Barraquer, i la seva contribució perquè Barcelona sigui una ciutat referent internacional en l’àmbit de la medicina, el coneixement i la ciència. Una aportació reconeguda amb la Medalla d’Or de Barcelona al Mèrit Científic. En aquests moments que, de ben segur, són molt difícils i tristos per a vosaltres, us faig palés el meu suport i us envio una forta abraçada. Ada Colau Ballano.

THE MAYOR OF BARCELONA Dearest family, I am writing to you on behalf of myself and the City Council of Barcelona to express our deepest condolences following the death of Doctor Joaquín Barraquer. Dr. Barraquer’s outstanding career in medicine, research and teaching are reasons why Barcelona continues to be a global city of reference for medicine, knowledge and science. His contributions have been acknowledged with the Gold Award of Work Merit. This is undoubtedly a sad and difficult time for you. Please accept my heartfelt condolences. With kindest regards, Ada Colau Ballano. BARRAQUER • AÑO 2016 • NÚM. 27

35


Galería de personalidades Galeria de personalitats Hall of Fame

Los reyes de España Juan Carlos I y Sofía. Els reis d’Espanya Joan Carles I i Sofia. King Juan Carlos I and Queen Sofía of Spain.

E

minente oftalmólogo y viajero incansable —por curiosidad, pasión y porque su formación y dedicación lo llevó por todo el mundo—, el Profesor Barraquer conoció a muchas personalidades a lo largo de su vida. No fueron solo los científicos y médicos con los que compartió citas y congresos internacionales sino tam-

36

NÚM. 27 • AÑO 2016 • BARRAQUER

E

minent oftalmòleg i viatger incansable —per curiositat, passió i perquè la seva formació i dedicació el va portar per tot el món—, el Professor Barraquer va conèixer a moltes personalitats al llarg de la seva vida. No van ser només els científics i metges amb els quals va compartir cites i congressos internacionals, tam-

A

leading ophthalmologist and tireless traveller —out of curiosity, passion and because his training and commitment led him all over the world—, Professor Barraquer met many public figures throughout his life. He didn’t just share his meetings and international conferences with scientists and doctors, but he also met a


GALERÍA DE PERSONALIDADES ∙ GALERIA DE PERSONALITATS ∙ HALL OF FAME

Juan Pablo II.

Familia real.   La família Reial.   The Royal Family.

Dolores Ibárruri, “La Pasionaria”.

Joaquín Barraquer, Mario Vargas Llosa y Elena Barraquer.

Plácido Domingo.

Joan Miró. BARRAQUER • AÑO 2016 • NÚM. 27

37


GALERÍA DE PERSONALIDADES ∙ GALERIA DE PERSONALITATS ∙ HALL OF FAME

“Lo que más satisfacción me da es tener amistad con mis pacientes” “El que més satisfacció em dóna és tenir amistat amb els meus pacients” "What gives me the most satisfaction is to have friendship with my patients"

Joaquín Barraquer, Plácido Domingo y Valentín Fuster.

38

NÚM. 27 • AÑO 2016 • BARRAQUER


GALERÍA DE PERSONALIDADES ∙ GALERIA DE PERSONALITATS ∙ HALL OF FAME

Montserrat Caballé.

Lina Morgan.

bién numerosas celebridades y gentes de genio de todos los ámbitos de la cultura, la política o la sociedad nacional e internacional. Así, por ejemplo, no era raro verle tratar en la clínica, o fuera de ella, a personas importantes, sin que la afinidad de carácter, ideológica o de cualquier otra índole, fuera condición sine qua non para el trato amable y considerado. De los Reyes de

Ramón Sánchez Ocaña.

Pasqual Maragall y su esposa, doña Diana Garrigosa, con Elena y el Profesor.

bé de nombroses celebritats i gents de geni de tots els àmbits de la cultura, política, o la societat nacional i internacional. Així, per exemple, no era estrany veure-li tractar a la clínica, o fora d’ella, persones importants, sense que l’afinitat de caràcter, ideològica o de qualsevol altra índole, fos condició sine qua non per al tracte amable i considerat. Dels Reis d’Espanya, Juan

Pasqual Maragall and his wife, Diana Garrigosa, with Elena and the Professor.

number of celebrities and figures from all areas of culture, politics, national and international society. So, it wasn’t unusual to see him treating important people in or outside the clinic. An affinity in character, ideology or in any other area never had an effect upon the kind and courteous treatment he gave. From the Spanish Royal Family, King Juan Carlos and Sofia of Spain to BARRAQUER • AÑO 2016 • NÚM. 27

39


GALERÍA DE PERSONALIDADES ∙ GALERIA DE PERSONALITATS ∙ HALL OF FAME

Abdelaziz Bouteflika

Josep Tarradellas.

Ayatolá Marashi.

España, Juan Carlos y Sofía, a Plácido Domingo, Riccardo Muti o Montserrat Caballé; de Juan Pablo II a “La Pasionaria”; de Lina Morgan o Isabel Gemio a Mario Vargas Llosa, su valía profesional y altura moral hicieron de llave maestra con la que penetrar en el corazón de la gente destacada e influyente. ∙ 40

NÚM. 27 • AÑO 2016 • BARRAQUER

Carlos i Sofia, a Plácido Domingo, Riccardo Muti o Montserrat Caballé; de Juan Pablo II a “La Pasionaria”; de Lina Morgan o Isabel Gemio a Mario Vargas Llosa, la seva vàlua professional i altura moral van fer de clau mestra amb la qual penetrar al cor de la gent destacada i influent. ∙

Placido Domingo, Riccardo Muti and Montserrat Caballé; from Pope John Paul II to the “The Passionflower” (Dolores Ibárruri); from Lina Morgan to Isabel Gemio and Mario Vargas Llosa, his professional worth and high moral standing were the master key that opened the hearts of noteworthy and influential people. ∙


GALERÍA DE PERSONALIDADES ∙ GALERIA DE PERSONALITATS ∙ HALL OF FAME

BARRAQUER • AÑO 2016 • NÚM. 27

41


Doña Mariana, su compañera de vida Doña Mariana, al costat seu tota la vida Ms. Mariana, his life’s partner

42

NÚM. 27 • AÑO 2016 • BARRAQUER


DOÑA MARIANA ∙ DOÑA MARIANA ∙ MS. MARIANA

Mariana Compte, hija de un catalán emigrado a Ecuador, conoció a Joaquín Barraquer cuando tenía 23 años, durante un viaje a Barcelona para asistir a la boda de una prima. Mariana Compte, filla d’un català emigrat a l’Equador, va conèixer a Joaquim Barraquer quan tenia 23 anys, durant un viatge a Barcelona en què va assistir al casament d’una cosina. Mariana Compte, daughter of a Catalan emigrant to Ecuador, met Joaquín Barraquer at the age of 23, on a trip to Barcelona to attend a cousin’s wedding.

M

antener la frenética vida profesional que llevaba el Profesor no le hubiera sido posible sin el apoyo de su esposa Doña Mariana. Como buen oftalmólogo, fueron los ojos de esta bella mujer ecuatoriana los que hicieron que el Profesor se enamorara de ella, convirtiéndose a lo largo de su vida en su apoyo y su mano derecha. Mariana fue esa gran mujer imprescindible al lado de todo gran hombre, el pilar de la vida de Joaquín, organizando su día a día, acompañándole a congresos médicos por todo el mundo y sonriendo hasta el último baile. ∙

M

antenir la frenètica vida professional que portava el Professor no li hagués estat possible sense el suport de la seva esposa Doña Mariana. Com a bon oftalmòleg, van ser els ulls d’aquesta bella dona equatoriana els que van fer que el Professor se n’enamorés, convertint-se al llarg de la seva vida en el seu suport i la seva mà dreta. Mariana va ser aquesta gran dona imprescindible al costat de tot gran home, el pilar de la vida de Joaquim, organitzant el seu dia a dia, acompanyant-lo a congressos mèdics per tot el món i somrient fins a l’últim ball. ∙

M

aintaining the frenetic-paced professional life of the Professor would not have been possible without the support of his wife Mariana. Like any good ophthalmologist, the eyes of this beautiful Ecuadorian woman captivated him, and she became his support and right-hand throughout his life. Mariana was that essential great woman at the side of a great man. She was Joaquín’s pillar of strength, organising his daily schedule and accompanying him to medical conferences all over the world, smiling until the end was nigh. ∙ BARRAQUER • AÑO 2016 • NÚM. 27

43


El Profesor y su familia: dos siglos de historia de la oftalmología El Professor i la seva família: dos segles d’història de l’oftalmologia The Professor and his family: two centuries of ophthalmology history

Joaquín y Mariana con sus tres hijos, Elena, Mariana y Rafael. Joaquim i Mariana amb els seus tres fills, Elena, Mariana i Rafael. Joaquín and Mariana with their three children, Elena, Mariana and Rafael.

E

l Profesor Joaquín Barraquer Moner (1927-2016) era hijo del célebre Profesor Ignacio Barraquer Barraquer (1884-1965), cuyas aportaciones a la oftalmología dieron proyección mundial al apellido, y nieto del primer catedrático de oftalmología de la Universidad de Barcelona y fundador de la especialidad en España, el Profesor José Antonio Barraquer Roviralta (1852-1924).

44

NÚM. 27 • AÑO 2016 • BARRAQUER

E

l Professor Joaquim Barraquer Moner (1927-2016) era fill del cèlebre Professor Ignasi Barraquer Barraquer (1884-1965), les aportacions oftalmològiques del qual van donar projecció mundial al cognom, i nét del primer catedràtic en oftalmologia de la Universitat de Barcelona i fundador d’aquesta especialitat a Espanya, el Professor Josep Antoni Barraquer Roviralta (1852-1924).

P

rofessor Joaquín Barraquer Moner (1927-2016) was the son of the famous Professor Ignacio Barraquer Barraquer (1884-1965), whose contributions to ophthalmology shot the Barraquer name into the world arena, and the grandson of the first Full Professor of Ophthalmology of the University of Barcelona and founder of this specialism in Spain, Professor José Antonio Barraquer Roviralta (1852-1924).


EL PROFESOR Y SU FAMILIA ∙ EL PROFESSOR I LA SEVA FAMÍLIA ∙ THE PROFESSOR AND HIS FAMILY

Joaquín, Mercedes y Carmen, los hijos menores de Ignacio Barraquer, con su padre.

Joaquim, Mercedes i Carmen, els fills menors d’Ignasi Barraquer, amb el seu pare.

Joaquín, Mercedes and Carmen, Ignacio Barraquer’s youngest children, with their father.

Ignacio Barraquer con su esposa, Pepita Moner, y sus hijos celebrando las Bodas de oro. Ignasi Barraquer amb la seva dona, Pepita Moner, i els seus fills celebrant les Noces d’or. Ignacio Barraquer with his wife, Pepita Moner, and their children celebrating their golden wedding anniversary.

BARRAQUER • AÑO 2016 • NÚM. 27

45


EL PROFESOR Y SU FAMILIA ∙ EL PROFESSOR I LA SEVA FAMÍLIA ∙ THE PROFESSOR AND HIS FAMILY

De su padre, que revolucionó el tratamiento de las cataratas al descubrir la facoéresis, y con quien mantuvo una relación muy cercana, decía “era mi padre, mi maestro y mi amigo”. Su hermano, el Profesor José Ignacio Barraquer (1916-1998), también se dedicó a la oftalmología, y se estableció en Bogotá. Es reconocido a nivel mundial como el “padre de la cirugía refractiva moderna” por sus investigaciones pioneras en técnicas corneales para corregir los defectos de refracción. 46

NÚM. 27 • AÑO 2016 • BARRAQUER

Del seu pare, que va revolucionar el tractament de les cataractes en descobrir la facoèrisis, i amb qui mantingué una relació molt propera, deia “era el meu pare, el meu mestre i el meu amic”. El seu germà, el Professor Josep Ignasi Barraquer (1916-1998), també es va dedicar a l’oftalmologia , i es va establir a Bogotà. És reconegut a n ­ ivell mundial com el “pare de la cirurgia refractiva moderna” per les seves investigacions pioneres en les tècniques corneals per corregir els defectes de refracció.

He always said that his father, who revolutionised cataract treatment with his discovery of phacoeresis and with whom he enjoyed a very close relationship, was “my father, my teacher and my friend”. His brother, Professor José Ignacio Barraquer (1916-1998), also worked in ophthalmology and took up residence in Bogota. He is known worldwide as the “father of modern refractive surgery” for his pioneering research into corneal techniques for correcting refractive errors.


EL PROFESOR Y SU FAMILIA ∙ EL PROFESSOR I LA SEVA FAMÍLIA ∙ THE PROFESSOR AND HIS FAMILY

En 1953, el Profesor Joaquín contrajo matrimonio con Mariana Compte y tuvieron tres hijos: Elena, Mariana y Rafael, en orden cronológico. Elena Barraquer y Rafael Barraquer también se han dedicado a la oftalmología, convirtiéndose en la cuarta generación de la saga Barraquer. Mariana comenzó Arquitectura y después estudió Bellas Artes. La Doctora Elena Barraquer desde 2004, aparte de ejercer como cirujana y de dirigir con su hermano y su padre el Centro de Oftalmología Barraquer,

Es va casar amb Mariana Compte el 1953 i van tenir tres fills, Elena, Mariana i Rafael, en ordre cronològic. Elena Barraquer i Rafael Barraquer també s’han dedicat a l’oftalmologia convertint-se en la quarta generació de la saga Barraquer. Mariana va començar arquitectura i després va estudiar Belles Arts. La Doctora Elena Barraquer, des de 2004, a banda d’exercir com a cirurgiana i de dirigir juntament amb el seu germà i el seu pare el Centre d’Oftalmologia Barraquer, impul-

In 1953, Professor Barraquer married Mariana Compte and they had three children: Elena, Mariana and Rafael (in chronological order). Elena Barraquer and Rafael Barraquer also work in ophthalmology, becoming the fourth generation of the Barraquer dynasty. Mariana junior started Architecture and later studied Fine Arts. Since 2004, apart from working as an eye surgeon and managing the Barraquer Ophthalmology Centre along with her brother and father, Dr Elena BARRAQUER • AÑO 2016 • NÚM. 27

47


EL PROFESOR Y SU FAMILIA ∙ EL PROFESSOR I LA SEVA FAMÍLIA ∙ THE PROFESSOR AND HIS FAMILY

impulsa misiones humanitarias con la Fundación Barraquer en África, Asia y América, con el fin de proporcionar tratamientos oftalmológicos a las poblaciones en zonas deprimidas del mundo. “Mi padre se caracterizaba por su gran humanidad y sentido del humor…” El Profesor Rafael Barraquer también ejerce como oftalmólogo cirujano al igual que su esposa, la Doctora Marinka Kargachin. En la actualidad es Director de Docencia del Instituto Universitario Barraquer, Titular 48

NÚM. 27 • AÑO 2016 • BARRAQUER

sa missions humanitàries amb la Fundació Barraquer a Àfrica, Àsia i Amèrica amb la finalitat de proporcionar tractaments oftalmològics a les poblacions de zones deprimides del món. “El meu pare es caracteritzava per la seva gran humanitat i pel seu sentit de l’humor...” El Professor Rafael Barraquer també exerceix com a oftalmòleg cirurgià així com la seva esposa, la Doctora Marinka Kargachin. Actualment és Director de Docència de l’Institut Universitari Barraquer, Titular de la

Barraquer has taken on humanitarian missions with the Barraquer Foundation in Africa, Asia and America with the aim of providing eye treatments to people in deprived areas of the world. “My father was characterised by his profound humanity and sense of humour...” Professor Rafael Barraquer also works as an eye surgeon, just like his wife Dr. Marinka Kargachin. He is currently Director of Teaching at the Barraquer University Institute, holder of the “Joaquin Barraquer Chair of


EL PROFESOR Y SU FAMILIA ∙ EL PROFESSOR I LA SEVA FAMÍLIA ∙ THE PROFESSOR AND HIS FAMILY

El Profesor Barraquer da paso a la cuarta generación de oftalmólogos de la familia: Elena y Rafael.

El Professor Barraquer dóna pas a la quarta generació d’oftalmòlegs de la família: Elena i Rafael.

de la “Cátedra de Investigación en Oftalmología Joaquín Barraquer”, de la Universidad Autónoma de Barcelona e imparte clases de medicina en la Universitat Internacional de Catalunya. De su padre destaca su lema “paz, serenidad y amor”. Antón, hijo de Rafael, pertenece a la quinta generación de esta impresionante familia junto con sus primos, Juan Pedro Álvarez de Toledo, Javier Elizalde y María José Capella, reputados oftalmólogos del Centro de Oftalmología Barraquer. ∙

Prof. Barraquer made way for the fourth generation of ophthalmologists in the family: Elena and Rafael.

“Càtedra d’investigació en Oftalmología Joaquim Barraquer”, de la Universitat Autonòma de Barcelona i imparteix classes de medicina a la Universitat Internacional de Catalunya. Del seu pare destaca el seu lema “pau, serenitat i amor”. L’Antón, fill d’en Rafael, pertany a la cinquena generació juntament amb els seus cosins, Juan Pedro Álvarez de Toledo, Javier Elizalde i Maria José Capella, oftalmòlegs reputats del Centre d’Oftalmologia Barraquer. ∙

Research in Ophthalmology” at the Autonomous University of Barcelona and lectures on Medicine at the International University of Catalonia. He emphasises his father’s motto: “peace, serenity and love”. Rafael’s son Anton belongs to the fifth generation of this impressive family along with his cousins Juan Pedro Álvarez de Toledo, Javier Elizalde and María José Capella, well-renown ophthalmologists at the Barraquer Ophthalmology Centre. ∙

BARRAQUER • AÑO 2016 • NÚM. 27

49


50

NÚM. 27 • AÑO 2016 • BARRAQUER


Las aficiones tranquilas Les aficions tranquil·les Serene Hobbies

E

l Profesor Joaquín Barraquer supo compaginar muy bien su pasión por la oftalmología con otras aficiones entre las que destacaba viajar: recorrió todo el planeta impartiendo conferencias y divulgando la experiencia y el conocimiento que acumuló durante toda su vida. Ya de joven, sus amigos del Alt Empordá recuerdan que le gustaba montar a caballo; y en verano, disfrutaba

E

l Professor Joaquim Barraquer va saber compaginar molt bé la seva passió per l’oftalmologia amb altres aficions com viatjar. Va recórrer tot el planeta impartint conferències i divulgant l’experiència i els coneixements que va acumular durant tota la seva vida. De jove, els seus amics de l’Alt Empordà recorden que li agradava muntar a cavall.

P

rofessor Joaquín Barraquer knew exactly how to combine his passion for ophthalmology with other hobbies which included travelling: he travelled the world giving lectures and sharing the experience and knowledge he had accrued over the years. Even as a young man, his friends from the Alt Empordà remember how he loved horse riding; and in summer, he enjoyed going to the BARRAQUER • AÑO 2016 • NÚM. 27

51


LAS AFICIONES TRANQUILAS ∙ LES AFICIONS TRANQUIL·LES ∙ SERENE HOBBIES

cuando iba al Cortal d’Avinyó, navegando por las aguas cercanas en una lancha que alquilaba. Durante muchos años también le gustó pasar unos días en el Hotel Formentor, en Mallorca. Era un enamorado del mar. La música fue siempre su otra gran pasión. Si no hubiese sido oftalmólogo habría querido ser director de orquesta. Cada verano se desplazaba a Salzburgo para disfrutar del Festival. Operaba a sus pacientes con música variada de fondo: Vivaldi, Carlos Gardel, algún chachachá… Y al final de la jornada se relajaba disfrutando del sonido de su espectacular equipo 52

NÚM. 27 • AÑO 2016 • BARRAQUER

A l’estiu, gaudia quan anava al Cortal d’Avinyó, navegant per les aigües properes en una llanxa que llogava. I durant molts anys també li va agradar passar uns dies a l’Hotel Formentor, a Mallorca. Era un enamorat del mar. La música va ser sempre la seva altra gran passió. Si no hagués estat oftalmòleg hauria volgut ser director d’orquestra. Cada estiu es desplaçava a Salzburg per gaudir del Festival. Operava els seus pacients amb música variada de fons: Vivaldi, Carlos Gardel, algun txa-txa-txa... I al final de la jornada es relaxava gaudint del seu es-

Cortal d’Avinyó where they’d rent a boat and sail the nearby waters. For years he liked spending time in the Hotel Formentor in Mallorca. He was a real sea lover. Music was his other true passion. If he hadn’t been an ophthalmologist, he would have liked to have been an orchestra conductor. Every summer he’d travel to Salzburg to attend the Music Festival. He would operate on his patients with different types of music playing in the background: Vivaldi, Carlos Gardel, or a bit of cha-cha-cha... And at the end of the working day, he’d kick back and enjoy the spectacu-


LAS AFICIONES TRANQUILAS ∙ LES AFICIONS TRANQUIL·LES ∙ SERENE HOBBIES

Joaquín era enemigo de las prisas en el trabajo y también en sus momentos de ocio. “La bola puede esperar” se repetía cuando cada semana practicaba su deporte favorito. Joaquim era enemic de les presses en el treball i també en els seus moments d’oci. “La bola pot esperar” repetia quan cada setmana practicava el seu esport favorit. Joaquín was adverse to haste both at work and in his leisure time. “The ball can wait”, he repeated when he practised his favourite sport every week.

audiovisual, uno de los mejores del mundo. De la afición a los animales salvajes de su padre, que vivió en su infancia y juventud, le quedó un gran cariño por los animales domésticos como Blondie, la perra Golden Retriever de su hija Elena que le acompañaba en sus desayunos. En su madurez adquirió un gran entusiasmo por el golf. Una vez a la semana se desplazaba al campo y disfrutaba del aire libre. “El golf es el único deporte donde la bola te espera” decía, enemigo de las prisas en el trabajo y también en sus momentos de ocio. ∙

pectacular equip audiovisual, un dels millors del món. De l’afició als animals salvatges del seu pare, que va viure en la seva infància i joventut, li va quedar un gran afecte pels animals domèstics com la Blondie, la Golden Retriever de la seva filla Elena que l’acompanyava en els seus esmorzars. En la seva maduresa va adquirir un gran entusiasme pel golf. Un cop a la setmana es desplaçava al camp i gaudia de l’aire lliure. “El golf es l’únic esport en què la bola t’espera” deia, enemic de les presses en el treball i també en els seus moments d’oci. ∙

lar sound of his marvellous audiovisual equipment, which was one of the best in the world. He got his fondness for wild animals, which he experienced in his childhood and youth, from his father, and doted on pets like Blondie, his daughter Elena’s Golden Retriever who would join him at breakfast time. When he was older, he became a golf enthusiast. Once a week he’d go out to the green and enjoy some time in the fresh air. “Golf is the only sport where the ball waits for you”, he’d say. He was a real enemy of hastiness in his work and leisure time. ∙ BARRAQUER • AÑO 2016 • NÚM. 27

53


Carta a Joaquín Barraquer Carta a Joaquim Barraquer Letter to Joaquín Barraquer

C

C

A

Querido Joaquín: Perdona el retraso en escribirte, y lo hago desde Nueva York, donde me encuentro por un asunto personal y he estado unos días totalmente desconectado del mundo real. Me acuerdo de cuando nos conocimos, a primeros de la década de los cuarenta del siglo pasado, justo después de la guerra civil española: coincidimos en la entrada del colegio San Ignacio de los Jesuitas de Sarriá. Ahí vestíamos una bata con rayas azules, teníamos un pupitre propio al que al cabo de los años cogimos cariño..., nos desplazábamos en fila india de un lado para otro en el gran edificio del colegio, íbamos al campo de deporte y ahí se jugaba al fútbol: en aquella época yo era muy malo, pero tú, Joaquín, todavía peor... La comida era pésima, pero en la posguerra los alimentos estaban muy limitados. Cuando el profesor entraba en clase nos levantábamos todos como muestra de respeto. Para ver que no faltaba nadie, nos poníamos de pie uno a uno anunciando nuestros dos apellidos, tú eras Barraquer Moner. Y así pasaron los años, en que los compañeros de clase se quejaban de la fuerte disciplina del colegio; pero, mirándolo

Apreciat Joaquim, Perdona el retard a escriure’t, i ho faig des de Nova York, on em trobo per un assumpte personal i he estat uns dies totalment desconnectat del món real. Me’n recordo de quan ens vam conèixer, a principis de la dècada dels quaranta del segle passat, just després de la guerra civil espanyola: vàrem coincidir a l’entrada del col·legi Sant Ignasi dels Jesuïtes de Sarrià. Allà vestíem una bata amb ratlles blaves, teníem un pupitre propi al qual, al cap dels anys vam agafar afecte..., ens desplaçàvem en fila índia d’un costat a l’altre del gran edifici del col·legi, anàvem al camp d’esport i allà es jugava al futbol: en aquella època jo era molt dolent, però tu, Joaquim, encara pitjor... El menjar era pèssim, però a la postguerra els aliments estaven molt limitats. Quan el professor entrava a classe ens aixecàvem tots com a mostra de respecte. Per veure que no faltava ningú, ens posàvem dempeus d’un a un anunciant els nostres dos cognoms, tu eres Barraquer Moner. I així van passar els anys, on els companys de classe es queixaven de la forta disciplina del col·legi; però, mirant-ho amb

Dear Joaquín, Please excuse the delay in writing to you. I do so from New York, where I’m dealing with a personal matter and I’ve been completely disconnected from the real world for a few days. I remember when we first met. It was the beginning of the forties, just after the Spanish Civil War: we bumped into each other at the door of San Ignacio de los Jesuitas de Sarriá college. We were wearing blue striped school smocks, we had our own desk and after a few years, we grew very fond of each other ... we’d follow one another in single file all around the huge school building, we’d go to the sports field and play football: at that time I was a pretty bad player, but you, Joaquín, you were even worse... The canteen food was awful, but during the Post-War era, food was very limited. When the teacher came into the classroom, like all the other pupils, we’d stand up as a mark of respect. To check no students were absent, we had to stand up one by one calling out our surnames, you were Barraquer Moner. And that’s how the story went, year after year. Our classmates would complain about the heavy-handed discipline; but, in hindsight, in our time we learnt about

omo muestra de las cariñosas palabras que la figura del Profesor ha recibido en diferentes medios y de tantas personalidades, queremos reproducir la admirable carta que su amigo fraterno, don Mariano Puig, envió a La Vanguardia.

54

NÚM. 27 • AÑO 2016 • BARRAQUER

om a mostra de les afectuoses paraules que la figura del Professor ha rebut en diferents mitjans i de tantes personalitats, volem reproduir l’admirable carta que el seu amic fratern, el senyor Mariano Puig, va enviar a La Vanguardia.

s a demonstration of the caring words that have been dedicated to Professor Barraquer in the media and by so many public figures, we would like to include the remarkable letter his brotherly friend Mr. Mariano Puig sent to La Vanguardia newspaper.


CARTA A JOAQUÍN BARRAQUER ∙ CARTA A JOAQUIM BARRAQUER ∙ LETTER TO JOAQUÍN BARRAQUER

con la perspectiva del tiempo, en nuestro paso por el colegio aprendimos la cultura del trabajo, del trabajo bien hecho, la ley del esfuerzo y la búsqueda siempre de la excelencia, y eso sí nos quedó grabado. El profesor normalmente llevaba en la mano un puntero para señalar la pizarra y alguna vez... para regañarnos. En los exámenes escritos, nos peleábamos para poder estar sentados a tu lado en el pupitre y así ver de reojo cómo solucionabas las situaciones impuestas, y algunas veces el puntero señalaba con sentido de gravedad al culpable... Tú siempre fuiste el primero de la clase y en las promulgaciones de Dignidades en la sala capitular del colegio siempre recibías el título de Emperador, el number one. Lo fuiste en la vida del colegio y lo has seguido siendo, number one, en tu vida profesional y familiar. Recuerdo que algunas veces nos invitabas a tu casa, que era la última planta del edificio de la clínica, y tu madre nos acogía y nos daba de merendar: un pan con tomate y jamón que mucho le agradecíamos. Conocí a tu padre, que me impresionó con su cara de sabio, una barbita típica de él, y del cual tú cogiste la antorcha de oftalmólogo siguiendo el trabajo que empezó por abuelo, tu hermano y tu padre, y has sabido desarrollar tu profesión en la clínica y obtener los grandes resultados técnicos. Los últimos años, ayudado por tus hijos, la clínica ha dejado de necesitar disponer de la parte hotelera, donde el paciente recién operado se quedaba en la clínica, totalmente inmóvil, seguido y contro-

la perspectiva del temps, al nostre pas pel col·legi vam aprendre la cultura del treball, del treball ben fet, la llei de l’esforç i la cerca sempre de l’excel·lència, i això sí que ens va quedar gravat. El professor normalment portava a la mà un punter per assenyalar la pissarra i alguna vegada... per renyar-nos. Als exàmens escrits, ens barallàvem per poder estar asseguts al teu costat al pupitre i així veure de reüll com solucionaves les situacions imposades, i a vegades el punter assenyalava amb sentit de gravetat el culpable... Tu sempre vas ser el primer de la classe i en les promulgacions de Dignitats a la sala capitular del col·legi sempre rebies el títol d’Emperador, el number one. Ho vas ser a la vida del col·legi i ho has seguit sent, number one, a la teva vida professional i familiar. Recordo que a vegades ens convidaves a casa teva, que era a l’última planta de l’edifici de la clínica, i la teva mare ens acollia i ens donava berenar: un pa amb tomàquet i pernil que molt li agraíem. Vaig conèixer el teu pare, que em va impressionar amb la seva cara de savi, una barbeta típica d’ell, i del qual tu vas agafar la torxa d’oftalmòleg seguint el treball que va començar per l’avi, el teu germà i el teu pare, i has sabut desenvolupar la teva professió a la clínica i obtenir els grans resultats tècnics. Els últims anys, ajudat pels teus fills, la clínica ha deixat de necessitar disposar de la part hotelera, on el pacient recentment operat es quedava a la clínica, totalment immòbil, seguit i controlat pels metges

a culture of hard work, doing a good job, the principle of effort and the constant search for excellence, and that left a mark on us. The teacher normally used a pointer to signal parts of the lesson on the board and the odd time... to scold us. During written exams, we’d all fight over who sat beside you, so we could sneak a peek at your answers to the problems, and sometimes the pointer would be used to indicate and shame the guilty party. You always came first in the class and at the honours ceremonies in the main hall of the school you’d always receive the title of Emperor. You were always number one. Number one then and number one now, in your professional and family life. I remember you invited us to your house on a few occasions. It was on the top floor of the clinic building and your mother always gave us a warm welcome and a snack: a slice of bread with tomato and ham, which we appreciated so much. I met your father and was amazed by his sage looks and characteristic goatee. He passed the ophthalmology torch down to you and you continued the work initiated by your grandfather, brother and father, and you successfully developed your profession in the clinic and yielded wonderful technical results. With the help of your children, over recent years the clinic has no longer needed the ‘hotel part’, where the operated patient would stay overnight, lie up, and receive follow-up from specialist. Current cataract surgery has improved BARRAQUER • AÑO 2016 • NÚM. 27

55


CARTA A JOAQUÍN BARRAQUER ∙ CARTA A JOAQUIM BARRAQUER ∙ LETTER TO JOAQUÍN BARRAQUER

lado por los médicos especialistas. La cirugía actual de cataratas ha mejorado de tal manera que después de la intervención el paciente puede irse a casa de inmediato. Un cambio enorme... que ha permitido utilizar la parte hotelera para unos laboratorios de investigación y desarrollo. Tu mujer, Mariana, que ha sido la compañera ideal en tu vida, que ha aceptado tus peculiaridades (que han sido muchas: recuerdo los guantes blancos, el ventilador, la lucecita cuando estabas analizando las pupilas de tus amigos...), Mariana, que ha organizado cenas importantes en el magnífico comedor de tu piso, y en tu cuarto de música hemos disfrutado con sonorización perfecta de óperas con vídeo en la maravillosa pantalla. Tenemos un gran recuerdo de estas reuniones con tus amigos. Has sido una gran persona, un gran profesional que ha dedicado su vida a su afición, la oftalmología. Y tus hijos han seguido: Rafael en la clínica, y Elena, en tu mismo camino, operando y además ha incluido en sus actividades el desplazamiento a tierras africanas, dándose ella misma para cuidar a los nativos en su especialidad de cataratas. Joaquín, nos has dejado, y la ciudad, tus amigos, el mundo de la oftalmología, te echarán mucho de menos. Has sido una inspiración; con una gran proyección internacional en tu profesión, tus papers han recorrido las revistas de tu mundo científico; has recibido reconocimientos y medallas de todas partes del mundo y ahora que nos dejas has de sentirte orgulloso y satisfecho de todo lo realizado en esta vida. Adiós, Joaquín, nuestro amigo el Profesor. Joaquín, con todo mi afecto y respeto. Un abrazo, muy fuerte... El último. Mariano Puig 56

NÚM. 27 • AÑO 2016 • BARRAQUER

especialistes. La cirurgia actual de cataractes ha millorat de tal manera que després de la intervenció el pacient pot anar-se’n a casa immediatament. Un canvi enorme... que ha permès utilitzar la part hotelera per a uns laboratoris de recerca i desenvolupament. La teva dona, Mariana, que ha estat la companya ideal a la teva vida, que ha acceptat les teves peculiaritats (han estat moltes: recordo els guants blancs, el ventilador, la llumeta quan estaves analitzant les pupil·les dels teus amics...), Mariana, que ha organitzat sopars importants al magnífic menjador del teu pis, i a la teva cambra de música hem gaudit amb sonorització perfecta d’òperes amb vídeo a la meravellosa pantalla. Tenim un gran record d’aquestes reunions amb els teus amics. Has estat una gran persona, un gran professional que ha dedicat la seva vida a la seva afició, l’oftalmologia. Els teus fills han seguit: Rafael a la clínica, i Elena, en el teu mateix camí, operant i a més ha inclòs en les seves activitats el desplaçament a terres africanes, donant-se ella mateixa per cuidar els nadius en la seva especialitat, les cataractes. Joaquim, ens has deixat, i la ciutat, els teus amics i el món de l’oftalmologia, et trobaran molt a faltar. Has estat una inspiració; amb una gran projecció internacional en la teva professió, els teus papers han recorregut les revistes del teu món científic; has rebut reconeixements i medalles de tot arreu del món i ara que ens deixes has de sentir-te orgullós i satisfet de tot el realitzat en aquesta vida. Adéu, Joaquim, el nostre amic el Professor. Joaquim, amb tot el meu afecte i respecte. Una abraçada, molt forta... L’última. Mariano Puig

so much that the patient can go home immediately after their operation. This monumental change allows the hotel part to be used as research and development labs. Your wife, Mariana, was your ideal life partner, and she knew how to deal with your quirks (which, by the way, are numerous: I remember a pair of white gloves, a fan and the little light used when you were checking your friends’ eyes, etc). Mariana organised important dinners in that marvellous dining room in your apartment. And in your music room with its perfect acoustics, we enjoyed many operas accompanied by a video on the big screen. We have such fond memories of those times with your friends. You were a wonderful person and an outstanding professional who dedicated his whole life to his passion: ophthalmology. And your children have followed in your footsteps: Rafael in the clinic, and Elena in the same trajectory as you. She performs operations and has even travelled to Africa to do so. Using her experience in her speciality, cataracts, she has been able to care for its natives. Joaquín, you have left us, and the city, your friends and the world of ophthalmology will miss you dearly. You have been an inspiration to many; your profession has had an impact all over the world, your papers have graced the pages of scientific magazines worldwide; you’ve received acknowledgements and medals from all four corners of the globe and now that you’ve left us you must feel proud and satisfied with everything you’ve accomplished in this life. Goodbye, Joaquín, our friend the Professor. With all my love and respect. One last warm embrace... Yours, Mariano Puig


INFANCIA Y JUVENTUD ∙ INFÀNCIA I JOVENTUT ∙ CHILDHOOD AND YOUTH

BARRAQUER • AÑO 2016 • NÚM. 27

57


Reconocimientos a lo largo de una vida Reconeixements al llarg d’una vida Lifelong recognitions

E

l Profesor Joaquín Barraquer poseía un currículum profesional ejemplar que le supuso reconocimientos y premios a nivel mundial. Catedrático de Cirugía Ocular de la Universidad Autónoma de Barcelona desde 1970, fue Doctor Honoris Causa y Profesor Honorario de 12 universidades nacionales y extranjeras, siendo la concesión de Doctor Honoris Causa más reciente, la otorgada por la Universidad Católica San Antonio de Murcia (2015).

58

NÚM. 27 • AÑO 2016 • BARRAQUER

E

l Professor Joaquim Barraquer posseïa un currículum professional exemplar que li va comportar reconeixements i premis a nivell mundial. Catedràtic de Cirurgia Ocular de la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​des de 1970, va ser doctor honoris causa i Professor honorari de 12 universitats, entre nacionals i estrangeres, i va ser la concessió de doctor honoris causa més recent l’atorgada per la Universitat Catòlica San Antonio de Múrcia (2015).

P

rofessor Barraquer’s professional CV was exemplary and earned him recognition and prizes worldwide. Full Professor of Ocular Surgery of the Autonomous University of Barcelona since 1970, he was a Doctor Honoris Causa and Honorary Professor at 12 national and international universities, with his most recent Doctor Honoris Causa awarded from the Universidad Católica de San Antonio de Murcia (2015). He received multiple scientific distinctions and prizes from abroad, in-


RECONOCIMIENTOS DE UNA VIDA ∙ RECONEIXEMENTS AL LLARG D’UNA VIDA ∙ LIFELONG RECOGNITIONS

Fue Doctor Honoris Causa y Profesor Honorario de 12 universidades, entre nacionales y extranjeras.

Va ser doctor honoris causa i Professor honorari de 12 universitats, entre nacionals i estrangeres.

He was a Doctor Honoris Causa and Honorary Professor at 12 national and international universities. BARRAQUER • AÑO 2016 • NÚM. 27

59


RECONOCIMIENTOS DE UNA VIDA ∙ RECONEIXEMENTS AL LLARG D’UNA VIDA ∙ LIFELONG RECOGNITIONS

Recibió múltiples distinciones científicas y premios extranjeros, entre ellos la 1999 APAO Gold José Rizal Medal, la Medalla de Oro Alfonso Motolese 2000 y la Ophthalmologist of the Millenium Gold Medal de la International Academy for Advances in Ophthalmology (2000), que le fue impuesta por el Primer Ministro del Estado de Maharashtra (India). También fue nombrado Honorary Scientific Expert Adviser de la Medical Univer60

NÚM. 27 • AÑO 2016 • BARRAQUER

Va rebre múltiples distincions científiques i premis estrangers, entre ells la 1999 APAO Gold José Rizal Medal, la Medalla d’Or Alfonso Motolese 2000 i l’Ophthalmologist of the Millenium Gold Medal de la International Academy for Advances in Ophthalmology (2000), que li va ser imposada pel Primer Ministre de l’Estat de Maharashtra (Índia). També va ser nomenat Honorary Scientific Expert Adviser de la Medical University of Tianjin

cluding the 1999 APAO Gold José Rizal Medal, and the 2000 Alfonso Motolese Gold and the Ophthalmologist of the Millennium Gold Medal from the International Academy for Advances in Ophthalmology (2000) which was given to him by the State of Maharashtra (India). He was also named Honorary Scientific Expert Adviser by the Medical University of Tianjin (China, 2002) and Member of the ASCRS Ophthalmology Hall of Fame (2003). He was given Honorary


RECONOCIMIENTOS DE UNA VIDA ∙ RECONEIXEMENTS AL LLARG D’UNA VIDA ∙ LIFELONG RECOGNITIONS

sity of Tianjin (China, 2002), Member de la ASCRS Ophthalmology Hall of Fame (2003), y le fueron concedidas la Honorary Membership of the Royal College of Ophthalmologist of Thailand (2004) y la Gold Medal of Merit of Republic of Lebanon (2007). Asimismo, le fueron otorgadas diversas distinciones y condecoraciones oficiales españolas, entre ellas la Gran Cruz al Mérito Civil (1968), la Medalla de Oro al Mérito en el Trabajo (1982), la

(Xina, 2002), Member de l’ASCRS Ophthalmology Hall of Fame (2003), i li van ser concedides l’Honorary Membership of the Royal College of Ophthalmologist of Thailand (2004) i la Gold Medal of Merit of de Republic of Lebanon (2007). Així mateix, li van ser atorgades diverses distincions i condecoracions oficials espanyoles, entre elles la Gran Creu al Mèrit Civil (1968), la Medalla d’Or al Mèrit en el Treball (1982), la

Membership of the Royal College of Opthalmology of Thailand (2004) and the Gold Medal of Merit of the Republic of Lebanon (2007). In addition, he was awarded a variety of official Spanish honours and decorations including the Order of Civil Merit (1968), the Gold Award of Work Merit (1982), the Grand Cross of Civil Order of Alfonso X the Wise (1984), the Scientific Merit Medal in the Gold category (1998), the Creu BARRAQUER • AÑO 2016 • NÚM. 27

61


RECONOCIMIENTOS DE UNA VIDA ∙ RECONEIXEMENTS AL LLARG D’UNA VIDA ∙ LIFELONG RECOGNITIONS

Era barcelonés de nacimiento y de corazón: obtuvo la Medalla y la Llave de la ciudad; y la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. Era barceloní de naixement i de cor: se li va atorgar la Medalla i la Clau de la ciutat; i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. He was born in Barcelona and has the Medal and the Key to the City, and the Creu de Sant Jordi of the Regional Government of Catalonia.

Gran Cruz al Mérito Civil de Alfonso X el Sabio (1984), la Medalla al Mèrit Científic en la categoria d’Or (1998), la Creu de Sant Jordi (Generalitat de Catalunya, 2000), la Medalla Josep Trueta (Generalitat de Catalunya, 2001), y la Gran Cruz de la Orden Civil de Sanidad (2001), el Premio Nacional de Oftalmología Daza Valdés 2003 y el galardón del XXV Aniversario de la Organización Nacional de Trasplantes (2014). 62

NÚM. 27 • AÑO 2016 • BARRAQUER

Gran Creu al Mèrit Civil d’Alfons X el Savi (1984 ), la Medalla al Mèrit Científic a la categoria d’Or (1998), la Creu de Sant Jordi (Generalitat de Catalunya, 2000), la Medalla Josep Trueta (Generalitat de Catalunya, 2001), i la Gran Creu de l’Ordre Civil de Sanitat (2001), el Premi Nacional d’Oftalmologia Daza Valdés 2003 i el guardó del XXV Aniversari de l’Organització Nacional de Trasplantaments (2014).

de Sant Jordi (Regional Government of Catalonia, 2000), the Josep Trueta Medal (Regional Government of Catalonia, 2001), and the Grand Cross of the Civil Order of Health (2001), the 2003 Daza Valdés National Ophthalmology Prize and the XXV Anniversary of the National Transplant Organisation Award (2014). He also earned multiple social awards, such as the Gold Award from


RECONOCIMIENTOS DE UNA VIDA ∙ RECONEIXEMENTS AL LLARG D’UNA VIDA ∙ LIFELONG RECOGNITIONS

BARRAQUER • AÑO 2016 • NÚM. 27

63


RECONOCIMIENTOS DE UNA VIDA ∙ RECONEIXEMENTS AL LLARG D’UNA VIDA ∙ LIFELONG RECOGNITIONS

“La oftalmología es mi razón de ser” “L’oftalmologia és la meva raó de ser” "Ophthalmology is my reason for being"

Obtuvo también múltiples reconocimientos sociales, tales como la Medalla de Oro del Círculo del Liceo (2013), el nombramiento como patrono de honor de la Fundación Jaume Aragall (2013), el Premio José Manuel Martínez a toda una Vida Profesional por la Fundación Mapfre (2013), el Premio ACRA de la Asociación Catalana de Recursos Asistenciales (2014), y como protector y colaborador de diversas sociedades y fundaciones de diferentes ámbitos sociales. ∙ 64

NÚM. 27 • AÑO 2016 • BARRAQUER

Va obtenir també múltiples reconeixements socials, com ara la Medalla d’Or del Cercle del Liceu (2013), el nomenament com a patró d’honor de la Fundació Jaume Aragall (2013), el Premi José Manuel Martínez a tota una Vida Professional per la Fundació Mapfre ( 2013), el Premi ACRA de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (2014), i com a protector i col·laborador de diverses societats i fundacions de diferents àmbits socials. ∙

the Círculo del Liceo (2013). He was named patron of honour of the Jaume Aragall Foundation (2013) and given the José Manuel Martínez Prize for Professional Lifetime Achievement by the Fundación Mapfre (2013), the ACRA Prize from the Catalan Association of Care Relief (l’Associació Catalana de Recursos Assistencials) (2014), and was custodian and partner in many companies and foundations working in different social spheres. ∙


INFANCIA Y JUVENTUD ∙ INFÀNCIA I JOVENTUT ∙ CHILDHOOD AND YOUTH

BARRAQUER • AÑO 2016 • NÚM. 27

65


“Paz, serenidad y amor” “Pau, serenitat i amor” "Peace, serenity and love" Joaquín Barraquer Moner (1927 – 2016)

Muchas gracias a todos por las numerosas muestras de afecto y de cariño recibidas. ∙ Moltes gràcies a tots per les nombroses mostres d’afecte i d’estimació rebudes. ∙ Many thanks to all for the numerous shows of love and affection we have received.



Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.