En aquesta mateixa col·lecció:
Xavier Martínez i Edo
Xavier Martínez i Edo és llicenciat en Geografia i Història (UAB). Soci fundador de l’empresa de serveis editorials Esfera, SL, treballa en el sector editorial com a autor i editor des de l’any 1991, i ha escrit i il·lustrat nombroses guies de viatge, així com també manuals d’educació de ciències socials. Entre les seves darreres publicacions destaquen la Guía por el patrimonio arqueológico industrial de España (Anaya, 2020), els textos de la col·lecció Guies de Catalunya i Andorra (Ed. 62, 2020), il·lustrades per Pilarín Bayés, o la cartografia de l’Atlas de los países en busca de la Felicidad (Larousse, 2021).
Es pot practicar el senderisme allí on no hi ha senders? Aquest llibre és una proposta perquè transiteu per camins que ja no hi són, camins que ja no existeixen perquè allí on es van crear —alguns fa més de dos mil anys— ara hi ha la immensa estora d’edificis que ocupa tot el Pla de Barcelona. Així doncs, aquest llibre de rutes a peu és una guia de senderisme urbà. Les vint-i-una rutes que proposa l’autor corresponen als camins antics que travessaven el Pla barceloní. Molts van perdurar amb poques modificacions fins a l’època moderna, i generalment es van perdre amb la urbanització de l’Eixample, i en tots els casos en queden referències modestes i molt curioses, testimonis físics i, fins i tot, sectors inalterats. Per tant, ha sigut necessari fer l’exercici de traçar sobre el plànol actual de la ciutat de Barcelona aquesta xarxa antiga de camins, per tenir així la possibilitat de recórrer-los alhora que es poden descobrir detalls, racons, edificis, traçats urbanístics i elements històrics relacionats amb èpoques molt llunyanes. En definitiva, una altra manera de caminar per Barcelona.
Thema: WTH / 1DSE-ES-JAA
Portada Els camins antics de Barcelona.indd 6-10
17/2/22 12:10
Col·lecció: Azimut Turisme • 29
CAMINS ANTICS DE BARCELONA 21 ITINERARIS DE SENDERISME URBÀ SEGUINT LES TRACES DELS CAMINS ANTICS AL PLA DE BARCELONA XAVIER MARTÍNEZ I EDO
Primera edició: març del 2022 © del text i de les fotografies: Xavier Martínez i Edo (excepte pàg. 82: © StellaSalander / AdobeStock; pàg. 139: © Victor / AdobeStock; pàg. 147: © Maria / AdobeStock; pàg. 148: © Noppasinw / AdobeStock) Fotografia de la coberta: Carrer del Bisbe (Pol Albarran / Shutterstock) Revisió de continguts: Emiliano Hinojo Garcia. Arqueòleg Carme Miró Alaix. Servei d’Arqueologia de Barcelona © d’aquesta edició: Ajuntament de Barcelona i Cossetània Edicions Edita: 9 Grup Editorial – Cossetània Edicions C. de la Violeta, 6 – 43800 Valls Tel. 977 60 25 91 cossetania@cossetania.com – www.cossetania.com Ajuntament de Barcelona Direcció de Serveis Editorials Passeig de la Zona Franca, 66 08038 Barcelona Tel. 93 402 31 31 barcelona.cat/barcelonallibres Col·lecció “Barcelona ciutat i barris”, a cura de Marc Andreu Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona: Jordi Martí Grau, Marc Andreu Acebal, Águeda Bañón Pérez, Xavier Boneta Lorente, Marta Clari Padrós, Núria Costa Galobart, Sonia Frias Rollon, Pau Gonzàlez Val, Laura Pérez Castaño, Jordi Rabassa Massons, Joan Ramon Riera Alemany, Pilar Roca Viola, Edgar Rovira Sebastià i Anna Giralt Brunet Directora de Comunicació: Águeda Bañón Directora de Serveis Editorials: Núria Costa Galobart Disseny: 3 x Tres Maquetació: Esfera, SL Cartografia: Esfera, SL Impressió: Anfigraf ISBN Ajuntament de Barcelona: 978-84-9156-403-4 ISBN Cossetània Edicions: 978-84-1356-175-2 DL T 72-2022 El contingut d’aquest llibre no podrà ser reproduït, ni totalment ni parcialment, sense el permís previ de l’editor. Tots els drets reservats.
ÍNDEX MAPA-GUIA .......................................................................................................... 8 INTRODUCCIÓ...................................................................................................11
ELS ITINERARIS
Itinerari 1. EL CAMÍ DEL MIG CAP AL LLOBREGAT................................18
El camí de la Travessera
Campanades i canonades..............................................................21
El barri de Sant Ramon...................................................................25
Itinerari 2. EL CAMÍ DEL MIG CAP AL BESÒS.............................................26
El camí de la Travessera
El dolmen del Camp de l’Arpa......................................................28
El barri del nacionalcatolicisme..................................................30
Itinerari 3. EL CAMÍ DE SANT CUGAT...........................................................34
El camí antic cap a Montserrat
La plaça del Cinc d’Oros..................................................................39
Itinerari 4. CAP AL LLOBREGAT......................................................................42
El ramal marítim de la Via Augusta
El barri de la Bordeta.......................................................................48
Santa Eulàlia de Provençana........................................................49
Itinerari 5. LA CARRETERA DE RIBES.............................................................50
La Via Augusta cap al Vallès
La Torre del Fang...............................................................................54
A la quinta forca.................................................................................57
5
Itinerari 6. DEL COLL DEL PORTELL AL MIRADOR DE FINESTRELLES ..............................................58
El camí transversal de Sant Andreu a Esplugues
Santa Maria de Valldonzella.........................................................62
Itinerari 7. DEL COLL DEL PORTELL A SANT ANDREU............................66
El camí transversal de Sant Andreu a Esplugues
Els turons de Barcelona..................................................................68
Sant Joan d’Horta..............................................................................69
Itinerari 8. EL CAMÍ RAL D’ARAGÓ.................................................................72
De la Via Augusta a la carretera de Madrid
L’avinguda de Frederic Mistral....................................................75
El mil·liari d’Hostafrancs................................................................78
El carrer de les ànimes...................................................................79
Itinerari 9. EL RAMAL COSTANER DE LA VIA AUGUSTA .........................80
Cap a Baetulo
La Verneda............................................................................................86
Itinerari 10. DE SARRIÀ AL PORT..................................................................88
El camí antic de Sarrià a Nostra Senyora de Port
L’estuari del Llobregat....................................................................92
El fossar de la Pedrera....................................................................95
Itinerari 11. EL CAMÍ ANTIC DE SANT ISCLE............................................96
El camí de Barcelona al Vallès per Cerdanyola
L’avinguda dels Quinze................................................................. 102
Sant Iscle de les Feixes................................................................ 103
Itinerari 12. EL CAMÍ DE BARCELONA A HORTA.................................. 104
El camí antic d’Horta
Fort Pienc........................................................................................... 106
Itinerari 13. LA VIA MOLINÀRIA................................................................. 110
Seguint el Rec Comtal
Infraestructura hidràulica........................................................... 116
6
Itinerari 14. EL CAMÍ ANTIC DE VALÈNCIA............................................ 118
La Via Lacunam o Via Marina
El barri de la Satàlia...................................................................... 123
A València pel Poblenou?............................................................ 125
Itinerari 15. LA CARRETERA DE MATARÓ............................................... 126
El carrer de Pere IV
El camí al Llobregat per Sarrià i Santa Creu d’Olorda
Itinerari 16. EL CAMÍ VELL DE SARRIÀ..................................................... 134
Santa Creu d’Olorda....................................................................... 139
Itinerari 17. EL CAMÍ DE SANT GERVASI................................................. 140
El camí antic de Sant Gervasi de Cassoles
Cassoles............................................................................................. 142
El dipòsit del Rei Martí.................................................................. 144
Itinerari 18. EL CAMÍ A SANT CUGAT PER LLIGALBÉ......................... 146
Al puig Aguilar pel torrent de Lligalbé
El camí de Sant Martí de Provençals a Horta
Itinerari 19. EL CAMÍ VELL D’HORTA........................................................ 152
Sant Martí de Provençals............................................................ 155
Itinerari 20. EL CAMÍ DE SANT GENÍS...................................................... 158
El camí d’Horta a Sant Genís dels Agudells
El barri de Montbau....................................................................... 162
Itinerari 21. EL CAMÍ DE SANT CEBRIÀ.................................................... 164
D’Horta a l’ermita de Sant Cebrià i Santa Justina
El Palau de les Heures (Can Gallart)...................................... 166
7
16. Cam a Santa í de Sarrià Creu d’O lorda
a Santa Creu d’Olorda
6. Camí de Sant Andreu a Esplugues 10 Sar . Camí rià a de l po rt
de amí 17. CGervasi St.
1. Camí del Mig
cap al Llobregat
8.
3. Camí de Sant Cugat
2.
’A
d al
ír
m Ca ó
g ra
4. V ia A 14. Ca de mins Mo ntjuantics ïc
8
ugu
sta
5.
C
MAPA-GUIA
DELS 21 ITINERARIS es
ü Aig les da de ntca rc pa e Mo al d
rtí t Ma San rta í de a Ho Cam als 19. rovenç de P
e íd am rià . C eb 21 nt C Sa
ta or ’H í d nís am Ge . C nt 20 a Sa 7. Ca
mí d eS a Es ant Andr plug ues eu
18 Pui . Camí gA gui a lar
11. Camí de Sant Iscle
2. Camí del Mig
cap al Besòs
.
12
5.
Ca
rre
a ter
de
ic
nt
ía
m Ca
ta .
13
M Via
ria
nà
oli
or
d’H
9. Ramal costaner de la Via Augusta es
Rib
ra de
rrete
a 15. C
ró
Mata
N
9
INTRODUCCIÓ capital del país? Els trobarem. I us sorprendrà. De moment, només una pista: imagineu-vos aixecant l’enorme retícula de l’Eixample com si fos una estora: què hi descobriríeu a sota? Certament, per a moltes persones això de caminar per dins de la ciutat és un hàbit obligat per les necessitats d’anar a la feina, als estudis o a causa d’altres afers quotidians.Osigui,quelcomgens motivador. Altres argumentarien que l’entorn urbà és un àmbit poc amable,finsitotagressiuperdedicar-seacaminarassossegadament i reparadora. Tampoc no els faltaria raó. Però són raons foradades, perquè caminar per ciutat pot ser molt més que tot això. Els itinerarisqueusproposemuspermetran descobrir detalls i racons de la his-
SENDERISME URBÀ Quan es parla de senderisme, hom pensa immediatament en corriols de muntanya, camins rurals i, en general, en plàcids i bucòlics entorns a la natura. I per als qui vivim a ciutat, ja sigui aquesta més gran o més petita, això inclou unarealitatquesemblainqüestionable: cal sortir sempre de l’àmbit urbà, desplaçar-se. Amb aquesta guia ho fem a l’inrevés: en lloc de sortir a caminar per espais rurals, hem volgut dur la pràctica del senderisme a la ciutat. La que teniu entre les mans és una guia de senderisme urbà. SenderismeurbàaBarcelona? Quins senders, corriols o camins hihaenaquestaaclaparadoraxarxa de carrers i avingudes que és la Reixa exterior de la Casa Vicens.
11
geogràficament. No d’una manera generalista, si nó observant la ciutat a una escala prou gran per copsar alguns detalls del territori on s’emplaça. Això és imprescindible per saber per on caminareu, però, sobretot, per saber per què caminareu per on caminareu. La ciutat s’estén sobre una plana tancada cap a l’interior per la serra de Collserola (que forma part de la Serralada Litoral) i al nord i al sud pels cursos baixos i les desembocadures dels rius Besòs i Llobregat. És el Pla de Barcelona. Els sediments aportats per aquests cursos d’aigua han anat formant la plana, amb l’ajuda de les aportacions de les nombroses rieres, breus, que baixaven precipitadament des de Collserola cap a mar i que encara avui són presents, difuminades, en la geografia, la història i el nomenclàtor barceloní. Les lleres d’algunes d’aquestes rieres van fer funció de camí cap a muntanya o, al revés, alguns antics camins van esdevenir, un cop en desús, rieres per on baixava l’aigua des de Collserola. Ho anirem veient, tot això. Els rius conformen també els passos naturals cap al rerepaís, ara i des de les èpoques més remotes. El topònim dels dos colls de
tòria, de l’urbanisme i de l’arquitectura de la ciutat, però també gaudir-ne de la bellesa i, fins i tot, de la natura. Pot semblar que això ja ho ofereix qualsevol guia turística de Barcelona, i aquí és on convé el primer aclariment: aquesta no és una guia de llocs per visitar, sinó de camins per recórrer; això sí, podreu anar llegint i descobrint molts detalls sobre els indrets per on es passa, sobre allò que s’hi pot veurei—moltimportant—sobre allò que s’hi podia veure. EL PLA DE BARCELONA És molt necessari, per tal d’entendre el que proposa aquest llibre, que us situeu
12
Barcelona és plena de detalls evocadors de com i per on es transitava.
nos quin ha estat des de sempre l’espai idoni per anar d’un extrem a l’altre del pla.
Finestrelles, el de la Trinitat Vella i el d’Esplugues (per on entren al pla el Besòs i el Llobregat, respectivament), així ho delaten: provenen de la paraula llatina finis, referida a la fi del territori (de la plana, en aquest cas). El litoral, en canvi, ens l’hem d’imaginar molt diferent, força més reculat que l’actual i ple d’aiguamolls i llacunes que el feien difícilment transitable. Per això, l’únic camí rellevant que avui podem rememorar a prop de mar és el que s’enfilava cap a Montjuïc, cap al vilatge ibèric i cap al port iberoromà que hi hagué a la des embocadura del Llobregat. L’altre element geogràfic que cal tenir en compte són els turons. Laseqüènciad’elevacionsquefan de contraforts de la serra de Coll serola,setentotal,determinen,de fet, per on és més còmode traçar un camí transversal que travessi el Pla de Barcelona de banda a banda. N’hi ha diversos, de camins, però no hi ha dubte que les actuals travesseres, laTravessera de les Corts i la Travessera de Gràcia, que corresponen al camí del Mig traçat pels romans, venen a dir-
ELS CAMINS Vist el protagonisme de la geografia, l’altra qüestió essen cial que cal observar és la història. La major part dels camins que us proposem són d’origen romà, tot i que l’existència prèvia dels assentaments laietans a Montjuïc, a Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet), al turó d’en Boscà (Badalona) i d’altres, tant al litoral com a l’interior, fan pensar que els romans ja aprofitaren alguns traçats anteriors. Potser trepitjareu, doncs, alguns camins molt i molt antics. En tot cas, la fundació de la colònia Iulia Augusta Faventia Pa terna Barcino va suposar el desen volupamentd’unaxarxaviàriaque tenia dues funcions o objectius: d’una banda, travessar el pla i, de l’altra, connectar Bàrcino amb la Via Augusta, que, com és ben sabut, discorria per l’interior a través de les planes del Vallès i del 13
Penedès. La primera funció la feia el ja esmentat camí del Mig, que, de fet, té possiblement un origen preromàcomacamíprincipalque uniaelsvilatgeslaietansdelazona; però també és molt antic el camí que ara en diem de Sant Andreu a Esplugues, i que travessava el pla més a prop de Collserola que el camí del Mig, a través del coll del Portell. Els transitarem tots dos, és clar. I la connexió amb la Via Augusta ens ha deixat no un sinó diversosramalsobranquesqueanavendesdelrecorregutprincipalde lacalçadafinsalsextremsdelcardo maximus de la colònia.
De tots aquest vials, el principal testimoni físic que s’ha pogut recuperar és, precisament, un tram d’un ramal de la Via Augusta que es va treure a la llum recentment, amb les obres de renovació del mercat de Sant Antoni.Aleshores,uspreguntareu com podem recórrer uns camins bimil·lenaris que ja no hi són. La resposta ens la dona, en gran mesura, l’historiador MagíTravesset (1927-2007) en el seu article «Estudi de la xarxa viària de tradició romana a l’àmbit geogràfic del pla de Barcelona», publicat l’any 1995 a la revista Finestrelles. És
La fàbrica de Can Batlló, recordada sobre els pisos que l’han substituït.
14
L’estació antiga de la Sagrera encara conserva aquest detall.
a partir d’aquell estudi, i d’altres fonts diverses, que hem acabat de dibuixarelrecorregutdelscamins al damunt del plànol urbà actual de la ciutat. En molts indrets, la retícula urbanamodernahadiluïtcompletament qualsevol petja dels vells camins, sobretot a l’Eixample, la construcció del qual va esborrar sense misericòrdia gairebé tota la xarxa de comunicacions preexistent. Però, no obstant això, Barce lona conserva alguns trams, espais o racons molt evocadors que mostren encara avui les mateixes sinuositats i estretors de fa dos mil anys. Els anirem trobant al llarg dels recorreguts que presentem. Aprofitantaquestaexplicació, cal feraquíun segon advertiment: elqueteniuentrelesmanstampoc no és un llibre d’història. Ens hem exigit procurar-nos una informació fidedigna, obtinguda de fonts contrastades o persones especialitzades, amb la finalitat de traçar amb el major rigor possible els recorreguts històrics dels camins que us proposem, però en molts sectorséscompletamentimpossible recrear-ne els recorreguts i cal, això s’ha de subratllar, una bona dosi d’imaginació per ubicar-s’hi. Això no resta, us ho assegurem, gens d’interès a aquests trams de recorregut, atès que us anirem
donant notícia de molts elements històrics que anireu trobant mentre camineu. Hem parlat prèviament de la xarxa de camins d’origen romà. És en la que es fonamenta essencialment aquesta guia, perquè els camins de traçat romà foren aprofitats en època medieval i, de fet, llevat d’algunes petites transformacions i ampliacions, seguirenenús,gairebéintalterats, ben bé fins al segle xviii o fins i tot més enllà. Tot i així, també hemincorporatcaminsposteriors a l’etapa romana: la Via Molinària, per exemple, pren cos amb la construcció del Rec Comtal al segle ix; o, molt més endavant, la construcció de la carretera de Madrid o de la carretera de Mataró són exemples de com evoluciona la xarxa viària del Pla de Barcelona a partir de l’època moderna i, sobretot, a partir de la industrialització del país. Aquests últims ja no són, de fet, camins, sinó carreteres antigues en les quals ja fa acte de presència l’automòbil. Tot això és, doncs, el que trobareu en aquest llibre: vint-i-un suggeriments per caminar a través de la ciutat de Barcelona, per fer volar la imaginació fins a dos mil·lennis enrere, per conèixer algunsraconsidetallsabsolutament insospitats,persaberunamiqueta 15
ELSITINERARIS
Itinerari 1
EL CAMÍ DEL MIG CAP AL LLOBREGAT EL CAMÍ DE La TRAVESSERA
El primer itinerari que proposem correspon a un dels camins més antics del Pla de Barcelona. És possible, fins i tot, que es tracti d’un camí d’origen preromà que connectava els vilatges ibers de la zona. Els romans, això sí, el reutilitzaren. No se sap del cert si li donaren el nom de Strata Subteriora, però sí que més endavant és conegut com a camí del Mig i camí de la Travessera. La via entrava a l’actual terme de Barcelona per l’indret on avui hi ha el grup d’immobles del Baró de Viver, i menava en direcció a Sant Andreu; després es dirigia cap als actuals carrer de Bartrina, Concepción Arenal, Travessera de Gràcia i Travessera de les Corts fins a la carretera de Collblanc, ja a l’Hospitalet. Es tracta, doncs, d’un camí llarg, que travessava tot el pla, i és per això que la nostra proposta consisteix a dividir-lo en dos sectors: aquest primer anirà des del passeig de Sant Joan fins a la carretera de Collblanc.
Fitxa tècnica Distància: 5,2 km. Recorregut: es pot iniciar la caminada a la confluència entre passeig de Sant Joan i Travessera de Gràcia ( Joanic, L4; 39, 55, 116). El final l’hem establert a la
carretera de Collblanc ( Collblanc, L5, L9S; 157, D20, LH1, N2, N3, N14). Al llarg de l’itinerari trobareu l’estació de Gràcia dels FGC i la parada de metro de les Corts ( L3).
18
Primer tram: la Travessera de Gràcia fins a Gal·la Placídia.
Com que el camí del Mig travessava tot el Pla de Barcelona, en algun moment també va rebre el nom de camí de laTravessera, que ha donat lloc a les actuals Travessera de Gràcia i Travessera de les Corts. A la confluència de la Travessera de Gràcia i el passeig de Sant Joan, el camí del Mig queda dividit en dues meitats de longituds semblants. És aquí, doncs, on començarem. En aquest punt del capdamunt del passeig de Sant Joan hi ha un primer referent interessant: el monument a Josep Anselm Clavé; és una escultura de Manuel Fuxà en què el compositor barceloní presenta una postura potser massa rígida. L’obra va ser inaugurada el 1888, però no pas a l’indret on sou ara, sinó a la cruïlla de la Rambla de Catalunya i el carrer de València, i no fou fins a l’any 1956 quan va ser traslladat a l’emplaçament actual. Ja a Travessera de Gràcia, i co mençantlapassejadaensentitLlobregat,deseguidadeixareuenrere la trama urbana de l’Eixample per endinsar-vos en el nucli molt més atapeït de l’antiga vila de Gràcia.
Un cop hagueu travessat el carrerdeBailèn,usproposemdescobrir un petit detall: gireu a la dreta pel carrer de Montmany i, de seguida, incrustada a la façana del núm. 8, trobareu la minúscula font de la Capelleta, amb unes rajoles vidrades de color verd. Petita i oblidada, no és que tingui gaire gràcia, però permet evocar els temps en què l’aigua provenia de les mines de la vila. Sembla que data dels volts de 1860. Tornem a laTravessera de Gràcia.DesprésdelcarrerdeQuevedo ve el de Milà i Fontanals. També us suggerim que hi feu una incursió breu, fins al núm. 72. Allà hi ha l’antiga bodega Marín, tota unainstituciómésquecentenària. Botiga de vins, vermuts i queviures, és el que en diem un «colmado»; però més aviat sembla un museu, amb les parets folrades de prestatgeriesfarcidesd’ampollesi productes de tota època. I, és clar, amb les botes de vi a granel. Aquí la litúrgia passa per prendre un vermut a peu dret i socialitzar-se. De nou a l’itinerari, passareu per davant del mercat de l’Abaceria Central. Fou inaugurat el 1892 19
de les Quintes de 1870 van arrossegar un canó fins allà; tots dos van acabar afusellats. Per aquest carrer podeu pujar fins a la plaça del Sol; de ben segur que ja en coneixeu l’ambient, les terrasses, l’icònic cafè del Sol o també els edificis modernistes (núm. 4 i 13), però us proposem que us fixeu en l’escultura de bronze que hi ha en un racó, anomenada Astrolabi. Es tractad’unrellotgeequatorialque mostra els signes del zodíac. Cerqueu el vostre. Altre cop a la Travessera, just després del carrer del Canó, cal fixar-se en l’Herboristeria Llobet (núm. 159), una botiga que compta amb 150 anys d’historia, regentadaperlacinquenageneració de la mateixa família. Es troba en un edifici neoclàssic del segle xix, però el que veritablement fascina és el mobiliari interior. Tot seguit ve el carrer de Mozart, per on podeu baixar fins a la plaça de la Vila de Gràcia. És el cor del barri. Coneguda fins no fa tant amb el nom de plaça de Rius i Taulet (l’alcalde de l’Exposició Universal de 1888), està presidida per l’esvelta campana de Gràcia, un insòlit campanar d’ús civil de 33 metres d’altura que data del segle xix, i que la gent del barri sempre ha conegut com «la Marieta». Llueix un rellotge de quatre cares confeccionat pel rellotger suís Albert Billeter, afincat a Gràcia. La plaça es va començar a urbanitzar el 1835, i des d’aleshoresharebutdiversosnoms:plaça del Rellotge, de la Constitució, d’Orient… però, al capdavall, el veïnat sempre n’ha dit plaça de la Campana. Allí hi ha l’edifici
La campana de Gràcia s’aixeca al bell mig de la plaça de la Vila de Gràcia.
amb el nom d’Isabel (de la reina), peròvasermoltmésconegutcom a mercat de la Revolució (la del 1868), fins que se li va donar la denominació actual. Entreu-hi. Poc més endavant es travessa el Torrent de l’Olla, un carrer que ens recorda que l’antic camí del Mig creuava els nombrosos torrents que baixaven de nord a sud. De fet, abans ja haureu deixat enrere els carrers del Torrent d’en Vidalet i del Torrent de les Flors, també testimonis d’aquesta geografia oblidada. Després ve el carrer del Canó, anomenat així en record dels dos carboners que durant les revoltes
20
Campanades i canonades A l’antic Ajuntament de Gràcia es va iniciar la famosa revolta de les Quintes del 1870, que després s’estengué per molts indrets. Les mares dels joves que s’havien d’incorporar a files van entrar a l’edifici, van agafar els registres i els van cremar: començava la revolta! L’exèrcit va respondre a base de canonades. El resultat fou tràgic: 27 morts i moltes cases destruïdes a tot el barri. El campanar també va rebre perquè, per tal d’animar els graciencs a resistir, una dona lligà una corda a la campana i des d’un balcó proper la va fer sonar durant cinc dies sense parar; elsmilitarsvanintentaremmudir-laambelscanons,perònotingueren gairepunteria,perquènomésvanaconseguirfer-lialgunesesquerdes. Això sí, la dona va acabar empresonada a Alcalá de Henares durant tres anys, fins que, proclamada la República, Estanislau Figueras l’amnistià.
de l’antic Ajuntament de Gràcia (avui seu del Districte 6), que data de 1905 i fou dissenyat per Francesc Berenguer, un deixeble de Gaudí. De nou a la Travessera de Gràcia, ben aviat passareu per davant de la font pública de la Travessera (núm. 126). Una placa informa sobre l’any de la seva construcció: «La escasez de agua en que se hallaba el barrio de Gracia impulsó al Ayuntamiento la construcción de esta fuente que empezó a fluir el día cinco de abril de 1845.» Cal dir que aleshores Gràcia maldava per la seva independència de Barcelona, i la font va ser un dels motius que va esgrimir l’Ajuntament barceloní per negar-s’hi, al·legant que n’havia pagat la construcció. La decoració de rajoles dona un toc colorit a l’entorn, i també cal fixar-se en el fanal, ara elèctric, que s’instal·là sobre la font. Després de la font ja no queda gaire per arribar a Gran de Gràcia.
Aquest carrer també té un origen molt antic, tot i que el camí romà i medieval que pujava cap a Sant Cugat passava, possiblement, seguint la veïna riera de Sant Miquel. En tot cas, al segle xix començà a urbanitzar-se com si fos una carretera, i ben aviat esdevingué el carrer major de Gràcia. Avui és uncompendid’elementshistòrics d’interès, però, per no desviar-vos gaire de la ruta, us suggerim que aprofiteu només per contemplar els edificis modernistes dels núm.
La font pública de la Travessera de Gràcia.
21
74-76, 77 i 61. El primer correspon a les Cases Salvador Andreu, amb una preciosa tribuna de cos cilíndric i estructura de ferro que, precisament, fa cantonada entre Gran de Gràcia i la Travessera. No us passarà desapercebuda. En el núm. 77 hi ha la Casa Francesc Cama, expressió d’un modernisme no menys vistós, sobretot pel morter de color verd clar de la façana; un esgrafiat n’indica la data de construcció: l’any 1905. I, per últim, en el núm. 61 hi ha la Casa Elisa Bremon (1904-05), un edifici de Jeroni F. Granell, estret i amb una espectacular tribuna vertical. Travessat el carrer Gran de Gràcia, la primera cruïlla a l’esquerra és la del carrer de Vic. Endinseu-vos-hi fins al núm. 23, no gairelluny,perconèixerlaBodega Quimet, un altre d’aquests esta-
blimentsquesónveritablespostals antigues del barri. Botes de vi, parets plenes de tot... i quines tapes! Ideal per al vermut si n’és l’hora. La propera fita del nostre recorregut és la plaça de Gal·la Placídia. Abans, però, una altra visita modernista:entreuaveureelmercat de la Llibertat. Construït entre els anys 1888 i 1893, mostra una d’aquelles espectaculars estructures de ferro de l’època. Sembla que no el va dissenyar cap arquitecte: el projecte està signat per l’arquitecte municipal de Gràcia, Miquel Pasqual, però els experts indiquen que segurament va ser obra de Francesc Berenguer, un col·laborador habitual de Gaudí que no disposava del títol preceptiu i acostumava a realitzar edificis amb el projecte signat per altres col·legues.Siguicomsigui,elmer-
La Casa Parés de Plet, al carrer de Muntaner.
22
Segon tram: de Gal·la Placídia a la Travessera de les Corts.
catsegueixdempeus,remodelatel 2009, i el seu interior és un bon aparador de la idiosincràsia i la vitalitat del barri. A partir d’aquí, la trama urbanatornaaesponjar-se.Travessareu la Via Augusta (que, per cert, no té res a veure amb el recorregut real d’aquestaviaromana),idesprésel carrer de Balmes. Haureu deixat Gràcia i ja sereu a Sant Gervasi. Laproperadescobertacomen ça a la cruïlla amb el carrer d’Aribau. Baixeu per aquest carrer i doneu la volta a l’illa de cases fins al núm. 5 del carrer del Bon Pastor. Allí podreu veure un gran poema visual de Joan Brossa sobre la façana del Col·legi d’Aparelladors; es titula Poema visual per a una façana i està format per 100 lletres de setze colors diferents, a més de l’escultura d’una llagosta de planxa d’acer que, amb la seva pota, forma la lletra A. D’aquest poema Brossa va dir que «les lletressóncommaonsperfectament ordenatsqueesdesordenenperfer el rètol, en un desordre amb significat». Per tornar a laTravessera de Gràcia, podeu pujar ara per Muntaner, on, de passada, al núm. 231, veureu la Casa Parés de Plet, modernista (1910-12).
TravesseulaplaçadeFrancesc Macià, continueu una estona per la Diagonal i gireu, a la dreta, pel carrer de Loreto. L’objectiu és anar a buscar la Travessera de les Corts just davant de la plaça del Doctor Barraquer i reprendre així l’eix actual que se sobreposa a l’antic traçat del camí del Mig. Us endinsareu al districte de les Corts pel sector del Camp de la Creu-Loreto, que rep aquest doble nom per una antiga creu de terme i pel convent de les monges franceses de Loreto, ja desaparegut. Aquesta zona va ser urbanitzada al segle xix, però la seva fesomia ha canviat moltíssim. De fet, ara teniu per davant un tram força llarg en què la construcció moderna domina el paisatge urbà. Res de massa interès, tret que sigueu afeccionats al futbol i us emocioni caminar pel costat d’on Samitier, Ramallets o Kubala van deixar empremta; llàstima que a l’indret que ocupava l’antic camp de les Corts (1922-1966) avui s’hi aixequi un enorme bloc d’habitatges d’estètica molt poc afortunada. I just al davant hi ha el pi de les Corts, al mig de la via. No es un pi qualsevol: fou plantat el 1893 i està carregat de sim23
Tercer tram: la Travessera de les Corts.
bolisme; és un testimoni viu de quan tot allò eren masies i camps. I també un símbol i punt de trobada dels barcelonistes: «quedem al pi» era habitual sentir als afeccionats abans i després del partit. No gaire més enllà, entre els carrers de Galileu i de Joan Güell, hi ha una altra petjada històrica avui invisible. L’any 1959 la companyia d’aigües hi va obrir una rasa i van deixar al descobert un grup d’enterraments d’inhumació d’entre els segles i i iii dC, que
testimonien l’ús des de molt antic d’aquestcamíquetrepitgeu.Molt a prop s’ajuntava amb l’antic ca mí que es dirigia a Barcelona (avui Marquès de Sentmenat). Però, certament, la part més interessant d’aquest tram és cap a la banda de muntanya, perquè és allí on es va desenvolupar el nucli de les Corts. Us suggerim dues incursions. La primera, pel carrer de Cabestany: arribeu-vos fins a la plaça de la Concòrdia, un dels racons més bonics del barri, amb les seves terrasses de bar, el petit quiosc, la farmàcia Antiga i, sobretot, el pati modernista del Centre Cívic de Can Deu. Si heu de descansar una mica, aquest és el lloc. Una altra incursió la podeu fer pel carrer de Joan Güell i fins a la plaça de Joan Comas; allà trobareu l’antic Ajuntament, avui seu del districte, i la simpàtica escultura de bronze d’en Pau Farinetes, un típic pagès que ens recorda que les Corts fou un poble de pagesos i menestrals fins L’escultura de bronze d’en Pau Farinetes, a la plaça de Comas.
24
El barri de sant ramon Sant Ramon es un dels barris del districte de les Corts, molt petit, tangent a la Travessera de les Corts i ja a tocar de l’Hospitalet. S’estén al que es coneix (o es coneixia) com a pla de Coll blanc. La zona, a peu dels antics camins del Pla de Barcelona, és habitadadesdemoltantic,peròelbarriactualvacréixersobretot quan l’any 1910 s’hi construí la fàbrica tèxtil de Ca n’Amadeu. Aquesta fàbrica tancà el 1983, però no s’enderrocà, i avui és l’últim testimoni del passat industrial de les Corts. Allotja diversos petits tallers a l’ombra d’una esvelta xemeneia; s’hi accedeix per una mena de túnel al núm. 27 de la Travessera. Però, sobretot, passegeupelpetitbarriibusqueuelpassatgedeXile.Ussorprendranlesfileresdecasetesd’estilnoucentista,moltboniquesipoc conegudes, que encara s’hi conserven.
a inicis del segle xx es convertí en una fonda dita El Parador del Camino. El nom és ben explícit de la condició de camí que tenia la via.Elsbarcelonistesmésveterans encaralarecordaran,aïlladaen un extremdel’aparcamentdel’estadi. Just al davant, entreu a donar un cop d’ull al carrer del Comte deGüell,queussorprendrà:lessevescasetessónuntestimonibonic i curiós de les colonies obreres de principis del segle xx. En veureu més al petit barri de Sant Ramon, que s’estén des d’aquí cap a muntanya,iquetambépodeurecórrer. Ijanomésusquedaràtravessar l’antiga riera Blanca per arribar a la cruïlla amb el carrer de Sants, on hem establert el final de l’itinerari. Allà us trobareu de cara la Torre Barrina, ja a l’Hospitalet, dins del parc de la Marquesa. Construïda durant el segle xviii i refeta al xix, ésunbonexempledelsmasosicasesquevarenanarsorgintalcostat
relativament tard; de fet, el barri té el seu origen en diversos masos dispersos i en un nucli minúscul que es formà a l’entorn del torrent dels Morts, avui dia carrer de les Corts. UnavegadatravessadalaGran Via de Carles III us trobareu davant del conjunt d’edificis de la Maternitat, carregats d’història. Van ser construïts entre els anys 1889 i 1919 en un estil modernista molt evident, en maó vist i amb decoraciódeceràmicapolicromada. Podeu recórrer els jardins per conèixer el conjunt i, de passada, descobrirlesnombrosesescultures que hi ha entre l’arbrat. Totseguitpassareuperdavant de les enormes instal·lacions del FC Barcelona. A la cruïlla amb Arístides Maillol hi havia hagut el pavelló esportiu del desaparegut Picadero Jockey Club, però, encara abans, des del segle xviii, hi hagué la masia de Can Taner, que 25
