Introducció Durant els dos últims segles, també durant els temps foscos de les dictadures, la vila de Gràcia ha mantingut una vida política i social activa. L’estructura urbanística de Gràcia, amb places i carrers estrets i discontinus, afavoreix els espais públics i comunitaris, així com un ric teixit d’entitats cíviques, culturals, artístiques i esportives molt arrelades al territori, des del qual les dones lideren els principals canvis i transformacions socials i polítiques. Des del primer terç del segle xix, Gràcia, que es constitueix com a municipi independent des de 1850 fins a 1897, és una vila bàsicament obrera. Les grans fàbriques tèxtils es concentren a la part sud-est de la vila i, al seu voltant, s’edifiquen nombrosos habitatges senzills per a les famílies treballadores. Les dones obreres, que pateixen unes condicions de vida molt discriminatòries, comencen, ben aviat, a prendre consciència i es vinculen al moviment republicà, obrer i anarquista. Tenen un paper clau en les revoltes republicanes i populars, com ara la Revolta de les Quintes, el 1870, i gestionen i administren els ateneus populars, les cooperatives i altres entitats que proliferen per tot el territori com a espais de resistència i d’ajuda mútues. El 1898 apareix un focus de feminisme laïcista, progressista i d’esquerres, capdavanter a Barcelona i a Catalunya. Ángeles López de Ayala, que uns quants anys abans havia creat, juntament amb Teresa Claramunt i Amalia Domingo, la Sociedad Autónoma de Mujeres, una de les primeres associacions de dones de Catalunya, funda la Sociedad Progresiva Femenina, una entitat que defensa l’emancipació de les dones i que té com a objectiu educar en els valors anticlericals i lliurepensadors.
Durant el segle xix les dones obreres es vinculen al moviment republicà, obrer i anarquista
A la zona nord-oest, més residencial, hi viuen les dones de famílies més benestants, que comencen a tenir la possibilitat d’estudiar i que, en alguns casos, intenten trencar els condicionants i els rols que els són assignats, com ara Dolors Aleu, la primera dona llicenciada en medicina a Catalunya.Tot sovint, contribueixen a l’ambient cultural que es crea al voltant, sobretot, de les associacions culturals i dels teatres, com ara el Teatre Principal i La Granada Graciense, i participen en les activitats recreatives i filantròpiques organitzades per les entitats històriques de caire religiós i conservador que es van creant al llarg de la segona meitat del segle: els Lluïsos, el Cercle Catòlic, el Centre Moral i l’Orfeó Gracienc. 7
00-primeres_5.indd 7
18/7/18 20:14
