Del Somorrostro al Besòs (1940-1960

Josep M. Monferrer Celades

Escolapi, pedagog i activista veïnal. De jove va entrar en contacte amb la comunitat escolàpia del Camp de la Bota, la qual cosa el va ajudar a definir el seu projecte educatiu. Monferrer ha estat guardonat amb el Memorial Joan XXIII per la Pau 2015 per la seva tasca de mestre, educador i dinamitzador cultural durant quaranta anys al barri de la Mina. El premi també destaca la seva aportació a la conservació de la memòria històrica d’aquest barri de Sant Adrià de Besòs, a partir de l’Arxiu Històric de la Mina i el Camp de la Bota, que va fundar i gestiona el mateix Monferrer. És autor, entre altres, del llibre El Camp de la Bota: Un espai i una història (2012).

Barcelona ha estat sempre terra d’immigració. A partir dels anys vint, però, amb les obres del metro i l’Exposició Internacional, el flux migratori es va accelerar. I, després de la Guerra Civil Espanyola, va desbordar qualsevol previsió. L’immigrant, en arribar a una terra estranya, ha de trobar qualsevol lloc on aixoplugar-se, i aquests indrets solen ser zones marginals. Als anys vint ja es van consolidar les zones de barraques a la platja del Somorrostro i al barri de Pequín, però a partir dels anys quaranta, totes les perifèries de la ciutat van ser envaïdes per les barraques: Can Tunis i Montjuïc a Sants; la part alta de la Diagonal i Can Caralleu a Sarrià; els turons del Carmel i de la Rovira a Horta-Guinardó; Verdum i la Trinitat Nova a Nou Barris; Santa Engràcia i la Perona a Sant Andreu, a més de tot el litoral marítim. Les estadístiques no poden ser gaire exactes, però sembla que a la dècada dels cinquanta a Barcelona hi havia vint mil barraques on vivien entre setanta mil i cent mil persones, gairebé el 10% dels barcelonins. El Camp de la Bota també es recorda pels afusellaments que van dur a terme les autoritats franquistes a la zona dels parapets, des del 14 de febrer de 1939, quan es va afusellar l’advocat i diputat Eduardo Barriobero, fi ns al 14 de març de 1952, quan es van executar cinc integrants del grup anarquista Talión, acusats d’una sèrie d’atracaments. En total, entre les dues dates, es van executar 1.704 persones. Mossèn Pere Ribot, vicari de Sant Adrià de Besòs el 1941, recordava: «El meu despertar era quan a les set del matí afusellaven els condemnats. I pels trets de gràcia sabia quants n’havien mort cada dia».

El Sevillano en una parada a l’estació de Móra la Nova, el 1967. Aquest tren va portar molts immigrants des del sud d’Espanya a Barcelona. Fotografia de Tomàs Riva, Museu d’Història de la Immigració de Catalunya (MhiC). A la pàgina següent, vista aèria del territori del Besòs, el 1947 (ICGC). Al costat, vista aèria del barri de barraques del Camp de la Bota, anys cinquanta (AMDSM). I una altra fotografia del Sevillano (MhiC).