Escola Dr. FLEMING 4t. CURS ANY 2006-07
ÍNDEX 1. CARACTERÍSTIQUES DE LA LLUNA 2. SITUACIÓ EN EL SISTEMA SOLAR 3. FASES DE LA LLUNA 4. ELS ASTRONAUTES 5. JUGUEM AMB LES PARAULES: - FEM CA·LIGRAMES - LLETRES BONIQUES - LA POESIA DE LA LLUNA - ENDEVINALLES 6. CLOENDA FINAL
CARACTERÍSTIQUES DE LA LLUNA La lluna és el satèl·lit de la terra. Dóna voltes al voltant de la terra. Tarda 28 dies a donar la volta completa a la Terra. No té atmosfera ni vegetació ni aigua.
- Tota la meva superfície està plena de cràters que es van formar quan van xocar meteorits contra la superfície. - Durant el dia fa molta calor. - Durant la nit fa molt de fred. Hi ha una oscil·lació de temperatura molt elevada (pot arribar a 288º de diferència).
La lluna no té llum La Terra va xocar pròpia, la rep del amb un objecte sol i per això celest i va formar la només és visible lluna. quan la il·lumina la seva llum. Com si fos un mirall
No hi ha aigua no hi ha gravetat la forรงa atractiva de la Lluna fa que les marees pugin i baixin. Aquest efecte es produeix cada 12 hores.
Fem un experiment per comprovar com es van formar els crĂ ters necessitem: - bales de diferents mides - farina - caixa de sabates
e
CONCLUSIONS: SI UN METEORIT XOCA CONTRA LA SUPERFÍCIE DE LA LLUNA ES CREA UN FORAT; MÉS GRAN SEGONS LA GRANDÀRIA DEL METEORIT. ÉS AIXÍ COM ES VAN FORMAR ELS CRÀTERS QUE AVUI VEIEM A LA LLUNA.
Està coberta de cràters, els més importants són: - mar de les pluges - mar del fred - mar del núvol - mar de la crisi - mar de la tranquil·litat - Peary
La distància de la terra a la lluna és de 384.400 km. 37.984.189 Vegades la classe ........................ 11.648.484 Vegades el passadís ........................ 3.285.470 Vegades el pati ........................ 18.652’3 ........................Vegades la població de Viladecans
SITUACIÓ EN EL SISTEMA SOLAR
La Terra gira al voltant del sol però també hi giren altres planetes: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó. El satèl·lit de la Terra és la lluna, altres planetes també tenen satèl·lits. Júpiter en té més de deu.
e
EL SISTEMA SOLAR Al voltant del Sol, a més a més de la Terra, hi giren també altres planetes. La Terra i els planetes que giren al voltant del Sol formen el sistema solar. Els planetes coneguts fins ara, si comencem pel més proper al Sol, són els següents: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó. Com ja hem dit, la Terra té un satèl·lit que és la Lluna. Hi ha altres planetes que també tenen satèl·lits; Júpiter, per exemple, que és el planeta més gran del sistema solar, en té més de deu. El sistema solar és format per planetes, satèl·lits i altres cossos celestes més petits que giren al voltant del Sol.
FASES DE LA LLUNA LLUNA NOVA
LLUNA PLENA QUART CREIXENT QUART MINVANT
OBSERVACIÓ FASES DE LA LLUNA La lluna no sempre està igual. Té 4 fases: - quart creixent - plena - quart minvant - nova La lluna triga 29 dies en fer les quatre fases. És un cicle rotatiu. Es diu que la lluna ens enganya, visualment perquè quan està creixent forma una «D» i sembla que estigui minvant. I quan està minvant té forma de «C» i sembla que estigui creixent.
ELS ASTRONAUTES
Un astronauta és una persona que tripula una nau i que està entrenada per aquest treball. Han de tenir un entrenament físic molt dur per habituar a la persona a l’absència de gravetat. No és gens fàcil entrenar-se a menjar i beure en absència de gravetat.
e
e
e
e
e
e
e
e
e
La poesia de la lluna La lluna tan blanca sembla una vaca, ĂŠs tan grassoneta com una pesseta, i plena de forats tots arreplegats.
Lluna lluneta, tan blanqueta i tan fresqueta, el teu raig m’il·lumina la cara encara que estiguis al cel jo sempre et recordaré.
Per sobre els terrats enlluernes als gats. A les nits tots contents et miren distrets. I jo des del balc贸 admiro la foscor.
e
Somriu la Lluna, somriu el sol, flotant a l’espai, pel dia dorm i, per la nit es lleva, i amb el sol es creua.
e
e
I endevinalles Sóc gros i groc Tinc molt llum. Surto quan és de dia I m’amago quan és de nit. Si no m’endevinaràs Vés al matalàs. Qui sóc?
Trepitjo la lluna Viatjo en coet Veig els cràters I els meteoritets Si no endevinés Ets un ximlet Qui sóc?
És blanca i gris i sembla un rodolí. Què és?
Sóc rodona. Tinc quarts i mitjons I semblo un rellotge Qui sóc?
Som nou personatges que rodem pel mateix lloc alguns tenim satèl·lits i d’altres no. Un personatge té una argolleta gran i vermella. Som grans o petits i multicolors. Qui sóc?
Som com forats mars congelats van n茅ixer fa molts anys quan els meteorits van explosionar Qui s贸c?
A vegades molt de tant en tant la lluna se’m posa al davant. Atenció, no em miris de front, posa’t sempre protecció. Si em tapa del tot, el dia es torna fosc.
Qui sóc?
Jo sóc molt gran i veloç dins meu van senyors o animalots puc veure les estrelles, els planetes i tot el firmament. Quan m’enlairo trec foc i vigila a vegades no arribo al meu lloc. Qui sóc?
Estudiem Mir贸. Observem les llunes de Mir贸
FEM ART AMB LA LLUNA
e
e
e
e
e
e
e
e
e
e
e
e
e
e
e
e
e
e
e
e
e
e
e
TREBALL REALITZAT EN DOS CURSOS ESCOLARS I A TRAVÉS DE L’EXPERIMENTACIÓ I LES CONCLUSIONS ENTRE TOTS ELS ALUMNES DE LA CLASSE. HA ESTAT UN TREBALL D’INVESTIGACIÓ. JUNY 2007
e
BELINDA SILES SANCHO Realització del treball Alumnes de 4t. CURS ESCOLA DOCTOR FLEMING
Digitalització feta l’any 2014 per :
Laura Santamaría García Ester Álamo Hernández Pràctiques de Pedagogia, Universitat de Barcelona.