LA PREHISTÒRIA ESCOLA DOCTOR FLEMING Curs 2002-03 4t primària Viladecans, Barcelona
a
Introducció: Aquest treball es va dur a terme al llarg del curs passat, amb dues classes de 4t. Donat que els dos grups eren poc nombrosos, les tutores varen valorar que era positiu per a fer aquest projecte, el fet de treballar amb dos grups classe plegats. Els objectius que es volien treballar eren els següents: Treballar la llengua oral. Treballar la presa de decisions comuns i les argumentacions entre iguals. Fomentar les relacions interpersonals entre alumnes dels dos grups del mateix nivell. El treball es va anar fent d’una forma molt visual, sobretot, la plasmació del dossier, amb una doble finalitat: Fer un dossier proper al nivell de competències dels nostre alumnes. (El nostre centre és un CAEP, amb població gitana, immigrants i molt poc autòctona). Facilitar la participació activa i la integració real dels nens amb més dificultats, que no tenien encara assolida la lectoescriptura. El plantejar el treball per projectes va permetre als nostres alumnes: Aprendre a raonar les seves respostes (habilitats comunicatives com: donar una explicació, transmetre una informació, assentir i dissentir, preveure, fer hipòtesi, expressar sentiments, dubtes…) Aprendre a escoltar la resposta dels companys. Aprendre a utilitzar la llengua oral de forma contextualitzada, on es dóna sentit a la comunicació. Trobar-se en situacions reals d’aprenentatge de la llengua. Treballar un ampli ventall d’activitats que impliquen l’ús de la llengua com a vehicle, eina i instrument de relació i coneixement, on s’apliquen estratègies d’organització dels coneixements com: sintetitzar, redactar, esquematitzar, resumir, recollir informació, fer mapes conceptuals, etc. El paper del mestre és important durant tot el procés com a dinamitzador, com a interlocutor i sobretot com a model lingüístic. Aquest projecte en concret, en el que es va treballar la prehistòria, va ajudar als nostres alumnes, a conèixer i descobrir, que en una població molt pròxima al nostre centre, van viure uns avantpassats que tenien la seva pròpia cultura, la seva pròpia història i els seus mitjans de subsistència. Visitar unes runes prehistòriques properes va ser un veritable repte per als nostres alumnes.
a
Fem una agrupaci贸 de temes. A partir dels que van sortir anem agrupant per afinitats.
a
a
Exposició del tema: L’ESPAI ELS COETS ( Jessica) Sóc un coet i vaig ser inventat a la Xina fa molt de temps. Els meus avantpassats eren semblants a les fletxes i s’enlairaven cremant la pólvora i per tant no viatjaven gaire lluny. Els meus amics més moderns fan servir combustibles líquids que es barregen i cremen i llavors un gas calent surt disparat de la part final empenyent el coet amunt i ben lluny.
TRANSBORDADORS ESPACIALS ( Manuela) Sóc un vehicle espacial que pot volar cap a l’espai i ser utilitzat una altra vegada. Vaig fer el meu primer vol al 1981. M’enlairo com un coet i gràcies a les meves ales puc retornar a la Terra i aterrar com un avió. Dono sovint més de cent voltes a la Terra en una de les meves missions que duren normalment vuit dies.
ELS SATÈL·LITS ESPACIALS (Sebastian) EL VESTIT ESPACIAL (Rebeca) Sóc un objecte de l’espai que em passo el dia moventme al voltant d’un altre cos més gran. Els humans m’envien a l’espai per mitjà d’un coet o amb un transbordador especial, que em deixa anar quan sóc a l’espai. Tinc forma estranya amb trossos i peces que sobresurten. Em puc moure gràcies a l’energia solar perquè el Sol sempre brilla a l’espai. Fotografio la Terra o em fan servir els homes del temps. Em fan servir per ajudar a trobar rutes i fer mapes i de vegades també espio la gent.
Els astronautes han de portar-me per poder sobreviure a les condicions dolentes de l’espai. Dins els creo un ambient artificial que li dóna a l’astronauta una atmosfera respirable i la pressió adequada, el protegeixo de la radiació i dels micrometeorits i regulo la temperatura del seu cos. Estic format de diverses capes de material. M’han de fer servir quan treballen fora de la nau perquè no hi ha oxigen per respirar i pot fer molt fred o molta calor.
ELS METEORITS (Sergi)
ELS COMETES (Ramón)
Sóc un tros de roca que volta per l’espai i a vegades caic sobre la Terra. De vegades em veureu com un estel amb una cua blanca que corre pel cel i desapareix, anomenat “estel fugaç”. Quan entro en contacte amb l’atmosfera de la terra em desfaig en petits trossos i moltes vegades desapareixo.
Sóc una bola de glaç, de gas i de pols, com si fos neu bruta, molt lleugera. Porp del Sol m’escalfo i llavors desplego, durent unes quantes nits seguides, una gran cabellera gegant. Després me’n torno cap a les llunyanes contrades d’on he vingut. El meu amic el “cometa Halley” ens ve a veure cada 76 anys. La pròxima visita es preveu que serà l’any 2062.
LA LLUNA (Vanessa)
EL PLANETA MART (Samara)
Giro al voltant de la Terra. Sóc el seu satèl·lit i no tinc llum pròpia. Em veieu perquè el Sol m'il·lumina. Segons el dia em podeu veure de formes diferents: creixent, plena, minvant o nova. La meva superfície està plena de forats que es diuen cràters. Vosaltres sempre em veieu la mateixa cara i sóc quatre vegades més petita que la Terra.
Sóc el planeta que més s’assembla a la Terra. Gaudeixo d’estacions i les meves temperatures van dels 20 graus positius als 70 sota zero. La durada del meu dia és gairebé igual que a la Terra. Només tinc una fina pel·lícula d’atmosfera de gas irrespirable al voltant o dos satèl·lits: Fobos i Deimos que semblen uns cacauets enormes.
ELS ESTELS (Estefania) EL SOL (Marcos) Sóc l’estrella que us dono llum i escalfor. Estic al centre d’una família de planetes anomenada Sistema Solar. Visc a uns 150 milions de quilòmetres de la Terra i si volguessis arribar fins a mi en cotxe, trigaries uns 200 anys. La meva edat és d’uns 5.000 milions d’any i viuré uns 5.000 milions més. Tinc un diàmetre d’1,4 milions de quilòmetres. Estic format per gasos com l’hidrogen o l’heli. No em miris mai directament perquè podria fer-te mal als ulls o cegar-te.
Només ens podeu veure a la nit. Semblem punts de llum molt petits però realment som gas calent i lluminós. Podem ser 450 vegades més petits que el Sol o 1.000 vegades més grans. El nostre color depèn de la temperatura, que va d’uns 3.000 graus a més de 50.000 graus. A més calor som més blaves i a més fred més vermelles. Hi ha estel petits anomenats estels nans, estels grans anomenats gegants, i encara uns altres de més grans anomenats supergegants. El Sol és un de nosaltres i és només un entre els centenars de milers de milions d’estels que pertanyen a una Galàxia anomenada Via Làctia. Una Galàxia és un grup de milions d’estels, que es mantenen junts per una força que es diu gravetat.
LA CAPA D’OZÓ (Omar) Protegeixo la Terra i els éssers vius de les radiacions ultraviolades emeses pel Sol que no permetrien la vida a la Terra. Però últimament estic en perill degut a algunes activitats que fan els humans com la contaminació i l’ús d’aerosols que m’han provocat un forat sobre l’Antàrtida. Els científics estan alerta i intenten buscar solucions perquè aquest forat no es més gran.
Exposició del tema: LA PREHISTÒRIA
a
a
QUÈ SABEM -
Menjaven la carn crua. - SERGIO No existien els metges. – REBECA No hi havia escola. – VANESSA No es treien la barba.- JESSICA No vestien igual que nosaltres.RAMÓN - No hi havia encenedors.- MARTA - No hi havia tele.- LAURA - No hi havia gas natural.- JONATAN
TENIEN PEDRES
FOC PALS
COVES
CASES CABANES
EN PEDRES
ESCRIPTURA PARET
Les feien en pedres
ROBA
Amb pell de mamut Per rentar es posaven trenes Portaven faldilles els homes i les dones
COMPTAVEN PALS PLATS BARBA
De fulles
pals
a
a
a
a
QUÈ VOLEM SABER DE LA PREHISTÒRIA? FEM UNA XERRADA ON TOTS ELS NENS DIUEN ALLÒ QUE ELS HI AGRADARIA SABER: • • • • • • • • • • • • • • • • • •
Què portaven als peus? Tenien llet per veure? Hi havia vaixells? D’on treien per cordar-se les trenes? Com feien la roba? Com es troben els fòssils, com són? Com caçaven? Com feien les coves? Si es posaven malalts com es recuperaven? Com es casaven? On vivien? Com eren els mamuts? Què feien amb tanta carn de mamut, quan el caçaven? Com sabien quina hora és sense rellotge? Com estudiaven i aprenien paraules si no hi havia diccionari? Per què caçaven? Què menjaven? Com menjaven sense coberts?
INDEX DE TREBALL VESTITS
RESTES
HABITACLES
COSTUMS
ANIMALS
SUPERVIVÈNCIA
PROPÒSIT • RECOPILAR TOTA LA INFORMACIÓ I ENCUADERNAR-LA EN UN LLIBRE. • FER UNA EXPOSICIÓ DEL QUE HEM TREBALLAT. • CONVIDAR ALS PARES A VEURE LA NOSTRA FEINA.
ON PODEM TROBAR LA INFORMACIÓ • • • • • •
INTERNET LLIBRES VIDEOS BIBLIOTECA EXCURSIÓ MUSEU
QUÈ FAREM?
QUI HO FARÀ?
QUAN HO FAREM?
MIRAR A INTERNET
2 ENCARREGATS (AMB LA SENYORETA CARMINA)
ELS DIES D’INFORMÀTICA
IMPRIMIREM ALLÒ QUE ENS INTERESSI
ANAR A LA BIBLIOTECA DEL COLE I DE VILADECANS
COLE- COMISSIÓ 4 NENS VILADECANSTOTS AMB CONTE-CONTES O UNA COMISSIÓ
ENTRE ELS MESOS DE FEBRER I MARÇ
QUE PORTAREM LLIBRES I MATERIAL
VIDEOS DEL CRP, BIBLIOTECA, COLE
SENYORETES COMISSIÓ
DUES SETMANES
MATERIAL QUE TROBEM
EXCURSIÓ MINES DE GAVÀ
TOTS
DEMANAR DIA?
NO HO SABEM!
ANEM A LA BIBLIOTECA
HEM VIST UN VIDEO
a
a
a
a
a
a
FEM HIPÒTESIS DE LA LECTURA DEL CONTE BESTIA MENJAR POR MISTERI
VISITEM LES MINES
TALLER PREHISTÒRIC FEM UNA JOIA AMB LES EINES QUE FEIEN SERVIR ELS HOMES DEL NEOLÍTIC
a
DEFINICIÓ PREHISTÒRIA:
ETAPA EN QUE L’HOME NO PRODUEIX TEXTOS ESCRITS.
PALEOLÍTIC NEOLÍTIC EDAT DELS METALLS
EVOLUCIÓ DE LA HUMANITAT FA 500.000 ANYS
3.000 A C
5.000 A C
Societat caçadora i
Societat agrícola i ramadera.
recol·lectora.
Vida en poblats
Vida en coves
1.000 A C
2.000 A.C Treball del bronze
Els homes comencen a comerciar amb altres pobles. Treball del ferro.
PALEOLÍTIC
NEOLÍTIC
EDAT DELS METALLS
EVOLUCIÓ DE L’ÈSSER HUMÀ
a
PALEOLÍTIC
CONSTRUCCIÓ DE LES EINES
NEOLÍTIC
a
EDAT DELS METALLS • APARICIÓ DEL METALL: BRONZE I FERRO. • COMERCIALITZACIÓ ENTRE TRIBUS. • PERFECCIONAMEMENT DE LES EINES DE TREBALL. • ESPECIALITZACIONS DELS TREBALLS. • ESTRUCTURES CIUTADANES MÉS ESTABLERTES.
a
L’ART A LA PREHISTÒRIA
a
MONUMENTS MEGALÍTICS MENHIR
DOLMEN
TALLER D’EINES
a
TALLER D’ART
EXPOSICIÓ
AVALUACIÓ FINAL 5. Encercla les coses que són veritat. • Menjaven el que caçaven. • Caçaven mamuts. • Es barallaven amb els romans. • Feien olimpíades. • Van descobrir la utilitat del foc. • Feien eines amb pedres.
a
a
a
BELINDA SILES SANCHO Realització del treball Alumnes de 4t. CURS ESCOLA DOCTOR FLEMING
Digitalització feta l’any 2014 per :
Laura Santamaría García Ester Álamo Hernández Pràctiques de Pedagogia, Universitat de Barcelona.