Marta Vidal Vidal
Associació Down Lleida
PLA D’INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA BLOC 1. TÍTOL DE PROJECTE Títol: La lectoescriptura, eina d’autonomia personal Subtítol: Utilitzem eines (lectura i escriptura) dins de contextos significatius, amb estratègies útils per moure’ns dins la societat. 2. Descripció del tema del projecte. La lectura ens serveix a l’hora de saber quin xampú hem d’utilitzar pel nostre tipus de cabell o a l’hora de saber el temps que trigaran els macarrons a coure’s. Molts coneixen el seus cereals d’esmorzar preferits no tan sols pels colors i els dibuixos que hi ha, si no que hi ha unes lletres determinades que han vist més de 100 cops, cal valorar el fet que sí saben llegir-les, és més et saben dir què hi posa allà. És aquest doncs el punt de partida que es pot iniciar un procés lector, partint de la base que ho saben fer perquè ho coneixen i ho han vist. 3. Supòsits teòrics del projecte. Una de les principals teories que vull anomenar és la teoria socio-cultural de Vygotsky (1979), també dit socioconstructivisme. Aquesta teoria promou la idea que la interacció entre els companys és una gran ajuda per al desenvolupament de l’infant de manera cognitiva i també per a l’adquisició del llenguatge, on el principal element que intervé en aquest procés d’aprenentatge és l’ús que es fa d’aquest llenguatge. A partir d’aquesta idea de “persones significants” Vygotsky (Berk i Windsler, 1995) proposen la idea de la ZDP, Zona de Desenvolupament Proper, on podem dibuixar una línia imaginària del desenvolupament de l’infant i fer-ne tres parts, la primera és tot allò que pot fer ell sol, la segona part és allò que l’infant pot fer amb ajuda i la tercera par és allò que l’infant pot arribar a aconseguir, el nivell de desenvolupament possible. Per tant és important que hi hagi una organització de la classe, o bé dels materials que inclogui suficient estratègies i reforços per assegurar-nos que els ‘aprenents’ estan reben allò que necessiten aprendre. És el que Bruner (1978) anomena ‘scaffolding’ un concepte difícil de traduir, ell creia que aprendre és un procés actiu que a través dels que tenen el coneixement, mestres/professors/educadors/pares o bé els mateixos companys han de definir i/o proveir de suficient assistència, aquesta ha de ser temporal, i ha d’afavorir a crear més aprenentatges. A més aquesta assistència cal que sigui gradualment treta a mesura que els aprenents aprenen.
1