Cinquena temporada

Cinquena temporada

Quan van disparar a Raymond Reddington se li va aviar la sang del nas. L’home estirat al terra amb el ventre foradat i la sang rajant-los, als dos.

Va fer la cassoleta amb la mà però la sang se li escolava entre els dits.

Reddington immòbil al terra, agonitzant, amb el vestit xopat es dessagnava. Ell es va escampar la sang per la panxa. -Em porta avantatge, cinc litres de sang, pel cap baix! A mi em costarà, va pensar-.

El pijama, el sofà i el comandament de la tele tacats de sang. Es va aixecar per anar al lavabo i netejar tot aquell desastre. Va caure desmaiat i el cantell de la banyera el va rematar.

Elizabeth Keen plora al costat del cos estès enmig del bosc desert. A ell ningú el plora i no podrà rebatre la tesi: la ficció és més indulgent amb els morts.

Glòria Tomàs i Nus Lleida