Libèl·lules

Libèl·lules

Des que era molt menuda fonia els colors pintant libèl·lules de totes mides. Libèl·lules entre joncs, entre canyes, als sorrals de la platja, prop del riu... De les làmines va passar a pintar-les als còdols del jardí; a les de la seva habitació; als murs ensopits del costat de la via; a les portalades esquinçades de cases abandonades; als murs de les ciutats on viatjava... Sabia que la seva obsessió només ocultava un únic objectiu que l’encongia quan hi pensava, però alhora l’encoratjava.

Ara, asseguda al banc de la sala principal d’exposicions del Gran Museu d’art Internacional, contemplava la seva obra d’art per la qual havia estat homenatjada i reconeguda arreu. Un llenç de dimensions impressionants donava la benvinguda a l’exposició del museu. Una libèl·lula gegant sota un marc de parets blanques, de blaus profunds i verds turquesa amb ales de seda i cristalls.

Malgrat anys i anys deixant pistes allà on anava, pintant les libèl·lules del capçal del seu bressol, encara no havia localitzat la seva mare. Amb l’únic record del bressol i una mare que plorava, havia anat forjant el seu futur d’artista. Tanmateix, l’èxit només arribaria el dia que es poguessin retrobar.

Agnès Catllà Garcia Manlleu (Barcelona)