Una pesca antològica

Una pesca antològica

El rodet s’havia descabdellat i el suro no es veia enlloc. L’ancià pescador es va eixorivir. «Collons!», va remugar, «carpa gegant o silur!» El fil, completament rígid, anticipava un repte de grans magnituds.

De sobte, un recel es va apoderar del vell. Quin tipus de fera romandria immòbil per més que l’ham l’adolorís? Potser el croc s’havia enganxat en algun objecte inert a la llera de l’estany.

Per sort, l’home utilitzava la seva canya més resistent. Amb les dues mans al mànec, i després d’un esforç que qualsevol cardiòleg hauria reprovat, va notar com l’extraordinària captura cedia.

Malgrat la resistència i el balanceig, la presa es deixava arrossegar. En pocs minuts, una silueta arrodonida va emergir entre les aigües que envoltaven la menuda barca, cada cop més tèrboles i fangoses. Massa tard: l’esquif giravoltava en cercles concèntrics que s’empetitien a un ritme trepidant.

Vicenç Ambrós Besa Lluçà (Barcelona)