Parèntesi

Parèntesi

Just pondre’s el sol, la Veu ha recitat l’estrofa amb la musicalitat característica. Quan hi ha tornat, s’han anat afegint les veus dels concurrents. Ho hem repetit tantes vegades com ha calgut fins que l’Afinador ha considerat que s’havia assolit la sincronia exacta. A partir d’aquell moment, hem incrementat el volum set decibels a cada repetició fins a arribar al primer èxtasi. Tot seguit, la Veu ha anunciat que s’obria el parèntesi. A dins, de cop, hi feia un fred humit, intens, però aviat han encès diverses fogueres i l’atmosfera s’ha escalfat fins al punt que tothom s’ha tret la roba. A continuació ens hem llepat els uns als altres. A mi m’ha agradat molt el gust que tenia una dona pèl-roja de pell pigada blanca com la neu nova, però després del segon èxtasi ha desaparegut. Mentre la buscava pel cau de cucs en què s’ha convertit el parèntesi, ha sonat la sirena que el tancava. Llavors ens hem dirigit tots a les dutxes. Ens hem ensabonat, ens hem esbandit amb aigua tèbia. Ens hem posat roba nova, hem pujat al metro en hora punta i hem anat a treballar.

Josep Casals Arbós Prades (Tarragona)