Companys de viatge

Companys de viatge

Al capdavall, el cotxe del pare és al desballestador i ell al tanatori, així que cap dels dos ha sortit ben parat aquesta vegada.

Fa temps que l’esperonàvem a canviar aquella antigalla que l’havia acompanyat tants anys per un model més modern. Però ell s’hi negava argumentant com el cotxe no ho havia fet mai amb ell, repetint-nos les anècdotes que ja sabíem de memòria: que mai no s’havia espatllat lluny d’un lloc segur on deixar-lo i un bus a mà per a tornar a casa; que punxava poc i, casualment, al costat d’una plaça d’aparcament lliure, inclús al centre de la ciutat on mai no en trobava en condicions normals; i clar, aquella vegada que el foc volgué apoderar-se del motor i va aturar-se a la porta d’un bar on hi havia un extintor a punt i un cambrer ràpid i eficient, ah sí, i un lloc per aparcar mentre esperava la grua amb una cervesa dins del bar.

Però ahir no. Tanmateix, diuen que ha tingut sort, que l’accident era inevitable i la seua mort lenta i dolorosa, però sembla que just abans de l’accident una fuita de gasos de la combustió del motor havia entrat en l’habitacle del vehicle, regalant-li una mort dolça i estalviant-li el sofriment.

Manuel Pérez Alegre València