Mala fama

Mala fama

Dins l’immens fons de l’Arxiu del Museu Marítim un lligall faria les delícies dels historiadors. El seu descobriment capgiraria la imatge que es té del pirata Hug de Singlot (Tarragona, 1689 – Lisboa, 1752?), sobre qui pesa una llegenda negra farcida de malvestats.

El lligall conté un manuscrit de Rogall d’Esclop, corsari coetani de Singlot, que diu així:

«Durant mos anys de jovenesa tractí sovint n’Hug de Singlot, ínclit pirata d’estesa fama, e pusc afermar que no era pas tan temible com moltes veus arreu solen hui encar contar. Cert que sa sempiterna barba mal rasurada e lo pegat de cuir tapant-li l’ull daven-li semblant d’hom dur e rude, mes en lo fons era persona fort bonhomiosa i ab un cor tan gran que poc li cabia dins lo pit. Qui de veres feia por era aquell diable de lloro, tostemps posat damunt sa espatlla. Era ocell de mala jeia, ab un geni d’espant, e quan mostrava’s irat e foll de ràbia era tan brau que, llençant renecs, oir-lo feia feredat. De tot, lo pitjor era que n’Hug, bonastraç com era, li escoltava los consells e, malgrat no tenir-los en estima, per no importunar-lo ni dur-li la contrària, no sabia sinó seguir-li lo joch... Vet ací.»

Santi Todó Riera Lloret de Mar (Girona)