Regal d’aniversari

Regal d’aniversari

–Li encantarà –va dir el pare–. La nena serà tan feliç!

–No ho sé –va dir la mare–. Un ésser viu no és regala així com així. Primer tot seran alegries, però amb el temps, serà una càrrega. El tindrem a casa les vint-i-quatre hores, l’haurem de treure a passejar, no sabem ni què menja. Al final me n’hauré de cuidar jo, ja ho veuràs.

La mare va acabar cedint a contracor. El dia de l’aniversari, la nena va córrer al llit dels pares i cridà:

–Ja tinc deu anys! Vull el meu regal!

–Molt bé –va dir el pare–. Posa’t el vestit de princesa Disney i espera’ns al sofà.

Els pares van agafar la caixa de cartó que tenien amagada, grossa, amb quatre forats de ventilació i un llaç vermell gegant. La nena, vestida d’Elsa de Frozen amb la perruca rossa que tant li agradava, la va obrir amb mans tremoloses. Dins, un nen arraulit la mirava atemorit.

–Es diu Nikolai i l’acaben de portar de Kiyv. Mira –va dir el pare aixecant-li la camisa al nen–, encara té metralla a la panxolina.

–Ostres papi! Jo el volia ros. Es pot canviar?

Víctor Colomer i Miralbell Sabadell (Barcelona)