Geni

Geni

Amb el porró de vi esperant al final de la rega, el pagès llaurava. A cada rem, un traguinyoli. Però l’arada anava tan fondo que la reia tocà la roca.

–Booo! Matxo, booo! –cridà el pagès.

De sota terra n’emanà un fum espès, que a poc a poc es convertí en rostre: una boca, un nas i dos ulls orientals que el miraven de fit a fit.

–Has obert la roca que m’empresonava i m’has alliberat. En agraïment et concedeixo tres desitjos.

–Llamp me mati! Què és això? Vaig gat! Veig visions. Fuig d’aquí bèstia del dimoni! Que s’eixugui tot el vi del mas, no vull tastar-lo mai més.

El geni, desconcertat per l’actitud del pagès, li concedí els tres desitjos que havia demanat. Mentre el fum s’esvaïa a poc a poc, el pagès es tranquil·litzà, ignorant els trons que se sentien de lluny i aquell grop que s’acostava.

Pere Saballs Busqués Cruïlles (Girona)