“Dels beneficis de Biblioteques com aquesta en gaudeixen, sortosament, no sols els que hi venen, els lectors de la ciutat, sinó també els dels pobles veïns. El llibre, que té unes ales molt subtils, va a trobar-los, i acabat, complida la seva missió, torna a la seva llar. La Biblioteca s’irradia, la Biblioteca té la seva plena eficàcia. El mestre, la mestressa, l’estudiós d’aquests indrets de l’Empordà, ja no es deuen trobar tan sols en el poblet que de vegades no els comprèn. (Qui, amb un bon llibre amic, se sentiria solitari, en el més apartat recó del món?) Cal intensificar, per tant, el servei de préstec establert per la vostra Biblioteca, i fer que els llibres, amb les seves ales de llum, vagin i vinguin constantment per aquestes terres, escampant generosos la bona llavor de cultura, que granarà un dia o altre” (De “L’amor al llibre i els grans amics del llibre”, conferència pronunciada per Carles Rahola a la Biblioteca Popular de Figueres el 3 de novembre de 1927). Carles Rahola va ser una de les figures més importants del món de la cultura catalana de la primera meitat del segle XX. Nascut a Cadaqués el 1881, amb només tres anys es trasllada a la ciutat de Girona amb la seva família, a un pis de la plaça de la Independència. El 1890 el seu pare, Ferran Rahola, va obrir una llibreria a la Rambla d’Álvarez Castro, posteriorment traslladada al Carrer Nou i després a la plaça del Vi. L’establiment era regit pel seu germà gran Darius Rahola i també disposava d’una impremta. Carles Rahola hi va entrar a treballar amb només tretze anys. La devoció pel llibre li deixaria petjada per sempre. Després d’una breu aventura periodística amb la fundació del diari “El Eco del Pueblo” -suspès per les crítiques a la Guerra de Cuba impreses a les seves planes- Darius assumeix la direcció, el 1898, del nou diari “El Autonomista”, on Carles Rahola publicarà el seu primer article, dedicat al poeta anglès autor del clàssic “El paradís perdut”: John Milton. En aquella època fa amistat perdurable amb Xavier Monsalvatge –a qui després de la seva mort li dedicarà un assaig biogràfic-, Miquel de Palol i Prudenci Bertrana. El grup serà immortalitzat a l’obra de Bertrana “El vagabund”, segona part de la trilogia “Entre la terra i els núvols”, on el personatge Lavila és un clar 'alter-ego' de Carles Rahola. “Pequeños ensayos” (1905) serà el primer llibre de Carles Rahola, un recull de petits assaigs de caire literari i filosòfic encara escrit en castellà. El 1910 escriu “El llibre de l’August d’Alzina” obra molt personal que marca un tomb en la seva producció però que va patir les crítiques del seu admirat Eugeni d’Ors pel distanciament amb les tesis del noucentisme.
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.