coneix coneix
CATALUNYA
HIST
RIA
DE CATALUNYA
Enllaços: enciclopèdia.cat Sobre la base llatina es van superposar dos prestrats principals en la formació del que serà Catalunya: el visigot i l'àrab, amb diferent grau d'incidència segons la part de Catalunya (nova o vella) i diversa influència en el temps d'estada i la composició social. Gran part de la història de Catalunya, fins al 1714, està vinculada a l'establiment d'una unió dinàstica d'Aragó i Catalunya que es materialitzà políticament en la Corona d'Aragó. Edat antiga 1100 aC L'arribada dels pobles orientals 580 Emporion (en l'actualitat Empúries), tot deixant per als fenicis el sud de la costa. Colonització romana Els romans van ser els estructuradors bàsics del territori de Catalunya tal com avui l'entenem. 197 aC La Hispània Citerior fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana. Els visigots segle III i IV L'organització de Catalunya durant el període de domini visigòtic va continuar sent la mateixa que durant el domini romà. Els àrabs i l’Edat Mitjana
el 13 de setembre de 1213 La derrota aragonesa a la Batalla de Muret i la mort del rei Pere el Catòlic significà la fi de l'expansió de la corona d'Aragó a Occitània. En endavant l'expansió es dirigirà aValència i a les Illes Balears i la resta del Mediterrani. La baixa Edat Mitjana és l'època de màxima esplendor catalana, sota la corona d'Aragó. Els monarques aragonesos (especialment Jaume el Conqueridor o Jaume I) van conquerir als àrabs gran part dels seus territoris, expandint el català com a idioma de cultura. S'editen les Quatre grans cròniques catalanes, Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa, i apareixen personatges com Ramon Llull . segle XIII, la Diputació del General (que, a partir de 1359 fou coneguda també com a Generalitat de Catalunya) Edat moderna de Catalunya 1479 Amb el matrimoni d'Isabel de Castella i Ferran II el catòlic, tots dos de la casa castellana dels Trastàmara, en els destins dels dos regnes s'uneixen. No serà fins la Constitució Espanyola de 1978 que es parlarà només de Regne d'Espanya. 1462-1472,Guerra civil catalana 1485-1486Segona revolta remença , 1519-1523 Revolta de les Germanies , 1640-1652 Guerra dels Segadors i finalment la Guerra de Successió (1700-1714). Durant el final d'aquest període es produí la fragmentació del país i l'anul·lació dels drets col·lectius dels catalans. Després de la desfeta de 1714 el rei Felip V va decretar els Decrets de Nova Planta, una vegada derrotats els
territoris de la Corona d'Aragó a la Guerra de Successió Espanyola, que marginava el català i gravava l'economia local. Edat contemporània de Catalunya Guerra del Francès (1808-1814). La Història Contemporània de Catalunya s'inicia el segle XIX . Revolució industrial Entre 1840 i 1891La Revolució Industrial de Catalunya, o l'era del vapor. També van augmentar les connexions amb el mercat colonial de Cuba i Puerto Rico i, bé que de forma limitada, el tràfic amb la resta del món. Naixement del catalanisme polític 1880 té lloc el Primer Congrés Catalanista. els integrants del grup de La Renaixensa se separaren del Centre Català i crearen la Lliga de Catalunya. El 1891 es fundà la Unió Catalanista, però no es presentaren a les eleccions, ja que ho veuen absurd per les manipulacions caciquistes i les tupinades. Segle XX a Catalunya Setmana Tràgica Entre el 25 de juliol i el 2 d'agost de 1909 es coneix com Setmana Tràgica als esdeveniments succeïts a Barcelona i altres localitats catalanes, entre el 25 de juliol i el 2 d'agost de 1909. Entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del1930 la dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
El franquisme a Catalunya 1939-1975 El tarannà anticatalà del règim va constituir un tret específic, però no va ser un obstacle decisiu perquè creixés un franquisme català que s'havia anat forjant durant la guerra i s'havia alimentat amb la victòria. La transició democràtica i l’Estatut d’Autonomia 1978 La transició democràtica espanyola Catalunya a l’actualitat L'any 2006 s'aprovà un nou Estatut per via parlamentària i per referèndum que establia una nova relació bilateral i pràcticament federal de Catalunya amb Espanya, però posteriorment el Tribunal Constitucional el va retallar profundament. El president Jordi Pujol 1980-2003 El 1974 va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya, i en va ser escollit Secretari General. Va ésser Conseller de la Generalitat de Catalunya en temps del President Josep Tarradellas. Va ser elegit president de la Generalitat a les eleccions del Parlament de Catalunya del 1980, i reelegit a les del 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999. El primer Tripartit català 2003 – 2006 El segon Tripartit català 2006-2010 Presidència de la Generalitat d'Artur Mas des de 2010
LLE
GUA
Uns pessics de gramàtica 1. En català, generalment, no donem, sinó que fem. Per exemple “donar una volta” és “fer un vol”, o bé “girar”. 2. No s’ha de dir “segueixo estudiant” sinó “continuo estudiant”. 3. No s’ha de dir “no hi veig res” sinó “no hi veig gens”, el res és un castellanisme. 4. Infinitiu, gerundi, futur i condicional, no porten dièresi. 5. Davant de complement directe no s’hi posa la preposició “a”: “he trucat la Maria”. 6. És convenient, de fet fa molt català, de precedir l’infinitiu amb la preposició “de”: “Provo d’entendre el que em dius”. 7. També és convenient d’utilitzar el “pas”: "No m’ho hauria imaginat pas mai!” 8. Davant de la conjunció “que” no hi va mai la preposició “de”: “No t’has adonat que et mirava?” 9. L’article davant d’una paraula que comença en i o u no es contrau si aquesta paraula és femenina i la primera síl·laba no és tònica: “la il·lusió”, “l’illa”. Amb l’excepció de l’hora “la una”.
10. Normalment, quan podem utilitzar “ser” o “estar”, si sona bé, indica que segurament és millor de fer servir el ser. “La neu era bruta”. 11. Quan el “pues” castellà es indica “ja que”, no es tradueix com a “doncs”. “T’he telefonat, ja que eres fora”. 12. “Per què” s’utilitza com a sinònim de “Per quina cosa”. Si no, es diu seguit: “Ho dic perquè m’entenguis”. 13. “Sinó” va junt si no es tracta d’una condició, com en aquest cas. !4. “Enlloc” va junt si és la traducció de “en ningún sitio”. Va separat si és la traducció de “en lugar de”. 15. Els accents diacrítics: “sóc una dona”/ “dorm com un soc”. “la mà dreta”/ “ma mare”. “són estúpids”/ “tinc son” Bibliografia Gramàtica catalana de la A a la Z. Marta Mas Prats, Albert Vilagrasa Grandia 433.6 Mas El llibre de la llengua catalana. Per escriure correctament el català. Jordi Badia, Núria Brugarolas, rafel Torné, Xavier Fargas. 433.6 Lli Manual de redacció i estil. Eusebi Coromina Enllaços Diccionaris en català Bloc sobre llengua catalana
GASTRONO IA Pa amb tomàquet Paella Coca de recapte Samfaina Bunyols de bacallà Esqueixada Calçotada Trinxat cerdà Botifarra amb mongetes Escudella de Nadal Canelons Maionesa Faves ofegades “a la catalana” Coca de llardons Mel i mató Xuixo Panellets Ensaïmada mallorquina
Restaurants d’anomenada El celler de Can Roca, Girona Can Parellada Barcelona Sant Pau, Sant Pol de Mar L’Angle, Món Sant Benet El Mercat, Vilafranca del Penedès Bibliografia Les coques catalanes. 641 Thi Un any amb Carme Ruscalleda. 641 Rus Les nostres postres. 641 Mir Enllaços 10 blogs de cuina que heu de conèixer Receta coca de recapte Receptes Samfaina Ingredients per 4 • pebrot vermell a daus (2 pebrots ben grans) • albergínia a daus (3) • salsa de tomàquet (8 tomàquets ben madurs, de l’estiu millor) Preparació Es cou tot per aquest ordre, de mica en mica cada part, durant ¾ d’hora o 1 hora
Coca de recapte Ingredients per 2 Per a la massa: • 500 gr. de farina • 30 gr. de llevat del de forn • sal • 1 vas d’aigua • 1 dl. d’oli d’oliva Per a l’escalivada i la guarnició: • 3 tomàquets madurs • 2 cebes • 2 albergínies • 2 pebrots • 6 sardines • sal i oli d’oliva. Preparació Preparem la nostra massa, treballant tots els ingredients (farina, llevat, sal y agua) sense l’oli i ho deixem reposar tres hores perquè el llevat faci efecte y la massa fermenti. Mentrestant, escalfem el forn a 180º y prepararem la nostra escalivada coent al forn o a la brasa els tomàquets, els pebrots, les albergínies i la ceba fins que estiguin cuinades. Una vegada a punt, netegem i tallem a tires i ho amanim amb una mica d’oli d’oliva i sal. Ho guardem. Tornem a la massa i hi afegim oli. La treballem i tornem a deixar-la reposar uns 30 minuts Passats aquests minuts, estenem la massa (ho hem fet per dues coques individuals) en una placa de forn (amb paper sulfuritzat). Encima posarem els tomàquets pelats, les nostres sardines netes y obertes en filets y l’escalivada.
RTISTES Pintors Salvador Dalí Univers Dalí. Ricard Mas Peinado. 75(Dal) Mas Pablo Ruiz Picasso Picasso. Genialidad en el arte. Marie-Laure Bernadac, Paule du Bouchet. 75(Pic) Ber Marià Fortuny Fortuny. Un mundo en miniatura. Begoña Torres. 75(For) Tor Isidre Nonell Nonell. Figures i espais. 75(Non) Non Joan Miró Joaquim Mir
Músics Enric Granados Frederic Mompou. Pablo Sorozábal. Frederic Mompou [enregistrament vídeo] 78(Sor)
Lluís Llach. Verges 2007 [enregistrament sonor] Signatura CD 091.7LLA Camp del Barça [enregistrament vídeo] : 6 de juliol de 1985 Signatura DVDM 091.7LLA Raimon Joan Manuel Serrat Mediterráneo [enregistrament sonor]Signatura CD 091.7SER Marina Rossell Maria del Mar Bonet Terra secreta [enregistrament sonor] CD 091.7BON Poetes Joan Salvat Papasseit El poema de la rosa als llavis. P 833 Sal Josep Carner P 833 Car Salvador Espriu P 833 Esp Josep Vicenç Foix P 833 Foi És quan dormo que hi veig clar. P 833 Foi Miquel Martí i Pol Poesia completa. P 833 Mar Maria Mercè Marçal. Bruixa de dol : 1977-1979. P 833 Mar Joan Margarit Misteriosament feliç. P 833 Mar Antologia de poesia catalana P 833 Ant Escriptors Josep Pla El quadern gris. N 833 Pla Manuel de Pedrolo Trajecte final. N Ped
Joc brut. N Ped Mercè Rodoreda La plaça del diamant N Rod Carme Riera Te deix amor, la mar com a penyora N Rie Jaume Cabré Jo confesso. N Cab Baltasar Porcel Cada castell i totes les ombres. N Por Un exemple d’arquitectura modernista, la “Mansana de la discòrdia”
Casa Amatller (Puig i Cadafalch), Casa Batlló (Gaudí)
Casa Lleó Morera (Domènech i Montaner)
Enllaços Google Art Project El bloqg d’El quadern gris
TURIS
E
Llocs destacats Montserrat Món Sant Benet Cadaqués Girona Barcelona Calella de Palafrugell La Fageda d’en Jordà La Cerdanya El Pallars Sobirà Figueres Museu Dalí Delta de l’Ebre Bibliografia Catalunya. Guia d’hotels. 91(026) (46.71) Hot Catalunya. Guia de càmpings 91(026) (46.71) Cat Catalunya. Guia d’establiments de turisme rural 91(026) (46.71) Est 501 llocs que has de conèixer abans de morir 91(026)(46.71) Bar Barcelona. Guías de ciudad 91 (026) (46.71Bar) Un Gran Fin de Semana en Barcelona 91 (026) (46.71Cos)
Guia Girona. Costabrava. 91(026) (46.71Cos) Delta del Ebro. La guía 91 (026) (46.71EB) Del Parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. 91 (46.71EMB) Col
Muntanya (Montserrat)
Mar (Calella de Palafrugell)
Enllaços Turisme Cat Turisme accessible
TRADICI
NS
Castellers Existeix una tradició molt catalana, que exigeix equilibri i sentit de la solidaritat, tranquil·litat i muscles d’acer : els castells, o castells humans. Es practica en equip (colla) i consisteix en fer una piràmide humana el més alt i el més estable possible. Els castellers més audaços s’atreveixen a fer torres de nou pisos. Colles de diables Un grup de persones vestides de diables fan un “correfoc” amb material pirotècnic, envoltats del públic. La Patum És un correfoc molt important que es fa cada any a Berga, amb “El ball de l’Àliga”. Gegants Personatges fets amb cartró i roba, de mida gran, amb l’espai buit dins on es col·loca el geganter, al qual segueix una cercavila popular. Havaneres Cançons tradicionals que provenen de l’època de la guerra a Cuba, cantades amb acompanyament de ron cremat. Sardana Ball tradicional de Catalunya, en colles i música orquestrada per cobles. Calçotada Plat típic de Valls, consistent en la cuina dels “calçots” (un tipus de ceba), acompanyats amb salsa romescu.
Bibliografia Els Castellers. Oriol Chumillas. 433.2 Chu La Patum, què és? : miscel·lània de textos patumaires . Jaume Huch i Camprubí (ed.). 398.3(46.71Ber) Pat Els Gegants de L'Hospitalet de Llobregat : 75è aniversari de Jaume I i la seva esposa (1928-2003). 398.4(46.71Hos) Geg Havaneres i cançons cubanes [enregistrament sonor]. Els Cremats. CD 091.5CRE Recull de sardanes I [música impresa] : del contrapàs a la sardana actual . Joan Gómez M091.3GOM
LaPatum
Castellers
Sardanes
Enllaรงos Tradicions Cat Colla Jove Xiquets de Valls Colla Vella dels Xiquets de Valls
ESP RTS
L'esport té una important incidència a Catalunya, des dels seus inicis a finals del segle XIX. Avui dia els esports amb més seguidors i practicants a Catalunya són el futbol, el basquetbol, l'handbol, l'hoquei sobre patins, el tennis, el rugbi (principalment a la Catalunya del Nord) o els esports de motor, tot i que hi ha molts altres esports, que tot i ser més minoritaris, tenen o han tingut força importància, i on Catalunya ha estat pionera a la Península Ibèrica, com ara l'atletisme, la boxa, el ciclisme, l'hoquei sobre herba, la natació o el waterpolo, entre d'altres. El principal esdeveniment esportiu celebrat a Catalunya han estat els Jocs Olímpics d'estiu de 1992, a Barcelona. El futbol català ha proporcionat importants figures d'aquest esport com Paulí Alcàntara, Ricard Zamora, Josep Samitier, Josep Escolà, Antoni Ramallets, Marià Gonzalvo, Estanislau Basora,Joan Segarra, Daniel
Solsona, Carles Rexach, Josep Guardiola, Carles Puyol o Xavi Hernández (font: Vikipèdia) Bibliografia FC Barcelona. Cent anys d’història. Jaume Sobrequés Callicó. 796.332 Sob El Barça a Europa. 50 anys. David Salinas. 796.332 Sal Cims de Catalunya. Francesc Muntada. 796.5 Mun Cadí-Moixeró. Rutes GRP. 796.61 Cam 50 ascensions fàcils pel Pirineu català. Manel Figuera. 796.5 Fig A peu per camins berguedans. Rafael López-Monné 796.5 Lop Enllaços Esport a Catalunya