club de
lectura la florida
´
Luz Gabas Palmeras en la nieve 21 de maig de 2013
BIOGRAFIA Luz Gabás Ariño va néixer a Monsó, Osca, el 1968. La seva infantesa i adolescència varen transcórrer entre el poble de la seva família paterna: Cerler, a la vall de Benasc i el de la seva família materna: Serrate, a la vall de Lierp. Va viure un any a San Luis Obispo (Califòrnia), posteriorment Luz Gabás es va llicenciar en Filologia Anglesa a Saragossa, on després va aconseguir una plaça com a professora titular de l’escola universitària. Durant molts anys ha compaginat la docència universitària amb la traducció, la publicació d’articles, la investigació literària i lingüística -s’ha interessat especialment pel benasquès o patuès, la llengua que es parla a la seva vall, i que conforma un parlar de transició entre el català i l’aragonès-, i la participació en diversos projectes culturals, teatrals i de cinema independent. És l’alcaldessa de Benasc, Osca, pel PP des de l’any 2011. Des del 2007, viu al bonic poble d’Anciles, prop de Benasc, on hi té el seu racó per escriure. Fa uns anys va tenir la idea d’escriure una novel·la inspirada en les vivències per part de la seva família a Fernando Poo, Guinea Equatorial. S’hi decidí després de la mort del seu pare, i després de cinc anys de treball, amb un treball d’investigació important, el resultat ha estat una novel·la que ràpidament ha aconseguit un gran èxit i bones vendes. Però, quan la va acabar, 732 pàgines, Luz Gabás va enviar el manuscrit a diferents editorials i no va suscitar gaire interès. Fins que Ramón Badía Vidal, de l’editorial Milenio, de Lleida, li va contestar, gairebé després d’un any i es va oferir publicar-la ja que estava molt interessat en el tema colonial hispànic. El mateix dia que va firmar el contracte amb ell la varen trucar de Temas de Hoy de l’editorial Planeta. Finalment va publicar amb Temas de Hoy, una editorial amb més projecció nacional.
BIBLIOGRAFIA
Palmeras en la nieve és la seva primera novel·la. La inspiració per començar a escriure Palmeras en la nieve li va arribar de les xerrades amb el seu pare i els seus avis, que li explicaven coses d’allà. El seu pare va emigrar a Guinea Equatorial el 1953 amb vint-i-quatre anys, com molts altres homes d’aquelles zones tan dures de la península. Allà va trobar un lloc absolutament diferent de tot el que havia conegut fins aleshores, la qual cosa el va marcar per sempre i mai no va poder oblidar els colors, l’olor del cacau... d’aquell país. Quan va morir el seu pare va decidir-se, no ajornar-ho més i escriure la seva història novel·lada. Guinea Equatorial, va ser l’única colònia espanyola a l’Àfrica i s’havia convertit en Eldorado, hi havia plantacions on es podia treballar amb uns salaris millors i molts espanyols hi van emigrar. Després de la independència, en 1968, el govern espanyol va decretar durant onze anys matèria reservada qualsevol tema referit a aquest país, i després les dictadures que ha viscut l’antiga colònia han fet que sigui un gran desconegut per a la majoria. Però Palmeras en la nieve sobretot ens explica una història d’amor: “Esta noche os amaréis con desesperación porque sabéis que va a ser la última noche que pasaréis juntos. Nunca más volveréis a veros. Nunca. No será posible. Os acariciaréis y os besaréis tan intensamente como sólo lo pueden hacer dos personas angustiadas, intentando impregnarse mediante el sabor y el tacto de la esencia del otro”.