club de
lectura la florida Marta Estrada Un refugio para Clara 21 d’octubre de 2014
BIOGRAFIA Marta Estrada va néixer a Esplugues de Llobregat el 1967. Als 11 anys es va quedar cega a causa d’un despreniment de retina, cosa que va provocar un sotrac a la seva vida, encara que ella diu que es va sentir alliberada per poder fer coses, ja que havia estat molt protegida per la por al despreniment. Arrel d’això va passar moltes temporades a l’hospital i el seu pare, per entretenir-la, li llegia. La lectura va despertar-li la passió per escriure. Els seus primers escrits els va fer amb 12 anys. Però la vida adulta amb les seves obligacions van anar relegant l’escriptura en la seva llista de prioritats. Encara que mai no va deixar d’escriure. Es per això que aquesta primera novel·la: Un refugio para Clara és el fruit de molts anys de treball, de dubtes, i de l’empenta d’un amic periodista que la va animar a continuarla i fer l’esforç final d’acabar-la. Treballa a l’ONCE com venedora de cupons i cuida de la seva família, té dos fills. No pensa de moment dedicar-se a l’escriptura de forma professional: "Es algo que va conmigo y ahora mucho más todavía. Es algo que quiero compartir", perquè prefereix escriure sense pressió, però ja està preparant la seva segona novel·la, si entreu al seu perfil de Twitter, podreu veure per on va: @MartaEstradaG Entrevistes: http://www.elmundo.es/elmundo/2013/07/03/solidaridad/1372852311.html http://www.lavanguardia.com/libros/20131015/54391060869/marta-estrada-escritoraciega.html http://enpositivo.com/2013/08/superar-situaciones-traumaticas/ Té un bloc on comenta coses que li criden l’atenció, encara que no el fa servir molt sovint : http://martaestradag.blogspot.com.es/
BIBLIOGRAFIA
Un refugio para Clara
Una tarde de lluvia, Clara pierde el control del coche que conducía provocando un accidente que dejará a Belén, su hija de siete años, parapléjica. Las horas en vilo en el hospital, los días en coma, los meses de rehabilitación intentando que la vida de la pequeña consiga algo de normalidad, le revelan a Clara que puede sacar fuerza de no sabe dónde para afrontar la tragedia, pero a la vez, la van sumiendo en un estado de agotamiento y culpa que su exmarido, absolutamente insensible a su dolor, aviva y alimenta. Unos días de excursión del colegio de Belén le permiten finalmente tomarse un respiro y Clara emprende un viaje a un lugar del Pirineo donde encontrar un poco de paz. Pero una tormenta de nieve la hace tomar el rumbo equivocado y la obligará a refugiarse en la cabaña de un hombre arisco y taciturno, Éric, quien a pesar de ofrecerle su ayuda resulta molesto con su presencia. Ese tiempo en la cabaña, aislados del mundo, serán días de confesiones mutuas, de pequeñas y grandes complicidades entre dos seres heridos pero con una férrea voluntad de vivir. Y también serán días de grandes descubrimientos, de los cuerpos y de los corazones, y de la revelación de que no existe nada más erótico que el amor.