El fill de l’acordionista Bernardo Atxaga Data: 16 de març del 2015 Hora: 19’30h Conductor: Álvaro Colomer
L’autor Bernardo Atxaga és el pseudònim de Joseba Irazu Garmendia, nascut a Asteasu, Guipúscoa, al 1951. Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Bilbao, ha treballat com a economista, llibreter, professor d’èuscar i guionista de ràdio. Comença a publicar els seus textos l’any 1972, en una antologia d’escriptors bascos en èuscar. Més tard apareixen la seva primera novel·la curta, De la ciudad (1976) i el llibre de poemes Etiopía (1978) Però no va ser fins l’any 1988 que Atxaga adquireix renom internacional: el seu llibre de relats Obabakoak, Premi Nacional de Literatura i Premi de la Crítica aconsegueix un gran èxit de públic i es tradueix a vint idiomes. Autor prolífic, ha escrit teatre, lletres de cançons i contes infantils, entre els que destaquem Memòries d’una vaca. També és autor de llibres de poesia com Poemas & Híbridos, la versió italiana del qual va obtenir el premi Cesare Pavese el 2003. Entre les avantguardes i el realisme màgic, a les seves obres destaca el paper significatiu de la naturalesa, alhora que el seus personatges acostumen a ser gent del País Basc, enfrontats al paisatge i a les condicions socials i polítiques que, malauradament es viuen. Altres novel·les són El hombre solo (1994), Esos cielos (1994) i Un espía llamado Sara (1996). Amb l’edició en euskera d’El fill de l’acordionista ha rebut el Premio de la Crítica 2003 i el Premio Euskadi de Plata. La seva darrera novel·la publicada en euskara és Markak. Gernika, 1937.
L’obra És la història de dos amics, Joseba que viatja a Califòrnia on vivia David, el fill de l’acordionista, quan rep la notícia que aquest ha mort. A partir d’aquest retrobament a través del que ha deixat escrit, es va reconstruint la història: a l’escola d’Obaba, les amistats adolescents, els primers ensurts amorosos, la guerra civil i la violència, la col·laboració amb els primers grups armats independents, la separació, la diàspora i finalment l’exili. Veiem com les vides dels personatges es van transformant, com els esdeveniments van traçant el destí de cada un d’ells.
Els personatges Els dos amics es coneixen a l’escola; David acaba en un “rancho” a Califòrnia, casat amb una nord-americana i obsessionat amb la idea de que el seu món imaginari (el poble, els amics, els costums, la “vella llengua”) està desapareixent vertiginosament. Ha procurat que la seva llengua segueixi viva a través de les seves filles, a través d’un joc amb el que recupera paraules en euskera. Durant anys ha estat escrivint les seves memòries, també en aquesta llengua, perquè quedi testimoni dels fets i de la gent que ell va conèixer. Joseba és l’hereu d’aquestes pàgines, quan viatja a Califòrnia amb motiu de la mort de l’amic, és l’encarregat de publicar-les. I amb ells tots els altres personatges, homes i dones que conformen un món particular.
Suggeriments per a la lectura •
L’autor es serveix de la veu dels personatges per narrar una experiència pròpia, per evitar que el que ha passat s’oblidi. Creiem que mitjançant aquesta polifonia, es pot arribar a una visió objectiva de la història?
•
Podem plantejar-nos si els escriptors estan obligats o no a comprometre’s socialment i política. A tall d’exemple, veiem aquestes tres opinions: segons Carlos Fuentes: "el escritor no está obligado con la política, sino con la imaginación y el lenguaje" ;en canvi, Saramago proclama: "compromiso social, todo; referente moral, lo que ustedes digan", i Arturo Pérez Reverte ha escrit en un diari: "que exista, e incluso que sea necesario, no implica su obligatoriedad,….sería espantoso un mundo literario poblado exclusivamente por saramagos".
•
Un cop més, l’escriptura apareix per salvaguardar la memòria, per fixar allò perible. El poema que inicia el llibre fa referència a la desaparició de paraules i l’aparició d’altres de noves. Com ho relacionem amb la història que ens explica la novel·la?