3.3. EDAT MITJANA (476- 1492): CRISTIANISME

3.3. EDAT MITJANA (476- 1492)

L’inici de l’edat Mitjana va estar marcat per la caiguda de l’imperi romà del l’any 476 d.C. L'església Cristiana va tenir molta influència en aquesta època, però sobretot va tenir molt de poder.

El cristianisme és una religió monoteista, basada en un únic Déu. Aquesta religió es basa en el reconeixement de Jesús de Natzaret com el seu fundador i figura central. Els seguidors d’aquesta doctrina creuen que Jesús és fill de Déu.

Avui en dia, el cristianisme està constituït per diferents branques, com el catolicisme, el protestantisme i l’ortodoxia.

Va tenir molta influència en aquesta època ja que la predicació proclama l’amor de Déu a tots els individus, en canvi la religió jueva no. També s’inculquen altres idees: tots els humans som iguals i tenim la mateixa dignitat ja que som fills de Déu i hem estat creats segons el seu parer; també som racionals i lliures. La vida de totes les persones té un sentit transcendent perquè també existeix el mon espiritual i per últim, l’ésser humà necessita ser salvat, aquest fet s’aconsegueix creient en aquesta religió.

La <<Bíblia>> és el llibre que conté tots els escrits religiosos del cristianisme. ‘’La paraula Bíblia prové del grec (τα) βιβλια, (ta) biblia, "(els) llibres", plural de βιβλιον, biblion, "llibre", originalment el diminutiu de βιβλος, biblos, el qual prové de βυβλος—byblos, que significa "papir", de l'antiga ciutat fenícia de Byblos, la qual exportava aquest material.’’12

En la <<Bíblia>> es parla de la bellesa, aquests és un dels versets:‘’Tu vas ser qui va formar tot el meu cos; tu em vas formar al ventre de la meva mare. T'alabo perquè estic meravellat, perquè és meravellós el que has fet. D'això n'estic ben convençut! ’’13 . Podem veure que aquesta religió considera ‘’bell’’ tot allò que és creació de Déu.

12 Font: Wikipedia 13 Salms 139:13-14 verset de la Bíblia

També es parla de bondat, aquesta considera ‘’bo’’ allò que expresa la saviesa i la voluntat divina, en aquest verset es pot apreciar: ‘’Confia en el Senyor i fes el bé; estableix-te a la terra i siguis fidel’’14 .

Està clar que en la Bíblia aquests dos conceptes apareixen relacionats, un exemple molt clar és el del dimoni i l’àngel. Els dimonis pertanyen al infern, on van els individus que no han seguit les normes de la religió, és a dir, han comès pecats; en canvi, els àngels conviuen amb Déu al cel o paradís, on van les persones que no han comès pecats. ‘’Els dimonis son éssers sobrenaturals descrits com alguna cosa no humana y usualment resulten malèvols’’15 . Tenen un aspecte físic molt lleig i que a més a més fan por. Però per una altra banda, els àngels fins i tot apareixen representats amb ales, és a dir, físicament son bells.

Consegüentment, en general, la societat de l’Edat Mitjana, creia que les persones que seguien les normes del Cristianisme, és a dir, realitzaven bones accions, eren bones persones.

En quant a la bellesa, aquesta també va estar bastant marcada pel Cristianisme, de fet s’anomenava bell tot allò que era considerat creació divina, és a dir, allò bonic ho podem trobar en la natura o en els humans. En aquesta època es va deixar de banda la bellesa física, a diferència de les altres etapes de la història, i es tenia més en compte la bellesa espiritual ja que consideraven que el cos envellia, i per tant, la bellesa romania en l’interior de les persones. Per aquest motiu, en aquest període també existeix una relació entre els dos conceptes per a la societat.

Encara que la societat es fixava més en la bellesa espiritual, com s’ha mencionat abans, igualment hi havia un cànon de bellesa físic. Aquest, apareixia representat en obres artístiques medievals. Es caracteritzava per dones rosses, cabell llarg, rostre ovalat, ulls,nas i llavis petits. A més a més havien de ser altes i primes.

14 Salms 37:7 verset de la Bíblia 15 Font: Wikipedia

Per una altra banda el seu color de pell havia de ser el més pàl·lid possible, ja que era un símbol de bellesa procedent del nord d’Europa, inspiració per als autors medievals. Les dones de l’Edat Mitjana no podien vestir d’una manera molt cridanera, ja que degut a la inculcació del Cristianisme es van introduir codis de vestimenta estrictes que obliguen a ocultar el seu cos perquè era un instrument de provocació per als homes.

El libro del buen amor escrit per Juan Ruíz al 1330 explica l’ideal de bellesa físic de la dona medieval, però no apareix cap relació entre els termes bondat i bellesa.

»Busca mujer hermosa, atractiva y lozana, que no sea muy alta, pero tampoco enana; si pudieres, no quieras amar mujer villana, pues de amor nada sabe, palurda y chabacana.

»Busca mujer esbelta, de cabeza pequeña, cabellos amarillos, no teñidos de alheña; las cejas apartadas, largas, altas, en peña; ancheta de caderas, ésta es talla de dueña.

»Ojos grandes, hermosos, expresivos, lucientes y con largas pestañas, bien claros y rientes; las orejas pequeñas, delgadas; para mientes si tiene el cuello alto, así gusta a las gentes.

»La nariz afilada, los dientes menudillos, iguales y muy blancos, un poco apartadillos, las encías bermejas, los dientes agudillos, los labios de su boca bermejos, angostillos

»La su boca pequeña, así, de buena guisa, su cara sea blanca, sin vello, clara y lisa; conviene que la veas primero sin camisa pues la forma del cuerpo te dirá: ¡esto aguisa![...]