![](https://assets.isu.pub/document-structure/220706110216-19d257b1632ac0391d70ccfd75e4d065/v1/1925eccc12ef0ac0ef0f9f07dd5fb9b3.jpeg?width=720&quality=85%2C50)
1 minute read
● ALEXANDER GOTTLIEB BAUMGARTEN
Els racionalistes associaven la bellesa amb la veritat, per aquest motiu, Descartes també ho pot relacionar amb aquest concepte.
Cal mencionar que Descartes afirmava l’existència d’una substància divina, la idea de Déu, la qual es caracteritzava per ser eterna, infinita i perfecta. Consegüentment, el terme de bondat per a ell estarà lligat amb Déu. Descartes defineix a Déu com ‘’bo’’, aquest és perfecte i seria incapaç d’enganyar, i molt menys, permetria que l’home es trobés en la incertesa absoluta. Dit això, Descartes podria considerar ‘’bona persona’’ a algú que segueixi els mandats de Déu.
Advertisement
En aquest cas, no queda massa clar si els dos termes (bondat i bellesa) estan estretament lligats, alguna cosa podrien tenir en comú, ja que els dos es basen en la veritat, entre altres factors.
● ALEXANDER GOTTLIEB BAUMGARTEN
Alexander Gottlieb Baumgarten destaca en la història com a pensador perquè va donar el nom al que avui en dia coneixem com ‘’estètica’’. La seva obra més famosa és Aesthetica (1750-1758).
Per a Alexander, l’objecte de l’estètica és la bellesa, la qual es presentada com una cosa perfecta. Aquesta perfecció és percebuda a través dels sentits i no a través del pur intel·lecte També afirma que tot allò bell ha de ser universal i ha de tenir un ordre.
En Aesthetica explica que la virtut és el mitjà necessari per reconèixer la perfecció d’un objecte bell i per expressar la conveniència dels signes sensibles amb els quals son representats en la nostra ment.
Aquest filòsof no parla de la bondat, per tant, no es pot saber si hi ha una relació entre els conceptes.