3 minute read

● FRIEDRICH WILHELM NIETZSCHE

En quant a bondat, la religió ja no influeix tant perquè la societat occidental ha anat perdent força la religió, aquesta només la tindran en compte els creient. Es consideren persones bondadoses les que principalment compleixen amb els valors morals acordats per la societat.

Aquests valors poden ser personals, dels quals cada individu és responsable, o socials, els quals involucren a tot un col·lectiu i son necessaris per a poder conviure. Els valors personals que predominen davant d’un mateix son: valentia, puresa, veracitat i dignitat personal; però també existeixen els valors personals que s’han d’aplicar davant dels altres: lleialtat, prudència, tolerància i justícia. Per una altra banda, dins dels valors socials els més importants son: respecte, bé comú, comunicació, educació i protecció.

Advertisement

● FRIEDRICH WILHELM NIETZSCHE

Nietzsche fou un filòsof molt important de l’Edat Contemporània. La seva fama és deguda a les crítiques que va realitzar a la cultura occidental pels seus principis teòrics i formes de vida analitzant la filosofia, la moral, la metafísica i la ciència.

Aquest pensador té un objectiu, superar l’home actual, crear nous valors i alliberar-nos de Déu. Per a fer-ho, Nietzsche introdueix un nou concepte, el de superhome, el qual es caracteritza per no necessitar un Déu que li mani ni li indique tot el que ha de fer. Aquest afirma que Déu ha mort, l’hem matat els humans.

Nietzsche és nihilista, pensa que els valors que té inculcats la societat son dolents i per això, nega tots els valors ja que diu que no existeix cap, son nihilistes i el vol canviar. Aquest també és vitalista, pensa que la vida és el valor màxim, no la pot superar cap altre valor o raó, i també afirma que la vida és la unió de dos Déus: Apolo i Dionis. Apolo és el que representa llum, racionalitat, en canvi, Dionis representa la festa, la foscor i la irracionalitat.

La religió només defensa el primer Déu i Nietzsche no està d’acord ja que la vida no només té una part positiva sino que també una negativa.

Cal mencionar que existien uns passos per arribar a ser superhome. El primer consisteix en ser molt creient i ens ho creiem tot. El segon es deu al trencament dels valors degut al cansament de ser tant dòcils. El tercer involucra un temps parcial. I l’últim dona lloc a la moral, que pot ser una moral de senyors o d’esclaus. La de senyors es basa en l’acceptació dels dos Déus, la voluntat de poder i la necessitat de que ningú li mani, en canvi, la d’esclau, consisteix en tot el contrari.

Pels motiu que s’ha explicat anteriorment, aquest pensador tindrà una opinió diferent sobre la bondat comparat amb altres filòsofs. El bé i el mal sorgeixen de les dues morals. El bé involucra a tots aquells que s’han convertit en superhomes, i el mal en tots aquells que no, per tant, bondadós serà aquell que aconsegueix arribar a ser un superhome.

De fet, aquest filòsof realitza una crítica sobre la religió cristiana, aquest diu que ser creient no és sinònim de ser bona persona, ja que qualsevol individu bondadós acceptaria tant a Apolo com a Dionis, però el Cristianisme només defensa a Apolo.

En quant a bellesa, Nietzsche va afirmar: ‘’ L'home creu que el món està ple de bellesa, i oblida que ell n'és la causa. Només ell ha regalat al món la bellesa; encara que, lamentablement, es tracti d'una bellesa humana, massa humana... En el fons l'home es mira al mirall de les coses i considera bell tot allò que li torna la imatge. Jutjar una cosa «bella» constitueix la vanitat característica de la nostra espècie. ‘’17 El que ens vol dir Nietzsche és que la bellesa és fruit de l’observació humana i que aquesta existeix gràcies al criteri dels éssers humans, molt decantats per Apolo.

A partir de la recerca de tota la ideologia de Nietzsche cal remarcar que la bondat religiosa no té a veure amb la bellesa. Es pot arribar a la conclusió de que la bellesa per a ell és acceptar a Apolo i Dionis, és a dir, els dos ‘’costats de la vida’’.

17 Font: https://www.alejandradeargos.com/index.php/es/completas/42-filosofos/485-friedrich-nietzsche

This article is from: