1 minute read
● MARC AURELI
● MARC AURELI
Marc Aureli fou un emperador de l’Antiga Roma, el seu regnat va durar 19 anys, des del 161 fins el 180 d.C. També destaca en la història per ser un gran pensador de l’estoïcisme, un sistema filosòfic fundat per Zenó. Els estoics defensaven que es podia arribar a la felicitat i coneixement, també a l'ataràxia o pau de l’ànima mitjançant la pràctica del domini de les passions que alteren la vida, basant-se en la raó i la virtut, no en el plaer; però per a aconseguir-ho s’havien de deixar de banda els béns materials i la fortuna, conformant-nos tan sols amb el material essencial.
Advertisement
Els estoics no van parlar quasi sobre la bellesa, tractaven diferents temes, com l’amor, la felicitat i l'ètica, entre altres.
En quant a la bondat, aquests pensadors expliquen que no hi ha actes bons i dolents en sí, ja que segons els estoics, els éssers humans estem determinats i hi ha coses que no podem canviar. Davant d’aquesta situació els individus tenim dues opcions, la resistència, negar que no podem modificar un fet i viure infeliços. O per altra banda l’acceptació, assumir que no podem fer res per que els fets siguin d’una altra manera i seguir endavant.
Però tot i així, els filòsofs estoics reconeixen la bondat, però l’anomenen bondat moral i és un bé pràctic. El bé el definien com ‘’allò bo per a ell’’, és a dir, davant d’un fet la persona ha d’escollir allò que l’ajude a sortir-se’n, i quan ho fa és una bona persona, ja que sap acceptar tot el que està determinat. També expliquen que les persones bones, son valentes, ja que no tenen por d’assumir tot el que els toca.