● TOMÀS D’AQUINO

Amb referència al cànon de bellesa físic masculí, aquest és totalment diferent al femení. L’objectiu no és ocultar el cos de l’home, sinó que és exaltar-lo, sobretot les parts que es consideren més ‘’masculines’’: els músculs de les cames i els genitals. Per a fer-ho utilitzen peces de roba molt ajustades, com mitges. Els nobles i els cavallers eren els únics que podien complir l’ideal ja que podien dedicar temps a exercir el seu cos i tenien els músculs molt marcats. Aquest prototip agradava i despertava el desig sexual de les dones.

En la literatura medieval no es solen explicar els trets físics masculins necessaris per a ser bells, com en el cas de les dones, però si la postura dels homes, tot i així, destaquen els cavallers i els herois. Aquests son valents, lleials i realitzen bones accions per a la societat o simplement per ajudar a algú implicant-se en batalles o diferents desafiaments; per tant hi ha relació amb la bellesa.

● TOMÀS D’AQUINO

Tomàs d’Aquino fou un teòleg i un pensador molt important de l’Edat Mitjana. La seva fama és deguda a la transmissió d’idees aristotèliques en l’època, a part de proporcionar les bases fonamentals per al Cristianisme.

Aquest filòsof és dualista gnoseològic, distigeix dues parts que formen l’home: una part sensible i una part intel·ligible. Explica que la part sensible és característica dels homes però també dels animals i la descriu com l’acció mitjançant la qual l’ésser de l’objecte s’imposa al subjecte que coneix, a través de les percepcions gràcies als cinc sentits i també al sentit comú, memòria i imaginació.

Per una altra banda, per explicar la part intel·ligible, el filòsof parla de molts temes. En general, les seves idees son basades en el pensament de Plató i d’Aristòtil, però des d’un punt de vista més Cristianitzat.

Com s’ha mencionat abans, Tomàs era teòleg, per tant, la seva idea sobre la bondat estava estretament lligada amb el Cristianisme, així que, una persona bondadosa no cometia pecats i sempre duia a terme bones accions.

Pel que fa a bellesa, en l’obra més important d’aquest pensador (Summa Teològica) Tomàs diu que una cosa bella és allò que agrada a la vista i explica els tres tipus de bellesa que existeixen segons ell. El primer tipus és la bellesa intel·ligible, la qual està vinculada amb la moral i la veritat. El segon tipus és la bellesa natural, aquesta procedeix de la naturalesa de les coses. I l’últim tipus és la bellesa artificial, és la que es troba en les obres d’art. També menciona tres modes per contemplar la bellesa: a través de la vista i l’oïda (sensibilitat), la intel·ligència i la unió d’ambes. Cal destacar que aquest filòsof marca unes normes per a què una cosa sigui bella: perfecció (influència aristotèlica), proporció (influència aristotèlica) i lluminositat (influència platònica).

En l’obra Tomàs estableix una relació entre la bellesa i la bondat: ‘’El que és bell i el bé són el mateix perquè es fonamenten en el mateix, la forma. Per això es canta al bé per bell. Però difereixen a la raó. Doncs el bé va referit a la gana, ja que és bé el que a tothom ve de gust. I així, té raó de bé, ja que la gana és com una tendència a alguna cosa. El que és bell, per la seva banda, va referit a l'entesa, ja que es diu bell al que agrada a la vista. Per això el bell consisteix en una proporció adequada, perquè el sentit es delecta en les coses ben proporcionades com a semblants a si, ja que el sentit, com a facultat cognoscitiva, és una certa entesa. I com que el coneixement es fa per assimilació, i la semblança va referida a la forma, allò bell pertany pròpiament a la raó de causa formal.’’16

En resum, per a aquest pensador el que és bell és bo, i a l’inrevés.

16 AQUINO, Tomàs. Summa Teològica. Roccasecca: 1485. I, q.5, a.4