Micorrisses. Una opció per augmentar la producció de conreus? by Biblioteca Trinitari Fabregat

Micorrisses: Una opci贸 per augmentar la producci贸 de conreus?

Micorrisses Una opci贸 per augmentar la producci贸 de conreus?

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

“Les micorrisses s’estan convertit en la ventafocs dels ecosistemes; en aquelles princeses que ningú no coneix.” Mario Honrubia. Catedràtic de Biologia Vegetal de la Universitat de Múrcia.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

ÍNDEX 0. Introducció.......................................................................................................4 1.Objectius...........................................................................................................6 2. Metodologia.....................................................................................................7 2.1 Preparatius ........................................................................................7 2.2 Recerca experimental........................................................................9 2.2.1 Pla de recollida de dades.....................................................9 2.2.2 Materials per a la recerca experimental.............................10 2.2.3. Possibles fonts d’error........................................................11 2.2.4 Treball diari i manteniment dels cultius................................12 2.2.4.1 Quadre resum de manteniment……………………13 3. La importància dels bacteris i fongs per a la vida vegetal.............................14 4. Les micorrisses..............................................................................................16 4.1 Els beneficis d’una planta micorrissada............................................16 4.2 Factors que afavoreixen i factors que dificulten la simbiosi..............17 4.3 Tipus de micorrisses.........................................................................18 4.3.1 Les ectomicorrisses.............................................................18 4.3.2 Les endomicorrisses............................................................19 4.3.2.1 Les endomicorrisses Vitalnova®..........................................20 4.3.4 Altres tipus de micorrisses...................................................21 4.4 La simbiosi........................................................................................22 5. Els cultius.......................................................................................................23 5.1 El cultiu dels pebrots.........................................................................23 5.1.1 Descripció i varietats............................................................23 5.1.2 Condicions idònies per al cultiu...........................................23 5.1.3 Marcs de plantació i producció............................................24 5.2 El cultiu de les albergínies.................................................................24 5.2.1 Descripció i varietats............................................................24 5.2.2 Condicions idònies per al cultiu...........................................25 5.2.3 Marcs de plantació i producció............................................25

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

6. Treball experimental......................................................................................26 6.1 Hipòtesis de creixement i producció dels cultius...............................26 6.1.1 Hipòtesis sobre el cultiu del pebrot......................................26 6.1.2 Hipòtesis sobre el cultiu d’albergínia...................................27 6.2 El desenvolupament dels individus...................................................29 7.Resultats.........................................................................................................36 7.1 Descripció del grup control de la primera espècie: El cultiu del pebrot sense micorrisses (G.A)..........................................................................36 7.2 Comparació dels resultats en els diferents tractaments....................39 7.2.1 El cultiu del pebrot micorrissat (G.B)...................................39 7.2.2 El cultiu del pebrot amb dèficit d’aigua (G.C)......................40 7.2.3 El cultiu del pebrot micorrissat amb dèficit d’aigua (G.D)....41 7.2.4 El cultiu del pebrot micorrissat sense adobs (G.E)..............42 7.3 Descripció del grup control de la segona espècie: El cultiu d’albergínia sense micorrisses (G.F)............................................................................43 7.4 Comparació dels resultats en els diferents tractaments....................45 7.4.1 El cultiu d’albergínia micorrissat (G.G)................................45 7.4.2 El cultiu d’albergínia amb dèficit d’aigua (G.H)....................46 7.4.3 El cultiu d’albergínia micorrissat amb dèficit d’aigua (G.I)...47 7.4.4 El cultiu d’albergínia micorrissat sense adobs (G.J)............48 8. Anàlisi de rendiments i costos econòmics.....................................................49 8.1 La investigació de cultius d’avui en dia.............................................49 8.2 La meva investigació.........................................................................50 8.3 Elaboració dels pressupostos...........................................................51 8.4 Pressupost sobre la producció mínima.............................................52 8.5 Pressupost a proporció.....................................................................53 9. Conclusions...................................................................................................54 10. Bibliografia i Webgrafia................................................................................59 11. Annexos.......................................................................................................61

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

0. Introducció La paraula micorrissa fa referència a la relació que es troba entre “myces i rhizha” que significa fong i arrel. Aquesta doncs, és una relació simbiòtica1, entre una planta i un fong. Més exactament, anomenem micorissa a l’òrgan format per l’arrel d’una planta i el miceli2 d’un fong. Les micorrisses funcionen com a vertaders sistemes d’absorció de nutrients i aigua, n’incrementen la resistència en molts sentits (malalties, estrès hídric, acidesa dels sòls...) i n’asseguren la supervivència. Per això no ens estranya quan ens adonem de que un noranta-cinc per cent de les plantes que trobem sobre la Terra, tenen aquest tipus de relació simbiòtica tan important. Abans de decidir el tema del meu treball de recerca no coneixia aquests organismes, els vaig descobrir en l’intent de buscar no només un tema fora dels tòpics tractats en treballs d’aquest tipus, sinó en un tema que despertés de veritat el meu interès. Quan vaig topar amb elles i em vaig donar compte de la seva importància, no entenia com era possible que no les conegués. De fet, ni jo ni la majoria de la classe. I es que es possible que fins al nivell de batxillerat, en les ciències naturals hi hagi una tendència a presentar-nos la part competitiva de la naturalesa (selecció natural, xarxes tròfiques..) fins al moment en que arribes a pensar que la part cooperativa n’és només una excepció. Aquesta va ser, en un primer moment, la meva motivació. Més tard, vaig informar-me sobre els seus avantatges ecològics de l’ús d’aquest recurs no només de forma natural sinó estimulat per la mà de l’home. Vaig trobar moltes investigacions que s’havien fet arreu del món, com per exemple l’estudi de resistència hídrica i el canvi en la morfologia de les arrels micorrissades. També a Andalusia, una empresa es dedica a cultivar-les in-vitro, per poder aplicar-les a les plantes a partir del seu producte. Ja totalment lliurada a aquest tema vaig descobrir dues males notícies: des de fa 90 milions d’anys, del Cretaci, aquests organismes han actuat com l’adob natural de la terra però l’ús

La simbiosi és la relació entre dues espècies (interespecífica) on tots dos organismes en resulten beneficiats. 2 S’anomena miceli a la part soterrada del fong que està formada per uns filaments anomenats hifes. Aquests es troben molt ramificats i fan possible la nutrició del fong.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

excessiu de fertilitzants i fitosanitaris, la sobreexplotació dels sòls agrícoles i la desertificació estan fent-les desaparèixer. La notícia fou, com l’expert en micologia aplicada Mario Honrubia recorda, que encara que en altres països europeus les micorrisses han estat estudiades durant dècades, “a Espanya s’han convertit en la ventafocs dels ecosistemes, és a dir, en aquelles princeses que ningú no coneix. Aquest treball en equip, com també les xarxes de comunicació química establertes entre les plantes i els fongs, és vital. No som conscients de tot el que ens estem perdent sota terra.” Indignada i totalment d’acord amb el catedràtic, sentia l’obligació de remarcar el significat funcional d’aquest organismes, n’estava convençuda de que era beneficiós, centenars d’investigacions ho confirmaven. Vet aquí se’m va ocórrer què passaria quan algú intentés convèncer als agricultors, jardiners etc. ( tots aquells oficis que interaccionen amb la natura vegetal) d’utilitzar un adob ecològic d’aquest tipus, la pregunta que es farien seria: “I això, a més de bo per al medi ambient, vols dir que és rentable?” I així va passar, però jo no sabia la resposta, cap treball demostrava si la productivitat es veia alterada, si la planta tenia més flors o creixeria més. Pensava: “pareix mentida que en un món en que d’aquí uns pocs anys l’aigua es convertirà en el recurs més valorat no s’aprofiti un dels mecanismes més ecològics i plurifuncionals que ens aporta la mateixa natura” Però si per aquest motiu era necessari investigar sobre la seva productivitat, ho faria.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

1. Objectius Els objectius que em vaig plantejar abans de començar la investigació foren: -

Conèixer més sobre les micorrisses: els diferents tipus, les espècies que en surten beneficiades, l’ambient idoni per al seu desenvolupament i els intercanvis químics que es produeixen. A partir de llibres (Bibliografia) i pàgines web (Webgrafia) i si és possible, fonts orals.

Plantejar hipòtesis prèvies de creixement i producció

Buscar dues espècies vegetals de creixement ràpid i d’estiu per a poder posar en marxa el treball experimental durant els mesos: juny, juliol, agost i setembre.

Trobar el tipus de micorrissa adequat que pugi aplicar als meus cultius.

Establir les variables que determinaran els resultats i organitzar series i grups control, un cop decidit el nombre d’espècimens.

Tenir cura de les plantes, adaptant a cadascuna les condicions establertes per les variables decidies en antelació.

Fer el seguiment escrit, mitjançant un diari, de les condicions ambientals (temperatura, humitat i pluges) així com de les variables aplicades cada dia.

Mantenir un rutina constant de recollida de dades acurada sobre: el creixement de la part aèria, el recompte de flors, el recompte de fruits i el pes dels fruits.

Observar la diferència de temps, entre diferents espècies i condicions, en què les plantes es “deshidraten” (necessiten aigua i es panseixen)

Esbrinar si hi ha un augment d’alçada i producció de flors i fruits en els tractaments amb micorrisses.

Esbrinar si els tractaments amb micorrisses conserven durant més temps les fulles que ocupen el primer lloc de la tija.

Organitzar

les

dades

tractar-les

adequadament

per

extreure

conclusions. -

Intentar donar una explicació als resultats, a partir de la informació que tinc a disposició i comparar-los amb les hipòtesis inicials.

Extreure conclusions sobre la viabilitat de les micorrisses a l’hora d’obtenir rendibilitat a partir d’un pressupost.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

2. Metodologia 2.1 Preparatius Es podria dir que la recerca d’aquest treball va començar fins i tot abans d’iniciar-lo. En el moment en que vaig estar convençuda del tema al qual havia de dedicar tan de temps, ja havia establert l’objectiu més important: analitzar la viabilitat de les micorrisses i promoure la seva importància. Va ser llavors quan em vaig posar a pensar com havia d’organitzar el meu treball experimental. Tot i que la part d’investigació teòrica no va ser redactada fins més tard, ja coneixia a fons els fongs abans de col·locar el primer test. Les espècies que vaig decidir utilitzar en l’experiment van ser el pebrot (Capsicum annuum) i l’albergínia (Solanum melongena), espècies de temporada, ràpid creixement i fàcil cultiu. Tant el meu tutor com el meu pare, pagès, em van ajudar a decidir-ho. Aconseguir micorrisses va ser un poc més difícil ja que em vaig posar en contacte sense èxit amb una empresa andalusa que venia endomicorrises arbusculars per a hortalisses. Tot i això vaig aconseguir l’ajut d’una distribuïdora canareva d’adobs per al conreu que em va proporcionar unes micorrisses arbusculars, les endomicorrises Vitalnova®. Aquest tipus de micorrisses es venen principalment per aconseguir més gespa als camps de golf alhora que permet l’estalvi d’aigua. Així va ser com el meu treball experimental va començar el dia 26 de Juny del 2012, quan vaig comprar les plàntules i les vaig plantar en 30 tests al meu terrat, amb la terra que el meu pare i jo vam anar a buscar el mateix dia. Seguidament vaig col·locar una xarxa espantaocells, per evitar que aquests deterioressin l’estat dels futurs fruits. La distribució de les dues espècies s’estableix per grups, des de la A fins la J, on cada individu queda definit per un valor de l’u al tres. Hi consten tres condicions: 

Condicions normals



Dèficit d’aigua



Dèficit de nutrients al sòl

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

Representació del muntatge

Els percentatges d’aigua signifiquen el reg que se li aplica a cada planta en funció del que necessita. El valor d’aigua que es considera necessari és relatiu ja que ha estat establert pels coneixements experimentals de cultiu, no pas per càlculs d’humitat. De la mateixa manera s’ha aplicat l’adob, en excepció de la sèrie E i J.

En cada espècie disposava d’un grup control, de condicions normals sense micorrisses, per poder comparar quantitativament amb altres sèries de diferents tractaments. El mateix dia vaig prendre les primeres mesures, α i β. Aquestes mesures formen part del pla de recollida de dades que es mostra a continuació.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

Fins que no vaig considerar que les plantes havien arrelat bé en el seu nou sòl no vaig introduir variables de reg. Aquest mateix dia, l’11 de Juliol, vaig introduir també les micorrisses a les plantes corresponents. Durant aquest dies les plantes van necessitar molta aigua. La variable de nutrients la vaig incorporar per primera vegada el dia 14 de Juliol, amb l’ús de l’adob, quan les plantes ja arrelades, començaven a créixer notablement. A partir d’aquí vaig seguir sempre la mateixa proporció entre variables i vaig anar prenent mesures de creixement, recompte de flors (ja des del dia 11 de Juliol) i recompte de fruits ( des del dia 17 de Juliol) en ambdues espècies.

2.2 La recerca experimental 2.2.1 Pla de recollida de dades Les

mesures

d’alçada

van

ser

calculades amb una cinta mètrica amb un error de +- 1 cm ja que vaig anotar nombres enters per tal de que l’error accidental sigui mínim. Sempre vaig començar del principi de la tija, és a dir en l’interval de canvi de color arrel-tija, per calcular-ho el més objectivament

Imatge del dia 22 17/07/12

possible. Les mesures que vaig prendre van ser: 

Mesura α : Mostra l’alçada total de la part aèria planta, des del principi fins al final de la tija, mesurada en centímetres.



Mesura β: Mostra l’alçada total de la part aèria planta, des del principi fins al final de la tija, mesurada en centímetres.



Recompte de flors: Nombre de poncelles i flors que he contat d’una planta.



El nombre de quilograms recol·lectats per individu: És el valor enter que mostra el nombre de quilograms que es van recol·lectar de cada individu.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

Però per extreure conclusions no vaig utilitzar només les dades que havia recollit directament del treball experimental, sinó que també vaig analitzar: 

El ritme de creixement de α (Δα): És el valor decimal que prové de la derivada de la mesura α, és a dir, els centímetres que hi ha des del principi de la tija fins a la primera fulla. La mesura α no l’analitzo ja que la caiguda o naixement de fulles és un factor molt variant en cada individu encara que sigui comparat amb individus del mateix tractament i, per tant, les seves mitjanes aritmètiques serien molt erràtiques.



El ritme de creixement de β (Δβ): És el valor decimal que prové de la derivada de la mesura β, és a dir, els centímetres que hi ha des del principi fins al final de la tija. Els valors negatius que puguin aparèixer en aquesta mesura són pocs i són deguts a errors a l’hora de mesurar les plantes, que al no ser excessivament grans queden compensats en adaptar aproximadament un centímetre d’error experimental.

2.2.2 Materials per la recerca experimental Primeres matèries

Instruments de mesura

15 plàntules pebrot

Termòmetre

15 plàntules albergínia

Galleda amb indicacions

30 tests

volumètriques (fins a 2 L)

Adob Nitrofoska: 8,6 kg totals

Xeringa de 10 ml

Micorrisses: 0,2 L totals

Tap d’ampolla amb capacitat

Aigua: 2,6 m3 totals

per a 20g d’adob

Fertilitzant Boix: 3 kg totals

Regle no rígid d’1,5 m

Terra: 99 kg totals Altres 30 etiquetes 45 canyes per al pebrot (15 de petites, 15 de llargues i 15 de fortes) Unes tisores Una llibreta per a les mesures, etc.

Imatge del dia 16 11/07/12

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

2.2.3Possibles fonts d’error Fonts d’error que no es tindran en compte als càlculs 1. La densitat del sòl en contingut de matèria orgànica aprofitable 2. La

major

absorció

d’aigua

d’una

plàntula

inicialment

més

desenvolupada, ja que algunes plàntules tenen ja alguns centímetres més que altres de la mateixa espècie. 3. L’aigua que cada test perd pels seus orificis. 4. La interacció d’alguns éssers vius del medi extern 5. En la mesura β pot ser inferior a l’alçaria real, ja que moltes plantes acaben amb una fulla i s’ha de prendre una decisió respecte on considerem que acaba la tija i comença la fulla. 6. Quan diem que algunes plantes disposaran de la meitat d’aigua, no és exactament així ja que parlem de l’aigua de reg i no tenim en compte la de la pluja, que on considerem que cau per a totes les plantes igual. Fonts d’error que es tindran en compte als càlculs 1. Les mitjanes, el creixement i el ritme de creixement en les mesures α i β es calcula tenint en comte un error màxim d’1 cm d’altura. Fonts d’error que he intentat evitar 1. L’aigua afegida, ja que es mesurava cada vegada amb una galleda amb indicacions volumètriques. 2. Les mateixes hores de sol i d’ombra, degut a la localització del marc de cultiu 3. Les micorrisses incorporades, mesurades sempre amb una xeringa i dissolt amb la mateixa quantitat d’aigua de reg. 4. El contingut en terra i adobs de cada test és igual en tots, excepte el grup que no disposa d’adobs, que té el mateix pes únicament amb terra. 5. En la mesura de la tija s’entén que l’inici de la qual es la part que es troba just abans de les arrels, per tal d’evitar mesures subjectives.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

2.2.4 Treball diari i manteniment dels cultius La part experimental del meu treball de recerca va durar vuitanta-dos dies, del dia 26 de Juny fins el dia 13 de Setembre. Abans, però, ja havia decidit quin seria el muntatge, els tractaments que aplicaria i quines espècies faria servir. A més a més, ja tenia els tests i tot el material necessari: adobs, micorrisses i instruments de mesura com una xeringa, un termòmetre etc. El mateix dimarts 26 vaig començar, ja impacient, la recerca del treball. Vaig comprar el viver (15 plàntules de l’espècie Capsicum annuum i 15 més de l’espècie Solanum melongena) a Alcanar, aprofitant que visc en un poble majoritàriament pagès. Vaig omplir de terra 30 tests mesclada homogèniament amb fertilitzant Boix, un adob orgànic que va ser aplicat només el primer dia i a tots els grups menys l’E i el J, seguint

els

tractaments

establerts.

continuació vaig pesar cadascun dels test

Dia 1 26/06/2012

per a fixar les màximes variables possibles que jo no controlava, com per exemple la quantitat de terra de la que disposava cada planta. Per això vaig procurar que totes tinguessin el mateix pes, d’aproximadament 3,300kg. Per aquest mateix motiu també vaig col·locar el marc de plantació al lloc del meu terrat on més hores li tocava el sol. Així l’ombra no s’apoderaria només d’alguna part del planter durant massa temps i tots els individus tindrien les mateixes hores de sol o si més no, aproximadament les mateixes. Per finalitzar, i com es veu a la foto, vaig muntar una xarxa espantaocells per evitar que aquest pugin deteriorar l’estat dels futurs fruits o de les mateixes plantes. Per últim, ara sí, vaig plantar cada plàntula al seu test per la meitat de la profunditat total de la terra i vaig etiquetar cada individu per poder reconèixer-lo. Només fet el muntatge vaig regar tres litres a cadascun però més tard en vaig regar dos més ja que per a que les plantes s’arrelin necessiten molta humitat. Cal recordar que les variables, incloses les de reg, les començo a aplicar en el moment que poso la primera dosi de micorrisses i per tant, en un primer

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

moment tots els individus disposaven de la mateixa aigua per a que puguin arrelar bé i no suposi un problema més tard en la fixació dels fongs. També cal tenir en compte que la quantitat d’aigua que necessitaven prové d’una observació qualitativa i no quantitativa, com ho seria mesurar la humitat del sòl. Com sempre a partir d’aquell moment vaig mesurar les condicions de temperatura, vaig prendre per primera vegada les mesures α i β i vaig fer les primeres fotos.

2.2.4.1 Quadre resum de manteniment En el quadre que hi ha a continuació es veu reflectit com tenia cura del cultiu per tal de mantenir les variables de cada tractament. En l’última fila es mostra com del dia 50 fins al dia 80, durant 30 dies, vaig estar regant 2L (1L a les plantes amb dèficit d’aigua), vaig afegir sis vegades 20g d’adob i quatre vegades 1ml de micorrisses als grups corresponents. AiF

BiG

CiH

DiI

EiJ

100% aigua sense mico.

100% aigua en mico.

50% aigua sense mico.

50% aigua en mico.

100% aigua en mico. i 0% adobs

1 2 8 14 16 19 23 25 28 31 34 36 38 40 41 43 45 47 5080

5 1 2 1 2 2 2 3 3 3 3 2 3 3 3 3 3 3 60

0 0 0 0 0 20 20 0 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20

5 1 2 1 2 2 2 3 3 3 3 2 3 3 3 3 3 3 120 60

0 0 0 0 1 1 0 0 1 0 1 0 0 0 1 0 0 0 4

Total

107

360

9 360 85

107

M A 0 0 0 0 0 20 20 0 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20

5 1 2 1 1 1 1 1,5 1,5 1,5 1,5 1 1,5 1,5 1,5 1,5 1,5 1,5 120 30

A 0 0 0 0 0 20 20 0 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20

M A

5 1 2 1 1 1 1 1,5 1,5 1,5 1,5 1 1,5 1,5 1,5 1,5 1,5 1,5 120 30

0 0 0 0 1 1 0 0 1 0 1 0 0 0 1 0 0 0 4

360

9 360 107 9 0

0 0 0 0 0 20 20 0 20 20 20 20 20 20 20 20 20 20

5 1 2 1 2 2 2 3 3 3 3 2 3 3 3 3 3 3 120 60

M A 0 0 0 0 1 1 1 0 1 0 1 0 0 0 1 0 0 0 4

0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Primer dia d’aplicació dels tractaments

Les quantitats que s’indiquen a la taula són per a cada individu dels grups indicats a la part superior de les columnes 13

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

3. La importància dels bacteris i dels fongs en la vida vegetal Durant tot el seu temps de vida, les plantes necessiten nodrir-se i fer la fotosíntesi per obtenir energia suficient per donar a terme tots els processos de desenvolupament que hem vist. Els microorganismes que es troben en la rizosfera són essencials per a que pugui existir la vida i el desenvolupament vegetal gràcies a la transformació de la matèria inorgànica a matèria orgànica. La rizosfera és la primera part del subsòl i es prou heterogènia. Es plena de microorganismes, com per exemple algues, bacteris, fongs i virus, i

Rizosfera d’un pi Pinus pinea

components de la microfauna, com amebes, artròpodes, flagel·lats i nemàtodes. Les plantes aporten a la rizosfera matèria orgànica, i els microorganismes realitzen activitats metabòliques de les quals la planta es beneficia. Així doncs l’efecte rizosfèric es defineix com el conjunt d'interaccions que s'estableixen en la rizosfera.

Aquestes

interaccions

microorganisme-planta, micorrissa-planta

com i

per

poden

ser

exemple

microorganisme-

microorganisme, com per exemple micorrissabacteri.

Interacció micorrissa-planta El resultat d’aquesta interacció en les plantes és l’increment d’absorció de nutrients, de P, N i micronutrients.

Els

fongs

n'obtenen

els

compostos orgànics que necessiten, ja que són

Arrels amb nòduls del bacteri Rhizobium leguminosarum

heteròtrofs.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

Interacció micorrissa-bacteri En diversos estudis on es van inocular endomicorrisses als nòduls en PGPR (Plant Growth-Promoting Rhizobacteria), es va demostrar que la interacció entre els bacteris com Rhizobium (gènere de bacteris del sòl fixador de nitrogen) i fongs amb endomicorrisses arbusculars milloren l'absorció de nutrients, la fixació de nitrogen i la qualitat del sistema d'arrels. Els resultats van recolzar

importància

l'adaptació

fisiològica

genètica

dels

microorganismes i que moltes de les interaccions entre microorganismes son essencials per a la vida. Un exemple són les MHB (Mychorriza Helper Bacteria)

Micrografia electrònica en color (SEM)

del

bacteri

d’hidrogen

fixador

Rhizobium

leguminosarum (en color marró) a l’interior de nòduls trencats de l’arrel

d’una

planta.

Aquest

bacteri agafa el nitrogen de l’aire i l’uneix a compostos que la planta pot utilitzar per a la seva nutrició.

fan

utilitzant

una

proteïna

que

conté

ferro

anomenat

leghemoglobina, similar a l'hemoglobina dels glòbuls vermells. Els beneficis de les plantes d'aquesta simbiosi, ja que significa que poden créixer en sòls amb baix contingut de nitrogen, els sòls que són inaccessibles per a altres plantes.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

4. Les micorrisses Van ser descobertes pel botànic alemany Frank al 1885, quan eren només considerades una excepció del medi natural. Avui en dia sabem però, que es troben en un 90-95% de les plantes formant una simbiosi entre arrel i miceli d’un fong.

4.1 Els beneficis d’una planta micorrissada L’èxit d’aquestes relacions en el món vegetal és degut a l’ampli ventall de beneficis que aporta el fong a la planta a cavi de molt poc. Aquest beneficis són: 1) L’increment de l’àrea fisiològicament activa en les arrels, provocant un augment en la superfície d’absorció. 2) L’increment de l’absorció d’aigua i de nutrients com el fòsfor, el nitrogen, el potassi i el calci que es troben al sòl. 3) Incrementen la tolerància de les plantes a diferents temperatures del sòl així com de l’acidesa extrema causada per la presència d’alumini, magnesi i sofre. 4) Mantenen una relació de competència amb microorganismes patògens aportant així una protecció contra alguns fongs i nemàtodes patògens3, evitant-ne malalties. 5) Proporcionen una major tolerància a l’estrès hídric com les sequeres . 6) Redueixen el “xoc” de transplant ja que afavoreixen l’arrelament de la planta, assegurant-ne la supervivència. 7) Estimulen les relacions hormonals que provoquen que les arrels es mantinguin fisiològicament actives durant més temps que les arrels no micorrissades. 8) Millora la consistència del sòl 9) Són font de fitorremediació, és a dir de l’absorció d’elements contaminats. Per tant redueixen la contaminació d’aigües superficials i subterrànies

Els nemàtodes són animals similars a cucs que acostumen a fer menys de 2,5 mm de longitud.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

10) Són beneficioses per a la reforestació ja que n’incrementen la biomasa i acceleren la recuperació del sòl. A canvi, el fong només necessita i rep de la planta carbohidrats i vitamines principalment.

4.2 Factors que afavoreixen i que no afavoreixen la simbiosi Tot i que aquest fongs es troben la majoria de les plantes del nostre planeta no totes es troben en la mateixa quantitat. Hi ha factors que afavoreixen la simbiosi i el creixement de micorrisses i altres que la dificulten.

4.2.1 Factors que n’afavoreixen el creixement: 1) Potencial fosintètic 4alt. 

Alta intensitat lumínica



Alt contingut en sucres reductors de la planta, fet que permet l’alliberació d’exudats per les arrels com CO2, hormones..

2) Condicions del sòl 

Baixa concentració de nutrients



Poca humitat



Òptima concentració d’oxigen



Temperatura òptima entre 18-19ºC



Presència de microorganismes

4.2.2 Factors que no n’afavoreixen el creixement 1) Baix potencial fotosintètic 

Baixa intensitat lumínica ja retrata el creixement de la planta



Baixa quantitat de sucres transportats a les arrels

2) Condicions de sòl 

Alt contingut en nitrogen i fòsfor



Inundació del sòl prolongada que causa anòxia, és a dir la falta d’oxigen als porus del sòl.



Escassa presència de microorganismes

El potencial fotosintètic és la capacitat de la planta de, en una situació d’òptima disponibilitat de nutrients, aconseguir el màxim de taxa fotosintètica. Varia segons l’espècie. 4

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

4.3 Tipus de micorrisses Els dos tipus de micorrisses més comuns són les ectomicorrisses i les endomicorrisses tot i que en podem trobar una àmplia varietat més. Tot depèn de l’espècie hoste i del tipus de sòl en que habiti.

4.3.1 Les ectomicorrisses Les ectomicorrisses són un tipus de micorrisses on el miceli s’introdueix en l’arrel sense entrar a l’interior de les cèl·lules. Es caracteritzen per la modificació morfològica de l’arrel, és a dir, aquesta perd els seus pèls absorbents i es ramifiquen els extrems fent-se més curts i més amples. L’extrem de l’arrel esta coberta per un mantell d’hifes formant una xarxa en la capa de cèl·lules més exteriors de l’arrel, però sense entrar-hi a l’interior. Aquesta xarxa s’anomena xarxa de Hating. Cap a fora, s’estén una xarxa micelar (que prové del miceli) especialitzat en el transport de substàncies.

Imatge de la xarxa de Hating

Extrems d’una arrel amb presència d’ectomicorrisses

Les ectomicorrisses són molt abundants en la naturalesa. Les formen més de 2.900 espècies: les pinàcies (pins, avets..), les fagàcies (faig, alzines, roures, avellaners, pollancres..),

castanyers...), betulàcies

mitràcies

(bedolls),

(eucaliptus),

ulmàcies

(homs),

salicàcies aceràcies

(salzes, (arços),

juglanàcies (nogueres), cistàcies (estepes..) etc. Es pot afirmar doncs, que formen ectomicorrisses gairebé del 90% dels arbres i molts arbustos. Espècies de molt d’interès forestal d’ambdós hemisferis.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

4.3.2 Les endomicorrisses Les endomicorrisses són un tipus de micorrisses on el miceli del fong s’introdueix dins la matriu de cèl·lules de l’arrel per acabar introduint-se dins de les mateixes cèl·lules. Tot

que

és

evident

que

modifiquen l’estructura de l’arrel, no s’observa un mantell d’hifes al voltant sinó que la xarxa micelar es troba a l’interior de l’arrel, primer d’una manera intercel·lular per Estructura de la simbiosi d’endomicorrisses amb l’arrel

desprès intracel·lular, una vegada a l’interior de les cèl·lules.

Dins d’aquestes, els micelis es ramifiquen formant arbuscles que són ramificacions en forma d’arbre, assegurant una gran superfície de contacte entre els dos organismes que participen en l’intercanvi de nutrients.

Aquest arbuscles però, viuen algunes setmanes i desprès són digerits per la mateixa planta, deixant lloc per un de nou. Aquests arbuscles també disposen de vesícules, les seves reserves minerals. Aquest tipus de micorrisses també s’anomenen micorrisses MVA (micorrissa vesicul-arbuscular) o

Arbuscle a l’interior d’una cèl·lula

VAM, en anglès. És molt freqüent per tot el planeta. Els formen les lleguminoses, rosàcies, oleàcies, euforbiàcies, ecrofulariàcies, rubiàcies, ciperàcies, gramínies etc. La majoria d’espècies que contenen aquest tipus de simbiosi doncs, són cultius d’interès alimentari i de decoració, així com l’estrat herbaci de molt ecosistemes. De fet, és per això que un dels pocs productes registrats de micorrisses que s’utilitzen, són d’aquest tipus i es fan servir especialment per al manteniment de la gespa de camps de golf i de futbol, per a que l’herba creixi més abundant i estalviant aigua al mateix temps. Això explica perquè he utilitzat, per al meu treball experimental, unes micorrisses d’aquestes característiques. 19

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

4.3.2.1 Les endomicorrises Vitalnova® Les endomicorrises vitalnova s’utilitzen generalment per al manteniment de gespa en camps de golf i futbol. Com

hem

microorganismes

vist,

els

del

sòl

transformen la matèria orgànica en inorgànica i que d’aquesta manera

aporten

subministrament de nutrients a la terra, però en aquest tipus de terreny degut a l’alta explotació i pressions exercides van disminuint cada vegada més l’activitat microbiana creant un ambient gairebé estèril la taxa de reciclatge del qual s’acaba fent molt lenta. El quadre que mostra els nivells de bacteris en diferents tipus de sòls i el gràfic que es mostra a continuació són el resultat d’estudis realitzats per l’equip Royal Holloway, de la Universitat de Londres. Com es mostra en el gràfic següent el nivell de micorrisses naturals

i de

bacteris de la terra disminueix a mesura que augmenta la intensitat de l’explotació. A més a més, les condicions anaeròbies a la gespa causat per la compactació també pot restringir les poblacions de bacteris i fongs, que necessiten oxigen per sobreviure.

Tallar la gespa redueix la capacitat de les plantes per produir compostos de carboni i per tant té un efecte negatiu en el subministrament de carboni a la micorissa. Si el desenvolupament de les micorrisses està restringit, el subministrament de nutrients a la planta a partir d'aquesta font també es veurà limitat. Mitjançant l'addició de micorrisses, aquest desequilibri es pot corregir, i així mantenir un grau òptim d’intercanvi de carboni i nutrients entre la planta i els fongs.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

4.3.3 Altres tipus de micorrisses

Orquidioides o micorrisses de cabdell: Són micorrisses

d'orquídies,

les

quals

són

imprescindibles per al seu desenvolupament i vida

juvenil.

Quan

planta

creix

fotosintetitza, quan està en la fase adulta, generalment es s'independitza del fong. Ericoides: Són de tipus més senzill i simple amb arrels molt simples i hifes que penetren en les cèl·lules per formar cabdells. Ectendomicorrisses:

Presenten

característiques intermèdies entre les Ectomicorrisses i les endomicorrisses, ja que presenten mantell extern, com les ectomicorrisses, però també penetren a l'interior

les

cèl·lules,

com

les

endomicorrisses i no hi ha vesícules ni arbuscles. Aquest grup és més abundant en angiospermes que en gimnospermes. La seva distribució és restringida.

Arbutoides:

Presenten

mantell

extern

juntament amb hifes que penetren a les cèl·lules. Monotropoides: Infecten a plantes de la subfamília de les Monotropa, planta que no té clorofil·la i obté tots els nutrients del fong. És una planta humícola, és a dir parasita un arbre mitjançant un fong. La xarxa de Hartig envolta les capes externes de les cèl·lules, però no avança cap al còrtex.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

4.4 La simbiosi Tal i com es mostra en l’esquema aquí presentat, la relació de simbiosi a nivell bioquímic entre la cèl·lula vegetal i la cèl·lula fúngica o hifa és complexa i depèn del nombre i tipus de proteïnes transportadores de membrana. L’objectiu final que s’aconsegueix amb aquesta simbiosi és augmentar la concentració de substàncies químiques al citoplasma de la cèl·lula vegetal a partir d’un medi on la superfície d’intercanvi augmenta considerablement i per tant, augmenta també el nombre de proteïnes transportadores de membrana. La cèl·lula fúngica de la micorrissa disposa de proteïnes transportadores per al fosfat (PO3 ), per als aminoàcids i per als ions amoni (NH4+ ) principalment, on el medi extern és el sòl. El sentit del seu transport és des del terra (medi extern) fins al citoplasma de l’hifa. Per contra, les proteïnes de transport que intercanvien substàncies amb el medi intern (espai entre la cèl·lula fúngica i la cèl·lula vegetal) són bàsicament proteïnes de transport de fosfat (PO3) i una proteïna de transport de sucres com el monosacàrid hexosa5. La simbiosi és per tant, l’intercanvi d’hexoses produïdes per la planta a canvi de grups fosfat que provenen terra

del que

s’havien incorporat a les hifes. La resta de substàncies químiques que van

des

del

terra

fins

les

cèl·lules vegetals ho fan a favor del gradient de concentració

gràcies a

l’existència de diferents medis entre el terra i la planta.

El monosacàrid hexosa és un glúcid amb una disposició espacial en forma d’hexàgon que té com a fórmula química C6H12O6. Segons la disposició dels seus àtoms, la podem anomenar glucosa. 6 El gradient de concentració és la diferència de concertació d’ions de dos medis que provoca el moviment d’aquests per tal d’igualar-les.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

5. Els cultius 5.1 El cultiu de pebrot 5.1.1 Descripció i varietats És tracta d’una planta de la família Solanaceae i el seu nom científic és Capsicum annuum. Cada individu pot mesurar des de 0,5 metres en determinades varietats i en el cultiu a l’aire lliure, fins a més de 2 metres com és el cas dels híbrids 7cultivats en hivernacles. Les flors són petites i abundants amb la corol·la blanca i de pol·linització majoritàriament autógama, és a dir que s’autofecunden. El color i la forma dels fruits varia segons l’espècie; poden ser de color verd, roig, groc, taronja i fins i tot lila i blanc. Els fruits d’altres varietats creixen de color verd i es tornen vermells al madurar. Hi ha varietats picants com la pesteta que es cultiva a Sud Amèrica, però les varietats dolces que es cultiven a Espanya (Almeria, Alicant i Múrcia en major part) són: “ California”, de fruits curts però amples, “Lamuyo”, de fruits llargs, quadrats i carnosos, i “l’italià” de fruits llargs, estrets i acabats amb punta. De totes formes, per als cultius intensius d’hivernacle s’utilitzen híbrids F1 ja que ofereixen més producció, homogeneïtat i resistència a les malalties.

5.1.2 Condicions idònies per al cultiu El cultiu d’aquesta espècie acostuma a ser d’estiu ja que necessita temperatures d’entre 20ºC i 26ºC. Si les temperatures són més baixes es produeixen anomalies en les flors que repercuteix en la forma i grandària dels fruits. La humitat relativa òptima del sòl oscil·la entre el 50%-70% aproximadament igual a la temperatura ambiental òptima. El reg ha de ser moderat però constant en totes les fases del cultiu però en especial durant el període de la fructificació. A més a més necessiten molta lluminositat. Respecte el tipus de sòl, aquest ha de ser arenós en lloc d’argilós i pesat. Els valors de PH tolerables són de 6,5-7 tot i que poden resistir una lleugera acidesa d’un 5,5 de PH.

Un híbrid és un organisme viu procedent de l'encreuament sexual entre dues espècies diferents.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

5.1.3 Marcs de plantació i producció Els marcs de plantació més usuals amb hivernacle són d’una densitat de 2-3 individus per m2. Degut al seu gran volum i pes s’han de col·locar canyes o tutors

ben

resistents.

petita escala (utilitzant tests) però

poden

arribar

cultivar-se fins a 6 individus per m2 ja que les plantes no assoleixen tant de volum. La producció d’un individu d’aquesta espècie cultivat a gran escala acostuma a ser de 2,5 kg, mentre que a petita escala sol arribar al

Cultiu de pebrot a gran escala en un hivernacle

quilo.

5.2 El cultiu de les albergínies 5.2.1 Descripció i varietats És una planta de la família Solanaceae i el seu nom científic és Solanum melongena. Dóna lloc a plantes d’aspecte arbustiu d’entre 0,7 i 1,0 fins a 2-3 metres. Aquesta altura depèn de l’espècie i del marc de plantació que varia depenent de si el seu cultiu es produeix en hivernacles, a l’aire lliure o en test a l’aire lliure. Té un sistema radicular 8molt gruixut i fort. La fecundació de les seves flors és autògama, és a dir, es fecunda a ella mateixa. Les flors, que són escasses però grans i vistoses, tenen un color violaci i llargs estams de color groc, en canvi l’aspecte del fruit varia molt segons l’espècie. Pot ser de color negre, morat, verd i fins i tot groc i blanc. Pot tenir forma allargada. És el cas d’espècies com “Violeta de Barbentane” o “Croisette”. El fruit també pot tenir una forma arrodonida en les espècies “Violeta de Nova York” i “De Almagro” o ovalada en les espècies “Mission Bell”, “Florida Market”, “Bonica” etc.

S’anomena sistema radicular al conjunt d’arrels d’una planta.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

5.2.2 Condicions idònies per al cultiu Tots els tipus d’espècies d’aquest cultiu necessiten una mitjana de 23º-28ºC de temperatura per créixer òptimament. Tot i que poden suportar temperatures de fins a 45ºC o 1ºC, els fruits no creixen fins que no es trobin en l’interval adequat de temperatures. La humitat preferible del sòl oscil·la entre el 50% i el 60%. Durant el creixement, les plantes tenen poca necessitat d’aigua però van augmentant-ne la demanda quan comencen a fructificar, és es aquest moment quan el reg s’ha de fer a diari. Aquestes plantes poden créixer a la gran majoria de sòls permeables, sinó es poden asfixiar com passaria amb terrenys argilosos. Suporten molt bé canvis en el PH sempre que es trobi entre 6 i 8,5, mai PH àcids. És molt important plantar-les prou profundes degut a la fortalesa del seu sistema radicular i el pes dels seus fruits. Tot i que és molt tolerable amb els diferents tipus de sòl, és molt exigent quan ens referim a la lluminositat ja que necessita de deu a dotze hores de llum natural diàries.

5.2.3 Marcs de plantació i producció Els marcs més usuals a gran escala,

sigui

hivernacles com a l’aire lliure, són

quatre

individus

2mx05m o tres individus en 1,75mx0,5m. Degut al seu gran volum i pes s’han de col·locar canyes o tutors ben resistents. La producció a petita i gran escala d’aquesta espècie és igual a la de la primera

Cultiu d’albergínia a gran escala en un hivernacle

espècie: 1kg i 2,5kg respectivament.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

6. Treball experimental En aquest apartat no només es descriu el treball diari de la recerca experimental, la part que més temps em va ocupar, sinó que s’explica també el desenvolupament de cada grup, quines diferències hi havia entre les diferents espècies i els diferents tractaments respecte alçada, floració i fructificació, acompanyat amb imatges que vaig anar prenent durant tot el procés. Per ferho, explico totes aquestes característiques en alguns dies, els que he considerat més significatius, per tal de no fer una descripció excessivament extensa. Aquesta descripció avarca dues disciplines o eines diferents: el camp de la bioquímica, on s’explica quines són les hormones i els processos biològics que causen el seu desenvolupament com a planta i la segona eina de d’investigació és l’estadística, que em permet treure conclusions a partir de les grans taules de dades que vaig anar recopilant i donar-li una explicació al que primer pareixia un grapat només de xifres. Per una altra part, durant l’estiu vaig fer un diari per a no oblidar els dies de reg, de

inserció

micorrisses

d’adobs

així

com

les

condicions

meteorològiques.

6.1 Hipòtesis de creixement i producció dels cultius 6.1.1 Hipòtesis del cultiu de pebrots Després de tota la informació que havia estat adquirint, basant-me en els fonaments teòrics a petita escala i tenint en compte les variables que aplicaria a cada grup, les meves primeres hipòtesis sobre el cultiu del pebrot eren:

- Segons la informació cercada, la hipòtesi de desenvolupament i producció del grup A o grup control va ser de 0,5 metres d’altura i 1kg de collita.

- Les micorrisses incrementarien no només les arrels sinó també la part aèria, així com el nombre de flors i de quilograms de producció respecte al grup control. Així, el desenvolupament i producció del grup B seria superior a 0,5m d’altura i més d’un quilogram de collita. D’aquest grup també esperava un major ritme de creixement i una pèrdua menor de les fulles que ocupen el primer lloc.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

- El dèficit al 50% d’aigua reduiria el 50% d’alçada de la planta, del nombre de flors i dels quilograms de producció. La hipòtesi de desenvolupament i producció del grup C fou, per tant, de 0,25m d’altura i 0,5kg de collita. També creia que el ritme de creixement seria més lent que el del grup control i que a més a més perdia més sovint les fulles. - El dèficit d’aigua al 50% no reduiria tant l’alçada, ni el nombre de flors i ni la producció ja que la presència de micorrisses faria que la planta aprofites més l’aigua i els nutrients de la terra. Per aquest motiu, la hipòtesi de desenvolupament i producció del grup D era superior a 0,25m d’altura i superior a 0,5kg de collita. Vaig suposar també, que el ritme de creixement seria superior al grup C i que també perdria menys fulles.

- El dèficit de nutrients en el grups sense adob (E) es veuria compensat per l’existència de micorrisses i els seus beneficis i, per tant, creixeria igual que el grup control, havent substituït així l’adob Nitrofoska per un adob ecològic; les micorrisses. Consegüentment, la hipòtesi de desenvolupament i producció del grup E fou de 0,5m d’altura, el mateix nombre de flors que el grup control, i 1kg de collita. De la mateixa manera, també vaig suposar que el ritme de creixement i la pèrdua de les fulles seria igual que en el grup A.

6.1.2 Hipòtesis del cultiu d’albergínies Pels mateixos motius exposats en l’espècie anterior, les hipòtesis plantejades sobre els grups d’aquesta espècie van ser: - La hipòtesi de desenvolupament i producció del grup F o grup control era d’uns 0,7m d’altura i un quilogram de collita. - La hipòtesi de desenvolupament i producció del grup G era superior als 0,7m d’altura, més d’un quilogram de collita i més nombre de flors que el grup F. També pensava que tindria un ritme de creixement superior i que conservaria durant més temps les fulles que ocupen el primer lloc en la tija.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

- La hipòtesi de desenvolupament i producció del grup H era d’uns 0,35m d’altura, 0,5 quilograms de collita i menys nombre de flors que el grup F. També vaig suposar que el ritme de creixement seria molt menor al del grup control i perdria més sovint les fulles.

- La hipòtesi de desenvolupament i producció del grup I era superior als 0,35m d’altura, més de 0,5kg de collita i més nombre de flors que el grup H. També vaig fer la hipòtesi de que el grup I tindria un ritme de creixement superior al grup H i conservaria més les fulles. - La hipòtesi de desenvolupament i producció del grup J era d’uns 0,7m d’altura i 1kg de collita i aproximadament el mateix nombre de flors que el grup control. Per tant, creia que el seu ritme de creixement i la conservació de les fulles coincidiria amb el grup control.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

6.2 El desenvolupament dels individus

Dia 1 La plantació (26/06/12) És important destacar les mesures preses aquest dia ja que vaig observar que des d’un principi algunes plantes, tot i que la sembra es va fer el mateix dia, tenien diferències d’altura tant en la mesura α com β. Com s’observa a la

Imatge capturada el dia 1 26/06/12

taula, les diferències eren poques però afectaven principalment al pebrot. GRUPS

5,3

5,2

7,3

3,8

8,1

9,7

8,5

10,7

9,5

8,2

17,4

23,2

20,5

22,7

22,3

15,5

14,7

15,2

17,8

Nº Flors

Nº fruits

Dia 13 des de la plantació (08/07/12) Les dades recollides el dia 13 són un clar exemple del creixement regular de les plantes d’ambdues espècies, quan no s’havia aplicat cap tractament. Com es mostra a la taula, encara no hi havia flors ni fruits i l’espècie 1 havia assolit un poc més d’altura i tenen més fulles que Imatge capturada el dia 13 08/07/12

l’espècie 2.

GRUPS

6,5

8,8

8,6

7,7

11,2

12,9

14,7

12,0

10,7

13,5

24,0

24,4

23,4

25,7

24,9

17,8

19,3

18,1

18,6

19,5

Nº Flors

Nº fruits

29 GRUPS

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

6,8

10,9

7,7

8,3

9,7

12,7

10,6

13,3

15,0

12,1

26,0

24,0

27,7

26,2

18,5

18,8

18,7

19,4

20,0

Nº Flors

Nº fruits

Dia 16 des de la plantació (11/07/12) Aquest va ser un dia important ja que es van afegir per primera vegada les variables de reg i micorrisses. Les columnes en gris de la taula mostren aquells grups als quals vaig afegir els fongs. El creixement fins ara

Imatge capturada el dia 16 11/07/12

havia estat regular i les diferències feien referència a l’alçada de les diferents espècies, el nombre de fulles i el seu tamany. Com mostra la taula la mesura α en l’espècie 1 era més petita, el que significa que la primera fulla començava més prompte des del principi de la tija comparat amb l’espècie 2. En canvi, les fulles de la segona espècie eren notablement més grans. Això però, només demostra les diferents característiques que tenen el desenvolupament d’espècies diferents.

Dia 19 des de la plantació (14/07/12) Podem observar en el quadre que després de la introducció de variables, el creixement no havia canviat gaire durant tres dies. A més a més encara no hi havia flors en cap espècie, tot i això s’observava a primer cop Imatge capturada el dia 19 14/07/12

d’ull com havien crescut bastant. Aquest va ser el dia en que vaig col·locar les canyes ja que, a més de tenir tiges

altes, feia molt de vent. GRUPS

5,0

3,6

3,7

5,3

8,4

3,3

8,0

1,7

8,3

4,7

27,3

26,1

25,2

28,1

26,8

20,1

20,0

20,6

19,5

20,1

Nº Flors

Nº fruits

Dia 22 des de la plantació (17/07/12)

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

Aquest dia l’espècie Capsicum ja tenia algunes flors obertes tot i que encara més flors a punt d’obrir-se. En canvi l’espècie Solanum tenia poques flors. Però no en tenien tots els grups per igual. De fet, la floració va ser el primer factor que em va proporcionar fermesa en

que

existien

diferències

entre

tractaments, i no pas l’alçada, on les

Imatges capturades el dia 22 17/07/12

diferències eren menys evidents. Com s’observa a la taula següent, el grups B i D en el pebrot i F i H en l’albergínia són els que més nombre de flors tenien. Es tracta dels grups que disposaven del 100% d’aigua en micorrisses i dèficit del 50% d’aigua en micorrisses respectivament en ambdues espècies. GRUP

5,0

4,7

5,8

4,5

6,7

2,2

3,2

3,1

3,7

1,7

28,6

28,4

26,1

30,0

27,9

21,2

22,3

21,1

19,8

23,2

Nº Flors

Nº fruits

Dia 28 des de la plantació (23/07/12) El dia 28 ambdues espècies havien crescut molt, tant en altura com en volum i les vaig haver de separar per a que no estiguessin

excessivament

juntes. Imatges capturades el dia 28 23/07/12

Mentrestant,

els

primers

pebrots ja començaven a sortir però no en tots els grups per igual. Com es mostra a la taula l’espècie que abans va fructificar va ser Capsicum melongena i en els grups B,D i E, sense dèficit d’aigua amb micorrisses, amb dèficit d’aigua

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

amb micorrisses i sense adobs amb micorrisses, respectivament. Les mesures de creixement i de nombre de flors cada cop marcaven menys la diferència fent de la mesura de fruits la que em va permetre a partir d’aquell moment la diferenciació entre els tractaments. GRUP

3,2

5,8

4,0

6,8

3,5

3,3

7,8

4,9

5,7

4,7

30,3

31,3

33,4

30,3

25,1

24,6

25,2

24,7

25,8

Nº Flors

Nº fruits

Dia 40 des de la plantació (04/08/12) El dia 40 ja es podien veure els primers pebrots madurs i moltes flors d’aquesta espècie. En les albergínies en canvi, ja hi havien flors obertes tot i que en molta menys quantitat que en el pebrot. Les albergínies encara començaven a créixer. Els grups E i J, aquells on no hi havia adobs van passar de ser els primers que van produir, als que van donar menys rendiment en qüestió de dies. Les seves flors també

Imatge capturada el dia 40 04/08/12

eren escasses. Tot i això produïen més que aquells grups amb dèficit d’aigua sense micorrisses (C i H), fet que demostra l’acció de les micorrisses però també que són menys efectives que els adobs per a la nutrició òptima de les plantes. GRUP

4,3

3,3

5,3

6,7

4,7

3,5

1,3

2,0

34,7

37,3

34,3

36,7

33,0

34,0

38,7

35,3

36,7

33,3

Nº Flors

Nº fruits

Dia 49 des de la plantació (13/08/12)

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

Aquest va ser un dia d’important recollida de dades. Es pot observar molt bé la diferència entre espècies de flors i fruits, també que els grups sense adobs van créixer i es van desenvolupar molt menys però van donar fruits molt abans, tot i que més petits. Les diferències entre tractaments només s’havia notat fins ara en el nombre de flors i fruits i en alguns centímetres d’alçada que, a ull nu no es notaven. Com es mostra al quadra següent, els grups B i G (100% aigua amb micorrisses) van tenir una major floració que tots els altres grups. A més a més, el creixement era superior, a raó de quatre centímetres. GRUP

2,7

2,3

1,8

5,3

4,3

1,8

1,5

1,7

1,8

2,3

50,7

54,7

51,3

58,3

43,0

50,3

54,5

51,0

50,0

45,3

Nº Flors

Nº fruits

Però aquest dia vaig estar més temps sense regar del normal (en tots els individus) per comprovar si hi havia grups que necessitaven l’aigua més que d’altres. Vaig esperar aproximadament mig dia des dels primers indicis d’escassetat d’aigua: fulles dèbils i tancades i tiges lleugerament doblegades. Evidentment, va ser una mesura qualitativa. Els resultats es podien observar a primer cop d’ull tal i com es mostra en les imatges i varen ser més evidents en l’espècie 2 (Solanum melongena): Els grups que no tenien dèficit d’aigua en el seu tractament habitual havien notat molt més les condicions de sequera a la que estaven exposats (ja que el seu estat era molt pitjor), en canvi aquells grups que ja incorporaven un dèficit del 50% d’aigua habitualment es mostraven menys afectats. Un fet important va ser que les fulles i l’estat general dels grups D i I (amb tractaments de 50% d’aigua amb micorrisses) es mostraven quasi en perfectes condicions així com els grups E i J (amb absència d’adobs, 100% d’aigua i micorrisses). En aquests últims grups, les seves òptimes condicions són fàcilment explicables si pensem que, al igual que la part aèria, les arrels d’aquests grups també estaven menys desenvolupades (eren

menys llargues) cosa que reduiria la demanda

nutrients cap a la planta, degut a la falta de nutrients del sòl. Aquests grups tenien el 100% d’aigua i per tant no podem dir que estaven acostumades a la sequera. I per tant, per què van ser els grups que millor van suportar la sequera? Per dos

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

motius: unes arrels més petites i una planta menys desenvolupada també té una absorció d’aigua menor. Però al mateix disposaven dels fongs. Aquests es trobarien cobrint un major percentatge d’arrels que aquells grups que tenen les arrels més grans i la mateixa quantitat de micorrisses. Per tant van col·laborar també a que la planta suportes aquestes condicions.

Imatge capturada el dia 49 (13/08/12)

Com abans hem dit, els grups C, D, H i I també es trobaven en relativament bones condicions, però aquests tenien un desenvolupament major el cas que acabem

descriure,

degut

proveïment constant de nutrients gràcies als adobs. Llavors, per què no es veien tant afectades com els grups amb 100% d’aigua? La raó és que aquests individus s’havien acostumat al dèficit d’aigua, fet pel qual la seva resistència era major. Però a més a més s’observa com d’aquests grups, el D i el I són els que es veuen menys afectats. El factor que tenen en comú i per tant els relaciona són les micorrisses. Efectivament, les micorrisses havien permès a aquest grups suportar millor la sequera i les diferencies es veien a primera vista. Desprès d’obtenir el sorprenents resultats vaig fer aquest petit experiment dues vegades més per comprovar que no era casualitat i el fenomen es repetia.

Dies 64 i 76 des de la plantació (28/08/12) i (09/09/12)

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

Aquest dies són un clar exemple del final de la fase de creixement de les plantes ja que aquestes només es dediquen a formar flors i fruits. Observem que les diferències d’aquest productes entre els diferents tractament són bastant evidents tot i que en creixement i a primer cop d’ull l’única gran diferència es dona en els grups E i G que no disposen d’adobs, molt necessaris per a la producció dels fruits. Per tant, aquest grups que havien començat a fructificar abans ara ja casi no produïen i a més a més els seus Imatges capturades el dia 64 i 76

fruits eren molt petits.

Dia 64 GRUP

7,7

4,7

3,3

5,3

4,3

2,0

2,7

2,3

2,0

2,7

53,7

52,3

58,7

61,7

42,3

47,3

56,3

53,0

52,3

43,7

Nº Flors

Nº fruits

5,7

3,7

4,3

5,0

4,7

3,0

3,7

2,7

3,7

53,7

54,7

59,0

61,7

43,0

49,0

58,3

56,0

54,3

45,7

Nº Flors

Nº fruits

Dia 76 GRUP

Com s’observa a les taules, en aquesta ultima fase, l’alçada de les plantes no augmentava. En canvi, el nombre de flors i de fruits augmentava més que mai. A més s’observa com en els grups que disposaven de micorrisses el ritme de producció durant aquests dies fou més elevat.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

7. Resultats L’objectiu d’aquest apartat és esbrinar el comportament de cada espècie i de cada tractament així com les diferències que mantenen. En cada espècie es descriu, en primer lloc, el creixement β i el ritme de creixement de α i β del grup control, el que serà comparat més tard amb els altres grups. També es parla de la producció (en quilograms) mitjana de cada grup i del nombre de flors que vaig contar en total, de cada grup. Per a la comparació s’utilitzaran gràfics que mostren les mitjanes dels tres individus de cada grup per a cada mesura. Les dades i els gràfics dels tres individus de cada grup, d’on provenen les mitjanes, es troben recollides als annexos.

7.1 Descripció del grup control de la primera espècie

El cultiu del pebrot sense micorrisses (G.A) Tractament: 100% d’aigua, amb adob i sense micorrisses Com es mostra en el Ritme de creixement de αA (ΔαA )

gràfic, el ritme de Creixement (cm)

3,0

creixement del grup

2,0 ΔαA1

1,0 0,0 -1,0 1

ΔαA2

ΔαA3

mostra

majoritàriament

-2,0 -3,0 Dia

regular en tots tres

individus, en excepció del màxim i mínim absolut que es mostra en l’anàlisi de l’individu A2, que pot ser degut a errors a l’hora de recollir les dades. Era d’esperar que tot i que els individus tenien les mateixes condicions, presentin petites diferències. Tot i això es mostra, en general, un ritme de creixement que no augmenta ni disminueix sinó que oscil·la. Aquest fet és degut a que les fulles van naixent i a mesura que la planta creix en alçada, la primer fulla es troba cada cop més a dalt, formant els màxims relatius del gràfic, fins que cau i neix una de nova més a baix, fet que es reflecteix en els mínims relatius del gràfic. Per tant, aquests mínims també ens donen informació sobre la periodicitat de la renovació de la biomassa de la planta. Hi ha sis mínims, concentrats majoritàriament abans del dia 30.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

Com es mostra en

β del grup A 60,0

aquest

Alçada (cm)

50,0 40,0

βA1

30,0

βA2

gràfic,

s’aconsegueix

βA3

20,0

màxima alçada el dia

10,0 0,0 1

amb

Dia

centímetres.

Les

alçades dels diferents individus del grup A són aproximadament iguals en cada etapa. Anomeno etapa de creixement a cada tram que s’observa clarament en el gràfic on l’activitat de creixement vertical és radicalment diferent. La primera etapa o tram seria des del dia 1 fins al dia 37 on s’observa un augment d’alçada suau. βA del dia 1 al 34

βA

Per

Lineal (βA)

40,0 35,0

seva

taxa

variació mitjana serà petita (ja

30,0 Alçada (cm)

tant

25,0

que canvia poc d’un dia per

20,0 15,0

l’altre) i la

10,0 5,0

seva

recta

0,0 1

regressió tindrà poca pendent.

Dia

La segona etapa o tram es caracteritza per ser la més curta en temps però també la que té una taxa de variació mitjana major, ja que en només 12 dies (del dia 37 al 49) havien augmentat una mitjana de 23,3 cm. Per aquest mateix motiu, la seva recta de regressió té una pendent elevada. En la tercera etapa o tram però,

βA

β A de l dia 37 al 49

Lineal (βA)

el creixement en vertical quasi

60,0

no augmenta, gairebé es manté

40,0

de variació mitjana és quasi

Alçada (cm)

constant. Per tant la seva taxa

50,0

30,0 20,0 10,0 0,0 37

Dia

nul·la ja que els valors de les ordenades (centímetres) quasi no varien si varia el valor de les abscisses (dia). Per tant la seva recta de regressió quasi no tindria pendent. En el tercer gràfic és

Ritme de creixement de βA (ΔβA )

mostra el ritme de

Creixement (cm)

5,0 4,0 3,0

ΔβA1

2,0

ΔβA2

1,0 0,0 -1,0 1

ΔβA3

creixement mesura

de β

la (el

creixement vertical),

-2,0 Dia

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

en centímetres, del grup A. El primer pic que s’observa en les dades de l’individu A2 és degut a un error a l’hora de mesurar i recollir les dades. El ritme de creixent β tampoc disminueix o augmenta progressivament sinó que, al igual que el ritme de creixement de α, oscil·la. En un primer moment, les plantes no creixen ràpid fins que el dia 31 creixen gairebé un centímetre. El dia 41 tornen a impulsar el seu creixement per fer-ho definitivament el dia 50, quan creixen 4,2 cm aproximadament. Desprès però, el seu creixement és quasi nul i regular coincidint amb el període de fructificació.

La seva producció total de flors i fruits fou: Flors Quilograms

Grup control 375 0,95

Cal recordar que les flors d’un grup són la mitjana de la suma de les flors que presentava cada individu al dia. Els quilograms són la producció mitjana de cada individu.

Per tant, l’alçada que vaig plantejar en les hipòtesis (0,5 m) referents a aquest grup va ser correcta. Els quilograms també, ja que pensava que produiria un quilogram. La producció de flors, el ritme de creixement de α i de β els desconeixia per complet, però si que em pensava que seria inferior al grup micorrissat, fet que es contrasta a continuació.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

7.2 Comparació dels resultats en els diferents tractaments 7.2.1 El cultiu del pebrot micorrissat (G.B)

Resultats El cultiu de pebrot micorrissat (G.B) va assolir una alçada màxima de 0,55m (el dia 82), va produir per individu una mitjana de 326 flors (des del dia 22) i 1,16 kg (des del dia 31). El màxim creixement fou de 4,6 cm (el dia 49). Obté un 168% de producció respecte el grup control.

Comparació amb les hipòtesis Així doncs la meva hipòtesi respecte l’alçada va ser incorrecta, ja que no supera la del grup control. El nombre de flors tampoc coincideix amb la meva hipòtesi ja que aquest grup va produir 49 flors menys. En canvi, si que es va complir la menor pèrdua de les fulles i el major ritme de creixement (encara que menys del que m’esperava). A més a més, la producció també va augmentar, coincidint amb la meva hipòtesi inicial i fins i tot més del que imaginava.

Tractament dels resultats ΔαA i ΔαB 1,50 1,00 Creixement (cm)

0,50 0,00 -0,50 1

ΔαA ΔαB

-1,00 -1,50 -2,00 -2,50 -3,00 Dia

Com s’observa en el gràfic comparatiu, el grup B presenta menys mínims relatius que el grup A el que significa que conserva durant més temps les primeres fulles i cauen menys. Per tant té menys renovació de la seva biomassa.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

βA i βB

Alçada (cm)

60,0 50,0 40,0

βA

30,0

βB

20,0 10,0 0,0 1

Dia

El grup A i el grup B tenen el màxim aproximadament al mateix temps però s’observa clarament com l’alçada del grup B és lleugerament més gran. Les pendents del tres trams dels dos grups són gairebé iguals i per tant, el ritme de creixement o taxa de variació mitjana són molt paregudes.

ΔβA i ΔβB 5,0

Creixement (cm)

4,0 Δβ

3,0

ΔβB 2,0 1,0 0,0 1

-1,0 Dia

S’observa com el grup B és més regular en ritme de creixement de la mesura β ja que no té tants punts crítics, és a dir, màxims i mínims, com el grup A. També s’observa com el grup B aconsegueix un ritme de creixement de 4,6 cm el dia 50, 6 centímetres més que el grup A en el mateix dia . Tot i que les diferències en el nombre de flors no són significatives, s’observa com la producció augmenta al 168%

Grup control Flors 375 Quilograms 0,95

Grup B 326 1,16

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

7.2.2 El cultiu del pebrot amb dèficit d’aigua (G.C)

Resultats El cultiu de pebrot amb dèficit d’aigua (G.C) va assolir una alçada màxima de 0,59m (el dia 79) va produir per individu una mitjana de 398 flors (ja des del dia 22) i 0,47kg (des del dia 28) El màxim ritme de creixement fou de 3 cm (el dia 20). Obté un 49% de producció respecte el grup control.

Comparació amb les hipòtesis La meva hipòtesi sobre la reducció al 50% d’alçada en aquest grup va resultar ser errònia ja que l’alçada fou gairebé igual a la del grup control. Les fulles que ocupaven el primer lloc de la tija li van caure menys, fet que tampoc coincideix amb el que jo esperava. El mateix va passar amb el nombre de flors, que va ser lleugerament superior. En canvi, els resultats del ritme de creixement, que va ser molt menor en l’etapa de major creixement, i els de producció, que es va veure reduïda casi un 50%, si que van coincidir amb les meves hipòtesis.

Tractament dels resultats ΔαA i ΔαC 1,50

Creixement (cm)

1,00 0,50 ΔαA

0,00 1

ΔαC

-0,50 -1,00 -1,50 Dia

Amb el gràfic que ens permet comparar el grup C amb el grup control observem com al grup C li van caure menys les fulles i per tant menys renovació de la seva biomassa.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

Alçada (cm)

βA i βC 70,0 60,0 50,0 40,0 30,0 20,0 10,0 0,0

βA βC

Dia

S’observa com la diferència entre el grup A i el grup C és molt petita tot i que el grup C tenia dèficit d’aigua al 50%. La diferència més gran s’observa en l’últim tram on el grup C manté una alçada superior a la del grup A.

ΔβA i ΔβC 5,0

Creixement (cm)

4,0 ΔβA

3,0

ΔβC 2,0 1,0 0,0 1

-1,0 Dia

Com ja hem vist, les alçades són molt paregudes, però el ritme de creixement del grup A va ser gairebé un centímetre superior al del grup C en els dos màxims més significatius (dia 41 i 50) que corresponen al segon tram, època de màxim creixement abans de la fructificació.

Grup control Flors 375 Quilograms 0,95

Grup C 398 0,47

En aquest cas la diferència de flors tampoc és gran, però la producció es veu reduïda al 49%

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

7.2.3 El cultiu del pebrot micorrissat amb dèficit d’aigua (G.D)

Resultats El cultiu micorrissat de pebrot amb dèficit d’aigua (G.D) va assolir una alçada màxima de 0,62m (el dia 82), va produir per individu una mitjana de 349 flors (des del dia 22) i 0,88kg (des del dia 28). El màxim ritme de creixement fou de 4,2 cm (el dia 46). Obté un 93% de producció respecte el grup control.

Comparació amb les hipòtesis Tal i com esperava en les hipòtesis, l’alçada fou superior a l’anterior grup però fins i tot resultà ser superior a la del grup control. També el ritme de creixement fou superior i fins i tot anticipat al de l’anterior grup i també si el comparem amb el grup control. En canvi, la pèrdua de fulles va ser major, el que també significa que va tenir més renovació de la biomassa. La producció de flors i fruits també fou més elevada del que m’esperava; només va produir un 7% de menys de quilograms que grup control i 26 flors menys.

Tractament dels resultats ΔαA i ΔαD 1,50

Creixement (cm)

1,00 0,50 ΔαA

0,00 1

ΔαD

-0,50 -1,00 -1,50 Dia

S’observa com les primeres fulles del grup D cauen més que al grup A i per tant hi ha una major renovació de la biomassa.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

Alçada (cm)

βA i βD 70,0 60,0 50,0 40,0 30,0 20,0 10,0 0,0

βA βD

Dia

En el gràfic comparatiu es mostra clarament com el grup D, tot i tenir dèficit d’aigua, assoleix deu centímetres d’alçada més que el grup control. Les pendents de les rectes de regressió del primer i el tercer tram són gairebé iguals, però en el segon tram, el grup D té una pendent major al igual que la taxa de variació mitjana. Això significa que, en menys temps, l’alçada augmenta més i per tant el seu ritme de creixement és superior al del grup A durant el període de temps en que la planta creix més. ΔβA i ΔβD 5,0

Creixement (cm)

4,0 3,0 ΔβA 2,0

ΔβD

1,0 0,0 1

-1,0 Dia

En el gràfic comparatiu és fa evident la conclusió a la que acabem d’arribar, però no només observem que el ritme de creixement és superior sinó que també es produeix amb antelació (cinc dies abans). A més a més, a diferència de tots els altres grups que tenen dos màxims principals, el grup D només en té un, el que significa que assoleix el seu màxim creixement sense cap “impuls” anterior.

Grup control Flors 375 Quilograms 0,95

El nombre de flors també és molt paregut però

Grup D 349 0,88

els quilograms de collita es veuen reduïts al 93% respecte el grup control.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

7.2.4 El cultiu del pebrot micorrissat sense adobs (G.E)

Resultats El cultiu micorrissat de pebrot sense adobs (G.E) va assolir una alçada màxima de 0,44 m (el dia 55), va produir per individu una mitjana de 160 flors (des del dia 22) i 0,48kg (des del dia 28). El màxim ritme de creixement fou de 2cm (el dia 46). Obté un 51% de producció respecte el grup control.

Comparació amb les hipòtesis És evident que la meva hipòtesi sobre aquest grup va ser rotundament errònia: “El dèficit de nutrients es veuria compensat per l’existència de micorrisses i les seves dades serien molt paregudes al grup control.” Totes les dades d’aquest grup foren molt inferiors a les del grup control i a les de tots els altres grups, i les fulles li van caure molt menys. El resultat del grup amb micorrisses i adob ens demostra que aquests fongs produeixen un major aprofitament dels adobs que tirem i això es reflecteix en la seva producció. Però en

els resultats

obtinguts en aquest grup es comprova que no poden substituir l’adob ja que no poden ajudar a absorbir més nutrients si la terra no en té. No poden aprofitar més l’adob si no n’afegim.

Tractament dels resultats ΔαA i ΔαE 2,00

Creixement (cm)

1,50 1,00 0,50

ΔαA ΔαE

0,00 -0,50

-1,00 -1,50 Dia

Podem observar en el gràfic comparatiu com les primeres fulles en el grup E cauen molt menys, per tant la renovació de la biomassa de la planta és molt inferior a la del grup control, que seria la normal.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

βA i βE

Alçada (cm)

60,0 50,0 40,0

βA

30,0

βE

20,0 10,0 0,0 1

Dia

Un dels fets més evidents d’aquest treball és la diferència entre aquells grups que disposaven d’adobs amb els que no. En aquesta espècie, al igual com en les albergínies, el creixement va ser molt inferior comparat amb el grup control amb una diferència de més de deu centímetres a partir del dia 47, el període de temps en que començava la fructificació.

ΔβA i ΔβE 4,5 4,0 3,5

Creixement (cm)

3,0

ΔβA

2,5

ΔβE

2,0 1,5 1,0 0,5 0,0 -0,5 1

-1,0

Dia

En el ritme de creixement és segueix el mateix patró que en els altres grups però s’observa clarament com és molt inferior no només al grup control (com mostra al gràfic comparatiu) sinó també respecte tots els altres grups. El ritme de creixement és més regular, amb màxims i mínims menys importants. El màxim principal també és molt més petit que el del grup A, amb dos centímetres de diferencia.

Grup control Flors 375 Quilograms 0,95

En aquest cas el nombre de flors disminueix a un

Grup E 160 0,48

43% i la producció també es redueix al 51% respecte el grup control.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

7.3 Descripció del grup control de la segona espècie El cultiu d’albergínia sense micorrisses (G.F) Tractament: 100% d’aigua, amb adobs i sense micorrisses

Com es mostra en el

Ritme de creixement de αF (ΔαF )

gràfic del grup F, el

3,0

Creixement (cm)

2,0 1,0 0,0 -1,0 1

ΔαF1

grup

control

ΔαF2

-2,0

ΔαF3

-3,0

l’espècie

Solanum

-4,0

melongena,

-5,0 -6,0

sobre

Dia

ritme de creixement de α, podem observar que tots els individus presenten un comportament regular i oscil·lant a excepció del màxim i el mínim absolut, on veiem que la primera fulla de l’individu F1, va créixer molt abans de caure. També s’observa que va renovar les seves primeres fulles set vegades. El gràfic és de naturalesa oscil·lant, com ja hem explicat, degut a la mesura que representa: el naixement i la caiguda de fulles que ocupen el primer lloc. Alhora, és evident que els tres individus mantenen una coordinació, amb marge de variació per a cada individu, degut a que estan exposats a les mateixes condicions. Creixement β d e l g ru p F

Com es mostra en 70,0

Alçada (cm)

60,0 βF1

50,0

aquest segon gràfic,

βF2

40,0

βF3

30,0 20,0

referent a l’alçada total de la planta, l’individu

10,0 1

41 Dia

F2 s’allunya bastant

del patró establert pels altres dos individus del grup F, amb un màxim el dia 51 de 60 cm, és a dir dos dies més tard i 10 centímetres més que els individus F1 i F3. Això pot provocar que la seva mitjana aritmètica no s’ajusti massa a realitat, però no és pas una font d’error i per això no s’ha de corregir, en tot cas en un treball més extens, hi hauria d’haver més individus amb les mateixes condicions per tal d’elaborar mitjanes més acurades. Tot i això s’observa també com aquesta espècie, al igual que l’anterior, mostra tres etapes de creixement.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

La primera etapa s’inclou des del dia 1 βF d e l d ia 1 a l 3 4

fins al dia 34. Mostra un creixement

βF Lineal (βF )

30,0

lentament a mesura que avancen els

26,0 24,0

Alçada (cm)

suau, és a dir l’alçada augmenta

28,0

22,0 20,0 18,0 16,0 14,0 12,0

dies. Per aquest mateix motiu la seva

10,0 1

Dia

derivada o (TVM) és petita, comprada amb la de la segona etapa, al igual que la pendent de la seva recta de regressió. La segona etapa es consolida del dia

βF

βF d e l d ia 3 7 a l 4 9

Lineal (βF)

37 al dia 48. És caracteritza per tenir

55,0

Alçada (cm)

50,0 45,0

un creixement més accelerat, ja que

40,0 35,0

creix 20 centímetres en 12 dies. Per

30,0 25,0 37

43 Dia

tant, la seva TVM serà la més

elevada, al igual que la pendent de la recta de regressió.Com en l’altra espècie també concedeix amb el període anterior a la fructificació. Ela tercera etapa, època de producció de fruits, l’alçada de la planta no augmenta i gairebé es manté constant. La seva derivada serà molt petita així com la pendent de la seva recta de regressió.

Aquest

Ritme de creixement de βF (ΔβF )

gràfic

correspon al ritme

6,0

Creixement (cm)

5,0 4,0 3,0

ΔβF1

2,0

ΔβF2

1,0

ΔβF3

0,0 -1,0 1

de vertical

creixement de

planta, és a dir, es

-2,0 -3,0 Dia

mostra

els

centímetres que la planta augmenta de tamany a diari. S’observa com es comporten seguint un patró on hi ha dos màxims significatius, el dia 41 i el dia 50, aquest últim el més important ja que augmenten fins a 5 centímetres a excepció del individu F3. El ritme de creixement vertical no és de continu creixement, sinó que oscil·la, el que significa que creix per impulsos i no creix suau i constantment. A més a més també hi consta un impuls considerablement gran, comparat amb la resta, abans de fer el major creixement (el màxim absolut). És evident doncs, que es comporta de la mateixa manera que la primera espècie. Comparat amb les hipòtesis inicials, l’alçada màxima d’aquest grup (0,60cm) va ser deu centímetres inferiors a la que m’esperava, al igual que la producció (0,86kg), que va ser 0,14 kg menor. 48

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

7.4 Comparació dels resultats en els diferents tractaments 7.4.1 El cultiu d’albergínia micorrissat (G.G)

Resultats El cultiu d’albergínia micorrissat (G.G) va assolir una alçada màxima de 0,58m (el dia 70), va produir per individu una mitjana de 213 flors (des del dia 28) i 1,37 kg (des del dia 52). El màxim ritme de creixement fou de 3,6 cm (el dia 46). Obté un 151% de producció respecte el grup control.

Comparació amb les hipòtesis L’alçada va resultar més petita que la de la meva hipòtesi, però mes elevada de mitjana que la del grup control. El ritme de creixement no fou superior com jo esperava, però sí que va ser anticipat (el factor temps ni tan sols el vaig a les hipòtesis ja que no em pensava que canviaria). Va conservar durant més temps les fulles i va produir més d’un quilogram i més que el grup control, tal i com imaginava. En canvi la producció de flors es va veure lleugerament reduïda.

Tractament dels resultats ΔαF i ΔαG 3,0

Creixement (cm)

2,0 1,0 0,0 -1,0

ΔαF 1

ΔαG

-2,0 -3,0 -4,0 Dia

En el gràfic comparatiu es mostra com el grup G té menys mínims, és a dir, conserva durant més temps les fulles que ocupen el primer lloc de la tija que el grup control.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

βF i βG 70,0

Alçada (cm)

60,0 50,0 40,0

βF

30,0

βG

20,0 10,0 0,0 1

Dia

Si comparem el grup G amb el grup control observem com el grup G és creix de manera molt semblant durant la primera etapa (cal recordar que fins al dia 16 no s’havien aplicat les micorrisses). Durant la segona etapa en canvi, el seu creixement és més accelerat que el del grup control ja que la seva recta de regressió té una pendent més elevada, aconseguint així un màxim 5 centímetres superior al del grup control. Tot i això el màxim es produeix al mateix temps. En l’última etapa els dos grups creixen lleugerament però mantenint aquesta diferència d’alçada.

ΔβF i ΔβG 5,0

Creixement (cm)

4,0 3,0 ΔβF

2,0

ΔβG

1,0 0,0 1

-1,0 Dia

Si comparem els dos grups respecte el ritme de creixement vertical de la planta veiem com el ritme de creixement és major en el grup control però en el grup G es produeix casi en una setmana d’antelació. A més a més, el màxim relatiu del grup G que trobem abans del màxim absolut (època de major ritme de creixement) és gairebé un centímetre més gran que en el grup F i també es produeix amb una setmana d’antelació.

Grup control Flors 219 Quilograms 0,86

La diferència en la producció de flors és poc

Grup G 213 1,37

significativa però la producció de fruits es veu augmentada al 151%

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

7.4.2 El cultiu d’albergínia amb dèficit d’aigua (G.H)

Resultats El cultiu d’albergínia amb dèficit d’aigua (G.H) va assolir una alçada màxima de 0,56m (el dia 67) va produir per individu una mitjana de 213 flors (ja des del dia 22) i 0,19kg (des del dia 52). El màxim ritme de creixement fou de 2,8 cm (el dia 46). Obté un 23% de producció respecte el grup control.

Comparació amb les hipòtesis L’alçada que va assolit aquest grup va ser molt superior a la que esperava i fins i tot més elevada que la del grup control en l’última etapa. La pèrdua de fulles va ser molt pareguda a la del grup control i també coordinada en el temps. Com esperava, el ritme de creixement fou menor en l’etapa de major creixement però també va ser anticipat. La producció és va reduir més del 50% essent menys de la que imaginava. En canvi, el nombre de flors va disminuir molt poc.

Tractament dels resultats

ΔαF i ΔαH 2,0

Creixement (cm)

1,0 0,0 -1,0

81 ΔαF ΔαH

-2,0 -3,0 -4,0 -5,0 Dia

S’observa com el grup H i el grup F tenen aproximadament el mateix nombre de mínims relatius i els seus gràfics tenen una forma molt pareguda. La major diferència és la que marca el mínim absolut del grup H, a un centímetre de diferència del mínim absolut del grup control.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

βF i βH 60,0

Alçada (cm)

50,0 40,0 βF

30,0

βH

20,0 10,0 0,0 1

Dia

S’observa que en la primera etapa de creixement els dos grups tenen la mateixa altura (sempre recordant que la inserció de variables fou a el dia 16). En la segona etapa el grup H té aconsegueix més altura que el grup control en el mateix temps. Per tant creix més ràpid i la seva TVM i la pendent de la seva recta de regressió són superiors a les del grup control. En la tercera etapa el grup H manté, encara que no regularment, 5 centímetres més que el grup control.

ΔβF i ΔβH 5,0

Creixement (cm)

4,0 3,0 ΔβF

2,0

ΔβH

1,0 0,0 1

-1,0 Dia

És evident que el grup control aconsegueix, en la segona etapa, un major ritme de creixement que el grup H amb deu centímetres de diferència. Tot i això el grup H té el seu màxim sis dies abans.

Grup control Flors 219 Quilograms 0,86

La producció de flors tampoc és veu

Grup H 213 0,19

excessivament alterada, en canvi la producció de quilograms és veu disminuïda al 23%

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

7.4.3 El cultiu d’albergínia micorrissat amb dèficit d’aigua (G.I)

Resultats El cultiu micorrissat d’albergínia amb dèficit d’aigua (G.I) va assolir una alçada màxima de 0,55m (el dia 73), va produir per individu una mitjana de 151 flors (des del dia 28) i 0,90kg (des del dia 58). El màxim ritme de creixement fou de 2,4 cm (el dia 49). Obté un 105% de producció respecte el grup control.

Comparació amb les hipòtesis Tal i com esperava, l’alçada d’aquest grup va ser superior als 0,35m d’altura però no va ser superior a l’anterior. Tot i això també va superar l’alçada del grup control el l’última etapa. Va tenir un poc més de renovació de la biomassa que el grup anterior, la qual era molt pareguda a la del grup control. El ritme de creixement va ser molt menor que el grup H i F, contràriament al que esperava. Tot i això la producció va augmentar un 5% més respecte el grup control. El nombre de flors en canvi va ser molt més reduït: 68 flors menys

Tractament dels resultats

ΔαF i ΔαI 2,0

Creixement (cm)

1,0 0,0 1

-1,0

ΔαF ΔαI

-2,0 -3,0 -4,0 Dia

En aquest primer gràfic comparatiu s’observa també com els gràfics dels dos grups tenen la mateixa forma i els seus punts crítics gairebé concedeixen gairebé en el temps. Al grup I corresponen els dos màxims amb valors superiors, metre que el mínim absolut correspon al grup control. Aquest també té un nombre més elevat de mínims comparat amb el grup H.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

βF i βI 60,0

Alçada (cm)

50,0 40,0 βF

30,0

βI

20,0 10,0 0,0 1

Dia

A l’hora de comparar el grup control amb el grup I observem que mantenen un creixement molt paregut durant la primera etapa. En l’època de major creixement en cavi, el grup I guanya més altura que el grup F en el mateix temps. Per tant creix més ràpid i la TVM i la pendent de la seva recta de regressió són superiors a les del grup control. L’últim etapa és poc estable per al grup I i continua creixent fins a sis centímetres més abans de mantenir-se un poc més constant.

ΔβF i ΔβI 5,0

Creixement (cm)

4,0 3,0 ΔβF

2,0

ΔβI

1,0 0,0 1

-1,0 Dia

Si comparem el ritme de creixement en el gràfic de les derivades de la mesura β veiem com el grup control aconsegueix un màxim del ritme de creixement superior al del grup I, tot i això el grup I manté durant més temps un ritme de creixement superior, per això podem dir que, en general el grup I ha crescut més ràpidament.

Grup control Flors 219 Quilograms 0,86

Grup I 151 0,90

La producció de flors es veu reduïda a un 69% mentre que els quilograms produïts augmenten al 105% respecte el grup control.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

7.4.4 El cultiu d’albergínia micorrissat sense adobs (G.J)

Resultats El cultiu micorrissat d’albergínia sense adobs (G.J) va assolir una alçada màxima de 0,45 m(el dia 70), va produir per individu una mitjana de 153 flors (des del dia 28) i 0,44kg (des del dia 52). El màxim ritme de creixement fou de 1,8cm (el dia 46). Obté un 51% de producció respecte el grup control.

Comparació amb les hipòtesis En aquest tractament va passar el mateix que en el grup E (el grup en les mateixes condicions de l’altra espècie). Totes les dades van ser molt inferiors a les del grup control, contràriament al que jo esperava. D’aquí s’arriba a la mateixa conclusió que la del grup E: Les micorrisses aprofiten més l’adob però no el poden substituir.

Tractament dels resultats ΔαF i ΔαJ 1,5 1,0

Creixement (cm)

0,5 0,0 -0,5 1

-1,0

ΔαF ΔαJ

-1,5 -2,0 -2,5 -3,0 -3,5 Dia

Si comparem el grup J amb el grup control observem, com en comparacions amb altres grups, que tenen un comportament molt similar i a més a més, alguns dels seus punts crítics característics coincideixen en el temps. Per exemple, el mínim absolut correspon al grup F amb 0,5 centímetres de diferència del grup J però al mateix dia. Coincideixen també els mínims d’ambdós grups el dia 64. Per una altra part, el màxims més importants corresponen al grup J tot i que amb poca diferència, a excepció del màxim d’1,3 centímetres. Aquest punt ens mostra una gran diferència amb el grup control durant un dia en que encara no s’havien aplicat les variables.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

βF i βJ 60,0

Alçada (cm)

50,0 40,0 βF

30,0

βJ

20,0 10,0 0,0 1

Dia

Durant la primera etapa, els grups J i F tenen altures semblants. En la segona etapa pareix que creixin a un ritme semblant fins que arriba el moment en que els dos grups deixen de créixer per mantenir una alçada més o menys constant. Ho fan al mateix temps, del dia 43 al 50, però el grup J aconsegueix la meitat d’alçada que el grup control. Més tard, a la tercera etapa, redueixen aquesta diferència de 2-3 centímetres.

ΔβF i ΔβJ 5,0

Creixement (cm)

4,0 3,0 ΔβF

2,0

ΔβJ

1,0 0,0 1

-1,0 Dia

S’observa com el ritme de creixement del grup control acostuma a ser més elevat, sobretot en el punt màxim de creixement que supera, amb 2 centímetres de diferencia, el creixement del grup J en un dia.

Grup control Flors 219 Quilograms 0,86

Grup J 153 0,44

La producció de flors es veu reduïda a un 70% i la producció de quilograms de fruits disminueix al 51%

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

8. Anàlisi econòmic dels cultius a gran escala per a cada tractament L’objectiu d’aquest apartat és esbrinar si l’ús de les micorrisses en el cultiu a gran escala de les dues espècies que he tractat és rentable, és a dir, si l’augment de producció que he obtingut en els resultats del treball experimental són decisius a l’hora de calcular els beneficis dels agricultors. He realitzat aquest anàlisi a gran escala ja que d’aquesta manera les despeses per hectàrea són menors per la llei de oferta-demanda. Per exemple, els costos de l’aigua per m3 utilitzada per al regadiu de grans cultius són més petits que per a petits horts.

8.1 La investigació de cultius d’avui en dia En un anàlisi de creixement de vegetal, el procediment que s’acostuma a seguir al mateix temps que el que es podria seguir amb una investigació d’aquest tipus, comporta una sèrie de passos: 1. Cultiu dels individus d’una espècie, amb la aplicació del tractament, des de llavor, per comprovar si germina. 2. Cultiu del individus en planter, també amb el tractament per comprovar si creixen. 3. Cultiu dels individus amb tests i amb la aplicació del tractament per comprovar com evolucionen i quin són els seus percentatges d’increment de producció i altres variables que es vulguin investigar. 4. Cultiu dels individus amb les mateixes condicions que es trobarien a gran escala (hivernacle, marcs de plantació, condicions de temperatura i humitat òptimes, ús d’híbrids, podes per augmentar la producció...) on es tracta als individus de tal manera que puguin obtenir la màxima producció que resulta més elevada que a petita escala, evidentment. Per tant, també es comprovaria, en aquest cas, si l’increment de producció es directament proporcional a l’últim cultiu al laboratori. 5. Dels resultats d’aquest últim cultiu (que ja disposa exactament de les condicions que tindria a gran escala) s’extrapola per saber l’increment de producció i benefici per hectàrea d’un cultiu a gran escala.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

8.2 La meva investigació Com és evident, el l’ús de les micorrisses, els dos primers passos que hem explicat abans ja estan comprovats. El tercer pas és el que vaig realitzar a la meva part experimental ja que no podia realitzar el quart a causa del temps, del material necessari, etc. Per tant, no es pot crear un pressupost definitiu, ja que faltarien les dades del cinquè experiment. Però si que tenia a les meves mans, realitzar un pressupost aproximat, com a mínim de punt de partida: 

El primer pressupost el calculo utilitzant els mínims de producció, és a dir, faig la hipòtesi que un individu a gran escala produiria el mateix que els meus individus a petita escala.

Aquest pressupost es basa en la hipòtesi de que un individu a gran escala produeix igual que un individu a petita escala. La millor part d’aquest pressupost és la certesa de que la producció a gran escala, que és de mitjana 2,5 kg, és molt superior a la de petita escala (quasi 3 vegades més que la producció a petita escala del grup control) i per tant també sabem a ciència certa que els beneficis seran molt superiors als els que obtinguem, quan es produeixi una aplicació a gran escala. L’únic que no sabem és si augmentaran proporcionalment. 

En el segon pressupost, plantejo la hipòtesi de que l’augment de producció a petita escala augmenti proporcionalment quan ho convertim (ho extrapolem) a gran escala.

Aquesta informació prové d’una hipòtesi ja que són els resultats que es traurien del quart cultiu, en una investigació més àmplia. Gràcies a aquesta hipòtesi de proporcionalitat, podem calcular la producció que obtindríem a gran escala utilitzant una senzilla regla de tres per a l’extrapolació. La millor part d’aquest pressupost és que avui en dia, en les grans produccions i sobretot si son en hivernacle (on pots controlar les condicions atmosfèriques) les plantes, com he explicat abans, són tractades de la manera en que obtinguin la màxima producció. Per tant, segons el meu punt de vista, crec que la producció augmentaria com a mínim proporcionalment, però que gràcies als

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

acurats manteniments que tenen les plantes a gran escala, fins i tot l’increment podria ser major.

8.3 Elaboració dels pressupostos Per fer els pressupostos he calculat primer les despeses, que són resultat de la suma dels costos del viver, dels m3 d’aigua emprada per a reg (on he utilitzat l’aigua que es necessita amb 80 dies de producció, per poder-me basar amb l’aigua que vaig utilitzar al treball de camp), dels quilograms d’adob utilitzats (kg/ha) i dels litres de micorrisses (basant-me en els ml totals de micorrisses inoculades en 80 dies al treball de camp). A continuació que calculat els beneficis que venen únicament condicionats pel preu de venta dels productes dels productors primaris, és a dir, sense cap intermediari. Els quilograms obtinguts per individu també són els que s’obtenen fins als 80 dies de vida de la planta. La diferència entre els ingressos i les despeses són els beneficis però cal deixar molt clar que aquests no són els beneficis reals. Per a que fos un pressupost més ajustat a la realitat les despeses haurien de ser majors ja que hauríem de tenir en compte els costos dels sou dels treballadors per les hores treballades, les despeses de transport, combustible, etc. Sabem però, que encara que efectuéssim aquesta reducció de beneficis, els seus percentatges d’increment es mantindrien igual. Els costos de viver, d’aigua i d’adobs així com el preu de venta dels productes dels agricultors provenen, alguns, d’una recerca que vaig fer en diferents pàgines web però sobretot, de la meva font d’informació agrícola més propera a mi, com és el meu pare. Els costos de les micorrisses els vaig esbrinar a la mateix empresa canareva que me les va facilitar. No vaig poder esbrinar quin era l’augment de producció a gran escala amb cultius micorrissats ja que, fins ara, tots els estudis realitzats amb les micorrisses investigaven els canvis morfològics de la part subterrània de les plantes i jo havia calculat l’augment o disminució de producció del cultius micorrissats a petita escala. Per tant vaig crear els dos models de pressupostos que abans he explicat, a partir de les diferents hipòtesis.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

8.4 Pressupost sobre la producció mínima

PEBROT 100% d'aigua sense micorrisses (G.A) 100% amb micorrisses (G.B) 50% aigua sense micorrisses (G.C) 50% aigua amb micorrisses (G.D) 100% aigua amb micorrisses 0% adobs (G.E)

€/u 0,08 € 0,08 € 0,08 € 0,08 € 0,08 €

Viver u/ha 10000 10000 10000 10000 10000

€/ha 800,00 € 800,00 € 800,00 € 800,00 € 800,00 €

0,08 € 0,08 € 0,08 € 0,08 € 0,08 €

7500 7500 7500 7500 7500

600,00 € 600,00 € 600,00 € 600,00 € 600,00 €

€/m3 0,02 € 0,02 € 0,02 € 0,02 € 0,02 €

Aigua L/u m3/ha 107,00 1070 107,00 1070 85,00 850 85,00 850 107,00 1070

€/ha 21,40 € 21,40 € 17,00 € 17,00 € 21,40 €

0,02 € 0,02 € 0,02 € 0,02 € 0,02 €

107,00 107,00 85,00 85,00 107,00

16,05 € 16,05 € 12,75 € 12,75 € 16,05 €

ALBERGÍNIA 100% d'aigua sense micorrisses (G.F) 100% amb micorrisses (G.G) 50% aigua sense micorrisses (G.H) 50% aigua amb micorrisses (G.I) 100% aigua amb micorrisses 0% adobs (G.J)

PEBROT 100% d'aigua sense micorrisses (G.A) 100% amb micorrisses (G.B) 50% aigua sense micorrisses (G.C) 50% aigua amb micorrisses (G.D) 100% aigua amb micorrisses 0% adobs (G.E)

€/kg 0,48 € 0,48 € 0,48 € 0,48 € 0,48 €

Adobs kg/ha €/ha 1800 864,00 € 1800 864,00 € 1800 864,00 € 1800 864,00 € 0 0,00 €

0,48 € 0,48 € 0,48 € 0,48 € 0,48 €

1800 1800 1800 1800 0

802,5 802,5 637,5 637,5 802,5

Micorrises €/L L/u €/ha 10,80 € 0 0,00 € 10,80 € 0,01 972,00 € 10,80 € 0 0,00 € 10,80 € 0,01 972,00 € 10,80 € 0,01 972,00 €

Despeses €/ha 1.685,40 € 2.657,40 € 1.681,00 € 2.653,00 € 1.793,40 €

10,80 € 10,80 € 10,80 € 10,80 € 10,80 €

1.480,05 € 2.209,05 € 1.476,75 € 2.205,75 € 1.345,05 €

ALBERGÍNIA 100% d'aigua sense micorrisses (G.F) 100% amb micorrisses (G.G) 50% aigua sense micorrisses (G.H) 50% aigua amb micorrisses (G.I) 100% aigua amb micorrisses 0% adobs (G.J)

PEBROT 100% d'aigua sense micorrisses (G.A) 100% amb micorrisses (G.B) 50% aigua sense micorrisses (G.C) 50% aigua amb micorrisses (G.D) 100% aigua amb micorrisses 0% adobs (G.E)

864,00 € 864,00 € 864,00 € 864,00 € 0,00 €

kg/u 0,95 1,16 0,47 0,88 0,48

Cultiu kg/ha 9500 11600 4700 8800 4800

0,86 1,37 0,19 0,9 0,44

6450 10275 1425 6750 3300

0 0,00 € 0,01 729,00 € 0 0,00 € 0,01 729,00 € 0,01 729,00 €

€/kg 0,30 € 0,30 € 0,30 € 0,30 € 0,30 €

Ingresos €/ha 2.850,00 € 3.480,00 € 1.410,00 € 2.640,00 € 1.440,00 €

Benefici €/ha 1.164,60 € 822,60 € -271,00 € -13,00 € -353,40 €

0,30 € 0,30 € 0,30 € 0,30 € 0,30 €

1.935,00 € 3.082,50 € 427,50 € 2.025,00 € 990,00 €

454,95 € 873,45 € -1.049,25 € -180,75 € -355,05 €

ALBERGÍNIA 100% d'aigua sense micorrisses (G.F) 100% amb micorrisses (G.G) 50% aigua sense micorrisses (G.H) 50% aigua amb micorrisses (G.I) 100% aigua amb micorrisses 0% adobs (G.J)

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

8.5 Pressupost a proporció

PEBROT 100% d'aigua sense micorrisses (G.A) 100% amb micorrisses (G.B) 50% aigua sense micorrisses (G.C) 50% aigua amb micorrisses (G.D) 100% aigua amb micorrisses 0% adobs (G.E)

€/u 0,08 € 0,08 € 0,08 € 0,08 € 0,08 €

Viver u/ha 10000 10000 10000 10000 10000

€/ha 800,00 € 800,00 € 800,00 € 800,00 € 800,00 €

0,08 € 0,08 € 0,08 € 0,08 € 0,08 €

7500 7500 7500 7500 7500

600,00 € 600,00 € 600,00 € 600,00 € 600,00 €

€/m3 0,02 € 0,02 € 0,02 € 0,02 € 0,02 €

Aigua L/u m3/ha 107,00 1070 107,00 1070 85,00 850 85,00 850 107,00 1070

€/ha 21,40 € 21,40 € 17,00 € 17,00 € 21,40 €

0,02 € 0,02 € 0,02 € 0,02 € 0,02 €

107,00 107,00 85,00 85,00 107,00

16,05 € 16,05 € 12,75 € 12,75 € 16,05 €

ALBERGÍNIA 100% d'aigua sense micorrisses (G.F) 100% amb micorrisses (G.G) 50% aigua sense micorrisses (G.H) 50% aigua amb micorrisses (G.I) 100% aigua amb micorrisses 0% adobs (G.J)

PEBROT 100% d'aigua sense micorrisses (G.A) 100% amb micorrisses (G.B) 50% aigua sense micorrisses (G.C) 50% aigua amb micorrisses (G.D) 100% aigua amb micorrisses 0% adobs (G.E)

€/kg 0,48 € 0,48 € 0,48 € 0,48 € 0,48 €

Adobs kg/ha €/ha 1800 864,00 € 1800 864,00 € 1800 864,00 € 1800 864,00 € 0 0,00 €

0,48 € 0,48 € 0,48 € 0,48 € 0,48 €

1800 1800 1800 1800 0

802,5 802,5 637,5 637,5 802,5

Micorrises €/L L/u €/ha 10,80 € 0 0,00 € 10,80 € 0,01 972,00 € 10,80 € 0 0,00 € 10,80 € 0,01 972,00 € 10,80 € 0,01 972,00 €

Despeses €/ha 1.685,40 € 2.657,40 € 1.681,00 € 2.653,00 € 1.793,40 €

10,80 € 10,80 € 10,80 € 10,80 € 10,80 €

1.480,05 € 2.209,05 € 1.476,75 € 2.205,75 € 1.345,05 €

ALBERGÍNIA 100% d'aigua sense micorrisses (G.F) 100% amb micorrisses (G.G) 50% aigua sense micorrisses (G.H) 50% aigua amb micorrisses (G.I) 100% aigua amb micorrisses 0% adobs (G.J)

PEBROT 100% d'aigua sense micorrisses (G.A) 100% amb micorrisses (G.B) 50% aigua sense micorrisses (G.C) 50% aigua amb micorrisses (G.D) 100% aigua amb micorrisses 0% adobs (G.E)

864,00 € 864,00 € 864,00 € 864,00 € 0,00 €

0 0,00 € 0,01 729,00 € 0 0,00 € 0,01 729,00 € 0,01 729,00 €

kg/u 2,5 4,2 1,2 2,3 1,3

Cultiu kg/ha 25000 42000 12000 23000 13000

Ingresos €/kg €/ha 0,30 € 7.500,00 € 0,30 € 12.600,00 € 0,30 € 3.600,00 € 0,30 € 6.900,00 € 0,30 € 3.900,00 €

Benefici €/ha 5.814,60 € 9.942,60 € 1.919,00 € 4.247,00 € 2.106,60 €

2,5 3,7 0,6 2,6 1,2

18750 27750 4500 19500 9000

0,30 € 0,30 € 0,30 € 0,30 € 0,30 €

4.144,95 € 6.115,95 € -126,75 € 3.644,25 € 1.354,95 €

ALBERGÍNIA 100% d'aigua sense micorrisses (G.F) 100% amb micorrisses (G.G) 50% aigua sense micorrisses (G.H) 50% aigua amb micorrisses (G.I) 100% aigua amb micorrisses 0% adobs (G.J)

5.625,00 € 8.325,00 € 1.350,00 € 5.850,00 € 2.700,00 €

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

S’obté el màxim benefici amb el cultiu tradicional de pebrots si tenim en compte que un individu a gran escala produeix el mateix que un a mitjana escala. Tot i que la producció és veu augmentada amb la inoculació de micorrisses el seu cost evita que els beneficis siguin superiors als del grup control.

S’obté el màxim benefici amb el cultiu micorrissat d’albergínies. En aquesta espècie l’augment de producció ha repercutit en un augment de benefici ja que les despeses en micorrisses no són suficientment altes per reduir el benefici respecte el grup control. Tot i que el G.I té un augment de producció del 5% , les despeses en micorrisses no es veuen amortitzades.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

Si traslladem els percentatges d’increment a un grup control a gran escala que produeix de 2 a 2,5 kg els beneficis econòmics que comporta la major producció és molt més alt. És el cas del G.B, on els beneficis econòmics augmenten un 70%

El mateix passa amb el cultiu d’albergínies, on els beneficis es veuen incrementats un 48% gràcies a un augment de producció del 51% (extrapolat de l’escala mitjana). Tot i això, amb aquest tipus de pressupost el grup G.I (amb la meitat d’aigua) que té un 5% més de producció tampoc supera els guanys del grup control (amb el doble de despeses d’aigua).

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

9. Conclusions Les micorrisses són tant antigues com les pròpies plantes i s’estima que el 95% de les espècies vegetals estableixen de forma natural i constant aquest tipus de simbiosi gràcies a que poden viure en la majoria d’hàbitats naturals. Aquests fongs són una de les bases en les que es sustenta la vida vegetal natural i són un dels microorganismes beneficiosos més estudiats ja que tenen moltes formes d’actuar en les arrels de les plantes i al sòl i sempre beneficiant-les. No és d’estranyar que l’home hagi estat interessat en elles des del dia del seu descobriment i encara més quan s’observa extraordinàriament que tots els seus avantatges ecològics (millora de l’estructura del sol, afavoriment de la captació d’aigua i nutrients de a les plantes, producció de més biomassa, fitorremediació...) poden repercutir en avantatges econòmics gràcies a la disminució de despeses

que aporten (degut al major aprofitament dels

fertilitzants, i competència amb microorganismes i fongs patògens) o directament, amb l’augment de producció que provoquen. A més el seu ús no comporta cap tipus d’inversió en noves infrastructures o l’augment d’hores de treball. Aquesta és una afirmació valuosa, ja que, en el món empresarial, la majoria dels projectes sostenibles són incompatibles amb l’obtenció del màxim benefici i comporten un sacrifici econòmic. Per tant no ens estranya descobrir que els camps de futbol i els camps de golf, per exemple, aprofiten l’estalvi d’aigua que els aporten els fongs per tal de disminuir els costos de la seva manutenció.

Després del transcurs de tot el treball de recerca, em complau dir que els meus objectius han estat complerts ja que a hores d’ara és una obvietat que les micorrisses augmenten la producció del conreu de dues espècies de cultiu d’hortalisses com són: Capsicum annuum i Solanum melongena. De fet, la producció es el factor que més m’ha permès diferenciar la presència d’aquests fongs. A més a més també he trobat respostes a qüestions que ni tan sols m’havia plantejat en un principi com per exemple, la forma del creixement i

del

desenvolupament de les plantes que he tractat. He vist que estableixen patrons on s’observen diferents etapes que, fins i tot, es podrien comparar amb el

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

creixement dels humans: infància (primera etapa) de creixement constant, adolescència (segona etapa) de temps més reduït però amb un creixement molt elevat i l’edat adulta (tercera etapa) on ja no creixem en alçada. Això es reflecteix també en el ritme de creixement de β. A més a més, m’ha sorprès descobrir com la derivada de la mesura α i per tant la caiguda de les fulles no era un fet que es produeix a l’atzar sinó que també segueix unes pautes en el temps. També he observat com l’alçada total de les plantes ha estat incrementada en aquells grups que disposaven de fongs, la caiguda de les fulles ha estat menor i el ritme de creixement ha estat més elevat i fins i tot anticipat. Tot i això l’increment d’alçada i de ritme de creixement ha estat molt petit, quasi invisible a ull nu i el factor temps tampoc ha estat significatiu perquè les plantes que han produït abans (com els cultiu micorrissats amb dèficit d’aigua) ho han fet amb molt pocs dies de diferència, i les que van produir encara més aviat (els grups sense adobs) van acabar produint, en total, molt menys que els altres grups. També vaig poder comprovar qualitativament com les plantes que disposaven d’aquest recurs i de dèficit d’aigua habitualment aguantaven durant més temps i en millor estat les condicions de sequera. L’eficàcia de les micorrisses en la producció, és molt menys discreta que en l’aspecte general de les plantes. En primer lloc, els tractaments en que la producció augmenta respecte al grup control són: 

El cultiu micorrissat de la primera espècie (G.B), on la producció augmenta un 68%



El cultiu micorrissat de la segona espècie (G.G), on la producció augmenta un 51%.



El cultiu micorrissat d’albergínia amb dèficit d’aigua (G.I), on la producció augmenta un 5%.

Com era d’esperar, els grups amb dèficit d’aigua sense micorrisses produeixen menys que els grups control: 

En el cultiu de pebrots amb dèficit d’aigua (G.C), la producció disminueix un 50,6%



En el cultiu d’albergínies amb dèficit d’aigua (G.H), la producció disminueix un 77%

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

Tot i això, contràriament a les meves hipòtesis inicials, el creixement de les plantes i el ritme de creixement no disminueix al 50%, ni molt menys. La diferencia entre tractaments respecte aquestes mesures és de molt poc centímetres. Passa el mateix amb els grups que tenen dèficit d’aigua i micorrisses, on és la producció el caràcter que marca la diferència entre tractaments: 

El cultiu de pebrot amb dèficit d’aigua i micorrisses (G.D) assoleix el 93% de producció respecte el grup control



El cultiu d’albergínies amb dèficit d’aigua i micorrisses (G.I), assoleix un 105% de producció, és a dir, produeix un 5% més que el grup control de la segona espècie.

Per tant, la presència i els beneficis de les micorrisses també s’observen en les condicions de dèficit d’aigua, però no com jo esperava en les hipòtesis, on plantejava una diferència raonable en l’alçada, caiguda de fulles i nombre de flors. Per una altra part, els grups que no disposen d’adobs es diferencien dels altres en tots els sentits: assoleixen molt poca alçada, les fulles es conserven durant molt més temps i el ritme de creixement juntament amb la producció de flors i de fruits és molt inferior a la del grup control i a totes els altres grups. Això demostra que les micorrisses no poden substituir als adobs, ja que aquest microorganismes tan sols ajuden a captar més nutrients del sòl però no n’aporten si aquest ja no en té. A més, en cap cas tot l’adob que s’utilitza en el conreu es aprofitat al 100%, però gràcies a l’ús de les micorrisses, que augmenten la superfície d’intercanvi de nutrients entre les arrels i el sòl, s’aprofita més l’adob la qual cosa permet reduir la seva dosi. Tot i això, l’augment de producció no ens indica indiscutiblement que comporti també un augment de beneficis econòmics i per això vaig realitzar els diferents pressupostos. Els millors resultats es donen quan analitzem el segon pressupost:



El cultiu micorrissat de pebrot (G.B), la producció augmenta un 68% i els beneficis augmenten un 70% (passem de guanyar 5.814,6€ a 9.942,5€)

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

També si s’analitza econòmicament el mateix tractament en la segona espècie, s’observa hi ha un gran increment de producció (51%) i que els beneficis econòmics també augmenten:



En el cultiu micorrissat d’albergínia(G.G), els beneficis augmenten un 47,5% (passem de guanyar 4.144,95€ a guanyar 6.115,95€)

Tot i això he observat grups en els quals s’ha incrementat la producció respecte al grup control però no els beneficis finals:



El grup G.I (micorrissat amb la meitat d’aigua) té un increment de producció al 5%, però els beneficis es veuen reduïts un 12% (passem de guanyar 4.144,94€ a guanyar 3.644,25€)

Així doncs, en les dues espècies obtenim un augment del benefici econòmic utilitzant micorrisses. Si observem el primer pressupost i imaginem que aquestes són les produccions dels individus a gran escala (hipòtesi que formulem en el pressupost sobre la producció mínima), és evident que les micorrisses no serien rentables. Per sort, sabem que aquest beneficis augmenten fins que arriba el moment (comprovat en el segon pressupost) que les micorrisses augmenten el benefici.

Per tant, sí que podem afirmar que les micorrisses augmenten la producció en ambdues espècies i podem fins i tot, plantejar-nos la hipòtesi de que podria passar el mateix amb altres cultius. També, que la inoculació de micorrisses augmenta els beneficis econòmics.

En contraposició, aquesta és una pràctica innovadora, que no està demostrada en totes les espècies i que, en aquest treball , la seva viabilitat s’estableix sobre unes hipòtesis. D’aquesta manera, si realment volem difondre el seu ús, com ja em vist, no n’hi ha prou en convèncer de la seva òptima acció ecològica sinó que també cal oferir una garantia en la seva repercussió econòmica. Per poder-la oferir i tenint en compte que no és usual l’ús de micorrisses en els conreus podem definir diferents “escenaris” en els quals ens podríem comprometre a dir als agricultors que el seu ús no tindrà més que avantatges:

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

1. Que el preu de les micorrisses sigui encara menor per poder assegurar que de qualsevol tipus de cultiu (de producció més cara o més barata) siguin rentables. En la meva opinió, en canvi, no és aquí on es troba la solució ja que el seu preu (10,8 €/L) no és car comparat amb alguns plaguicides que poden arribar a costar 20€ el litre. 2. Un altre escenari, però que sembla un poc utòpic, és pagar preus més justos als agricultors, ja que costa molts d’anys de treball i moltes hectàrees arribar a amortitzar la gran inversió que s’ha de fer. Així la diferència entre el preu que se li pagaria al pagès d’un quilogram collit i el preu que pagaríem al comprar-lo en un centre comercial seria menor (en els petits comerços això no passa).

Però per si aquests projectes semblen massa difícils de complir, aquí en tenim dos de més innovadors amb les quals no només aconseguiríem la màxima viabilitat de l’ús de micorrisses sinó que també es complirien les dues primeres iniciatives al mateix temps: 3. La creació de cooperatives que treballin amb productes d’aquest tipus, per tal de que les inversions siguin menys costoses i el benefici s’aconsegueixi més ràpid. 4. Catalogar els productes micorrissats amb l’etiqueta ecològica. Amb això s’aconseguiria la valorització del productes des d’un punt de vista medioambiental ja que es faria palesa la importància tant del benefici ecològic com l’estalvi en aigua, adobs i productes fitosanitaris. Amb aquestes mesures, els productes d’aquest tipus s’introduirien al mercat ecològic on els preus són entre 3 i 4 vegades superiors als productes d’agricultura intensiva, però també seria molt superior la qualitat. Finalment, amb aquestes dues activitats s’aconseguiria un preu més just per als pagesos i un cost menor de la inversió amb l’ajuda de cooperatives.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

Gràcies a diferents estudis realitzats sobre les micorrisses i la resistència hídrica, els canvis en la morfologia de les arrels, la regeneració de sòls i juntament amb aquest treball de recerca, l’augment de producció, avui en dia coneixem aquest meravellosos microorganismes i fins i tot se’n comença a fer ús. Els avantatges semblen ser inacabables, però hem de recordar que el millor acte de preservació d’aquests aliats no passa només pel el seu cultiu in-vitro i la seva comercialització sinó també per la seva protecció en estat natural. L’explotació intensiva dels sòls (urbanització, camps de golfs, agricultura i ramaderia intensiva etc.) esta provocant que disminueixin les concentracions de micorrisses o directament desapareguin. La desaparició de les micorrisses és una conseqüència més de la industrialització i la producció intensiva. Aquests fongs són un producte susceptible a comercialitzar-se més àmpliament, el que significaria que les mateixes empreses que amb la seva producció intensiva eviten el creixement d’aquest microorganismes sigui qui pretengui vendre-les als petits agricultors. Per aquest motiu, l’últim que m’agradaria destacar és l’evolució que ha sofert el meu objectiu principal. Vaig començar el treball de recerca en l’objectiu de divulgar l’ús de les micorrisses aprofitant que vivia en un poble de petits agricultors esbrinant, si era necessari, si aportava un augment de producció i de beneficis econòmics. Desprès de fer els pressupostos i tenir xerrades en diferents agricultors canareus, la meva principal prioritat es va convertir en intentar esbrinar si augmentava la producció i els beneficis, fins i tot abans dels motius més “ecologistes”. És per això que durant aquest temps de treball no només he après sobre les micorrisses, sobre cultius i estadístiques, també he entès que als nostres agricultors, amb les grans despeses i inversions, amb totes les hores de treball de moltes persones, i els beneficis justos i necessaris, no els podem demanar res més. Per això, me n’alegro de que el producte que he investigat en aquest treball serveixi per fer més sostenible els conreus a gran escala i, sobretot, serveixi com a ajuda per als petits agricultors.

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

10. Bibliografia i Webgrafia SMITH, E. Sally and READ, David Mycorrhizal Symbiosis (Third Edition) Elsevier Ltd. Copyright © 2008 All rights reserved AZCÓN-BIETO, Joaquín i TALON, Manuel, Fundamentos de fisiología vegetal (Segunda Edición) Editorial Mc Graw Hill, Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona Derechos reservados © 2008 Micologia Forestal & Aplicada,I+D en Tecnologías y Productos para el cultivo de Setas Silvestres, Trufasy Micorrizas [Consulta: 22 Novembre 2012]

<http://fichas.infojardin.com/hortalizas-verduras/berenjenas-solanummelongena.htm> Felix Maocho Huerto familiar- Cultivo de berenjena por Felix Maocho 19/6/2012 [Consulta: 25 Juny 2012]

<http://felixmaocho.wordpress.com/2012/06/19/huerto-familiar-cultivo-de-laberenjena/> Felix Maocho Huerto familiar- Cultivo del pimiento por Felix Maocho 3/2/10 [Consulta: 25 Juny 2012]

<http://felixmaocho.wordpress.com/2010/02/03/huerto-familiar-cultivo-delpimiento/> Ing. Víctor Manuel Vacacela Quizhpe. Universidad de Pinar del Río “Hnos Saíz Montes de Oca” Facultad de Forestal y Agronomía [Consulta: 19 Setembre 2012]

<http://www.monografias.com/trabajos-pdf2/tipos-micorrizas/tiposmicorrizas.pdf> El regadiu a Catalunya Joan Oca Baradad Universitat Politècnica de Catalunya [Consulta: 8 Desembre 2012]

<http://www20.gencat.cat/docs/economia/Documents/Articles/Arxius/elregadiua catalunya.pdf> Rizosfera Por Mónica Steciow [Consulta: 21 Desembre 2012] <http://www.cricyt.edu.ar/enciclopedia/terminos/Rizosfera.htm> PSmicrographs SEM Images Nitrogen-fixing bacteria (Rhizobium leguminosarum) Ref: 80014962 [Consulta: 3 Gener 2012] <http://www.psmicrographs.co.uk/nitrogen-fixing-bacteria--rhizobiumleguminosarum-/science-image/80014962>

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

Grupo de investigación sobre micorrizas Equipo de trabajo del grupo de micorrizas del laboratorio de Ecología de Suelos del Centro de Ecología del IVIC. [Consulta: 6 Desembre 2012]

<http://www.ivic.gob.ve/ecologia/ecologiasuelos/micorrizas/proyectos.htm> MYCOVITRO S.L. Biotecnologia ecológica [Consulta: 12 Juny 2012] <http://eigr.grupoei.com/i/i6833/comprometidos.php>

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

11. Annexos Annex I. Recull de dades α i β GRUP A Data 26/06/12 29/06/12 02/07/12 05/07/12 08/07/012 11/07/012 14/07/012 17/07/012 20/07/012 23/07/012 26/07/012 29/07/012 01/08/012 04/08/012 07/08/012 10/08/012 13/08/012 16/08/012 19/08/012 22/08/012 25/08/012 28/08/012 31/08/012 03/09/012 06/09/012 09/09/012 12/09/012 15/09/012

A1 1 4 7 10 13 16 19 22 25 28 31 34 37 40 43 46 49 52 55 58 61 64 67 70 73 76 79 82

α 1,0 0,5 2,8 4,8 4,0 5,0 4,0 3,0 5,5 0,2 1,0 2,0 3,0 3,0 4,0 3,0 2,0 3,0 3,0 2,0 5,0 6,0 6,0 6,0 6,0 6,0 6,0 6,0 3,7

β 19,2 19,4 19,7 20,5 22,0 25,3 26,0 26,7 30,0 30,0 33,0 32,0 31,0 36,0 40,0 41,0 54,0 51,0 54,0 55,0 54,0 55,0 55,0 54,0 55,0 56,0 56,0 55,0 39,5

A2 α 5,0 6,0 6,0 6,2 6,0 6,0 6,0 6,5 6,0 4,0 5,0 5,0 5,0 5,0 6,0 2,0 3,0 2,0 3,0 3,0 11,0 11,0 11,0 12,0 13,0 5,0 5,0 6,0 6,1

β 13,0 24,8 25,0 26,0 26,0 28,0 30,0 31,0 31,7 31,5 32,0 33,0 34,0 35,0 37,0 36,0 45,0 50,0 50,0 50,0 51,0 51,0 51,0 50,0 51,0 51,0 52,0 51,0 38,5

A3 α 10,0 8,5 8,0 8,1 9,5 9,5 5,0 5,5 8,0 5,5 5,0 5,0 4,0 4,0 4,0 1,0 3,0 4,0 5,0 5,0 5,0 6,0 6,0 6,0 5,0 6,0 7,0 6,0 5,9

GRUP B A β 20,0 21,0 21,4 22,0 24,0 24,6 26,0 28,0 30,2 29,3 35,0 32,0 29,0 33,0 40,0 40,0 53,0 54,0 55,0 56,0 55,0 55,0 55,0 56,0 56,0 54,0 55,0 56,0 39,8

α 5,3 5,0 5,6 6,4 6,5 6,8 5,0 5,0 6,5 3,2 3,7 4,0 4,0 4,0 4,7 2,0 2,7 3,0 3,7 3,3 7,0 7,7 7,7 8,0 8,0 5,7 6,0 6,0 5,2

β 17,4 21,7 22,0 22,8 24,0 26,0 27,3 28,6 30,6 30,3 33,3 32,3 31,3 34,7 39,0 39,0 50,7 51,7 53,0 53,7 53,3 53,7 53,7 53,3 54,0 53,7 54,3 54,0 39,3

B1 α β 0,5 22,0 0,2 19,3 2,0 21,0 11,7 21,8 11,0 23,5 12,3 25,2 3,0 25,0 4,0 26,7 5,0 30,0 6,0 30,0 4,0 30,0 5,0 32,0 4,0 33,0 3,0 35,0 2,0 40,0 2,5 41,0 2,0 58,0 3,0 50,0 4,0 49,0 5,0 46,0 5,0 47,0 4,0 49,0 4,0 50,0 5,0 51,0 6,0 52,0 5,0 51,0 5,0 51,0 4,0 52,0 4,6 37,9

B2 α 6,0 5,0 5,0 5,0 5,0 6,4 5,0 5,0 5,6 6,3 7,0 4,0 3,0 7,0 7,0 2,5 2,0 2,0 3,0 3,0 5,0 7,0 7,0 8,0 3,0 2,0 2,0 3,0 4,7

β 21,5 21,4 22,2 22,8 24,3 26,4 27,0 29,0 31,5 33,0 33,0 33,0 33,0 35,0 39,0 38,0 50,0 50,0 50,0 49,0 49,0 49,0 51,0 52,0 51,0 52,0 53,0 53,0 38,5

B3 α β 9,0 26,0 9,0 24,3 9,5 24,6 10,6 26,0 10,4 25,4 14,0 26,4 2,7 26,3 5,0 29,5 3,0 29,0 5,0 31,0 4,0 33,0 4,0 35,0 3,0 38,2 3,0 42,0 3,0 44,0 3,0 44,0 3,0 56,0 4,0 60,0 4,0 57,0 4,0 55,0 4,0 57,0 3,0 59,0 3,0 59,0 4,0 59,0 5,0 60,0 4,0 61,0 4,0 60,0 5,0 61,0 5,2 43,2

B α 5,2 4,7 5,5 9,1 8,8 10,9 3,6 4,7 4,5 5,8 5,0 4,3 3,3 4,3 4,0 2,7 2,3 3,0 3,7 4,0 4,7 4,7 4,7 5,7 4,7 3,7 3,7 4,0 4,8

β 23,2 21,7 22,6 23,5 24,4 26,0 26,1 28,4 30,2 31,3 32,0 33,3 34,7 37,3 41,0 41,0 54,7 53,3 52,0 50,0 51,0 52,3 53,3 54,0 54,3 54,7 54,7 55,3 39,9

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

GRUP C C1 α 3,0 4,0 4,6 5,0 5,5 5,5 5,0 5,0 4,0 6,0 5,0 5,0 4,0 5,0 6,0 5,0 1,0 3,0 2,0 2,0 2,0 3,0 3,0 3,0 1,0 1,0 1,0 2,0 3,6

β 21,0 22,0 23,2 24,0 25,3 25,8 27,0 28,0 28,0 33,0 33,0 33,0 32,0 35,0 37,0 36,0 45,0 49,0 49,0 50,0 56,0 59,0 59,0 60,0 59,0 59,0 61,0 60,0 40,3

C2 α 8,0 9,5 9,0 9,0 10,5 8,5 1,0 8,0 1,5 2,0 2,0 2,0 2,0 3,0 4,0 3,0 3,0 5,0 5,0 3,0 3,0 4,0 4,0 5,0 6,0 7,0 6,0 7,0 5,0

β 18,5 19,5 19,9 21,3 22,0 22,2 23,0 23,3 27,2 30,0 33,0 32,0 27,0 33,0 36,0 45,0 55,0 56,0 55,0 55,0 54,0 59,0 59,0 57,0 59,0 60,0 60,0 60,0 40,1

C3 α 11,0 11,0 9,0 9,0 9,8 9,0 5,0 4,3 4,0 4,0 2,0 1,0 2,0 2,0 2,0 2,0 1,5 3,0 4,0 4,0 3,0 3,0 3,0 4,0 4,0 5,0 4,0 4,0 4,6

C β 22,0 21,0 21,2 21,5 23,0 24,0 25,7 27,0 30,0 31,0 31,0 32,0 32,0 35,0 37,0 45,0 54,0 56,0 55,0 54,0 56,0 58,0 58,0 58,0 57,0 58,0 57,0 57,0 40,6

α 7,3 8,2 7,5 7,7 8,6 7,7 3,7 5,8 3,2 4,0 3,0 2,7 2,7 3,3 4,0 3,3 1,8 3,7 3,7 3,0 2,7 3,3 3,3 4,0 3,7 4,3 3,7 4,3 4,4

β 20,5 20,8 21,4 22,3 23,4 24,0 25,2 26,1 28,4 31,3 32,3 32,3 30,3 34,3 36,7 42,0 51,3 53,7 53,0 53,0 55,3 58,7 58,7 58,3 58,3 59,0 59,3 59,0 40,3

D1 α 1,0 1,5 1,7 11,4 12,0 13,3 7,0 7,5 6,0 9,0 9,0 9,0 9,0 6,0 6,0 5,0 6,0 5,0 6,0 7,0 7,0 3,0 3,0 1,0 1,0 2,0 3,0 2,0 5,7

β 24,0 24,0 23,8 23,8 26,0 27,7 28,6 30,0 32,0 34,2 35,0 34,0 34,5 34,0 35,0 50,0 59,0 57,0 60,0 61,0 62,0 62,0 63,0 64,0 62,0 63,0 63,0 64,0 44,2

GRUP D D2 D3 α β α β 6,5 22,0 4,0 22,0 5,0 22,0 1,0 25,0 5,0 23,4 6,0 25,0 5,3 23,7 6,0 24,8 5,0 25,0 6,0 26,0 5,5 27,5 6,0 28,0 4,0 27,4 5,0 28,2 5,0 30,0 1,0 30,0 2,0 31,0 5,0 30,2 7,0 33,0 4,5 33,0 4,0 33,0 1,0 32,3 6,0 36,0 4,0 33,0 6,0 38,0 3,5 33,0 7,0 40,0 3,0 36,0 7,0 41,0 2,0 39,0 6,0 51,0 2,0 52,0 5,0 58,0 5,0 58,0 4,0 58,0 5,0 55,0 6,0 59,0 6,0 56,0 7,0 60,0 4,0 58,0 6,0 60,0 5,0 60,0 6,0 61,0 7,0 62,0 6,0 62,0 7,0 64,0 6,0 62,0 5,0 63,0 6,0 61,0 5,0 61,0 7,0 60,0 6,0 62,0 5,0 61,0 6,0 62,0 6,0 60,0 7,0 63,0 5,6 43,8 4,6 43,6

GRUP E D α 3,8 2,5 4,2 7,6 7,7 8,3 5,3 4,5 4,3 6,8 4,7 6,3 6,2 5,3 5,0 4,3 5,3 4,7 6,0 6,0 6,0 5,3 5,3 4,0 4,0 5,0 4,7 5,0 5,3

β 22,7 23,7 24,1 24,1 25,7 27,7 28,1 30,0 31,1 33,4 33,4 34,3 35,2 36,7 38,3 51,0 58,3 56,7 58,3 59,7 60,7 61,7 63,0 63,0 61,3 61,7 62,0 62,3 43,9

E1 α β 14,0 20,0 11,8 22,0 13,0 22,4 13,3 23,0 16,0 23,3 14,0 26,0 11,5 25,0 10,5 26,8 10,0 27,2 6,0 28,0 1,0 27,5 12,0 30,0 12,0 30,0 12,0 32,0 5,0 33,0 5,0 37,0 4,0 38,0 5,0 41,0 7,0 42,0 6,0 41,0 6,0 42,0 5,0 41,0 5,0 42,0 6,0 41,0 5,0 40,0 5,0 41,0 11,0 42,0 11,0 41,0 8,7 33,0

E2 α 0,3 1,0 1,1 7,0 7,0 6,0 6,0 7,0 5,0 0,5 1,3 3,0 4,0 4,0 5,0 2,0 4,0 3,0 2,0 2,0 4,0 3,0 3,0 4,0 3,0 3,0 5,0 4,0 3,6

β 24,0 25,3 25,4 26,0 26,0 26,2 28,5 30,3 31,0 32,0 33,0 33,0 33,0 34,0 34,0 41,0 46,0 46,0 45,0 46,0 45,0 44,0 44,0 45,0 44,0 45,0 45,0 45,0 36,5

E3 α β 10,0 23,0 11,0 23,0 11,0 23,2 10,5 23,6 10,5 25,3 9,0 26,4 7,8 27,0 2,7 26,5 4,0 28,2 4,0 31,0 3,6 29,0 4,0 31,0 4,0 32,0 4,0 33,0 2,0 36,0 6,0 43,0 5,0 45,0 4,0 44,0 5,0 45,0 7,0 44,0 6,0 43,0 5,0 42,0 5,0 42,0 6,0 43,0 7,0 44,0 6,0 43,0 7,0 42,0 7,0 43,0 6,2 35,0

E α 8,1 7,9 8,4 10,3 11,2 9,7 8,4 6,7 6,3 3,5 2,0 6,3 6,7 6,7 4,0 4,3 4,3 4,0 4,7 5,0 5,3 4,3 4,3 5,3 5,0 4,7 7,7 7,3 6,2

β 22,3 23,4 23,7 24,2 24,9 26,2 26,8 27,9 28,8 30,3 29,8 31,3 31,7 33,0 34,3 40,3 43,0 43,7 44,0 43,7 43,3 42,3 42,7 43,0 42,7 43,0 43,0 43,0 34,9

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

GRUP F Data 26/06/12 29/06/12 02/07/12 05/07/12 08/07/12 11/07/12 14/07/12 17/07/12 20/07/12 23/07/12 26/07/12 29/07/12 01/08/12 04/08/12 07/08/12 10/08/12 13/08/12 16/08/12 19/08/12 22/08/12 25/08/12 28/08/12 31/08/12 03/09/12 06/09/12 09/09/12 12/09/12 15/09/12

1 4 7 10 13 16 19 22 25 28 31 34 37 40 43 46 49 52 55 58 61 64 67 70 73 76 79 82

F1 α β 12,0 15,5 18,0 19,0 18,2 18,0 16,0 18,0 16,4 18,7 17,0 20,0 1,0 21,0 1,2 22,5 4,0 24,0 2,0 26,0 3,0 27,0 3,0 29,0 3,0 32,0 4,0 32,0 1,0 31,0 4,0 35,0 1,0 49,0 2,0 44,0 4,0 45,0 5,0 48,0 6,0 45,0 1,0 45,0 1,0 46,0 1,0 45,0 2,0 45,0 2,0 46,0 6,0 45,0 6,0 46,0 5,7 33,5

F2 α β 9,0 16,0 9,0 16,5 9,3 16,8 9,4 17,0 9,4 18,0 10,0 18,0 4,0 20,2 5,0 21,0 5,5 26,3 6,0 27,0 4,0 30,0 6,0 30,0 4,0 30,0 5,0 35,0 2,0 36,0 3,0 40,0 3,0 55,0 3,0 59,0 5,0 55,0 7,0 55,0 7,0 53,0 2,0 50,0 2,0 50,0 2,0 50,0 2,0 52,0 3,0 52,0 3,0 51,0 2,0 52,0 5,1 36,9

F3 α β 8,0 15,0 8,3 17,0 9,7 16,3 10,8 16,5 13,0 16,6 11,0 17,5 5,0 19,2 0,5 20,0 6,0 21,0 2,0 22,2 2,0 29,0 5,0 28,0 2,0 29,0 5,0 35,0 1,0 38,0 2,0 41,0 1,5 47,0 3,0 43,0 4,0 44,0 4,0 48,0 4,0 47,0 3,0 47,0 3,0 48,0 4,0 48,0 5,0 48,0 4,0 49,0 3,0 49,0 3,0 49,0 4,7 33,9

GRUP G F α 9,7 11,8 12,4 12,1 12,9 12,7 3,3 2,2 5,2 3,3 3,0 4,7 3,0 4,7 1,3 3,0 1,8 2,7 4,3 5,3 5,7 2,0 2,0 2,3 3,0 3,0 4,0 3,7 5,2

β 15,5 17,5 17,0 17,2 17,8 18,5 20,1 21,2 23,8 25,1 28,7 29,0 30,3 34,0 35,0 38,7 50,3 48,7 48,0 50,3 48,3 47,3 48,0 47,7 48,3 49,0 48,3 49,0 34,7

G1 α β 10,0 17,0 15,5 18,0 16,2 17,7 13,5 18,0 14,0 19,0 11,7 20,5 8,0 21,0 2,0 24,0 4,0 23,2 6,0 25,3 1,0 30,0 5,0 34,0 2,0 36,0 4,0 39,0 2,0 41,0 4,0 50,0 2,0 56,0 4,0 60,0 3,0 59,0 2,0 60,0 2,0 59,0 2,0 60,0 2,0 61,0 3,0 62,0 4,0 61,0 3,0 62,0 2,0 61,0 3,0 61,0 5,4 41,3

G2 α β 8,0 14,0 14,5 17,4 15,0 18,0 13,8 18,3 15,0 18,6 10,0 19,0 6,6 21,0 3,0 23,0 2,0 23,3 6,5 24,5 1,0 29,0 2,0 38,0 3,0 42,0 2,0 42,0 3,0 40,0 3,0 55,0 1,0 55,5 3,0 58,0 3,0 59,0 2,0 60,0 5,0 60,0 4,0 58,0 4,0 60,0 3,0 62,0 4,0 62,0 4,0 60,0 5,0 62,0 4,0 62,0 5,4 41,5

G3 α β 7,6 13,2 15,0 19,4 15,8 19,8 15,6 20,0 15,0 20,2 10,0 17,0 9,5 18,0 4,5 20,0 3,0 21,0 11,0 24,0 2,0 25,5 7,0 30,0 9,0 33,0 8,0 35,0 1,0 37,0 2,0 45,0 1,5 52,0 4,0 50,0 4,0 50,0 3,0 50,0 3,0 51,0 2,0 51,0 2,0 53,0 2,0 52,0 1,0 52,0 2,0 53,0 2,0 53,0 3,0 53,0 5,9 36,4

G α 8,5 15,0 15,7 14,3 14,7 10,6 8,0 3,2 3,0 7,8 1,3 4,7 4,7 4,7 2,0 3,0 1,5 3,7 3,3 2,3 3,3 2,7 2,7 2,7 3,0 3,0 3,0 3,3 5,6

β 14,7 18,3 18,5 18,8 19,3 18,8 20,0 22,3 22,5 24,6 28,2 34,0 37,0 38,7 39,3 50,0 54,5 56,0 56,0 56,7 56,7 56,3 58,0 58,7 58,3 58,3 58,7 58,7 39,7

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

GRUP H H1 α β 8,0 17,0 13,5 16,0 15,3 16,4 15,5 18,0 13,5 18,0 14,8 18,3 2,0 20,0 7,4 21,4 2,0 23,0 6,0 26,0 3,0 30,0 4,0 33,0 3,0 35,0 4,0 36,0 1,0 36,0 3,0 51,0 1,0 56,0 3,0 54,0 3,0 55,0 2,0 56,0 3,0 55,0 2,0 56,0 2,0 56,0 3,0 54,0 3,0 55,0 4,0 55,0 3,0 54,0 3,0 55,0 5,3 38,4

H2 α 14,0 12,0 12,8 13,8 13,0 16,2 1,0 1,0 2,0 2,0 3,0 2,0 4,0 5,0 1,0 2,0 2,0 2,0 4,0 4,0 4,0 4,0 4,0 5,0 4,0 5,0 5,0 4,0 5,4

β 16,5 17,3 17,7 18,0 18,3 19,7 21,0 22,0 23,5 25,0 28,0 26,0 26,0 34,0 39,0 47,0 50,0 53,0 54,0 56,0 54,0 54,0 54,0 55,0 55,0 54,0 54,0 55,0 37,4

H3 α 10,0 10,0 9,7 9,0 9,5 9,0 2,0 1,0 3,0 6,8 1,0 2,0 2,0 2,0 2,0 5,0 2,0 2,0 6,0 6,0 8,0 1,0 1,0 2,0 2,0 2,0 2,0 2,0 4,3

GRUP I β 14,5 17,4 16,5 16,6 18,0 18,0 20,8 20,0 23,2 24,5 25,0 31,0 34,3 36,0 38,0 40,0 47,0 49,0 59,0 50,0 51,0 49,0 59,0 58,0 59,0 59,0 58,0 58,0 37,5

H α 10,7 11,8 12,6 12,8 12,0 13,3 1,7 3,1 2,3 4,9 2,3 2,7 3,0 3,7 1,3 3,3 1,7 2,3 4,3 4,0 5,0 2,3 2,3 3,3 3,0 3,7 3,3 3,0 5,0

β 16,0 16,9 16,9 17,5 18,1 18,7 20,6 21,1 23,2 25,2 27,7 30,0 31,8 35,3 37,7 46,0 51,0 52,0 56,0 54,0 53,3 53,0 56,3 55,7 56,3 56,0 55,3 56,0 37,8

I1 α 11,0 14,2 14,4 14,5 15,0 15,0 2,0 0,1 1,0 3,0 2,0 2,0 1,5 1,0 1,0 1,0 1,0 2,0 7,0 6,0 10,0 1,0 1,0 3,0 3,0 2,0 3,0 3,0 5,0

β 17,0 19,0 19,0 18,4 20,2 20,0 20,7 21,0 23,0 26,0 28,0 32,0 37,0 38,0 39,0 44,0 51,0 50,0 50,0 50,0 51,0 51,0 51,0 53,0 53,0 52,0 52,0 53,0 37,1

I2 α 8,5 13,5 13,7 14,0 4,0 15,0 10,0 11,0 11,2 13,0 5,0 7,0 1,0 2,0 2,0 1,0 3,0 1,0 6,0 7,0 6,0 3,0 3,0 3,0 4,0 4,0 3,0 4,0 6,4

β 14,5 17,0 16,2 16,3 18,0 19,0 19,0 19,0 22,0 25,0 29,0 33,0 35,0 38,0 40,0 43,0 48,0 48,0 44,0 44,0 47,0 50,0 54,0 54,0 54,0 53,0 54,0 54,0 36,0

I3 α 9,0 9,0 10,5 12,8 13,2 15,0 13,0 0,1 1,0 1,0 1,5 1,0 1,0 1,0 1,0 2,0 1,3 1,0 6,0 5,0 6,0 2,0 2,0 3,0 3,0 2,0 1,0 2,0 4,5

GRUP J β 14,0 16,3 16,4 17,3 17,6 19,2 18,8 19,3 22,0 23,2 28,0 29,0 30,0 34,0 38,0 41,0 51,0 52,0 51,0 51,0 55,0 56,0 58,0 58,0 59,0 58,0 58,0 58,0 37,5

I α 9,5 12,2 12,9 13,8 10,7 15,0 8,3 3,7 4,4 5,7 2,8 3,3 1,2 1,3 1,3 1,3 1,8 1,3 6,3 6,0 7,3 2,0 2,0 3,0 3,3 2,7 2,3 3,0 5,3

β 15,2 17,4 17,2 17,3 18,6 19,4 19,5 19,8 22,3 24,7 28,3 31,3 34,0 36,7 39,0 42,7 50,0 50,0 48,3 48,3 51,0 52,3 54,3 55,0 55,3 54,3 54,7 55,0 36,9

J1 α 10,5 15,0 16,1 16,6 16,3 13,0 2,0 0,3 4,0 1,0 2,0 2,0 2,0 1,0 2,0 1,0 1,0 3,0 3,0 2,0 3,0 2,0 2,0 2,0 3,0 5,0 3,0 4,0 4,9

β 18,5 19,0 20,4 21,2 22,0 23,0 22,0 23,5 24,0 27,0 30,0 31,0 32,0 32,0 30,0 39,0 39,0 42,0 40,0 39,0 40,0 41,0 43,0 43,0 43,0 44,0 44,0 44,0 32,7

J2 α 7,5 11,7 11,9 12,0 13,7 13,4 10,0 4,5 9,0 10,0 2,0 3,0 3,0 3,0 4,0 2,0 5,0 4,0 10,0 13,0 14,0 4,0 4,0 4,0 5,0 4,0 4,0 4,0 7,0

β 16,0 16,0 17,0 17,0 18,0 18,0 18,2 21,0 22,0 25,2 27,0 28,0 29,0 33,0 36,0 41,0 49,0 47,0 48,0 49,0 50,0 51,0 52,0 52,0 52,0 52,0 53,0 52,0 35,3

J3 α 6,5 9,3 9,5 9,5 10,5 10,0 2,0 0,2 1,0 3,0 1,0 1,0 2,0 2,0 2,0 2,0 1,0 5,0 5,0 4,0 3,0 2,0 2,0 3,0 3,0 2,0 3,0 3,0 3,8

β 19,0 16,2 16,3 16,5 18,4 19,0 20,0 25,0 22,5 25,3 30,0 32,0 33,0 35,0 39,0 41,0 48,0 44,0 43,0 42,0 42,0 39,0 40,0 42,0 40,0 41,0 40,0 41,0 32,5

J α 8,2 12,0 12,5 12,7 13,5 12,1 4,7 1,7 4,7 4,7 1,7 2,0 2,3 2,0 2,7 1,7 2,3 4,0 6,0 6,3 6,7 2,7 2,7 3,0 3,7 3,7 3,3 3,7 5,3

β 17,8 17,1 17,9 18,2 19,5 20,0 20,1 23,2 22,8 25,8 29,0 30,3 31,3 33,3 35,0 40,3 45,3 44,3 43,7 43,3 44,0 43,7 45,0 45,7 45,0 45,7 45,7 45,7 33,5

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

Annex II. Gràfics de la mesura β de cada individu β del grup A

Creixement β d e l g ru p I

β d e l g ru p E

60,0

βA1

30,0

βA2 βA3

20,0 10,0

60,0

40,0

βE1

30,0

Alçada (cm)

40,0

Alçada (cm)

70,0

50,0

βE2

20,0

βE3

10,0 0,0

β d e l g ru p B

10,0

60,0

βB3

20,0

βF1

50,0

βF2

40,0

βF3

30,0 20,0

10,0

0,0

70,0

βC2 βC3

Alçada (cm)

60,0

βC1

βG1

50,0

βG2

40,0

βG3

30,0 20,0

10,0

Dia

Creixement β d e l g ru p H

β d e l g ru p D 70,0

70,0 60,0 50,0 40,0 30,0 20,0 10,0 0,0

βD2 βD3

Alçada (cm)

60,0

βD1

βH1

50,0

βH2

40,0

βH3

30,0 20,0

41 Dia

10,0 1

βJ1 βJ2 βJ3

41 Dia

Creixement β d e l g ru p G

70,0 60,0 50,0 40,0 30,0 20,0 10,0 0,0

60,0 55,0 50,0 45,0 40,0 35,0 30,0 25,0 20,0 15,0 10,0 1

Dia

β d e l g ru p C

Alçada (cm)

βB2

30,0

Alçada (cm)

βB1

40,0

Creixement β d e l g ru p J

70,0

50,0

Creixement β d e l g ru p F

60,0

Dia

70,0

Alçada (cm)

βI3

30,0

Dia

Alçada (cm)

βI2

40,0

20,0

0,0

Alçada (cm)

βI1

50,0

Dia

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

Annex III. Recull de les derivades de la mesura α per a cada individu

Data 26/06/12 29/06/12 02/07/12 05/07/12 08/07/12 11/07/12 14/07/12 17/07/12 20/07/12 23/07/12 26/07/12 29/07/12 01/08/12 04/08/12 07/08/12 10/08/12 13/08/12 16/08/12 19/08/12 22/08/12 25/08/12 28/08/12 31/08/12 03/09/12 06/09/12 09/09/12 12/09/12 15/09/12

1 4 7 10 13 16 19 22 25 28 31 34 37 40 43 46 49 52 55 58 61 64 67 70 73 76 79 82

αA1 1,0 0,5 2,8 4,8 4,0 5,0 4,0 3,0 5,5 0,2 1,0 2,0 3,0 3,0 4,0 3,0 2,0 3,0 3,0 2,0 5,0 6,0 6,0 6,0 6,0 6,0 6,0 6,0 5,0

ΔαA1 αA2 0,0 5,0 -0,2 6,0 0,8 6,0 0,7 6,2 -0,3 6,0 0,3 6,0 -0,3 6,0 -0,3 6,5 0,8 6,0 -1,8 4,0 0,3 5,0 0,3 5,0 0,3 5,0 0,0 5,0 0,3 6,0 -0,3 2,0 -0,3 3,0 0,3 2,0 0,0 3,0 -0,3 3,0 1,0 11,0 0,3 11,0 0,0 11,0 0,0 12,0 0,0 13,0 0,0 5,0 0,0 5,0 0,0 6,0 0,1 1,0

grup A ΔαA2 αA3 0,0 10,0 0,3 8,5 0,0 8,0 0,1 8,1 -0,1 9,5 0,0 9,5 0,0 5,0 0,2 5,5 -0,2 8,0 -0,7 5,5 0,3 5,0 0,0 5,0 0,0 4,0 0,0 4,0 0,3 4,0 -1,3 1,0 0,3 3,0 -0,3 4,0 0,3 5,0 0,0 5,0 2,7 5,0 0,0 6,0 0,0 6,0 0,3 6,0 0,3 5,0 -2,7 6,0 0,0 7,0 0,3 6,0 0,0 -4,0

ΔαA3 0,0 -0,5 -0,2 0,0 0,5 0,0 -1,5 0,2 0,8 -0,8 -0,2 0,0 -0,3 0,0 0,0 -1,0 0,7 0,3 0,3 0,0 0,0 0,3 0,0 0,0 -0,3 0,3 0,3 -0,3 0,0

αA 5,3 5,0 5,6 6,4 6,5 6,8 5,0 5,0 6,5 3,2 3,7 4,0 4,0 4,0 4,7 2,0 2,7 3,0 3,7 3,3 7,0 7,7 7,7 8,0 8,0 5,7 6,0 6,0 5,2

ΔαA 0,00 -0,11 0,20 0,26 0,04 0,11 -0,61 0,00 0,50 -1,09 0,14 0,11 0,00 0,00 0,22 -0,89 0,22 0,11 0,22 -0,11 1,22 0,22 0,00 0,11 0,00 -0,78 0,11 0,00 0,01

grup B αB1 ΔαB1 αB2 ΔαB2 αB3 ΔαB3 α B 0,5 0,0 6,0 0,0 9,0 0,0 5,2 0,2 -0,1 5,0 -0,3 9,0 0,0 4,7 2,0 0,6 5,0 0,0 9,5 0,2 5,5 11,7 3,2 5,0 0,0 10,6 0,4 9,1 11,0 -0,2 5,0 0,0 10,4 -0,1 8,8 12,3 0,4 6,4 0,5 14,0 1,2 10,9 3,0 -3,1 5,0 -0,5 2,7 -3,8 3,6 4,0 0,3 5,0 0,0 5,0 0,8 4,7 5,0 0,3 5,6 0,2 3,0 -0,7 4,5 6,0 0,3 6,3 0,2 5,0 0,7 5,8 4,0 -0,7 7,0 0,2 4,0 -0,3 5,0 5,0 0,3 4,0 -1,0 4,0 0,0 4,3 4,0 -0,3 3,0 -0,3 3,0 -0,3 3,3 3,0 -0,3 7,0 1,3 3,0 0,0 4,3 2,0 -0,3 7,0 0,0 3,0 0,0 4,0 2,5 0,2 2,5 -1,5 3,0 0,0 2,7 2,0 -0,2 2,0 -0,2 3,0 0,0 2,3 3,0 0,3 2,0 0,0 4,0 0,3 3,0 4,0 0,3 3,0 0,3 4,0 0,0 3,7 5,0 0,3 3,0 0,0 4,0 0,0 4,0 5,0 0,0 5,0 0,7 4,0 0,0 4,7 4,0 -0,3 7,0 0,7 3,0 -0,3 4,7 4,0 0,0 7,0 0,0 3,0 0,0 4,7 5,0 0,3 8,0 0,3 4,0 0,3 5,7 6,0 0,3 3,0 -1,7 5,0 0,3 4,7 5,0 -0,3 2,0 -0,3 4,0 -0,3 3,7 5,0 0,0 2,0 0,0 4,0 0,0 3,7 4,0 -0,3 3,0 0,3 5,0 0,3 4,0 4,6 0,0 4,7 0,0 5,2 0,0 4,8

ΔαB 0,00 -0,14 0,26 1,20 -0,10 0,70 -2,44 0,37 -0,04 0,41 -0,26 -0,22 -0,33 0,33 -0,11 -0,44 -0,11 0,22 0,22 0,11 0,22 0,00 0,00 0,33 -0,33 -0,33 0,00 0,11 -0,01

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

grup C αC1 ΔαC1 αC2 ΔαC2 αC3 ΔαC3 3,0 0,0 8,0 0,0 11,0 0,0 4,0 0,3 9,5 0,5 11,0 0,0 4,6 0,2 9,0 -0,2 9,0 -0,7 5,0 0,1 9,0 0,0 9,0 0,0 5,5 0,2 10,5 0,5 9,8 0,3 5,5 0,0 8,5 -0,7 9,0 -0,3 5,0 -0,2 1,0 -2,5 5,0 -1,3 5,0 0,0 8,0 2,3 4,3 -0,2 4,0 -0,3 1,5 -2,2 4,0 -0,1 6,0 0,7 2,0 0,2 4,0 0,0 5,0 -0,3 2,0 0,0 2,0 -0,7 5,0 0,0 2,0 0,0 1,0 -0,3 4,0 -0,3 2,0 0,0 2,0 0,3 5,0 0,3 3,0 0,3 2,0 0,0 6,0 0,3 4,0 0,3 2,0 0,0 5,0 -0,3 3,0 -0,3 2,0 0,0 1,0 -1,3 3,0 0,0 1,5 -0,2 3,0 0,7 5,0 0,7 3,0 0,5 2,0 -0,3 5,0 0,0 4,0 0,3 2,0 0,0 3,0 -0,7 4,0 0,0 2,0 0,0 3,0 0,0 3,0 -0,3 3,0 0,3 4,0 0,3 3,0 0,0 3,0 0,0 4,0 0,0 3,0 0,0 3,0 0,0 5,0 0,3 4,0 0,3 1,0 -0,7 6,0 0,3 4,0 0,0 1,0 0,0 7,0 0,3 5,0 0,3 1,0 0,0 6,0 -0,3 4,0 -0,3 2,0 0,3 7,0 0,3 4,0 0,0 3,6 0,0 5,0 0,0 4,6 -0,1

αC 7,3 8,2 7,5 7,7 8,6 7,7 3,7 5,8 3,2 4,0 3,0 2,7 2,7 3,3 4,0 3,3 1,8 3,7 3,7 3,0 2,7 3,3 3,3 4,0 3,7 4,3 3,7 4,3 4,4

grup D ΔαC αD1 ΔαD1 αD2 ΔαD2 αD3 ΔαD3 0,00 1,0 0,0 6,5 0,0 4,0 0,0 0,28 1,5 0,2 5,0 -0,5 1,0 -1,0 -0,21 1,7 0,1 5,0 0,0 6,0 1,7 0,04 11,4 3,2 5,3 0,1 6,0 0,0 0,31 12,0 0,2 5,0 -0,1 6,0 0,0 -0,31 13,3 0,4 5,5 0,2 6,0 0,0 -1,33 7,0 -2,1 4,0 -0,5 5,0 -0,3 0,70 7,5 0,2 5,0 0,3 1,0 -1,3 -0,87 6,0 -0,5 2,0 -1,0 5,0 1,3 0,28 9,0 1,0 7,0 1,7 4,5 -0,2 -0,33 9,0 0,0 4,0 -1,0 1,0 -1,2 -0,11 9,0 0,0 6,0 0,7 4,0 1,0 0,00 9,0 0,0 6,0 0,0 3,5 -0,2 0,22 6,0 -1,0 7,0 0,3 3,0 -0,2 0,22 6,0 0,0 7,0 0,0 2,0 -0,3 -0,22 5,0 -0,3 6,0 -0,3 2,0 0,0 -0,50 6,0 0,3 5,0 -0,3 5,0 1,0 0,61 5,0 -0,3 4,0 -0,3 5,0 0,0 0,00 6,0 0,3 6,0 0,7 6,0 0,3 -0,22 7,0 0,3 7,0 0,3 4,0 -0,7 -0,11 7,0 0,0 6,0 -0,3 5,0 0,3 0,22 3,0 -1,3 6,0 0,0 7,0 0,7 0,00 3,0 0,0 6,0 0,0 7,0 0,0 0,22 1,0 -0,7 6,0 0,0 5,0 -0,7 -0,11 1,0 0,0 6,0 0,0 5,0 0,0 0,22 2,0 0,3 7,0 0,3 6,0 0,3 -0,22 3,0 0,3 5,0 -0,7 6,0 0,0 0,22 2,0 -0,3 6,0 0,3 7,0 0,3 -0,04 5,7 0,0 5,6 0,0 4,6 0,0

αD 3,8 2,5 4,2 7,6 7,7 8,3 5,3 4,5 4,3 6,8 4,7 6,3 6,2 5,3 5,0 4,3 5,3 4,7 6,0 6,0 6,0 5,3 5,3 4,0 4,0 5,0 4,7 5,0 5,3

grup E ΔαD αE1 ΔαE1 αE2 ΔαE2 αE3 ΔαE3 0,00 14,0 0,0 0,3 0,0 10,0 0,0 -0,44 11,8 -0,7 1,0 0,2 11,0 0,3 0,58 13,0 0,4 1,1 0,0 11,0 0,0 1,11 13,3 0,1 7,0 2,0 10,5 -0,2 0,03 16,0 0,9 7,0 0,0 10,5 0,0 0,20 14,0 -0,7 6,0 -0,3 9,0 -0,5 -0,98 11,5 -0,8 6,0 0,0 7,8 -0,4 -0,28 10,5 -0,3 7,0 0,3 2,7 -1,7 -0,06 10,0 -0,2 5,0 -0,7 4,0 0,4 0,83 6,0 -1,3 0,5 -1,5 4,0 0,0 -0,72 1,0 -1,7 1,3 0,3 3,6 -0,1 0,56 12,0 3,7 3,0 0,6 4,0 0,1 -0,06 12,0 0,0 4,0 0,3 4,0 0,0 -0,28 12,0 0,0 4,0 0,0 4,0 0,0 -0,11 5,0 -2,3 5,0 0,3 2,0 -0,7 -0,22 5,0 0,0 2,0 -1,0 6,0 1,3 0,33 4,0 -0,3 4,0 0,7 5,0 -0,3 -0,22 5,0 0,3 3,0 -0,3 4,0 -0,3 0,44 7,0 0,7 2,0 -0,3 5,0 0,3 0,00 6,0 -0,3 2,0 0,0 7,0 0,7 0,00 6,0 0,0 4,0 0,7 6,0 -0,3 -0,22 5,0 -0,3 3,0 -0,3 5,0 -0,3 0,00 5,0 0,0 3,0 0,0 5,0 0,0 -0,44 6,0 0,3 4,0 0,3 6,0 0,3 0,00 5,0 -0,3 3,0 -0,3 7,0 0,3 0,33 5,0 0,0 3,0 0,0 6,0 -0,3 -0,11 11,0 2,0 5,0 0,7 7,0 0,3 0,11 11,0 0,0 4,0 -0,3 7,0 0,0 0,01 8,7 0,0 3,6 0,0 6,2 0,0

αE 8,1 7,9 8,4 10,3 11,2 9,7 8,4 6,7 6,3 3,5 2,0 6,3 6,7 6,7 4,0 4,3 4,3 4,0 4,7 5,0 5,3 4,3 4,3 5,3 5,0 4,7 7,7 7,3 6,2

ΔαE 0,00 -0,06 0,14 0,63 0,30 -0,50 -0,41 -0,57 -0,13 -0,94 -0,51 1,46 0,11 0,00 -0,89 0,11 0,00 -0,11 0,22 0,11 0,11 -0,33 0,00 0,33 -0,11 -0,11 1,00 -0,11 -0,01

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

1 4 7 10 13 16 19 22 25 28 31 34 37 40 43 46 49 52 55 58 61 64 67 70 73 76 79 82

α F1 ΔαF1 12,0 0,0 18,0 2,0 18,2 0,1 16,0 -0,7 16,4 0,1 17,0 0,2 1,0 -5,3 1,2 0,1 4,0 0,9 2,0 -0,7 3,0 0,3 3,0 0,0 3,0 0,0 4,0 0,3 1,0 -1,0 4,0 1,0 1,0 -1,0 2,0 0,3 4,0 0,7 5,0 0,3 6,0 0,3 1,0 -1,7 1,0 0,0 1,0 0,0 2,0 0,3 2,0 0,0 6,0 1,3 6,0 0,0 5,7 -0,1

GRUP F GRUP G α F2 ΔαF2 α F3 ΔαF3 α F ΔαF α G1 ΔαG1 α G2 ΔαG2 α G3 ΔαG3 α G ΔαG 9,0 0,0 8,0 0,0 9,7 0,0 10,0 0,0 8,0 0,0 7,6 0,0 8,5 0,0 9,0 0,0 8,3 0,1 11,8 0,7 15,5 1,8 14,5 2,2 15,0 2,5 15,0 2,2 9,3 0,1 9,7 0,5 12,4 0,2 16,2 0,2 15,0 0,2 15,8 0,3 15,7 0,2 9,4 0,0 10,8 0,4 12,1 -0,1 13,5 -0,9 13,8 -0,4 15,6 -0,1 14,3 -0,5 9,4 0,0 13,0 0,7 12,9 0,3 14,0 0,2 15,0 0,4 15,0 -0,2 14,7 0,1 10,0 0,2 11,0 -0,7 12,7 -0,1 11,7 -0,8 10,0 -1,7 10,0 -1,7 10,6 -1,4 4,0 -2,0 5,0 -2,0 3,3 -3,1 8,0 -1,2 6,6 -1,1 9,5 -0,2 8,0 -0,8 5,0 0,3 0,5 -1,5 2,2 -0,4 2,0 -2,0 3,0 -1,2 4,5 -1,7 3,2 -1,6 5,5 0,2 6,0 1,8 5,2 1,0 4,0 0,7 2,0 -0,3 3,0 -0,5 3,0 -0,1 6,0 0,2 2,0 -1,3 3,3 -0,6 6,0 0,7 6,5 1,5 11,0 2,7 7,8 1,6 4,0 -0,7 2,0 0,0 3,0 -0,1 1,0 -1,7 1,0 -1,8 2,0 -3,0 1,3 -2,2 6,0 0,7 5,0 1,0 4,7 0,6 5,0 1,3 2,0 0,3 7,0 1,7 4,7 1,1 4,0 -0,7 2,0 -1,0 3,0 -0,6 2,0 -1,0 3,0 0,3 9,0 0,7 4,7 0,0 5,0 0,3 5,0 1,0 4,7 0,6 4,0 0,7 2,0 -0,3 8,0 -0,3 4,7 0,0 2,0 -1,0 1,0 -1,3 1,3 -1,1 2,0 -0,7 3,0 0,3 1,0 -2,3 2,0 -0,9 3,0 0,3 2,0 0,3 3,0 0,6 4,0 0,7 3,0 0,0 2,0 0,3 3,0 0,3 3,0 0,0 1,5 -0,2 1,8 -0,4 2,0 -0,7 1,0 -0,7 1,5 -0,2 1,5 -0,5 3,0 0,0 3,0 0,5 2,7 0,3 4,0 0,7 3,0 0,7 4,0 0,8 3,7 0,7 5,0 0,7 4,0 0,3 4,3 0,6 3,0 -0,3 3,0 0,0 4,0 0,0 3,3 -0,1 7,0 0,7 4,0 0,0 5,3 0,3 2,0 -0,3 2,0 -0,3 3,0 -0,3 2,3 -0,3 7,0 0,0 4,0 0,0 5,7 0,1 2,0 0,0 5,0 1,0 3,0 0,0 3,3 0,3 2,0 -1,7 3,0 -0,3 2,0 -1,2 2,0 0,0 4,0 -0,3 2,0 -0,3 2,7 -0,2 2,0 0,0 3,0 0,0 2,0 0,0 2,0 0,0 4,0 0,0 2,0 0,0 2,7 0,0 2,0 0,0 4,0 0,3 2,3 0,1 3,0 0,3 3,0 -0,3 2,0 0,0 2,7 0,0 2,0 0,0 5,0 0,3 3,0 0,2 4,0 0,3 4,0 0,3 1,0 -0,3 3,0 0,1 3,0 0,3 4,0 -0,3 3,0 0,0 3,0 -0,3 4,0 0,0 2,0 0,3 3,0 0,0 3,0 0,0 3,0 -0,3 4,0 0,3 2,0 -0,3 5,0 0,3 2,0 0,0 3,0 0,0 2,0 -0,3 3,0 0,0 3,7 -0,1 3,0 0,3 4,0 -0,3 3,0 0,3 3,3 0,1 5,1 -0,1 4,7 -0,1 5,2 -0,1 5,4 -0,1 5,4 0,0 5,9 -0,1 5,6 -0,1

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

α H1 ΔαH1 8,0 0,0 13,5 1,8 15,3 0,6 15,5 0,1 13,5 -0,7 14,8 0,4 2,0 -4,3 7,4 1,8 2,0 -1,8 6,0 1,3 3,0 -1,0 4,0 0,3 3,0 -0,3 4,0 0,3 1,0 -1,0 3,0 0,7 1,0 -0,7 3,0 0,7 3,0 0,0 2,0 -0,3 3,0 0,3 2,0 -0,3 2,0 0,0 3,0 0,3 3,0 0,0 4,0 0,3 3,0 -0,3 3,0 0,0 5,3 -0,1

GRUP H α α H2 ΔαH2 H3 ΔαH3 α H ΔαH 14,0 0,0 10,0 0,0 10,7 0,0 12,0 -0,7 10,0 0,0 11,8 0,4 12,8 0,3 9,7 -0,1 12,6 0,3 13,8 0,3 9,0 -0,2 12,8 0,1 13,0 -0,3 9,5 0,2 12,0 -0,3 16,2 1,1 9,0 -0,2 13,3 0,4 1,0 -5,1 2,0 -2,3 1,7 -3,9 1,0 0,0 1,0 -0,3 3,1 0,5 2,0 0,3 3,0 0,7 2,3 -0,3 2,0 0,0 6,8 1,3 4,9 0,9 3,0 0,3 1,0 -1,9 2,3 -0,9 2,0 -0,3 2,0 0,3 2,7 0,1 4,0 0,7 2,0 0,0 3,0 0,1 5,0 0,3 2,0 0,0 3,7 0,2 1,0 -1,3 2,0 0,0 1,3 -0,8 2,0 0,3 5,0 1,0 3,3 0,7 2,0 0,0 2,0 -1,0 1,7 -0,6 2,0 0,0 2,0 0,0 2,3 0,2 4,0 0,7 6,0 1,3 4,3 0,7 4,0 0,0 6,0 0,0 4,0 -0,1 4,0 0,0 8,0 0,7 5,0 0,3 4,0 0,0 1,0 -2,3 2,3 -0,9 4,0 0,0 1,0 0,0 2,3 0,0 5,0 0,3 2,0 0,3 3,3 0,3 4,0 -0,3 2,0 0,0 3,0 -0,1 5,0 0,3 2,0 0,0 3,7 0,2 5,0 0,0 2,0 0,0 3,3 -0,1 4,0 -0,3 2,0 0,0 3,0 -0,1 5,4 -0,1 4,3 -0,1 5,0 -0,1

GRUP I α I1 ΔαI1 11,0 0,0 14,2 1,1 14,4 0,1 14,5 0,0 15,0 0,2 15,0 0,0 2,0 -4,3 0,1 -0,6 1,0 0,3 3,0 0,7 2,0 -0,3 2,0 0,0 1,5 -0,2 1,0 -0,2 1,0 0,0 1,0 0,0 1,0 0,0 2,0 0,3 7,0 1,7 6,0 -0,3 10,0 1,3 1,0 -3,0 1,0 0,0 3,0 0,7 3,0 0,0 2,0 -0,3 3,0 0,3 3,0 0,0 5,0 -0,1

α I2 ΔαI2 8,5 0,0 13,5 1,7 13,7 0,1 14,0 0,1 4,0 -3,3 15,0 3,7 10,0 -1,7 11,0 0,3 11,2 0,1 13,0 0,6 5,0 -2,7 7,0 0,7 1,0 -2,0 2,0 0,3 2,0 0,0 1,0 -0,3 3,0 0,7 1,0 -0,7 6,0 1,7 7,0 0,3 6,0 -0,3 3,0 -1,0 3,0 0,0 3,0 0,0 4,0 0,3 4,0 0,0 3,0 -0,3 4,0 0,3 6,4 -0,1

GRUP J

α I3 ΔαI3 9,0 0,0 9,0 0,0 10,5 0,5 12,8 0,8 13,2 0,1 15,0 0,6 13,0 -0,7 0,1 -4,3 1,0 0,3 1,0 0,0 1,5 0,2 1,0 -0,2 1,0 0,0 1,0 0,0 1,0 0,0 2,0 0,3 1,3 -0,2 1,0 -0,1 6,0 1,7 5,0 -0,3 6,0 0,3 2,0 -1,3 2,0 0,0 3,0 0,3 3,0 0,0 2,0 -0,3 1,0 -0,3 2,0 0,3 4,5 -0,1

αI 9,5 12,2 12,9 13,8 10,7 15,0 8,3 3,7 4,4 5,7 2,8 3,3 1,2 1,3 1,3 1,3 1,8 1,3 6,3 6,0 7,3 2,0 2,0 3,0 3,3 2,7 2,3 3,0 5,3

ΔαI 0,0 0,9 0,2 0,3 -1,0 1,4 -2,2 -1,5 0,2 0,4 -0,9 0,2 -0,7 0,1 0,0 0,0 0,1 -0,1 1,7 -0,1 0,4 -1,8 0,0 0,3 0,1 -0,2 -0,1 0,2 -0,1

α J1 ΔαJ1 10,5 0,0 15,0 1,5 16,1 0,4 16,6 0,2 16,3 -0,1 13,0 -1,1 2,0 -3,7 0,3 -0,6 4,0 1,2 1,0 -1,0 2,0 0,3 2,0 0,0 2,0 0,0 1,0 -0,3 2,0 0,3 1,0 -0,3 1,0 0,0 3,0 0,7 3,0 0,0 2,0 -0,3 3,0 0,3 2,0 -0,3 2,0 0,0 2,0 0,0 3,0 0,3 5,0 0,7 3,0 -0,7 4,0 0,3 4,9 -0,1

α J2 ΔαJ2 7,5 0,0 11,7 1,4 11,9 0,1 12,0 0,0 13,7 0,6 13,4 -0,1 10,0 -1,1 4,5 -1,8 9,0 1,5 10,0 0,3 2,0 -2,7 3,0 0,3 3,0 0,0 3,0 0,0 4,0 0,3 2,0 -0,7 5,0 1,0 4,0 -0,3 10,0 2,0 13,0 1,0 14,0 0,3 4,0 -3,3 4,0 0,0 4,0 0,0 5,0 0,3 4,0 -0,3 4,0 0,0 4,0 0,0 7,0 0,0

α J3 ΔαJ3 α J ΔαJ 6,5 0,0 8,2 0,0 9,3 0,9 12,0 1,3 9,5 0,1 12,5 0,2 9,5 0,0 12,7 0,1 10,5 0,3 13,5 0,3 10,0 -0,2 12,1 -0,5 2,0 -2,7 4,7 -2,5 0,2 -0,6 1,7 -1,0 1,0 0,3 4,7 1,0 3,0 0,7 4,7 0,0 1,0 -0,7 1,7 -1,0 1,0 0,0 2,0 0,1 2,0 0,3 2,3 0,1 2,0 0,0 2,0 -0,1 2,0 0,0 2,7 0,2 2,0 0,0 1,7 -0,3 1,0 -0,3 2,3 0,2 5,0 1,3 4,0 0,6 5,0 0,0 6,0 0,7 4,0 -0,3 6,3 0,1 3,0 -0,3 6,7 0,1 2,0 -0,3 2,7 -1,3 2,0 0,0 2,7 0,0 3,0 0,3 3,0 0,1 3,0 0,0 3,7 0,2 2,0 -0,3 3,7 0,0 3,0 0,3 3,3 -0,1 3,0 0,0 3,7 0,1 3,8 0,0 5,3 -0,1

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

Annex IV. Gràfics de les derivades de la mesura α per a cada individu

3,0 2,0

1,0

ΔαA1

0,0

ΔαA2

ΔαA3

-2,0

5,0 4,0

ΔαE1

1,0

ΔαE2

0,0 -1,0 1 -2,0

ΔαE3

3,0 2,0

-1,0 1

ΔαB2 ΔαB3

-4,0

-1,0 1

ΔαF2 ΔαF3

-3,0 -4,0

2,0

0,0

ΔαC2

-1,0 1

ΔαC3

Creixement (cm)

ΔαC1

-2,0

1,0 ΔαG1

0,0 -1,0

ΔαG2

ΔαG3

-2,0

-4,0

Dia

Ritme de creixement de αH (ΔαH )

Ritme de creixement de αD (ΔαD ) 3,0

4,0

ΔαD1

1,0

ΔαD2

0,0 11

ΔαD3

Creixement (cm)

2,0

3,0 2,0

-1,0 1 -2,0

-3,0

1,0 0,0 -1,0 1

ΔαH1

-2,0 -4,0 -6,0

Dia

ΔαH2 ΔαH3

-3,0 -5,0

-3,0

ΔαI3

ΔαJ1 ΔαJ2

-2,0

Dia

3,0

1,0

0,0 -1,0

-4,0

Ritme de creixement de αG (ΔαG )

2,0

1,0

-3,0

Dia

Ritme de creixement de αC (ΔαC )

Alçada (cm)

-2,0

Dia

Creixement (cm)

-6,0

3,0

2,0 ΔαF1

0,0

-5,0

-6,0

3,0

1,0

Creixement (cm)

ΔαB1

0,0 -2,0

Ritme de creixement de αJ (ΔαJ )

2,0

Dia

3,0

2,0

Ritme de creixement de αF (ΔαF )

4,0

-2,0 -3,0 -5,0

Ritme de creixement de αB (ΔαB )

ΔαI2

0,0

Dia

ΔαI1

1,0

-4,0

-3,0

Creixement (cm)

4,0

2,0

Creixement (cm)

3,0

-1,0 1

Ritme de creixement de αI (ΔαI)

Ritme de creixement de αE (ΔαE )

Ritme de creixement de αA (ΔαA )

Dia

ΔαJ3

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

Annex V. Recull de derivades de la mesura β per a cada individu

Data 26/06/12 29/06/12 02/07/12 05/07/12 08/07/012 11/07/012 14/07/012 17/07/012 20/07/012 23/07/012 26/07/012 29/07/012 01/08/012 04/08/012 07/08/012 10/08/012 13/08/012 16/08/012 19/08/012 22/08/012 25/08/012 28/08/012 31/08/012 03/09/012 06/09/012 09/09/012 12/09/012 15/09/012

1 4 7 10 13 16 19 22 25 28 31 34 37 40 43 46 49 52 55 58 61 64 67 70 73 76 79 82

βA1 ΔβA1 19,2 0,0 19,4 0,1 19,7 0,1 20,5 0,3 22,0 0,5 25,3 1,1 26,0 0,2 26,7 0,2 30,0 1,1 30,0 0,0 33,0 1,0 32,0 -0,3 31,0 -0,3 36,0 1,7 40,0 1,3 41,0 0,3 54,0 4,3 51,0 -1,0 54,0 1,0 55,0 0,3 54,0 -0,3 55,0 0,3 55,0 0,0 54,0 -0,3 55,0 0,3 56,0 0,3 56,0 0,0 55,0 -0,3 39,5 0,4

βA2 13,0 24,8 25,0 26,0 26,0 28,0 30,0 31,0 31,7 31,5 32,0 33,0 34,0 35,0 37,0 36,0 45,0 50,0 50,0 50,0 51,0 51,0 51,0 50,0 51,0 51,0 52,0 51,0 38,5

GRUP A A ΔβA2 βA3 ΔβA3 0,0 20,0 0,0 3,9 21,0 0,3 0,1 21,4 0,1 0,3 22,0 0,2 0,0 24,0 0,7 0,7 24,6 0,2 0,7 26,0 0,5 0,3 28,0 0,7 0,2 30,2 0,7 -0,1 29,3 -0,3 0,2 35,0 1,9 0,3 32,0 -1,0 0,3 29,0 -1,0 0,3 33,0 1,3 0,7 40,0 2,3 -0,3 40,0 0,0 3,0 53,0 4,3 1,7 54,0 0,3 0,0 55,0 0,3 0,0 56,0 0,3 0,3 55,0 -0,3 0,0 55,0 0,0 0,0 55,0 0,0 -0,3 56,0 0,3 0,3 56,0 0,0 0,0 54,0 -0,7 0,3 55,0 0,3 -0,3 56,0 0,3 0,5 39,8 0,4

βA ΔβA βB1 ΔβB1 βB2 17,4 0,0 22,0 0,0 21,5 21,7 1,4 19,3 -0,9 21,4 22,0 0,1 21,0 0,6 22,2 22,8 0,3 21,8 0,3 22,8 24,0 0,4 23,5 0,6 24,3 26,0 0,7 25,2 0,6 26,4 27,3 0,5 25,0 -0,1 27,0 28,6 0,4 26,7 0,6 29,0 30,6 0,7 30,0 1,1 31,5 30,3 -0,1 30,0 0,0 33,0 33,3 1,0 30,0 0,0 33,0 32,3 -0,3 32,0 0,7 33,0 31,3 -0,3 33,0 0,3 33,0 34,7 1,1 35,0 0,7 35,0 39,0 1,4 40,0 1,7 39,0 39,0 0,0 41,0 0,3 38,0 50,7 3,9 58,0 5,7 50,0 51,7 0,3 50,0 -2,7 50,0 53,0 0,4 49,0 -0,3 50,0 53,7 0,2 46,0 -1,0 49,0 53,3 -0,1 47,0 0,3 49,0 53,7 0,1 49,0 0,7 49,0 53,7 0,0 50,0 0,3 51,0 53,3 -0,1 51,0 0,3 52,0 54,0 0,2 52,0 0,3 51,0 53,7 -0,1 51,0 -0,3 52,0 54,3 0,2 51,0 0,0 53,0 54,0 -0,1 52,0 0,3 53,0 39,3 0,4 37,9 0,4 38,5

GRUP B B ΔβB2 βB3 ΔβB3 βB ΔβB 0,0 26,0 0,0 23,2 0,0 0,0 24,3 -0,6 21,7 -0,5 0,3 24,6 0,1 22,6 0,3 0,2 26,0 0,5 23,5 0,3 0,5 25,4 -0,2 24,4 0,3 0,7 26,4 0,3 26,0 0,5 0,2 26,3 0,0 26,1 0,0 0,7 29,5 1,1 28,4 0,8 0,8 29,0 -0,2 30,2 0,6 0,5 31,0 0,7 31,3 0,4 0,0 33,0 0,7 32,0 0,2 0,0 35,0 0,7 33,3 0,4 0,0 38,2 1,1 34,7 0,5 0,7 42,0 1,3 37,3 0,9 1,3 44,0 0,7 41,0 1,2 -0,3 44,0 0,0 41,0 0,0 4,0 56,0 4,0 54,7 4,6 0,0 60,0 1,3 53,3 -0,4 0,0 57,0 -1,0 52,0 -0,4 -0,3 55,0 -0,7 50,0 -0,7 0,0 57,0 0,7 51,0 0,3 0,0 59,0 0,7 52,3 0,4 0,7 59,0 0,0 53,3 0,3 0,3 59,0 0,0 54,0 0,2 -0,3 60,0 0,3 54,3 0,1 0,3 61,0 0,3 54,7 0,1 0,3 60,0 -0,3 54,7 0,0 0,0 61,0 0,3 55,3 0,2 0,4 43,2 0,4 39,9 0,4

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

βC1 ΔβC1 βC2 21,0 0,0 18,5 22,0 0,3 19,5 23,2 0,4 19,9 24,0 0,3 21,3 25,3 0,4 22,0 25,8 0,2 22,2 27,0 0,4 23,0 28,0 0,3 23,3 28,0 0,0 27,2 33,0 1,7 30,0 33,0 0,0 33,0 33,0 0,0 32,0 32,0 -0,3 27,0 35,0 1,0 33,0 37,0 0,7 36,0 36,0 -0,3 45,0 45,0 3,0 55,0 49,0 1,3 56,0 49,0 0,0 55,0 50,0 0,3 55,0 56,0 2,0 54,0 59,0 1,0 59,0 59,0 0,0 59,0 60,0 0,3 57,0 59,0 -0,3 59,0 59,0 0,0 60,0 61,0 0,7 60,0 60,0 -0,3 60,0 40,3 0,5 40,1

GRUP C GRUP D GRUP E C D E ΔβC2 βC3 ΔβC3 β C ΔβC βD1 ΔβD1 βD2 ΔβD2 βD3 ΔβD3 β D ΔβD βE1 ΔβE1 βE2 ΔβE2 βE3 ΔβE3 β E ΔβE 0,0 22,0 0,0 20,5 0,0 24,0 0,0 22,0 0,0 22,0 0,0 22,7 0,0 20,0 0,0 24,0 0,0 23,0 0,0 22,3 0,0 0,3 21,0 -0,3 20,8 0,1 24,0 0,0 22,0 0,0 25,0 1,0 23,7 0,3 22,0 0,7 25,3 0,4 23,0 0,0 23,4 0,4 0,1 21,2 0,1 21,4 0,2 23,8 -0,1 23,4 0,5 25,0 0,0 24,1 0,1 22,4 0,1 25,4 0,0 23,2 0,1 23,7 0,1 0,5 21,5 0,1 22,3 0,3 23,8 0,0 23,7 0,1 24,8 -0,1 24,1 0,0 23,0 0,2 26,0 0,2 23,6 0,1 24,2 0,2 0,2 23,0 0,5 23,4 0,4 26,0 0,7 25,0 0,4 26,0 0,4 25,7 0,5 23,3 0,1 26,0 0,0 25,3 0,6 24,9 0,2 0,1 24,0 0,3 24,0 0,2 27,7 0,6 27,5 0,8 28,0 0,7 27,7 0,7 26,0 0,9 26,2 0,1 26,4 0,4 26,2 0,4 0,3 25,7 0,6 25,2 0,4 28,6 0,3 27,4 0,0 28,2 0,1 28,1 0,1 25,0 -0,3 28,5 0,8 27,0 0,2 26,8 0,2 0,1 27,0 0,4 26,1 0,3 30,0 0,5 30,0 0,9 30,0 0,6 30,0 0,6 26,8 0,6 30,3 0,6 26,5 -0,2 27,9 0,3 1,3 30,0 1,0 28,4 0,8 32,0 0,7 31,0 0,3 30,2 0,1 31,1 0,4 27,2 0,1 31,0 0,2 28,2 0,6 28,8 0,3 0,9 31,0 0,3 31,3 1,0 34,2 0,7 33,0 0,7 33,0 0,9 33,4 0,8 28,0 0,3 32,0 0,3 31,0 0,9 30,3 0,5 1,0 31,0 0,0 32,3 0,3 35,0 0,3 33,0 0,0 32,3 -0,2 33,4 0,0 27,5 -0,2 33,0 0,3 29,0 -0,7 29,8 -0,2 -0,3 32,0 0,3 32,3 0,0 34,0 -0,3 36,0 1,0 33,0 0,2 34,3 0,3 30,0 0,8 33,0 0,0 31,0 0,7 31,3 0,5 -1,7 32,0 0,0 30,3 -0,7 34,5 0,2 38,0 0,7 33,0 0,0 35,2 0,3 30,0 0,0 33,0 0,0 32,0 0,3 31,7 0,1 2,0 35,0 1,0 34,3 1,3 34,0 -0,2 40,0 0,7 36,0 1,0 36,7 0,5 32,0 0,7 34,0 0,3 33,0 0,3 33,0 0,4 1,0 37,0 0,7 36,7 0,8 35,0 0,3 41,0 0,3 39,0 1,0 38,3 0,6 33,0 0,3 34,0 0,0 36,0 1,0 34,3 0,4 3,0 45,0 2,7 42,0 1,8 50,0 5,0 51,0 3,3 52,0 4,3 51,0 4,2 37,0 1,3 41,0 2,3 43,0 2,3 40,3 2,0 3,3 54,0 3,0 51,3 3,1 59,0 3,0 58,0 2,3 58,0 2,0 58,3 2,4 38,0 0,3 46,0 1,7 45,0 0,7 43,0 0,9 0,3 56,0 0,7 53,7 0,8 57,0 -0,7 58,0 0,0 55,0 -1,0 56,7 -0,6 41,0 1,0 46,0 0,0 44,0 -0,3 43,7 0,2 -0,3 55,0 -0,3 53,0 -0,2 60,0 1,0 59,0 0,3 56,0 0,3 58,3 0,6 42,0 0,3 45,0 -0,3 45,0 0,3 44,0 0,1 0,0 54,0 -0,3 53,0 0,0 61,0 0,3 60,0 0,3 58,0 0,7 59,7 0,4 41,0 -0,3 46,0 0,3 44,0 -0,3 43,7 -0,1 -0,3 56,0 0,7 55,3 0,8 62,0 0,3 60,0 0,0 60,0 0,7 60,7 0,3 42,0 0,3 45,0 -0,3 43,0 -0,3 43,3 -0,1 1,7 58,0 0,7 58,7 1,1 62,0 0,0 61,0 0,3 62,0 0,7 61,7 0,3 41,0 -0,3 44,0 -0,3 42,0 -0,3 42,3 -0,3 0,0 58,0 0,0 58,7 0,0 63,0 0,3 62,0 0,3 64,0 0,7 63,0 0,4 42,0 0,3 44,0 0,0 42,0 0,0 42,7 0,1 -0,7 58,0 0,0 58,3 -0,1 64,0 0,3 62,0 0,0 63,0 -0,3 63,0 0,0 41,0 -0,3 45,0 0,3 43,0 0,3 43,0 0,1 0,7 57,0 -0,3 58,3 0,0 62,0 -0,7 61,0 -0,3 61,0 -0,7 61,3 -0,6 40,0 -0,3 44,0 -0,3 44,0 0,3 42,7 -0,1 0,3 58,0 0,3 59,0 0,2 63,0 0,3 60,0 -0,3 62,0 0,3 61,7 0,1 41,0 0,3 45,0 0,3 43,0 -0,3 43,0 0,1 0,0 57,0 -0,3 59,3 0,1 63,0 0,0 61,0 0,3 62,0 0,0 62,0 0,1 42,0 0,3 45,0 0,0 42,0 -0,3 43,0 0,0 0,0 57,0 0,0 59,0 -0,1 64,0 0,3 60,0 -0,3 63,0 0,3 62,3 0,1 41,0 -0,3 45,0 0,0 43,0 0,3 43,0 0,0 0,5 40,6 0,4 40,3 0,5 44,2 0,5 43,8 0,5 43,6 0,5 43,9 0,5 33,0 0,3 36,5 0,3 35,0 0,2 34,9 0,2

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

1 4 7 10 13 16 19 22 25 28 31 34 37 40 43 46 49 52 55 58 61 64 67 70 73 76 79 82

β F1 ΔβF1 β F2 ΔβF2 15,5 0,0 16,0 0,0 19,0 1,2 16,5 0,2 18,0 -0,3 16,8 0,1 18,0 0,0 17,0 0,1 18,7 0,2 18,0 0,3 20,0 0,4 18,0 0,0 21,0 0,3 20,2 0,7 22,5 0,5 21,0 0,3 24,0 0,5 26,3 1,8 26,0 0,7 27,0 0,2 27,0 0,3 30,0 1,0 29,0 0,7 30,0 0,0 32,0 1,0 30,0 0,0 32,0 0,0 35,0 1,7 31,0 -0,3 36,0 0,3 35,0 1,3 40,0 1,3 49,0 4,7 55,0 5,0 44,0 -1,7 59,0 1,3 45,0 0,3 55,0 -1,3 48,0 1,0 55,0 0,0 45,0 -1,0 53,0 -0,7 45,0 0,0 50,0 -1,0 46,0 0,3 50,0 0,0 45,0 -0,3 50,0 0,0 45,0 0,0 52,0 0,7 46,0 0,3 52,0 0,0 45,0 -0,3 51,0 -0,3 46,0 0,3 52,0 0,3 33,5 0,4 36,9 0,4

β F3 ΔβF3 β F ΔβF 15,0 0,0 15,5 0,0 17,0 0,7 17,5 0,7 16,3 -0,2 17,0 -0,2 16,5 0,1 17,2 0,0 16,6 0,0 17,8 0,2 17,5 0,3 18,5 0,2 19,2 0,6 20,1 0,5 20,0 0,3 21,2 0,3 21,0 0,3 23,8 0,9 22,2 0,4 25,1 0,4 29,0 2,3 28,7 1,2 28,0 -0,3 29,0 0,1 29,0 0,3 30,3 0,4 35,0 2,0 34,0 1,2 38,0 1,0 35,0 0,3 41,0 1,0 38,7 1,2 47,0 2,0 50,3 3,9 43,0 -1,3 48,7 -0,6 44,0 0,3 48,0 -0,2 48,0 1,3 50,3 0,8 47,0 -0,3 48,3 -0,7 47,0 0,0 47,3 -0,3 48,0 0,3 48,0 0,2 48,0 0,0 47,7 -0,1 48,0 0,0 48,3 0,2 49,0 0,3 49,0 0,2 49,0 0,0 48,3 -0,2 49,0 0,0 49,0 0,2 33,9 0,4 34,7 0,4

GRUP G β β β G1 ΔβG1 G2 ΔβG2 G3 ΔβG3 β G ΔβG 17,0 0,0 14,0 0,0 13,2 0,0 14,7 0,0 18,0 0,3 17,4 1,1 19,4 2,1 18,3 1,2 17,7 -0,1 18,0 0,2 19,8 0,1 18,5 0,1 18,0 0,1 18,3 0,1 20,0 0,1 18,8 0,1 19,0 0,3 18,6 0,1 20,2 0,1 19,3 0,2 20,5 0,5 19,0 0,1 17,0 -1,1 18,8 -0,1 21,0 0,2 21,0 0,7 18,0 0,3 20,0 0,4 24,0 1,0 23,0 0,7 20,0 0,7 22,3 0,8 23,2 -0,3 23,3 0,1 21,0 0,3 22,5 0,1 25,3 0,7 24,5 0,4 24,0 1,0 24,6 0,7 30,0 1,6 29,0 1,5 25,5 0,5 28,2 1,2 34,0 1,3 38,0 3,0 30,0 1,5 34,0 1,9 36,0 0,7 42,0 1,3 33,0 1,0 37,0 1,0 39,0 1,0 42,0 0,0 35,0 0,7 38,7 0,6 41,0 0,7 40,0 -0,7 37,0 0,7 39,3 0,2 50,0 3,0 55,0 5,0 45,0 2,7 50,0 3,6 56,0 2,0 55,5 0,2 52,0 2,3 54,5 1,5 60,0 1,3 58,0 0,8 50,0 -0,7 56,0 0,5 59,0 -0,3 59,0 0,3 50,0 0,0 56,0 0,0 60,0 0,3 60,0 0,3 50,0 0,0 56,7 0,2 59,0 -0,3 60,0 0,0 51,0 0,3 56,7 0,0 60,0 0,3 58,0 -0,7 51,0 0,0 56,3 -0,1 61,0 0,3 60,0 0,7 53,0 0,7 58,0 0,6 62,0 0,3 62,0 0,7 52,0 -0,3 58,7 0,2 61,0 -0,3 62,0 0,0 52,0 0,0 58,3 -0,1 62,0 0,3 60,0 -0,7 53,0 0,3 58,3 0,0 61,0 -0,3 62,0 0,7 53,0 0,0 58,7 0,1 61,0 0,0 62,0 0,0 53,0 0,0 58,7 0,0 41,3 0,5 41,5 0,6 36,4 0,5 39,7 0,5

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

β H1 ΔβH1 17,0 0,0 16,0 -0,3 16,4 0,1 18,0 0,5 18,0 0,0 18,3 0,1 20,0 0,6 21,4 0,5 23,0 0,5 26,0 1,0 30,0 1,3 33,0 1,0 35,0 0,7 36,0 0,3 36,0 0,0 51,0 5,0 56,0 1,7 54,0 -0,7 55,0 0,3 56,0 0,3 55,0 -0,3 56,0 0,3 56,0 0,0 54,0 -0,7 55,0 0,3 55,0 0,0 54,0 -0,3 55,0 0,3 38,4 0,5

GRUP H GRUP I β β H2 ΔβH2 H3 ΔβH3 β H ΔβH β I1 ΔβI1 β I2 ΔβI2 β I3 ΔβI3 16,5 0,0 14,5 0,0 16,0 0,0 17,0 0,0 14,5 0,0 14,0 0,0 17,3 0,3 17,4 1,0 16,9 0,3 19,0 0,7 17,0 0,8 16,3 0,8 17,7 0,1 16,5 -0,3 16,9 0,0 19,0 0,0 16,2 -0,3 16,4 0,0 18,0 0,1 16,6 0,0 17,5 0,2 18,4 -0,2 16,3 0,0 17,3 0,3 18,3 0,1 18,0 0,5 18,1 0,2 20,2 0,6 18,0 0,6 17,6 0,1 19,7 0,5 18,0 0,0 18,7 0,2 20,0 -0,1 19,0 0,3 19,2 0,5 21,0 0,4 20,8 0,9 20,6 0,6 20,7 0,2 19,0 0,0 18,8 -0,1 22,0 0,3 20,0 -0,3 21,1 0,2 21,0 0,1 19,0 0,0 19,3 0,2 23,5 0,5 23,2 1,1 23,2 0,7 23,0 0,7 22,0 1,0 22,0 0,9 25,0 0,5 24,5 0,4 25,2 0,6 26,0 1,0 25,0 1,0 23,2 0,4 28,0 1,0 25,0 0,2 27,7 0,8 28,0 0,7 29,0 1,3 28,0 1,6 26,0 -0,7 31,0 2,0 30,0 0,8 32,0 1,3 33,0 1,3 29,0 0,3 26,0 0,0 34,3 1,1 31,8 0,6 37,0 1,7 35,0 0,7 30,0 0,3 34,0 2,7 36,0 0,6 35,3 1,2 38,0 0,3 38,0 1,0 34,0 1,3 39,0 1,7 38,0 0,7 37,7 0,8 39,0 0,3 40,0 0,7 38,0 1,3 47,0 2,7 40,0 0,7 46,0 2,8 44,0 1,7 43,0 1,0 41,0 1,0 50,0 1,0 47,0 2,3 51,0 1,7 51,0 2,3 48,0 1,7 51,0 3,3 53,0 1,0 49,0 0,7 52,0 0,3 50,0 -0,3 48,0 0,0 52,0 0,3 54,0 0,3 59,0 3,3 56,0 1,3 50,0 0,0 44,0 -1,3 51,0 -0,3 56,0 0,7 50,0 -3,0 54,0 -0,7 50,0 0,0 44,0 0,0 51,0 0,0 54,0 -0,7 51,0 0,3 53,3 -0,2 51,0 0,3 47,0 1,0 55,0 1,3 54,0 0,0 49,0 -0,7 53,0 -0,1 51,0 0,0 50,0 1,0 56,0 0,3 54,0 0,0 59,0 3,3 56,3 1,1 51,0 0,0 54,0 1,3 58,0 0,7 55,0 0,3 58,0 -0,3 55,7 -0,2 53,0 0,7 54,0 0,0 58,0 0,0 55,0 0,0 59,0 0,3 56,3 0,2 53,0 0,0 54,0 0,0 59,0 0,3 54,0 -0,3 59,0 0,0 56,0 -0,1 52,0 -0,3 53,0 -0,3 58,0 -0,3 54,0 0,0 58,0 -0,3 55,3 -0,2 52,0 0,0 54,0 0,3 58,0 0,0 55,0 0,3 58,0 0,0 56,0 0,2 53,0 0,3 54,0 0,0 58,0 0,0 37,4 0,5 37,5 0,5 37,8 0,5 37,1 0,4 36,0 0,5 37,5 0,5

GRUP J βI 15,2 17,4 17,2 17,3 18,6 19,4 19,5 19,8 22,3 24,7 28,3 31,3 34,0 36,7 39,0 42,7 50,0 50,0 48,3 48,3 51,0 52,3 54,3 55,0 55,3 54,3 54,7 55,0 36,9

ΔβI 0,0 0,8 -0,1 0,0 0,4 0,3 0,0 0,1 0,9 0,8 1,2 1,0 0,9 0,9 0,8 1,2 2,4 0,0 -0,6 0,0 0,9 0,4 0,7 0,2 0,1 -0,3 0,1 0,1 0,5

β J1 ΔβJ1 18,5 0,0 19,0 0,2 20,4 0,5 21,2 0,3 22,0 0,3 23,0 0,3 22,0 -0,3 23,5 0,5 24,0 0,2 27,0 1,0 30,0 1,0 31,0 0,3 32,0 0,3 32,0 0,0 30,0 -0,7 39,0 3,0 39,0 0,0 42,0 1,0 40,0 -0,7 39,0 -0,3 40,0 0,3 41,0 0,3 43,0 0,7 43,0 0,0 43,0 0,0 44,0 0,3 44,0 0,0 44,0 0,0 32,7 0,3

β J2 ΔβJ2 16,0 0,0 16,0 0,0 17,0 0,3 17,0 0,0 18,0 0,3 18,0 0,0 18,2 0,1 21,0 0,9 22,0 0,3 25,2 1,1 27,0 0,6 28,0 0,3 29,0 0,3 33,0 1,3 36,0 1,0 41,0 1,7 49,0 2,7 47,0 -0,7 48,0 0,3 49,0 0,3 50,0 0,3 51,0 0,3 52,0 0,3 52,0 0,0 52,0 0,0 52,0 0,0 53,0 0,3 52,0 -0,3 35,3 0,4

β J3 ΔβJ3 β J ΔβJ 19,0 0,0 17,8 0,0 16,2 -0,9 17,1 -0,3 16,3 0,0 17,9 0,3 16,5 0,1 18,2 0,1 18,4 0,6 19,5 0,4 19,0 0,2 20,0 0,2 20,0 0,3 20,1 0,0 25,0 1,7 23,2 1,0 22,5 -0,8 22,8 -0,1 25,3 0,9 25,8 1,0 30,0 1,6 29,0 1,1 32,0 0,7 30,3 0,4 33,0 0,3 31,3 0,3 35,0 0,7 33,3 0,7 39,0 1,3 35,0 0,6 41,0 0,7 40,3 1,8 48,0 2,3 45,3 1,7 44,0 -1,3 44,3 -0,3 43,0 -0,3 43,7 -0,2 42,0 -0,3 43,3 -0,1 42,0 0,0 44,0 0,2 39,0 -1,0 43,7 -0,1 40,0 0,3 45,0 0,4 42,0 0,7 45,7 0,2 40,0 -0,7 45,0 -0,2 41,0 0,3 45,7 0,2 40,0 -0,3 45,7 0,0 41,0 0,3 45,7 0,0 32,5 0,3 33,5 0,3

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

Annex VI. Gràfics de les derivades de les mesures β per a cada individu

2,5

4,0 3,0

2,0 1,5

ΔβA1

2,0

ΔβA2

1,0

ΔβA3

-2,0

4,0 3,0

ΔβE1

1,0

ΔβE2

0,5 0,0 -0,5 1

ΔβE3

ΔβB2

2,0

ΔβB3

0,0 51

4,0 3,0

ΔβF1

2,0

ΔβF2

1,0

ΔβF3

0,0 -1,0 1

-3,0

Dia

Ritme de creixement de βG (ΔβG ) 6,0 5,0

3,0 2,0

ΔβC1

1,0

ΔβC2

0,0

ΔβC3

Creixement (cm)

4,0

4,0 ΔβG1

3,0

ΔβG2

2,0

ΔβG3

1,0 0,0 -1,0 1

-2,0

Dia

Ritme de creixement de βD (ΔβD )

Ritme de creixement de βH (ΔβH ) 6,0 5,0

ΔβD1 ΔβD2 ΔβD3

Creixement (cm)

-2,0

Dia

6,0 5,0 4,0 3,0 2,0 1,0 0,0 -1,0 1 -2,0

4,0 3,0

ΔβH1

2,0

ΔβH2

1,0 0,0 -1,0 1 -2,0

ΔβH3

-3,0 -4,0

Dia

3,5 3,0 2,5 2,0 1,5 1,0 0,5 0,0 -0,5 1 -1,0 -1,5 -2,0

ΔβJ1 ΔβJ2 ΔβJ3

Dia

Ritme de creixement de βC (ΔβC )

Ritme de creixement de βJ (ΔβJ )

-2,0

-4,0

-1,0 1

Dia

Creixement (cm)

ΔβB1

4,0

Creixement (cm)

6,0

ΔβI3

-2,0

5,0

ΔβI2

0,0 -1,0

6,0

ΔβI1

1,0

Ritme de creixement de βF (ΔβF )

8,0

2,0

Dia

Ritme de creixement de βB (ΔβB )

Creixement (cm)

-1,0 Dia

-2,0 1

Creixement (cm)

5,0

0,0 -1,0 1

Ritme de creixement de βI (ΔβI)

Ritme de creixement de βE (ΔβE )

Creixement (cm)

Ritme de creixement de βA (ΔβA )

Dia

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

Annex VII. Recull de dades del recompte de flors i fruits de cada individu  Fruits  Flors

 22 25 28 31 34 37 40 43 46 49 52 55 58 61 64 67 70 73 76 79 82

17/07/2012 20/07/2012 23/07/2012 26/07/2012 29/07/2012 01/08/2012 04/08/2012 07/08/2012 10/08/2012 13/08/2012 16/08/2012 19/08/2012 22/08/2012 25/08/2012 28/08/2012 31/08/2012 03/09/2012 06/09/2012 09/09/2012 12/09/2012 15/09/2012 Total



A A3









ΣA



4 0 5 0 9 0 18 14 0 8 0 21 0 43 17 0 10 0 19 0 46 27 2 14 1 30 1 71 28 3 14 2 29 1 71 29 5 11 3 27 2 67 20 5 11 3 23 4 54 22 5 10 3 16 6 48 23 5 13 4 21 4 57 18 9 10 8 14 8 42 20 5 5 3 11 6 36 25 6 5 3 12 5 42 27 6 5 3 13 4 45 26 11 10 4 16 5 52 24 15 12 3 24 7 60 26 14 14 5 24 6 64 27 17 14 9 22 10 63 27 18 15 12 22 10 64 23 16 16 12 23 9 62 23 16 17 14 23 9 63 19 14 16 13 23 10 58 469 172 235 105 422 107 1126

ΔA

 0 0 0 4 6 10 12 14 13 25 14 14 13 20 25 25 36 40 37 39 37 384









ΣB





6 14 15 24 24 22 18 16 19 14 12 14 15 17 20 21 21 21 21 21 19 18

0 9 0 8 0 5 0 22 0 0 14 0 10 0 9 0 33 0 0 20 0 17 0 8 0 45 0 1,3 25 1 24 0 19 0 68 1 2 25 2 23 2 23 0 71 4 3,3 19 4 22 4 25 1 66 9 4 20 5 20 4 22 3 62 12 4,7 23 6 17 4 20 5 60 15 4,3 30 5 23 4 25 4 78 13 8,3 15 8 20 6 18 6 53 20 4,7 11 7 10 4 17 5 38 16 4,7 12 9 9 6 16 7 37 22 4,3 15 10 8 4 16 4 39 18 6,7 12 15 7 7 16 7 35 29 8,3 5 18 6 6 17 7 28 31 8,3 9 19 8 5 17 9 34 33 12 12 20 7 7 16 9 35 36 13 13 18 7 9 16 10 36 37 12 19 18 10 9 17 10 46 37 13 19 19 10 11 18 11 47 41 12 20 18 9 10 17 8 46 36 6,1 347 202 275 102 357 106 979 410



B B3





ΔB





7,3 11 15 23 24 22 21 20 26 18 13 12 13 12 9,3 11 12 12 15 16 15 16

0 0 0 0,3 1,3 3 4 5 4,3 6,7 5,3 7,3 6 9,7 10 11 12 12 12 14 12 6,5

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

Flors





C C3









ΣC





10 0 9 0 6 0 25 0 15 0 11 0 7 0 33 0 20 0 21 1 11 0 52 1 21 1 20 3 17 0 58 4 23 2 22 3 20 1 65 6 25 4 25 3 21 2 71 9 23 4 24 3 20 2 67 9 19 4 24 3 19 3 62 10 15 4 28 3 22 3 65 10 8 8 16 7 15 6 39 21 6 5 14 5 20 5 40 15 8 6 19 9 12 6 39 21 14 5 26 11 12 7 52 23 20 6 26 11 12 9 58 26 26 6 26 13 16 11 68 30 23 8 28 12 16 11 67 31 24 8 27 12 16 11 67 31 22 8 28 12 13 12 63 32 23 7 28 12 14 10 65 29 25 7 29 12 16 10 70 29 24 7 28 11 16 10 68 28 394 100 479 146 321 119 1194 365

ΔC





D D3









ΣD









8,3 11 17 19 22 24 22 21 22 13 13 13 17 19 23 22 22 21 22 23 23 19

0 7 0 7 0 11 0 25 0 0 9 0 12 0 13 0 34 0 0,3 16 0 15 0 15 1 46 1 1,3 19 1 13 1 20 4 52 6 2 26 2 17 2 21 4 64 8 3 30 3 22 3 22 4 74 10 3 25 3 20 4 19 5 64 12 3,3 25 3 19 5 13 5 57 13 3,3 21 4 18 4 24 5 63 13 7 17 7 13 6 10 5 40 18 5 14 7 14 4 10 5 38 16 7 16 10 14 6 11 6 41 22 7,7 18 12 13 7 11 7 42 26 8,7 18 14 12 8 15 9 45 31 10 18 15 12 9 22 9 52 33 10 14 14 13 9 25 8 52 31 10 20 18 13 10 19 13 52 41 11 20 19 14 10 20 14 54 43 9,7 19 18 12 11 20 12 51 41 9,7 19 18 13 12 19 12 51 42 9,3 19 17 12 10 18 11 49 38 5,8 390 185 298 121 358 139 1046 445

ΔD



E E3

 

ΣE





 



8,3 11 15 17 21 25 21 19 21 13 13 14 14 15 17 17 17 18 17 17 16 17

0 6 0 7 0 6 0 19 0 0 8 0 7 0 14 0 29 0 0,3 11 0 13 0 17 1 41 1 2 16 2 21 1 19 3 56 6 2,7 17 2 20 2 17 5 54 9 3,3 10 3 14 3 15 7 39 13 4 11 3 14 3 14 7 39 13 4,3 12 2 11 2 9 4 32 8 4,3 7 4 13 4 11 4 31 12 6 5 5 3 11 5 9 13 25 5,3 4 2 4 3 3 4 11 9 7,3 4 3 4 4 4 4 12 11 8,7 5 2 1 2 2 3 8 7 10 4 2 3 2 2 3 9 7 11 6 2 2 3 2 3 10 8 10 6 2 2 3 2 2 10 7 14 6 2 4 3 2 3 12 8 14 7 2 4 3 3 3 14 8 14 6 3 4 2 3 3 13 8 14 7 3 4 2 3 3 14 8 13 7 3 4 2 4 3 15 8 7,1 165 47 159 55 157 74 481 176

ΔE





6,3 9,7 14 19 18 13 13 11 10 4,3 3,7 4 2,7 3 3,3 3,3 4 4,7 4,3 4,7 5 7,6

0 0 0,3 2 3 4,3 4,3 2,7 4 8,3 3 3,7 2,3 2,3 2,7 2,3 2,7 2,7 2,7 2,7 2,7 2,8

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

Fruits

 F1

 22 25 28 31 34 37 40 43 46 49 52 55 58 61 64 67 70 73 76 79 82

F F3

 

ΣF

 

1 0 0 0 0 0 1 1 0 0 0 0 0 1 1 0 1 0 1 0 3 1 0 1 0 1 0 3 2 0 1 0 4 0 7 4 0 1 0 7 0 12 6 0 4 0 10 0 20 8 0 7 0 13 0 28 14 0 9 0 22 0 45 24 0 10 0 21 0 55 20 0 17 1 18 1 55 24 0 17 1 18 1 59 25 0 17 0 16 0 58 16 2 13 1 13 2 42 12 4 11 4 9 3 32 12 5 11 4 9 3 32 16 5 11 4 12 3 39 15 5 13 5 14 3 42 14 4 13 4 13 3 40 15 4 14 4 13 3 42 15 3 14 4 12 2 41 246 32 185 32 226 24 657

ΔF

    0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 2 0 5 11 12 12 13 11 11 9 88

0 0 1 1 2 4 7 9 15 18 18 20 19 14 11 11 13 14 13 14 14 10

 

G G3

 

0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 1 0 3 0 1 0 1 0 3 0 2 0 1 0 4 0 2 0 1 0 5 0 7 0 2 0 8 0 13 0 5 0 11 0 1 0 11 0 14 0 24 0 16 0 15 1 28 0 13 1 13 1 28 0 15 1 12 0 28 2 19 0 8 2 26 3 15 3 7 4 14 4 15 4 5 4 16 3 18 7 8 4 16 7 15 8 6 4 14 7 16 8 7 4 15 5 15 7 6 4 16 5 17 7 6 3 15 4 15 6 7 1 267 40 211 52 148

ΣG







0 0 0 0 0 0 0 5 0 0 5 0 0 7 0 0 8 0 0 17 0 0 29 0 0 26 0 0 55 0 1 54 2 2 55 3 2 55 4 2 48 8 2 34 10 4 42 14 4 37 19 4 37 19 4 36 16 4 39 16 2 37 12 31 626 123

ΔG





0 0 1,7 1,7 2,3 2,7 5,7 9,7 8,7 18 18 18 18 16 11 14 12 12 12 13 12 9,9

0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0,7 1 1,3 2,7 3,3 4,7 6,3 6,3 5,3 5,3 4 2

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?



 

H H3

ΣH

 

0 0 1 0 0 0 1 0 0 1 0 0 0 1 1 0 1 0 0 0 2 1 0 1 0 1 0 3 3 0 2 0 2 0 7 5 0 3 0 3 0 11 7 0 6 0 5 0 18 9 0 9 0 8 0 26 15 0 10 0 10 0 35 11 0 11 0 12 0 34 20 0 20 0 16 1 56 11 1 21 1 16 0 48 9 2 23 1 16 4 48 7 2 22 1 15 6 44 6 2 19 2 13 6 38 6 2 20 3 18 6 44 6 2 21 3 16 6 43 7 3 21 3 16 5 44 7 3 22 2 18 5 47 7 3 19 2 17 5 43 7 3 22 2 16 5 45 145 23 275 20 218 49 638

ΔH

    0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 2 7 9 10 11 11 11 10 10 10 92

0 0 1 1 2 4 6 9 12 11 19 16 16 15 13 15 14 15 16 14 15 10

   

I I3

ΣI

 

ΔI

   

J J3

   

0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1 0 2 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 1 0 3 0 1 0 1 0 1 0 1 0 2 0 1 0 1 0 4 0 1 0 5 0 1 0 2 0 3 0 1 0 1 0 5 0 2 0 9 0 1 0 4 0 5 0 2 0 2 0 9 0 3 0 14 0 2 0 8 0 9 0 3 0 1 13 0 4 0 17 0 6 0 15 0 10 0 3 0 6 0 19 0 6 0 14 0 7 0 13 0 11 0 13 0 10 0 34 0 11 0 17 0 7 0 18 0 16 0 8 0 14 0 38 0 13 0 16 0 9 1 17 1 18 1 8 1 13 1 39 3 13 1 13 1 7 1 15 2 20 1 6 1 10 1 36 3 12 1 9 2 4 1 12 3 16 2 5 1 12 1 33 4 11 1 7 2 5 0 12 3 12 1 5 1 10 1 27 3 9 1 6 2 5 0 11 4 12 4 4 1 13 3 29 8 10 3 7 2 5 1 11 4 15 4 4 2 11 3 30 9 10 3 7 2 6 1 11 4 16 5 4 2 13 3 33 10 11 3 6 2 7 1 13 3 16 4 4 2 12 1 32 7 11 2 7 3 5 2 12 3 14 4 4 2 13 2 31 8 10 3 8 3 6 2 11 3 16 4 4 1 13 2 33 7 11 2 7 2 5 1 11 1 213 30 80 14 157 18 450 62 7 1 171 21 90 11 198

ΣJ

 

ΔJ

  

0 0 0 0 0 0 0 3 0 0 3 0 0 8 0 0 14 0 0 24 0 0 38 0 0 34 0 0 42 0 1 42 2 1 35 3 0 25 3 0 24 2 0 22 2 0 23 3 0 24 3 0 26 3 0 24 5 1 25 6 1 23 4 4 459 36

0 0 1 1 3 5 8 13 11 14 14 12 8 8 7 8 8 9 8 8 8 7

0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1 1 1 1 1 2 2 1 1

Micorrisses: Una opció per augmentar la producció de conreus?

Annex VIII. Càlcul de les rectes de regressió dels gràfics de la mesura β

A1 A2 A3 A B1 B2 B3 B C1 C2 C3 C D1 D2 D3 D E1 E2 E3 E

inicial a b 0,37 15,054 0,47 13,148 0,38 13,195 0,41 13,799 0,45 14,36 0,53 12,746 0,32 15,076 0,43 14,061 0,47 13,142 0,34 15,132 0,41 13,367 0,41 13,88 0,37 15,476 0,47 12,414 0,4 13,033 0,42 13,641 0,35 17,344 0,38 13,703 0,44 13,912 0,39 14,987

r 0,96 0,94 0,9 0,95 0,92 0,89 0,81 0,9 0,92 0,96 0,93 0,96 0,91 0,91 0,94 0,92 0,95 0,94 0,9 0,94

mitjà a 1,2333 1,8333 1,4 1,4889 1,7 1,3333 1,6 1,5444 1,9 2,0333 0,98 1,6378 1,1333 1,0333 1,6333 1,2667 0,7 1,6 1,2 1,1667

b -17 -40 -22 -26 -29 -10 -28 -23 -39 -48 -3,1 -30 -6,9 -3,6 -31 -14 4,3 -31 -12 -13

r 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

final a 0,01 -0,2 0,17 -0 0,08 0,12 0,12 0,11 -0 0,02 0,28 0,1 0,11 0,35 0,27 0,24 0,15 0,18 -0,1 0,08

b 44,6 65,2 35,9 48,6 55,5 52,2 43,7 50,4 55,8 52,9 36,5 48,4 44,3 27,2 37,7 36,4 32,1 38,7 47,6 39,5

r 0,1 -0,7 0,8 -0 0,7 0,8 0,9 0,9 -0,2 0,3 0,6 0,6 0,9 0,8 0,9 0,9 0,8 0,9 -0,6 0,8

global a b 0,45 15 0,58 13 0,52 12 0,52 13 0,71 12 0,72 12 0,58 12 0,67 12 0,63 12 0,62 12 0,66 10 0,63 11 0,55 14 0,58 12 0,67 9,5 0,6 12 0,36 18 0,58 11 0,38 17 0,44 15

r 0,9 0,9 1 0,9 1 1 1 1 0,9 0,9 1 1 1 1 1 1 1 1 0,9 1

F1 F2 F3 F G1 G2 G3 G H1 H2 H3 H I1 I2 I3 I J1 J2 J3 J

inicial a b 0,46 17,2 0,44 20 0,43 18,6 0,44 18,6 0,37 19 0,43 19,7 0,29 23 0,36 20,5 0,38 20,2 0,44 16,7 0,38 19,2 0,4 18,7 0,39 21,7 0,43 20,3 0,33 22,4 0,38 21,5 0,27 20,4 0,3 23,2 0,26 21,9 0,27 21,8

r 0,979 0,864 0,966 0,982 0,961 0,98 0,908 0,973 0,976 0,948 0,961 0,975 0,966 0,987 0,977 0,987 0,974 0,972 0,96 0,991

mitjà a 1,7 0,77 1,83 1,43 1,87 1,23 1,25 1,45 0,9 2,27 1,8 1,66 2,17 1,7 2,2 2,02 0,7 1,1 1,2 1

b -32,7 4,433 -39,8 -22,7 -38,9 -14 -9,05 -20,7 -1,7 -58,3 -36,8 -32,3 -50,7 -27,5 -51 -43,1 3,9 -9,7 -13,8 -6,53

r 0,94 0,83 0,95 0,93 0,9 0,89 0,89 0,89 0,88 0,98 0,96 0,97 0,9 0,94 0,96 0,94 0,98 0,92 0,97 0,96

final a 0,1 0 0 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1 0,4 0,2 0,1 0,2 0,2 0,1 0,2 0,2 -0 -0 -0,1 -0

b 48 48 54 50 41 42 51 44 29 45 51 42 51 56 45 50 42 47 47 45

r 0,705 0,699 0,281 0,77 0,699 0,843 0,662 0,774 0,871 0,829 0,604 0,872 0,82 0,525 0,8 0,784 -0,187 -0,387 -0,522 -0,602

global a 0,557 0,439 0,546 0,514 0,469 0,458 0,571 0,499 0,568 0,633 0,579 0,593 0,627 0,61 0,612 0,617 0,304 0,314 0,315 0,311

b 16 20 17 18 18 20 19 19 17 14 17 16 18 18 18 18 20 24 22 22

r 0,96 0,96 0,95 0,96 0,94 0,97 0,96 0,96 0,97 0,96 0,96 0,97 0,95 0,96 0,96 0,96 0,96 0,94 0,93 0,95

Micorrisses: Una opci贸 per augmentar la producci贸 de conreus?