3.3. ELS SUPERVIVENTS

La desolació s’estenia per tota la platja plena de gent que no sabia exactament la magnitud de la catàstrofe ni què havia passat realment. Uns no trobaven els seus familiars i d’altres es preparaven per anar-se’n. Només la innocència d’un nen petit en primer pla obre l’esperança a un matí que faria oblidar-ho tot.

FIG 11: Supervivents FONT: Revista Alcanar

Un dels testimonis anònims de la tragèdia relata els fets que van viure en aquella experiència marcada per a tota la seva vida:

“Nosaltres vam ser testimonis de tot el que va succeir als quinze minuts de la tragèdia, és a dir, en plena evacuació dels cremats, el moment més dramàtic i volem rendir testimoni a dos cossos que es van portar de forma exemplar.” Aquests van ser el cos de la Guardia Civil i de voluntaris anònims. Tant uns com els altres van aguantar l’horror com van poder, les cremades del foc encara existent i el gran perill de les bombones de gas butà què anaven explotant, i no van donar ni un pas enrere traient cossos calcinats encara amb vida d’entre les runes. Va ser la seva, l’actitud més preciosa en quant al sacrifici d’uns éssers humans darrere la hipotètica salvació dels semblants.

A tots, també com humans i més tranquils pensant que sempre tindrem una ajuda al nostre costat i Déu no ho vulgui que sigui així, recobrada una fe en els nostres semblants una mica deteriorada...

MOLTES GRÀCIES.

FIG 12: Ferits FONT: Revista d’Alcanar