3. L’ABANS I EL DESPRÉS EN LA HISTÒRIA DEL CÀMPING

El dia 11 de Juliol de 1978, aproximadament a les 14:30h, les persones que en aquell moment estaven vivint al càmping o passant uns dies amb la família, van presenciar una de les experiències més dures i extremes de tota la seva vida. El lloc on es van produir tots els fets, va ser en el quilòmetre 161 de la N-340, al terme municipal d’Alcanar. La zona més afectada va ser la part sud del Càmping Alfacs (al costat d’Alcanar), més o menys enmig del terme municipal. També xalets limítrofes amb el mateix càmping i la discoteca “Las Cancelas” de Don Ben. Camps d’olivars i garrofers amb alguna altra edificació propera. Per centrar-ho, situem el càmping Alfacs entre carretera i mar i “Las Cancelas” de Don Ben entre carretera i muntanya.

La causa de l’accident va ser l’explosió d’un camió cisterna que transportava propilè altament inflamable.

Les conseqüències van ser:

o 98 morts en el mateix moment de l’explosió incloent també el conductor del camió. Després es van anar afegint més víctimes fins arribar a unes 200, ja què no es sap el nombre exacte de morts.

o Més de 200 ferits per cremades, molts d’ells de 3r grau. o Estat crític d’un 80% com a mínim dels ferits ingressats. Alguns van morir en poques hores. o 80 vehicles destruïts pel foc. o 80 tendes de campanya i utensilis diversos. o La meitat del càmping destruït pel foc.

o Destrucció total de “Las Cancelas” de Don Ben. Tot el personal que habitava aquest establiment va morir.

o Deteriorament de xalets al costat de càmping i de “Las Cancelas”. o Ensorrament del Restaurant Bar Serramar per l’impacte del cos de la cuba. o En general, vidres trencats de finestres i esquerdes a molt xalets de la zona. o Trossos del camió cisterna escampats per tots els costats.

El perímetre afectat, agafant com a eix el lloc de l’explosió a mil metres quadrats, va quedar destruït. Les víctimes eren espanyols, francesos, alemanys, holandesos i belgues.

La valoració dels danys va ser, independentment dels que es poden derivar de la indemnització per les víctimes, els danys materials i van poder sumar al voltant de 200 milions de pessetes. Els danys materials no van ser tant greus en comparació al desastre. La indemnització per a les víctimes va ser totalment imprevisible en aquell moment. Dies més tard, una comissió de campistes del càmping Estanyet, en el que es van agrupar turistes de totes les nacionalitats, van entregar a l’Alcalde de l’Ajuntament d’Alcanar, Juan Andrés Boria Subirats, les quantitats de 25.700 pessetes per ser destinades a la catàstrofe del Càmping Alfacs. Per la seva part, el Govern Civil també en va rebre una petita quantitat.

FIG 3: President Tarradellas FONT:Revista Alcanar, 1978 El president Tarradellas amb les primeres autoritats provincials i el nostre alcalde Juan Andrés Boria.

En el seu temps, també hi va haver molta confusió informativa, ja sigui intencionada o no. No va ser moment de protagonisme ni la catàstrofe ho va requerir. Però per tot l’informat fins al moment, ha estat molta la gent que ha preguntat què van fer els canareus aquell dia. Més avall podem observar una imatge com a mostra. Com molts altres voluntaris, van estar traient molt cadàvers de les runes i oferint-se per al que fos necessari.

Aquests són els germans Vila Cervera amb un amic de Barcelona. Testimoni que els canareus van ser uns dels primers en arribar. Com correspon a tot aquell amb sentiments humanitaris.

FIG 4: Germans Vila Cervera FONT: Revista Alcanar, 1978