El tractament

treball havia de ser matar el mosquit abans que aparegui el mosquit. Dintre del cicle dels mosquit, en els dies de desenvolupament de la larva, aquesta està fixa en el medi, mentre que un cop surt el mosquit adult s’escampa. Per tant s’ha d’intentar controlar la larva i intentar que no arribi a sortir el mosquit adult. S’ha de controlar el mosquit abans de que aparegui el mosquit. Però no tot és tan fàcil com sembla: el tractament s’havia d’efectuar al Delta de l’Ebre, 32.000 hectàrees, superfícies diverses i accions humanes amb interessos, ramaders de l’arròs, turisme, urbanisme, etc.

El tractament

Per tractar amb els mosquits endofílics es necessiten mesuren a gran escala. El tractament emprat, s’utilitza arreu de tot el món, ja que posseeix grans avantatges, però s’han de tenir en compte que també requereix unes condicions.

Avantatges Sols s’ha de controlar el territori on hi ha cries. Elevada eficàcia.

Metodologia neta (productes biològics) Baix impacte ambiental

Desenvolupar tècniques per minimitzar el lloc de cria. Condicions És necesita un profund coneixement i gestió del medi. Qualificació tècnica. Delimitar i estudiar les zones de cria i la seva continua revisió. Anàlisi entomològic de les mostres.

El ràpid desenvolupament de les larves requereix molt de personal i eines. Capital en personal i productes.

Per dur a terme el tractament, s’han de realitzar una serie de tasques.

El primer que s’ha de fer és un estudi de l'espai que s’ha de treballar, en aquest cas el Delta de L’Ebre. Sembla ser que és tot una planura homogènia, però la diferent vegetació i les diferents zones amb presència d’aigua, fan que el Delta sigui molt complex.

Durant el període hivernal, amb ajuda de personal especialitzat i suports com imatges de satèl·lits o fotografies aèries, el que es fa és una cartografia temàtica de la zona, per conèixer profundament les zones que s’han de tractar degut a la possible presència de larves.

Tot i això, el Delta és una zona molt alterable i per tant s’ha de revisar constantment la cartografia temàtica.

En la imatge següent podem veure les zones amb més probabilitat d’inundació, i per tant, un focus larvari. Posteriorment amb ajuda de programes de disseny, es duu a terme un mapa senyalitzant les zones que es tractaran.

En aquesta imatge veiem una fotografia aèria de la plana fluvial del Delta, en la que marcat amb roig es troben les diverses zones amb possibles inundacions i per tant zones que s’han de tractar. A continuació, un cop estudiada la cartografía, el que és fa és un mostreig del territori. El personal es desplaça a les zones amb possibles focus larvaris i fa un mostreig de l’aigua estudiant: - la presència o no d’aigua - la presència de larves - Recollida de mostres - Revisió de qualsevol incidència natural o humana

Aquest procés comporta molta feina, ja que s’ha de dur a terme com a mínim dos cops per setmana o depenent de l’espècie, sols una vegada a la setmana. A més, s’utilitzen mètodes tradicionals i costosos ja que degut a la morfologia del terreny, no poden ser utilitzats altres mètodes més desenvolupats.

Un cop és duu a terme el mostreig, es porten les proves al laboratori, cada una d’elles marcada amb la zona de la qual provenen. D’aquesta manera, es realitza un estudi amb el microscopi òptic o la lupa binocular que determina l’espècie que hi ha en una zona determinada. Ens podem trobar en dos situacions: 1. El mosquit d’aquell territori no és una amenaça per als humans, i per tant no s’ha de tractar 2. L’espècie sí que suposa una molèstia per als humans i per tant s’ha de tractar. Un cop sesap l’espècie, s’estudia el seu desenvolupament larvari, element fonamental per al tractament posterior, ja que així es sabrà quant de temps es disposa per fer la feina necessària.

Un cop tot estudiat ja es pot realitzar el tractament.

En època de tractament els dilluns toca revisar el territori i veure què ha passat durant el cap de setmana, uns agents encarregats tenen la feina d’anar a veure zones que després de pluges, pujades de marea o fluctuacions, poden estar inundades i per tant, poden ser un punt focus per al tractament. El segon que s’ha de fer és detectar si hi ha larves, en el cas que sigui així s’ha d’actuar d’immediat, ja que sols disposen de 3 dies per realitzar el tractament, degut a que les larves passen per 4 fases i després ja és converteixen en pupes. En les 3 primeres fases mengen; posteriorment en la fase 4 i en pupa no ho fan. El que s’utilitza per tractar és la toxina d’un bacteri. Aquestes larves en fase 1, 2 i 3 són molt filtradores i mengen molts bacteris i altres microorganismes, llavors aquest bacteri que se’ls aplica els agrada molt: ells s’ho mengen i moren. El bacteri, s’anomena Bacillus thuringiensis i s’utilitza de manera habitual com a pesticida. És un microorganisme àmpliament distribuït. Es pot trobar a l'aparell digestiu d'erugues, en superfícies vegetals, ambients aquàtics, fems o molins fariners i magatzems de gra.

Depenent de la zona que s’ha de tractar s’utilitzen uns mètodes o uns altres. El més comú és l’avioneta, però per a tractar focus accessibles i d'una mida reduïda es poden tractar perfectament a peu i amb motxilles. En cas que aquests focus accessibles siguin d’una mida més gran es poden utilitzar tractors. Si el focus és inaccessible i de mida considerable, llavors sí que s’utilitza l’avioneta. Es coneixen dues tècniques amb la mateixa toxina, però diferents maneres d'aplicació depenent les hectàrees de cada zona i també tenint en compte la despesa econòmica que suposa una tècnica o l’altra. La primera tècnica és per a espais naturals, s'utilitza un producte en pols, soluble amb l’aigua. Les proporcions d’aquest són d’1kg/hectàrea. Està estudiat que aquest producte té més eficàcia ja que es troba en pols i no conté aigua. La seva creació passa per un procés de liofilització, que es tracta de deshidratar una substància mitjançant la congelació i després la sublimació, en pressions reduïdes i un espai al buit. Tot i això per tractar amb aquesta pols, al moment de fer el tractament s’aplica aigua, però com el procés es fa al moment que s’utilitzarà, la qualitat és millor, ja que el producte ha estat conservat en els dos mètodes més fiables de conservació, la congelació i la deshidratació.

Seguidament per als arrossars s’utilitza un producte directament líquid que ha estat en fase de prova durant els últims anys; no és el que sempre s’ha utilitzat; té una eficàcia menor que el producte en pols. Tot i això és una tècnica que funciona. Econòmicament, aquest resulta més beneficiós.

Per a dur a terme aquest procés, es disposa de dues avionetes. Una d’elles era de mida més gran i és del tipus turbo hèlix. La seva capacitat és de 1500L, per tant podrà fer recorreguts més llargs. La segona és de mida més petita, de pistons i té una capacitat de 1000L.

Avioneta de pistons Avioneta turbo hèlix

A la part inferior del avió podem veure una mena d'aspersors que són els que s'utilitzen per llançar el producte. Un cop acabat el període de tractament, el que es fa és controlar el mosquit adult que ha pogut sobreviure. Pels diferents pobles de les Terres de l’Ebre es fan proves sobre humans mitjançant un aspirador manual, en el que recullen mosquits que posteriorment es portaran al laboratori on seran analitzades, tant per determinar el número de mosquits recollits com l’espècie. D’aquest manera hi ha un anàlisis del grau d’afectació que té cada població. Finalment durat l’hivern, la feina del COPATE en la part de salubritat, és minimitza, degut a la disminució de mosquits. Tot i això, tenen algunes feines com manteniment de les infraestructures i dels materials, revisió de la 47

cartografia temàtica, anàlisis de les dades obtingudes en l’anterior campanya, tasques administratives i estudi de millores a aplicar. Durant la campanya de 2021, les zones que es van tractar van ser les següents:

Espais Naturals

Espais naturals que han de ser tractats.

Hi ha 8.000 hectàrees de les quals 1.384 hectàrees es considerada focus larvari. Aquesta zona està afectada per Ochlerotatus Caspius. La vigilància dels focus larvaris va començar el mes de març i va acabar al novembre. Les superfície total tractada va ser 4.115 hectàrees. Es van utilitzar 4.115 kg de Vectobac WG (Bacillus thuringiensis var. israelensis H14) Les hectàrees que han estat tractades pel COPATE durant els últims 20 anys han estat les següents:

Podem observar l’evolució del tractament al llarg dels anys, podem veure com els primers anys les hectàrees tractades eren poques comparat en els últims anys, tot i això veiem que en alguns anys com el 2016, hi ha un baix nombre en les hectàrees tractades. Aquest gràfic ha estat fet pel Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE).

Arrossars

Zones amb arrossars que han de ser tractades.

De les 22.000 hectàrees que tenen arrossars sols hi ha una superfície sotmesa a control de 1940 hectàrees. La superfície total tractada ha estat 5.200 hectàrees. S’han realitzat 3 tractaments al llarg de tota la campanya.

Zones urbanes Els espais on trobem poblacions són quasi bé impossible de tractar.

Zones on trobem nuclis urbans