Club de lectura Abril 2012 Fitxa de treball: Aus migratòries
L’AUTORA Marianne Fredriksson va néixer a Gotemburg (Suècia) l’any 1927. Durant molts anys va treballar com periodista a alguns dels principals diaris del seu país, com el “Svenska Dagbladet”, i va ser cap d’edició del “Allt i hemmet”. Va publicar la seva primera novel la, Evas bok, al 1980, i al 1988 va deixar la seva feina per dedicar-se a l'escriptura per complet. Els seus primers llibres parteixen en general de temes bíblics, però al 1997, amb la novel la Les filles de Hanna, sembla trencar aquesta línia. Les filles de Hanna, que va ser traduïda a més de 27 idiomes, es va convertir en un autèntic best-seller i va donar fama mundial a la seva autora, fins a convertir-la en un dels escriptors suecs de ficció més traduïts. Aquest èxit de Fredriksson es pot enquadrar en l’ interès que a la dècada dels 80 va provocar la literatura sueca a diversos països d’Europa. Va morir a Osterskar (Estocolm) al febrer de 2007. L’obra de Fredriksson es caracteritza per la seva capacitat per reflectir les relacions humanes amb gran realisme i sensibilitat, i amb un estil clar i poètic que facilita la immediata connexió amb el lector. Aquesta connexió es fa palesa en l'èxit de venda de les seves novel les: més de 17 milions de còpies venudes, traduïdes a més de 50 llengües. La crítica ha destacat que l'autora representa “la quinta essència de l’ existencialisme o la càndida i perpètua tristesa sueca”.
Aus migratòries Aus migratòries relata la història de dues dones, una xilena i una altra sueca; dues dones molt diferents, de procedència i cultura, que comparteixen no obstant això un mateix passat de violència i patiment. A través de les converses de la Mira i la Inge, el lector es va assabentat, a poc a poc, d’aquest passat de patiment que ha marcat les dues dones; un patiment que encara porten, inevitablement, com una càrrega sobre la seva vida actual, i que pot mostrar-se, sobtadament, amb tota la seva força. La història que anem coneixen de la Mira, ens permet endinsar-nos en la terrible època de la dictadura del dictador xilè Augusto Pinochet, com una mostra de la indefensió en que pot viure el ciutadà davant els poders il limitats. Aquests poders creen un món de terror mitjançant l’empresonament, la tortura, la violació i l’assassinat, com entreveiem en els breus però terribles records de la Mira o la Matilde.