Club de lectura Comentari del llibre: 21 de maig de 2018 Fitxa de treball: La caixa negra
L’AUTOR Amos Oz (1939-
).
Va néixer el 4 de maig de 1939 a la ciutat de Jerusalem, fill de Yehudà Klausner i Fania Musman, intel·lectuals sionistes de dretes, amb el nom d' Amos Klausner. Els seus pares havien fugit l'any 1917 de la ciutat d'Odessa a Vílnius i d'allà van anar cap a Palestina l'any 1933. El 1954 Oz va entrar a formar part del quibuts Julda, moment en el qual adoptà el nom actual. Mentre estudiava Literatura i Filosofia a la Universitat Hebrea de Jerusalem, entre 1960 i 1963, va publicar els seus primers contes curts. Va participar en la Guerra dels Sis Dies i en la Guerra del Yom Kippur i va ser un dels fundadors, durant el 1978, del moviment pacifista Xalom Akhxav ("Pau Ara"), oposat al procés de creació d'assentaments jueus com a forma d'establiment sobre el territori. Actualment és professor de literatura a la Universitat Ben-Gurion del Nègueb, situada a Beerxeba. L'any 2004 fou guardonat amb el Premi Internacional Catalunya concedit per la Generalitat de Catalunya, premi que compartí amb el palestí Sari Nusseibeh, i el 2007 amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres per la seva contribució a fer de la llengua hebrea un brillant instrument per a l'art literari i per a la revelació precisa de les realitats més apressants i universals del nostre temps, amb especial atenció tant a la defensa de la pau entre els pobles com a la denúncia de totes les expressions del fanatisme. Oz està considerat un dels intel·lectuals més influents del seu país, i fou un dels primers a demanar la separació en dos estats com a solució del conflicte entre els israelians i els palestins després de la Guerra dels Sis Dies. Ferm defensor dels Acords d'Oslo de 1993 en favor de l'establiment de relacions pacífiques entre jueus
i palestins, també fou un ferm partidari d'establir un diàleg amb l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP). Autor de més de 18 llibres en hebreu i al voltant de 450 articles i assajos en hebreu i anglès, la seva narrativa tracta les inquietuds i la diversitat ideològica dels israelians de totes les tendències polítiques i espirituals que coexisteixen al seu país, mostrant la tensió i el delicat equilibri de la societat en la qual viuen, capturada entre l'horror de l'immediat passat anterior a la creació de l'Estat d'Israel i l'inacabable conflicte bèl·lic amb els seus veïns palestins. El seu estil intensament apassionat i d'atmosfera gairebé febril a vegades és, per moments, profundament poètic. Sempre compromès amb la realitat i els seus personatges, trobem en la seva veu un desencantament que s'adverteix també en els seus articles periodístics, en els quals s'aprecien, a parts iguals, retrats objectius de la realitat d'Orient Mitjà i un permanent pessimisme sobre el futur de la regió. L'any 1988 fou guardonat amb el Premi Israel de Literatura i posteriorment rebé el Premi Goethe de Literatura el 2005 pel seu llibre autobiogràfic A Tale of Love and Darkness (Conte d'amor i tenebres, 2003). També va guanyar el Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany concedit a la Fira del Llibre de Frankfurt.
SELECCIÓ BIBLIOGRÀFICA
2014 2007 2005 1995 1994 1991 1989 1987 1985 1982 1973 1971 1968 1966
Judas Versos de vida y muerte De repente, en lo profundo del bosque Una pantera en el sótano No digas noche Fima Conocer a una mujer La Caixa negra Las Mujeres de Yoel Un descanso verdadero Tocar el agua, tocar el viento Hasta la muerte El Meu Mikhael Quizás en otra parte
EL LLIBRE El títol, La caixa negra, és clarament simbòlic. Després d’un accident aeri, la caixa negra de l’avió serveix per descobrir la veritable causa del sinistre. La novel·la serà, mitjançant les cartes entre els personatges, la caixa negra dels sentiments i les seves passions. El tema principal és l’amor i l’odi en les relacions de parella. L’autor però, toca altres temes com el fanatisme, el poder, l’arrogància, la tendresa i l’ agressivitat . Els personatges són complexos i profunds. Són personatges
rodons
que
evolucionen
durant
la
novel·la. La Llana va de la fúria a l’amor i de la humiliació a la compressió, l’Alec va de l’odi i el menyspreu a la generositat i la humilitat, en Boaz viatja de l’arrogància a la tendresa. En canvi, Michael Sommo i l’advocat Zakheim són personatges molt més plans. No estan dins el conflicte. El primer, Sommo, representa el fanatisme, és un personatge sense matisos. És un personatge símbol, el fet d’estar pendent només dels seus ideals acaba deixant-lo fora del nucli emocional. L’advocat representa el món exterior, no entén el que està passant perquè està fora del món emocional de l’Alec. A més, aquest personatge representa la tradició del jueu mercantilista que només és capaç de veure la vida des de l’òptica dels diners. En tractar-se d’una novel·la epistolar té uns trets característics: el tema és enfocat de manera intimista, els personatges diuen mitjançant les cartes el què, potser, no gosarien dir a la cara. Les veus dels personatges són veus directes. No hi ha narrador, són les cartes que ens expliquen la història.
LA PEL·LÍCULA Fitxa de la pel·lícula: Bar Bahar. Entre dos mundos Títol original: Bar Bahar Director/a: Maysaloun Hamoud Guió: Maysaloun Hamoud Fotografia: Italy Gross País: Israel Any: 2016 Durada: 96 min. Gènere: Drama
Dia de projecció dins el Cicle Cinema d’Autor: 17 de maig de 2018: a les 17:00, a les 19:30 h. i a les 22:00 h. als cinemes de Sant Cugat (Cinesa)
Director: Maysaloun Hamoud Directora
de
cinema
palestino-israelí
nascuda a Hongria i criada a Israel. Es Pròxim
a
va la
llicenciar
en
Universitat
història Hebrea
i
d’Orient va
ser
professora abans de dedicar-se al cinema. Després d’un problema de salut decideix replantejar-se la vida i entra a l’Escola de Cinema de Minshar de Tel Aviv. És fundadora del col·lectiu Palestinama que agrupa diferents artistes, músics i cineastes. Des de 2008 viu a Jaffa. Al 2009 realitza el primer dels seus tres curtmetratges. Al 2016 és quan dirigeix Bar Bahar: entre dos mundos.
Bar Bahar. Entre dos mundos Leila, Nous y Salma són tres noies palestines d’Israel que viuen a Tel Aviv on comparteixen pis i vivències. La pel·lícula plasma la dualitat a la què les tres joves es veuen sotmeses en la seva vida diària. Es troben atrapades entre la tradició i la vida a la gran ciutat, així com el preu que han de pagar per un estil de vida que la majoria considera normal: la llibertat de treballar, de divertir-se i d’elegir.
La història gira entorn a tres personatges femenins que formen una sola unitat. Es troben atrapades entre la roca inamovible del sexisme i la muralla del racisme. No estan en cap part i es veuen obligades a realitzar un recorregut agredolç, sense possibilitat de retorn, a un futur molt incert. La directora comenta que, estilísticament parlant, la pel·lícula expressa la realitat que va viure ella. Els diàlegs estan inspirats en persones que estaven amb ella i en experiències comuns. Guanya 3 premis dins del Festival de cinema de Sant Sebastià.