Club de lectura Comentari del llibre: 9 de gener de 2017 Fitxa de treball: Carta d’una desconeguda.
L’AUTOR Stefan Zweig (1881-1942). Stefan Zweig és un escriptor austríac nascut a Viena el 1881. Va estudiar filosofia i història de la literatura. Matèries que li van permetre entrar en contacte amb l’avantguarda cultural vienesa de l’època. El 1901 va publicar els primers poemes, era una col·lecció sota el títol Silberne Saiten (Cordes d’argent). El 1904 publica la primera novel·la. Stefan Zweig va desenvolupar un estil literari molt particular, que unia una acurada construcció psicològica amb una brillant tècnica narrativa. A part de les seves publicacions en dramatúrgia, periodisme i assaig, va treballar traduccions d’autors com Paul Verlaine, Charles Baudelaire i Émile Verhaeren. El 1910 viatja a l´Índia i dos anys després a Amèrica del Nord. El 1913 es trasllada a Salzburg on va viure gairebé 20 anys. Durant la Primera Guerra Mundial, i després d’haver servit a l’exèrcit austríac com a empleat de l’Oficina de Guerra, es va exiliar a Zurich per la seva posició envers la guerra. El 1939 s’estableix a Suïssa on va treballar com a corresponsal per a la premsa lliure vienesa. L’any 1942 es va suïcidar a la ciutat brasilera de Petrópolis. Va deixar escrita una nota on deia: "Trobo que és millor acabar en un bon moment i dempeus una vida en la qual la tasca intel·lectual ha significat el gaudi més pur i la llibertat personal el bé més preuat sobre la Terra"
SELECCIÓ BIBLIOGRÀFICA
1901 1903 1904 1911 1917 1920 1922 1925 1926 1927 1929 1931
Cuerdas de plata Els Prodigis de la vida La Marcha La Casa al borde del mar Jeremias Tres mestres Ojos del hermano eterno La Lucha contra el demonio Confusió de sentiments Carta d’una desconeguda 24 hores en la vida d’una dona La Curación del espíritu
EL LLIBRE Ens trobem a Viena l’any 1900. Un cèlebre i atractiu novel·lista rep una carta. Una extensa i anònima carta de traç femení on li és revelat el gran amor que, des de ben joveneta, li professa
la
redactora.
D’una
acurada
construcció
psicològica, Carta d’una Desconeguda, està narrada des del punt de vista d’una dona, inèdit per l’època ja que fou escrita l’any 1927. El text és un homenatge a l’amor més pur i més sincer de
la
mà
d’una
singular
heroïna
romàntica;
un
homenatge als amants posseïdors del tresor de saber estimar sense correspondències. Estimar en silenci fins que faci mal, de forma incondicional, buscant sempre la seva ombra, la seva olor que no desapareix per molt que et freguis la pell amb sabó, estimar encara que l'ànima se t'ompli de nafres. És aquest el sentiment que ens escriu Stefan Zweig a Carta d'Una Desconeguda.
La novel·la ha estat adaptada dos cops al cinema : -
en una pel·lícula dirigida per Max Ophuls l’any 1948
- i l’any 2004 dirigida per Xu Jinglei l'any 2004, ambientada a Pekin l'any 1948 (enlloc de Viena a principis de segle, a l'original). I una vegada al teatre: -
dirigida per Fernando Bernués amb la interpretació d’Emma Vilarasau, Carlota Olcina, Ivana Miño i Marta Marco.
LA PEL·LÍCULA
Fitxa de la pel·lícula: Títol: Nahid Director/a: Ida Panahandeh Guió: Ida Panahandeh País: Iran Any: 2015 Durada: 106 min. Gènere: Drama Fotografia: Morteza Gheidi
Dia de projecció dins el Cicle Cinema d’Autor: 22 de desembre de 2016: a les 17:00, a les 19:30 h. i a les 22:00 h. als cinemes de Sant Cugat (Cinesa)
Directora: Ida Panahandeh Ida Panahandeh directora de cinema iraniana nascuda a Teheran el 1979. La cineasta, després de formar-se en el camp del curtmetratge i de la televisió, va presentar al Festival de Canes de 2015 el seu primer llargmetratge.
Nahid Nahid és el nom d’una dona de mitjana edat que viu en una petita població costera del nord d’Iran. Ha viscut un matrimoni desgraciat per l’addicció de la seva parella a les drogues. Ara intenta tirar endavant el seu fill tota sola mentre a l’horitzó veu la possibilitat de ser feliç de nou amb un altre home. Les estructures i el pensament arcaic del seu país no li posaran les coses gens fàcils. La seva ex parella continua tenint drets sobre ella i la situació començarà a complicar-se en el moment en el que ella vol tirar endavant amb la seva vida. La directora tenia molt clar que volia centrar la seva primera pel·lícula en la figura d’una dona forta i valenta. És el seu homenatge a la seva àvia i a la seva mare; les dues persones que la van ajudar des de la infantesa a tirar endavant. Va estar present en la 60ª Edició del Festival de Valladolid on va comentar: Em vaig criar sense cap referència paterna i elles van haver de lluitar molt. Eren dues dones de molt caràcter, amb ganes de viure. La pel·lícula suposa una dura crítica a la falta de llibertats de la dona en el país.