Fitxa la caída del imán

Club de lectura Biblioteca Gabriel Ferrater DESEMBRE 2015 Fitxa de treball: La Caída del imán de Nawal El Saadawi

L’AUTORA Nawal El Saadawi, neix el 27 de octubre de 1931 a Kafr Tahla una petita ciutat egípcia a prop del Nil, en una família acomodada, cosa que no va impedir que fos mutilada genitalment seguint la tradició local. El 1955 es va graduar en medicina a la Universitat del Caire.

Treballant com a metge a Kafr Tahla va veure les dificultats i desigualtats que enfronten les dones a les zones rurals i va començar el seu activisme en favor de les dones. Es va traslladar a treballar a El Caire on la van nomenar Directora de Salut Pública i on va trobar el seu tercer marit, Sherif Hetata, pres polític durant 13 anys. Aquestes dues circumstàncies han modelat de manera profunda la seva carrera com a escriptora i han estat el motor de la seva lluita política, sempre en favor de les dones.

El 1972 va publicar el primer assaig Dones i sexualitat, un estudi sobre els problemes de les dones àrabs i la seva lluita per alliberar-se de la opressió de la societat musulmana, profundament tradicional i condicionada per la religió. A causa de la censura al seu país, va haver de publicar l’assaig a Beirut.

Com a conseqüència de la seves activitats polítiques Nawal El Saadawi va ser acomiadada del seu càrrec al Ministeri de Salut i es va guanyar una merescuda fama de personatge inconformista, però la força de la seva personalitat i el convenciment que la seva lluita era necessària la van ajudar a tirar endavant. Entre 1973 i 1976 va investigar sobre la neurosi de les dones al món àrab per a la Universitat Ain Shams del Caire, i entre 1979 i 1980 va ser assessora de les Nacions Unides per al Programa de la Dona a Àfrica i a l'Orient Pròxim.

El setembre de 1981 va ser empresonada durant un any juntament amb altres intel·lectuals crítics amb el regim del president Anwar al-Sadat.

L'any 1991, després de rebre amenaces de mort dels islamistes, es va exiliar als Estats Units. Tot i que en algun moment ha tornat a Egipte per participar en la política del país, les continues amenaces i un procés obert contra ella per apostasia li recomanen que continuï vivint i treballant com a professora universitària als Estats Units.

Nawal El Saadawi ha rebut nombrosos premis al llarg de la seva carrera com a escriptora i com activista social, entre els quals el Premi Internacional Catalunya que li va ser atorgat el 2003.

L’obra La ficció de Nawal al-Saadawi és el resultat de destil·lar la realitat que l’envolta. S’alimenta dels seus coneixements mèdics, de detalls autobiogràfics, del coneixement de la malaltia social que afecta els països àrabs.

Els primers escrits de Nawal El Saadawi van aparèixer la dècada de 1950 en diaris i revistes. El 1958 va publicar Memòries d’una doctora, una novel·la autobiogràfica, fruit de la seva experiència com a metgessa a la seva ciutat natal. La novel·la va ser considerada una obra pionera en el feminisme modern al món àrab a on criticava la societat patriarcal àrab amb els seus rituals discriminadors i els seus tabús al voltant del sexe, l’avortament, els abusos a menors, l’ablació...

Després de la publicació a El Caire de la novel·la, La caída del Imám (1987), el seu nom va aparèixer en les llistes negres dels grups fonamentalistes que la van amenaçar de mort, per la qual cosa es va exiliar amb el seu marit als Estats Units. Aquesta novel·la es va prohibir el 2004 a Egipte, com també la nova novel·la Al Riwaya.

Donant un cop d’ull a la seva bibliografia completa s’aprecia quines són les seves preocupacions i fins i tot obsessions: 1958: Memòries d’una doctora, Editorial ALBI (2006), 1974: Dios muere a orillas del Nilo, Editorial Herder (1996), 1975: Mujer en punto cero, Ediciones TAT S.A.L. (1989), 1977: La cara desnuda de la mujer árabe, Editorial Horas y Horas (1991), 1978: La cançó circular, Edicions Proa (1999), 1984: Memorias de la cárcel de mujeres, Editorial Horas y Horas (1995), 1987: La caída del imán, Editorial Seix Barral (1995), 1992: La inocencia del diablo, Editorial Herder (1998), 1998: La dona que buscava, Edicions Proa (1998), 1998: Dos mujeres en una, Edicions Proa (1998), 1999: Las lágrimas de Hamida, Ediciones Martínez Roca (1999), 2002: Prueba de Fuego, Editorial Bronce (2002), 2003: La hija de Isis, Ediciones del Bronce (2003)

SUGGERIMENTS PER AL COMENTARI La Caída del Imán és una obra complexa tant en la forma com en el contingut. Més que reflectir la realitat de la societat àrab, fa una crítica ferotge de la realitat islàmica i n’estimula la crítica. Qüestiona els plantejaments bàsics de les societats no laiques, sobretot de l’islam, però també del cristianisme. Comparteixes aquest criteri?

Naawal El Saadawi ens presenta una societat molt jerarquitzada, amb uns principis morals desintegrats i en el pitjor dels casos corruptes. Unes poques persones que tenen tot el poder, l’econòmic, el religiós, el moral, la seguretat… que se n’aprofiten de la seva prevalença i se’n lucren del càrrec davant una societat analfabeta, profundament inculta i amb creences arcaiques que els obstaculitzen en el seu desenvolupament. No és massa generalista? No se salva ningú? Ningú s’alia amb els desvalguts?

Els principis religiosos arriben al poble inculte a través d’intermediaris corruptes que en alguns casos no creuen en els principis religiosos que propugnen i que només utilitzen per atemorir i sotmetre el poble. Creus que reflexa la realitat?

Aquest Déu de l’islam que ens presenta Nawal és més semblant al Deu punitiu de l’antiga cristiandat, casi de la Inquisició, que el Deu pare i amor de l’actual església universal.

Els fidels, el poble inculte creuen el que els diuen sense possibilitat de qüestionar-se res.

Per por o per creença?

Bint Allah, és, malgrat tot, una dona forta que es rebel·la, però que finalment és aplastada pel poder corrupte de l’imam. Què ens vol dir l’autora. Quin és el tema del llibre.

Malgrat que la sexualitat a l’Islam és pecaminosa, ho és només per a la dona, no per l’home. Què és això, una perversió o una mostra més d’hipocresia masclista? És un llibre complex també en la forma. Utilitza la primera, la segona i la tercera persona amb narrador omniscient. Entrem i sortim del personatge, de vegades ens despista la veu, no sabem “a sobre” de qui som. Demana molta atenció per part del lector.

El relat no és lineal, va amunt i avall, repescant els fets, reiterant-los. Tant els reitera que de vegades se’ns fa pesat. Ens ofega estar torturant-nos sempre amb els mateixos fets.

Potser l’autora pretén que ens hi posem en la pell de Bint Alaah…?

Remarquem el caràcter oníric de l’obra: no sempre sabem si els fets son reals o si son somnis, fins i tot, retrets imaginaris. El joc de la confusió que busca l’autora ens impedeix saber on acaba la realitat i on comença la fantasia.

LA DONA AL MÓN ÀRAB Alaa al Aswany, L’EDIFICI YACOBIAN (2002) L’escriptor Alaa al Aswany trenca tabús de la societat egípcia amb la seva novel·la L’edifici Yacubian. Una novel.la impactant que va sacsejar la societat egípcia quan es va publicar l’any 2002. A través de les vides dels habitants d’aquest emblemàtic edifici d’El Caire, l’autor denuncia la corrupció, els abusos sexuals, la repressió policial, la misèria, el fanatisme, la hipocresia moral i religiosa...

A l’edifici hi viu gent acomodada en els luxosos apartaments dels pisos principals i també ciutadans marginals que ocupen els habitatges insalubres i miserables del terrat. El narrador convida el lector a volar sobre els apartaments sense teulada imaginària i a reconèixer els patiments, les virtuts i els vicis d’aquesta societat cairota que fa anys que viu a cavall entre una modernitat volguda i una tradició autoimposada.

Naguib Mahfuz, EL CALLEJÓN DE LOS MILAGROS (1947) L’autor d’El Callejón de los Milagros, el premi Nobel egipci Naguib Mahfuz, presenta una novel·la costumista i detallista que esmicola la vida quotidiana d’un barri pobre i tradicional d’El Caire. Uns carrers en estat de ruïna i decadència, com els personatges que els habiten. La novel·la va ser escrita originàriament en àrab i publicada per primer cop el 1947, pertany a la pentalogia realista de l’autor. Un realisme que transporta el lector a un univers d’olors que circulen pel carreró: la olor dels menjars cuinats a peu de carrer, de la brutícia amuntegada pels racons, de les míseres ferides dels protagonistes, del cafè endolcit amb mel que se serveix al tuguri del barri. El Callejon de los Millagros acull una desfilada de éssers estrambòtics amb un denominador comú: la recerca d’una vida millor.

Nawal El Saadawi, MEMORIAS DE UNA JOVEN DOCTORA (1958) Quan era una nena Nawal El Saadawi va escriure una carta a Deu demanant-li perquè ella no podia gaudir de les mateixes llibertats que el seu germà, perquè la seva vida es veuria discriminada pel fet d’haver nascut dona. Sembla ser que Deu no la va contestar i això l’ha fet buscar durant 50 anys, una raó. La primera obra de Nawal El Saadawi, la primera mostra del seu compromís amb les dones àrabs, escrita quan tenia 25 anys acabada de graduar com a metgessa i exercint en la ciutat a on havia nascut, Kafr Tahl. Al costat de la memòria d’aquests primers anys consagrats a la medecina s’alineen les primeres experiències matrimonials doloroses..

Ayaan Hirsi Ali, LA MEVA VIDA, LA MEVA LLIBERTAT (2006) Filla d’un polític opositor al regim de Somàlia va viure exiliada en la més pura tradició àrab. Obligada a casar-se amb el seu cosí, va decidir fugir sola i sense el suport de ningú. Un bon dia va aparèixer a Holanda on va ser acollida com a asilada política. En l’actualitat Ayaan Hirsi és una activista i política belga que lluita contra la opressió de la dona al món i a la cultura àrab. A La meva vida, la meva llibertat recull la seva experiència a la recerca de la llibertat. Hirsi postula que un altre islam es possible, un d’igualitari i respectuós on la dona té un paper preeminent i on la pau i la convivència són possibles.