Club de lectura OCTUBRE 2015 Fitxa de treball: MATAR UN ROSSINYOL
L’AUTORA Nelle Harper Lee (nascuda el 28 d'abril 1926) és una novel•lista nord-americana àmpliament coneguda per la seva novel•la Matar un rossinyol (1960), per la qual va ser guardonada amb el Premi Pulitzer. Va néixer a Monroeville (Alabama), i va estudiar a les universitats d'Alabama i Oxford. Durant aquesta etapa va participar en la redacció de diverses revistes literàries: Huntress a Huntingdon i Rammer Jammer. També va escriure petits relats i altres obres sobre la injustícia racial, un tema rarament esmentat en els campus de l'època. El 1950 Lee es va traslladar a Nova York, on va treballar com a empleada en les oficines d'una companyia aèria mentre dedicava el temps lliure a l'escriptura de ficció. Després d'haver escrit diverses històries llargues, Lee va trobar un agent al novembre de 1956 i va decidir dedicar-se plenament a la literatura. El 1959 fou secretària del seu company d'infantesa Truman Capote, que segons sembla l'havia encoratjat a escriure. Després de completar la seva primera novel•la, a la qual va dedicar dos anys, Lee acompanyà Capote a Holcomb, Kansas, per tal d'ajudar-lo en la investigació del que pensaven que seria un article sobre la resposta d'un petit poble a l'assassinat d'un camperol i la seva família. Finalment, el material es convertí en un llibre, A sang freda, publicat el 1966, amb gran èxit de vendes. Matar un rossinyol és una de les grans obres de la literatura nord-americana. La seva gestació, però, no està exempta d'ombres. S'ha dit que la contribució de l'editora Teresa von Hohoff Torrey, coneguda com Tay Hohoff, va ser fonamental en la versió definitiva. L'autora narra en primera persona aspectes de la seva pròpia vida en una petita ciutat del sud, i el protagonista, Atticus Finch, està basat en la figura del seu pare, que fou senador de l'Estat d'Alabama del 1926 al 1938. El relat s'ofereix a través dels ulls de Jean Louise Finch, familiarment anomenada Scout, que quan ja és una dona adulta recorda una època de la seva infància en què el seu pare, advocat de professió, va defensar a un home negre acusat falsament de violació. Es tracta d'un al•legat contra els prejudicis racials influït per l'afer Scottsboro, que va esdevenir el 1931, durant els anys de la Gran Depressió, quan nou adolescents afroamericans van ser acusats per un grup d'adolescents blancs injustament de violar dues dones blanques en l'Estat d'Alabama, mentre viatjaven a bord d'un tren de càrrega; després d'arribar la falsa notícia a les autoritats, el tren de càrrega va ser detingut i els nou adolescents negres van ser detinguts, tot i ser menors d'edat. Després d'un procés judicial caracteritzat pels prejudicis i racisme dels acusadors i el jurat (format només per blancs), tots els acusats van ser condemnats a pena de mort fins que es van destapar les irregularitats judicials durant el procés, magnificades per un judici mediàtic i amenaces de linxament per part de la població blanca d'Alabama.
Truman Capote inspira un dels personatges de la novel.la, el company de jocs de l'estiu Dill; Lee, al seu torn, és el model per la primera novel•la de Capote, Other Voices, Other Rooms, publicada el 1948. Matar un rossinyol va ser adaptada al cinema el 1962, dirigida per Robert Mulligan, amb guió de Horton Foote, guanyador d'un Oscar per aquest treball, i protagonitzada per Gregory Peck, que en va guanyar un altre per la seva interpretació de Atticus. Malgrat haver portat sempre una vida discreta i apartada de les compareixences públiques, i no haver publicat més obres, Harper Lee és una de les autores més premiades i reconegudes. Entre d'altres premis ha rebut la Medalla Presidencial de la Llibertat per la seva contribució a la literatura així com nombrosos doctorats honoris causa. El 5 de novembre de 2007, George W. Bush va premiar Lee amb la Medalla Presidencial de la Llibertat. Aquest és el premi civil més alt als Estats Units i reconeix individus que han fet "una contribució especialment meritòria a la seguretat o els interessos nacionals dels Estats Units, la pau mundial, els esforços públics i privats significatius culturals o d'un altre tipus". Per la seva banda, el 2010, el president Barack Obama li va atorgar la Medalla Nacional de les Arts, el més alt guardó atorgat pel govern dels Estats Units per contribucions a l'excel•lència, el creixement, el suport i la disponibilitat de les arts. Cal dir, no obstant, que l'obra ha rebut també des de sectors conservadors nombroses crítiques per raons morals, per tractar temes com la violació o l'incest, de les quals Lee es va defensar convincentment. Tot feia pensar que Lee formaria part per sempre més de la llista d'autors que amb una primera i única obra han triomfat a bastament, fins que aquest estiu 2015 s'ha publicat una segona novel•la, Go Set a Watchman (Vés i aposta un sentinella), escrita, segons s'ha explicat, abans de Matar un rossinyol. La publicació del llibre ha generat una gran controvèrsia als Estats Units, ja que s'ha presentat com una seqüela quan sembla ser que només és el primer projecte de l'obra i que ni molt menys està a l'altura de les expectatives. Les veus més crítiques han censurat la mercantilització de la figura de la venerada autora, avui en dia molt debilitada a causa de l'edat avançada, i sense la protecció que sempre havia exercit la seva germana. Sigui com sigui, Matar un rossinyol és una obra commovedora, que ens parla de la justícia, la compassió i de la pèrdua de la innocència en el procés sempre difícil de créixer i entendre el món. Per acabar, cal dir que la novel·la ha contribuït a l'èxit del moviment pels drets civils, ja que va ser publicada en el moment just per ajudar al Sud i a la nació a gestionar les tensions racials del creixent moviment reivindicatiu de la població afroamericana. De fet, la seva publicació està tan associada al moviment pels drets civils que molts estudis del llibre i biografies de Harper Lee inclouen descripcions de moments importants del moviment, tot i que ella no va tenir connexió directa amb cap d'ells.
Sandra Bullok és Harper Lee a Historia de un crimen
SUGGERIMENTS PER AL COMENTARI
La novel.la està dividida en dues parts, la primera comprèn onze capítols, mentre que la segona és més extensa, ja que en té vint. Com es justifica aquesta desproporció? A més a més, presenta una estructura circular, tot considerant que a les primeres línies esmenta la fractura del braç patida per Jem quan tenia tretze anys, fet que es narra extensament al capítol 28. Explicar com ha arribat a produir-se aquest accident constitueix el motiu de la narració. Tot això té a veure amb el temps narratiu. A l'obra s'expliquen els fets ocorreguts des d'un temps posterior. Esbrinar quan temps és una qüestió clau per acceptar el punt de vista que presenta la novel·la. La narració ocupa tres anys de la vida dels germans Finch; la narradora, però, no és una nena de nou anys, sinó que escriu des de la perspectiva d'una dona adulta que mira el passat. En conclusió, Lee combina la veu del narrador d'una nena que observa el que passa al seu voltant amb la d'una dona adulta que reflexiona sobre la seva infància, Tenint en compte que els fets se situen durant els anys 30 i que l'escriptura va ser a finals dels cinquanta, les dades cronològiques concorden amb les de la pròpia autora. Quins altres aspectes autobiogràfics es podrien destacar? Com ja s'ha dit, la novel·la està narrada en primera persona per la protagonista, una nena de sis anys al començament dels fets. Valoreu aquest opció. Què aporta al conjunt de l'obra? Imagineu un altre narrador possible? D'altra banda, fixeu-vos que Harper Lee té cura de presentar els esdeveniments que ha pogut presenciat personalment. Per exemple, assisteix al judici o acompanya el seu germà a casa de la senyora Dubose. La crítica ha destacat que Matar un rossinyol fa una denúncia de la desigualtat racial. Podem veure un retrat de la societat del deep south, el sud profund. Les formes de vida de Maycomb (lloc fictici a Alabama, inspirat en el poble on va néixer Lee) responen a uns prejudicis fortament arrelats que consagren la injustícia. Com apareix la comunitat afroamericana? Alguns personatges estan individualitzats, como ara la Calpurnia (respon a l'estereotip de "l'esclau feliç"?) o el de Tom Robinson, però en general està vista en conjunt. Penseu que malgrat l'al·legat en la seva defensa, el llenguatge de la novel·la traspua cert racisme? Així mateix, cal esmentar que la societat blanca de Maycomb està fèrriament jerarquitzada. Situada l'acció als anys de la Gran Depressió (a partir del crack del 29), les difícils condicions de vida del camperols i de les classes més desafavorides ocupen un espai important en la novel.la. A tall d'exemple es pot citar el cas de Mayella Ewell, víctima de la pobresa, la incultura i els prejudicis, o la dignitat de la pobresa en el cas dels los Cunningham. Si voleu llegir una altra de les grans obres que aborden el tema de la duresa de la vida durant aquest període us recomanem El raïm de la ira, de John Steinbeck (memorable també l'adaptació cinematogràfica). Indiqueu les característiques d' Atticus Finch (el primer títol que va pensar l'autora va ser precisament el nom de l'advocat), que s'ha presentat com exemple de moralitat i rectitud; de fet, als Estats Units és reconegut com un model d'integritat per tots aquells que es dediquen a l'advocacia i se'l tracta com si fos una persona real. Apart de la qüestió racial, la novel·la permet una lectura crítica sobre els diferents rols de gènere. És important destacar la caracterització de l'Scoutt, que trenca amb els esquemes i estereotips associats a les nenes. Indiqueu aquets trets. Quins són els seus models? Relacionat amb això, assenyaleu els valors que representen els personatges femenins. Com està vista la institució escolar?
Harper Lee combina amb encert dos gèneres narratius ben diferents. D'una banda, la novel·la gòtica del sud dels Estats Units, i d'altra l'anomenat bildungsroman o novel.la d'aprenentatge. En el primer cas, els elements estranys o sobrenaturals serveixen no tant per a crear suspens com per mostrar formes de vida i qüestions socials d'aquesta part del país. La segona es tradueix en uns personatges en formació (nens o joves) que aprenen de les experiències que es narren. Destrieu com es manifesten aquests dos gèneres. Comenteu com es manifesta la fascinació e interès que desperta «Boo» Radley en els nois, i quin rendiment narratiu n'extreu l'autora. Un altre dels encerts de la novel·la és sens dubte el títol. El motiu del rossinyol apareix per primera vegada quan Atticus, després d'haver regalat als seus fills rifles d'aire comprimit com a regal de Nadal, permet que l'oncle Jack els ensenyi a disparar. Atticus els adverteix que, si bé poden " matar tantes garses blaves com vulguin ", han de recordar que " és pecat matar un rossinyol". Comenteu-ne altres referències al títol així com el seu valor simbòlic. Identifiqueu algun altre passatge simbòlic? Quan el llibre es va imprimir per primera vegada, l'escriptor Flannery O'Connor va comentar: " Com a llibre per a nens està bé. És interessant que tota la gent que l' està comprant no sàpiga que està llegint un llibre per a nens. Algú hauria de dir el que és ". Què en penseu, d'aquesta afirmació? Imagineu com ha estat la recepció i lectura del llibre per les diferents comunitats que hi surten representades, ja que s'ha afirmat que la novel•la té un impacte generalment positiu en les relacions racials per als lectors blancs, però una recepció més ambigua pels negres. Si teniu oportunitat de veure la pel·lícula o bé la recordeu, feu-ne una comparació amb la novel·la.
Atticus Finch (Gregory Peck) i Tom Robinson (Brock Peters) a l'escena del judici de la pel·lícula.
L'AMÈRICA PROFUNDA Carson McCullers, EL COR ÉS UN CAÇADOR SOLITARI (1940) Es tracta de la primera novel.la de Carson, escrita quan tenia només vint-i-tres anys. Rebuda amb entusiasme per la crítica, en les seves pàgines es presenta l'existència de diversos habitants d'un petit poble. S'entrecreuen les vides de Copeland, un metge interessat a conscienciar la població negra; Biff, l'amo de la drogueria; Mick, una adolescent apassionada de la música, els somnis de la qual l'evadeixen de la misèria de la seva llar; Blount, un foraster alcohòlic; el sordmut John Singer... Cadascun a la seva manera, tots elles amenacen amb una ruïna imminent, alhora que composen una àmplia panoràmica a través dels diferents matisos de la solitud.
Truman Capote,
EL ARPA DE HIERBA (1951)
Ambientada en el sud dels Estats Units, El arpa de hierba és una peça fonamental en la narrativa de Capote. Amb elements autobiogràfics, el seu protagonista i narrador és el jove orfe Collin Fenwick, de setze anys, que viu amb les seves dues tietes solteres i ja velles, Verena, rígida i avara, la més rica del poble, i Dolly, que ha dedicat la vida a tenir cura de la seva germana i de la llar. Catherine, la minyona negra, coneix un remei natural per curar la hidropesia. L'aparició d'un seductor metge, que enamora Verena i es vol apropiar de la fórmula de la poció, desencadena un argument que descriu la vida del petit poble amb humor i tendresa.
William Saroyan,
LA COMÈDIA HUMANA (1943)
A la petita població d' Ithaca, a Califòrnia, el noi Homer Macauley compagina l'escola amb la feina de missatger d'una companyia de telègrafs. Són els anys quaranta i ell és l'encarregat de fer arribar als familiars els telegrames que comuniquen la mort dels soldats durant la Segona Guerra Mundial. El camp de batalla és lluny; els terribles efectes de la guerra, però, es fan presents a través de la pèrdua dels joves de la comunitat. William Saroyam (1908-1981), fill d'immigrants armenis, retrata amb encert el món de la infància en aquest llibre (de títol balzaquià) i a altre cèlebre obra titula Em dic Aram, així com la seva experiència com a soldat en el llibre Las aventuras de Wesley Jackson.
Sherwood Anderson, WINESBURG, OHIO (1916-1918) Parcialment escrit des de finals de 1915 fins a principis de 1916, consta de vint- idues històries. El llibre se situa estilísticament a mig camí entre la novel·la i la col·lecció de contes. La unitat deriva del personatge central, que actua com a nexe, ja que l'obra s'estructura al voltant de la vida del protagonista George Willard, que observa els seus paisans des que era un nen fins arribar a la independència i l'abandonament final del lloc com un home jove. Està situat a la ciutat fictícia de Winesburg, Ohio. Cal destacar la influència que va tenir l'obra en escriptors com Salinger Hemingway, Faulkner o Steinbeck.