Club de lectura GABRIEL FERRATER NOVEMBRE 2015 Fitxa de treball: UN ADÉU A LES ARMES
L’AUTOR Ernest Hemingway és un dels màxims representants del grup d'escriptors que s'inscriu en l'anomenada Generació Perduda Nord-americana. Un dels trets que els caracteritza és el fet que van viure expatriats a París i d'altres ciutats europees durant el període que va des del final de la Primera Guerra Mundial fins la Gran Depressió. El terme va ser una proposta de Gertrude Stein, segons recull el propi Hemingway en dos llibres que se situen en aquesta època: Festa (The Sun Also Rises), de 1926, considerada la seva primera obra important, i París era una fiesta, una recopilació de memòries d'aquells temps, publicat pòstumament l'any 1964. Així, una època de joventut i formació viscuda a Europa, i haver sobreviscut a la Primera Guerra Mundial determinen fortament l'evolució d'aquests escriptors, i molt especialment la del nostre autor. A Midnight in París (2011) Woody Allen escriu un guió inspirat en aquesta experiència, que va ser premiat amb un Oscar. En Hemingway caldria esmentar també l'apropament a la Guerra Civil Espanyola o les estades a Pamplona, presents en llibres com Muerte en la tarde (1932), La quinta columna (1937) o Per qui toquen les campanes (1940), així como les seves estades a Àfrica i Cuba. Hemingway va néixer a Oak Park, a prop de Chicago, Illinois, el 21 de juliol del 1899 i va morir a Ketchum, Idaho, 2 de juliol del 1961. Malgrat no tenir una obra molt extensa, està considerat com un dels escriptors més rellevants e influents del segle XX, guardonat, entre d'altres, amb el Premi Nobel de Literatura (1954) . Home de forta personalitat, associem la seva imatge a la vida aventurera i apassionada, en geografies molt distants del seu país natal. Va escriure la major part de la seva obra entre els anys 20 i la dècada dels 50. És autor de set novel·les, sis llibres de contes i dos assajos. Després de la seva mort, van ser publicades tres novel·les més, quatre llibres de contes i tres assajos. Molts d'aquests són considerats clàssics de la literatura als Estats Units. És, sens dubte, un mestre de la narració breu, com demostren el nombrosos contes que va escriure. Pertanyia a una família relativament acomodada i molt respectada a la seva comunitat. El pare, Clarence Edmonds Hemingway, era metge, i la seva mare, Grace Hall Hemingway, era música. Pocs anys després de casar-se, el matrimoni Hemingway va anar a viure a casa de l'avi matern, que es deia Ernest Hall i que va donar nom al primer fill baró de la parella. Finalment, es van traslladar a una casa en un barri de classe alta, amb un estudi de música per a la seva mare i el consultori mèdic del seu pare. No obstant aquest marc positiu, les relacions amb els seus pares van ser conflictives. La seva mare era una dona autoritària, que volia imposar-li la inclinació a la música. La
influència positiva del pare, que l'aficionà a la vida a l'aire lliure, la caça i la pesca ja des de ben petit, es contraresta amb el fet traumàtic del seu suïcidi el 1928 a causa de a una malaltia incurable La dedicació de Hemingway al periodisme, iniciada a l'adolescència i vinculada a una bona part de la seva vida va determinar el seu personalíssim estil literari. Després de treballar durant uns mesos com a reporter per al diari The Kansas City Star, viatjà cap a Europa on havia esclatat la Gran Guerra. No pogué allistar-se com a soldat, però va ser acceptat com a conductor d'ambulàncies i enviat al front italià, on va ser testimoni de la desfeta italiana a la batalla de Caporetto, que es desenvolupà del 24 d'octubre fins el 9 de novembre de 1917. Va patir ferides de metralla severes a les dues cames, es va sotmetre a una operació immediata en un centre de distribució, i va passar cinc dies en un hospital de campanya abans de ser traslladat per a la seva recuperació a l'hospital de la Creu Roja a Milà. Pel seu valor va ser condecorat amb dues medalles: la " Medaglia d'Argento al Valoreu Militare " i la " Croce di Guerra".
Hemingway ferit a les cames
Hemingway i Agnes von Kurowsky
Mentre es recuperava es va enamorar d' Agnes von Kurowsky, una infermera de la Creu Roja set anys més gran que ell. En el moment del seu alliberament i retorn als Estats Units al gener de 1919, Agnes i Hemingway havien decidit casar-se als Estats Units. No obstant això, al març, ella li va escriure que s'havia compromès amb un oficial italià. El biògraf Jeffrey Meyers afirma en el seu llibre Hemingway : A Biography que el jove va ser devastat pel rebuig d'Agnes, i en les relacions futures va seguir un patró d'abandonament d'una dona abans que ella pogués abandonar-lo. Les experiències viscudes durant la guerra van inspirar la seva novel·la Un adéu a les armes ( 1929 ). Va passar un temps als Estats Units. El 1921 es va casar amb Hadley Richardson, la primera de les seves quatre esposes. La parella es va mudar a París, per consell de l'escriptor Sherwood Anderson, ja que semblava un lloc convenient tant per l'ambient intel·lectual com pel canvi monetari. Allà el jove Hemingway va treballar com a corresponsal estranger per al Toronto Star i es va relacionar amb d'altres escriptors i artistes expatriats. Va publicar la seva primera novel·la, The Sun Also Rises (Fiesta), el 1926. La parella vivia en un petit edifici sense ascensor al 74 rue du Cardinal Lemoine al Barri Llatí, i ell treballava en una habitació llogada en un edifici proper. Gertrude Stein, que era el bastió del modernisme a París, es va convertir en la mentora de Hemingway i la padrina del seu fill Jack, i li va presentar els artistes estrangers i escriptors del barri de Montparnasse, com ara Ezra Pound, James Joyce, Pablo Picasso, Joan Miró, i Juan Gris. Amb la seva esposa Hadley, Hemingway va visitar per primera vegada les festes de Sant Fermí a Pamplona el 1923, on es va sentir fascinat per les curses de braus. Hi va tornar 1924 i una tercera vegada en juny 1925. Després del seu divorci el 1927, Hemingway es va casar amb Pauline Pfeiffer, que pertanyia a una rica família catòlica d'Arkansas i s'havia traslladat a París per treballar per a la revista Vogue. Abans del seu matrimoni, Hemingway es va convertir al catolicisme. Però van abandonar París el 1929 per tornar als Estats Units. Durant la dècada de 1930 Hemingway va passar els hiverns a Key West (Florida) i els estius a Wyoming. A partir de llavors menà una existència apartada de la societat urbana, relacionant-se amb pescadors o caçadors. Entre el 1932 i el 1960 va viure
intermitentment a Cuba. El 1941 es comprà una casa a prop de La Habana, Finca Vigia , on hi visqué llargues temporades. Malgrat les seves simpaties amb la revolució, va abandonar l'illa quan es començà a rumorejar que es nacionalitzarien els bens dels nordamericans, cosa que efectivament va passar. En 1933, Hemingway i Pauline van anar de safari a l'Àfrica de l'Est. El viatge de deu setmanes va proporcionar material per a Els verds turons d'Àfrica, així com els contes «Les neus del Kilimanjaro » i « La curta vida feliç de Francis Macomber ». La parella va visitar Mombasa, Nairobi, i Matxakos a Kenya, i després viatjà a Tanganyika, on van caçar al Serengeti al voltant del llac Manyara, i a l'oest i al sud-est de l'actual Parc nacional de Tarangire. Hemingway va emmalaltir greument, i cal dir que la seva salut es va posar a prova amb diversos accidents i la afició a l'alcohol. El 1937 Hemingway va tornar a Europa com a corresponsal de la Guerra Civil Espanyola per a la North American Newspaper Alliance, i es va sentir fortament implicat en la causa republicana, de la qual n'esdevingué propagandista. El 1938, va estar al front de la Batalla de l'Ebre, l'últim reducte republicà, i va ser dels últim periodistes britànics i estat-unidencs en abandonar el lloc. L'experiència a Espanya li va servir el 1940 per a escriure una de les seves obres mestres, For Whom the Bells Toll (Per qui toquen les campanes), ambientada a les muntanyes de Segòvia durant els preparatius de la Batalla de Guadalajara. A Espanya havia coincidit amb Martha Gellhorn, escriptora i periodista, considerada una de les corresponsals de guerra més importants del segle XX, que seria la seva tercera esposa. A ella està dedicada la novel·la. La relació, no obstant, va ser difícil, donada la forta personalitat i la independència de Martha molt abocada a la seva professió. Van escollir Cuba com a lloc de residència entre els seus viatges. Hemingway va conèixer Mary Welsh, amb la qual es casaria per tercer cop, a Londres durant la Segona Guerra Mundial. La seva relació amb Martha estava ja molt deteriorada i es van divorciar el 1945. Hemingway va ser testimoni directe de dos fets cabdals de la guerra mundial: Va estar present en el desembarcament de Normandia i en l'alliberament de París. Poc després de la publicació d'El vell i el mar (1952) , Hemingway va anar de safari a l'Àfrica, on va ser patir dos accidents aeris successius als qual va sobreviure, però amb greus seqüeles que li van causar dolor i mala salut durant gran part de la seva vida restant. El 1954, va rebre el Premi Nobel de Literatura pel seu mestratge en l'art de la narrativa, demostrat recentment en la seva obra "El vell i el mar", i per la influència que ha exercit en l'estil literari contemporani". Fortament alcoholitzat i amb problemes mentals, fou internat en diversos frenopàtics. En saber que patia un càncer, se suïcidà d'un tret d'escopeta el 2 de juliol del 1961 a la ciutat de Ketchum, situada a l'estat d'Idaho.
OBRES Relats Tres relatos y diez poemas (Three Stories and Ten Poems) (1923) En nuestro tiempo (In Our Time) (1925) Hombres sin mujeres (Men Without Women) (1927) El ganador no se lleva nada (Winner take Nothing) (1933) La quinta columna y los primeros cuarenta y nueve relatos (The Fifth Column and the First Forty-Nine Stories) (1938)
Novel.les The Torrents of Spring (1926) Fiesta (The Sun Also Rises) (1926)
Adiós a las armas (A Farewell to Arms) (1929) Verdes colinas de África (Green Hills of Africa) (1935) Tener y no tener (To Have and Have Not) (1937) Por quién doblan las campanas (For Whom the Bell Tolls) (1940) Al otro lado del río y entre los árboles (Across the River and into the Trees) (1950) El viejo y el mar (The Old Man and the Sea) (1952) París era una fiesta (A Moveable Feast, 1964)
Altres Hombres en guerra (Men at War) (1932) Muerte en la tarde (Death in the Afternoon) (1932) Pòstumes The Wild Years (1962) París era una fiesta (A Moveable Feast, 1964) Enviado especial (By-Lines, 1967) Islas en el golfo (Islands in the Stream, 1970) The Nick Adams Stories (1972) 88 Poems (1979) Selected Letters (1981) Un verano peligroso (The Dangerous Summer, 1985) El jardín del Edén (The Garden of Eden, 1986) Al romper el alba (True at First Light, 1999)
L'ESTIL LITERARI El llegat de Hemingway a la literatura nord-americana és el seu estil: els escriptors posteriors el van emular o se n'apartaren conscientment. En la base trobem la formació i la tasca periodística i els consells de Gertrude Stein. Es caracteritza per un estil directe, d'oracions simples, però d'adjectivació precisa. D'altra banda, també l'ha conformat el que va anomenar "teoria de l'iceberg", una nova forma d'escriptura, que va experimentar després d'acabar el seu conte «Out of Season» l'any 1923. En el primer capítol de Muerte en la tarde la compara amb un iceberg, i en el seu assaig « The Art of the Short Story » , Hemingway s'expressa clarament sobre la seva mètode. Segons ell, tot relat ha de reflectir tan sols una part petita de la història, deixant la resta a la lectura i interpretació del lector, sense evidenciar la veritable extensió, tal com succeeix amb un iceberg. Això vol dir que l'autor ha de conèixer i dominar tots els punts de la història dels relats, s'arribin a plasmar en paraules o no. En conclusió, en convertir- se en un escriptor de contes, Hemingway va conservar l'estil minimalista propi dels articles de diari, centrantse en els elements de superfície, sense discutir explícitament els temes subjacents. Hemingway creia que el veritable significat d'un text escrit no ha de ser evident a partir del relat de superfície, més aviat, el quid de la narració ha de residir per sota. La teoria de l'iceberg combinada amb la característica claredat de la seva escriptura va funcionar com un mitjà per distanciar-se dels personatges que va crear.
SUGGERIMENTS PER AL COMENTARI
El llibre combina amb gran habilitat dos temes ben diferents: d'una banda, l'horror de la guerra; d'altra, la descoberta i la plenitud de l'amor. Creieu que es encertada, la combinació? De quina manera poden partir una base comuna? La crítica considera que Un adéu a les armes és una de les obres que millor tracta com va interferir la Primera Guerra Mundial en la vida de les persones. No obstant això, l'acció se situa en la reraguarda i no en el front del camp de batalla. Observeu com es manifesten d'una manera ben colpidora els efectes devastadors de la guerra en aquells que hi participen directament o indirecta.
De tota manera, cal dir que el protagonista disfruta d'una situació privilegiada, ja que ell no és un soldat. Quins altres aspectes dels seus privilegis identifiqueu? Apart de les conseqüències immediates pel personal militar, la guerra atrapa la població civil, ja que milers de persones han de fugir de casa seva, convertint-se així en refugiats. La situació de les dones en zones de conflicte és de molta més vulnerabilitat. Es reflecteix això en la novel.la?
La deserció –l'abandonament del deure en una declaració de guerra, en una batalla o de la tasca assignada en una retirada, setge o invasió- està considerada un delicte molt greu que pot ser penada inclús amb la pena de mort. Com es contempla aquesta opció en el cas que ens ocupa? De vegades, alguns escriptors s'inspiren en experiències autobiogràfiques per escriure les seves obres. Ho constatem a Matar a un rossinyol o aquesta novel.la de Hemigway. Què en penseu, de les narracions que tenen aquest origen? Té més capacitat de commoure els lectors un llibre basat directament en episodis de la vida de l'autor? Poseu-ne alguns exemples.
La novel.la retrata un món exclusivament masculí, on les dones tenen un paper secundari. Quins valors cohesionen aquesta masculinitat? Són específics d'una situació de guerra o tenen un caràcter més general? En la vostra opinió, de quina manera pot afectar les relacions interpersonals (amor, amistat, camaraderia) compartir una situació extrema com la guerra? Està aquest aspecte ben representat a la novel.la?
La novel.la està dividida en cinc parts i la formen quaranta-un capítols. Fixeu-vos en com està estructurada la matèria narrativa.
El fet que el narrador sigui una primera persona protagonista, significa que els lectors accedeixen a una gran informació sobre la manera de pensar i sentir el personatge? De quina manera limita l'accès als altres personatges? Quin mot creieu que defineix millor la actitud del narrador davant els fets que narra?
La tècnica i l'estil literari de Hemingway és molt personal. Fixeu-vos en els trets característics i feu-ne una valoració. Recordeu la seva dedicació al periodisme durant molts anys, especialment com a corresponsal de guerra. Analitzeu la figura del protagonista. Sembla un personatge ben construït?
En el marc de la Gran Guerra, són molt conegudes les batalles de Gal.lípoli (1915) contra l'Imperi Otomà, o de Verdun, lliurada entre les forces alemanyes i les forces franceses des de febrer a desembre de 1916. La batalla de Caporetto (Kobarid), per la seva part, va ser una de les més crucials en el front italià. Observeu que l'autor té molt interès en identificar la geografia real on transcorre l'acció, perquè, com diu a la novel.la, per a ell tenen més significat que paraules abstractes com valor, coratge o glòria. Us adjuntem un mapa.
Per acabar, feu una valoració del desenllaç. Hemigway afirmava que el va escriure quaranta vegades. Penseu en un final alternatiu.
LA GRAN GUERRA
Rebecca West,
EL RETORN DEL SOLDAT
(1918)
Després d'una breu carrera d'actriu a Londres, Rebecca West, pseudònim de Cecily Isabel Fairfield, es va dedicar al periodisme polític i a la defensa de les seves idees feministes. La novel.la relata la història del retorn a casa d'un militar que ha resultat ferit al front. Hi ha un abisme entre el que ell ha viscut a Flandes i la percepció que té la seva família del que ha passat durant la I Guerra Mundial. L'autora encara creu en el futur i en què el trauma bèl·lic pot tenir curació a través de la psicoanàlisi. En definitiva, un retrat de com la guerra afecta també la vida d'aquells que no l'ha viscut directament. West és autora també del llibre Cordero negro, halcón gris, arran del viatge de mes i mig que va fer el 1937 per Croàcia i Dalmàcia , Hercegovina i Bòsnia , Sèrbia , Macedònia -o "Sèrbia del sud" - , Kosovo - " la vella Sèrbia" - i Montenegro , els territoris del que fou Iugoslàvia . És important la data de l'experiència viatgera i l'escriptura , en plena guerra civil espanyola i a punt de començar la II Guerra Mundial, cosa que fa que l'autora prengui partit per la lluita antifeixista i antinazi , que al territori que visitava estava representada sobre tot per la resistència guerrillera sèrbia. En aquesta línia , al final del llibre recrimina a alguns sectors financers britànics filofeixistes o filonazis la no intervenció en la guerra civil espanyola
Jaroslav Hašek, LES AVENTURES DEL BON SOLDAT ŠVEJK (19211922) Narra les aventures d'un veterà soldat txec anomenat Josef Švejk durant la Primera Guerra Mundial. La història comença el 29 de juny de 1914, l'endemà de l' assassinat de l' arxiduc Francesc Ferran d'Àustria a Sarajevo , esdeveniment que va precipitar el començament de la guerra. Švejk és detingut a la taverna per un policia secret per pronosticar que hi hauria guerra. Després de ser interrogat a comissaria , és examinat per un tribunal mèdic i acaba en un manicomi , on es troba completament feliç. Enviat a la Prefectura de Policia és posat en llibertat sense càrrecs. En tot moment presumeix d'haver estat declarat oficialment idiota quan era al servei militar i manifesta un patriòtic entusiasme per la guerra i la monarquia austro - hongaresa. Posteriorment és reclutat a l'exèrcit austrohongarès i en aquesta fase va vivint diverses aventures a mesura que s'acosta al front de batalla. És un bon exemple de novel.la satírica, tot i haver restat inacabada.
Roger Martin du Gard,
LES THIBAULT (1922-1940)
Martin du Gard va ser soldat a la Primera Guerra Mundial. A partir de 1922 començà la redacció de la saga de Els Thibault, composta per vuit novel.les, on es narren les vivències de dos germans parisencs abans i durant la Primera Guerra Mundial. S'enfronten a la vida en una època especialment convulsa, posicionant-se davant els reptes del seu temps
mitjançant dos estils diferents: mentre el major centra els seus esforços en millorar el seu futur professional com a metge, el petit, més inconformista, es dedica a posar en qüestió el sistema polític i social que li ha tocat viure. Narrada a la manera clàssica de les grans novel.les del segle XIX, el volum que cal destacar en aquest context es titula L'estiu de 1914, que amb l'epíleg conclou la sèrie. L'autor va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1937.
Gabriel Chevallier,
LA POR
(1930)
Aquesta novel·la autobiogràfica relata la sort dels poilus, els soldats francesos que van acabar destrossats al front sota el comandament d'oficials moltes vegades incompetents i, per descomptat , molt poc considerats amb la vida dels seus soldats. És un llibre esgarrifós, escrit a peu de trinxera. El protagonista és un jove de 19 anys que es resisteix a morir a la guerra per la qual ha estat cridat a files contra la seva voluntat. Chevallier relata el calvari que va viure durant els quatre anys que va durar la contesa europea : el seu bateig de foc , les ferides , l'hospital , la convalescència , el retorn al front, les trinxeres , les nits passades dins dels forats de els obusos , els polls , el fred , la fam , els gasos, els crits de dolor , dels cadàvers.
Erich Maria Remarque,
RES DE NOU A L'0EST (1929)
Quan es va publicar a Alemanya, el 1929, el nazisme començava a fer-se cada cop més fort. Va ser un èxit immediat i és una de les novel·les antibel·licistes més influents de tots els temps, un relat de com la guerra destrueix als homes, fins i tot a aquells que sobreviuen. La seva primera adaptació cinematogràfica, Sin novedad en el frente, de Lewis Milestone , va guanyar només un any més tard l'Oscar a la millor pel·lícula i millor director. Naturalment , va ser una de les obres cremades en públic pels nazis el 1933. L'autor es va inspirar en les seves pròpies experiències com a soldat, i el llibre representa un dels grans testimonis de la lucidesa i la intel·ligència davant de la irracionalitat de la guerra i la força devastadora del patriotisme mal entès .
Humphrey Cobb, SENDEROS DE GLORIA (1935) La Primera Guerra Mundial va experimentar la tàctica de la guerra de trinxeres, on cada pam de terreny es guanya amb la sang de centenars d'homes. L'argument d'aquesta novel.la , basada en esdeveniments reals, que l'autor va conèixer a través d'una notícia de premsa, narra l'execució, per insubordinació i covardia, de quatre soldats del 181 Regiment del capdavant de l'Exèrcit Francès. Un atac suïcida contra les posicions alemanyes en un punt de vital importància estratègica acaba en un fracàs
estrepitós. El general Assolant, un dels principals responsables del desastre , convoca un consell de guerra. Per escarmentar les tropes, tres soldats elegits a l'atzar són acusats falsament de covardia davant l'enemic.
El 1957, després del rebuig de diversos estudis, Stanley Kubrick va aconseguir portar la novel·la al cinema gràcies al suport de Kirk Douglas i United Artists . A França no es va estrenar fins al 1975. A Espanya, fins a 1986: els militars d'ambdós països, pel que sembla , van considerar que el seu contingut era problemàtic.