Club de lectura DESEMBRE 2014 Fitxa de treball: Un dia en la vida d’Ivan Denísovitx
L’AUTOR Alexandr Solgenitsin (Aleksandr, Alexandr o Alexander Solzhenitsin, Solzhenitsyn o Soljenitsin; Kislovodsk, 1918 - Moscou, 2008) era fill d’un terratinent cosac que va morir poc després del seu naixement i d’una mestra que el va criar tota sola a la ciutat de Rostov del Don. Durant la joventut Solgenitsin va estudiar Física i Matemàtiques a la universitat local, on es graduà el 1941. Paral·lelament seguia cursos de literatura. Solgenitsin va participar en la Segona Guerra Mundial com a artiller, i obtingué el grau de capità pels seus serveis. En acabar la guerra se li va adjudicar un lloc de professor en una escola d’ensenyament mitjà. Però a l’any 1945, una carta privada en la qual expressava opinions contràries a l’estalinisme va ser intervinguda pel sistema, i Solgenitsin va ser sentenciat a vuit anys de treballs forçats. Durant aquell període va patir un càncer, que va acabar superant i que traslladaria a una novel·la molt més tard. El 1953 ja havia complert la seva condemna, però encara va ser desterrat quatre anys més a Sibèria. L’any 1957 va ser rehabilitat per Kruschev.
En la seva autobiografia, Solgenitsin confessa que va tenir la idea d’escriure Un dia en la vida d’Ivan Denísovitx en el camp especial de Ekibastuz, l’hivern de 1951, però durant anys va estar convençut que mai publicaria les seves obres, i que fins i tot tenia por de permetre que els amics les llegissin. El 1961 va decidir-se a donar a conèixer la novel·la, i un any després va ser publicada per Alexandr Tvardovski, editor de la revista literària més important del país, Novy Mir, amb l’autorització del cap de govern.
L’obra va causar un impacte insòlit: mai s’havia publicat cap crítica a la repressió estalinista ni descrit amb tanta cruesa la realitat dels camps de treball soviètics. Solgenitsin va obtenir una gran popularitat, però cap al final dels anys seixanta havia de defensar constantment els seus arxius i manuscrits de la KGB, i tan Un dia en la vida d’Ivan Denísovitx com l’original de El primer cercle van ser confiscats. El 1969 fou expulsat de la Unió d’Escriptors Soviètics per denunciar la censura que impedia la publicació dels seus llibres. L’any 1970 el tribunal del Premi Nobel li atorgà el guardó literari, però Solgenitsin no va anar a Estocolm a recollir-lo per por que no el deixessin tornar a la URSS. El 1974 va perdre la ciutadania soviètica i va ser deportat a l’Alemanya Oriental per la publicació de l’Arxipèlag Gulag 1918-1956, un assaig exhaustiu sobre els camps de presoners, el terrorisme i la policia secreta. Nacionalitat nord-americà, desenvolupà una intensa activitat periodística per denunciar des de l’estranger la repressió al seu país. El 3 d’agost de 2008 va morir a la seva residència de Moscou en patir una crisi cardíaca. Havia estat tota la vida un personatge polèmic: defensà l’atribució de les revoltes revolucionàries russes als jueus, la idea de la supremacia russa sobre d’altres races, i criticà l’antifranquisme espanyol.
«No tinc cap esperança en Occident, i cap rus hauria de tenir-la. L'excessiva comoditat i prosperitat han afeblit la seva voluntat i la seva raó».
L’OBRA Novel·la Un dia en la vida d'Ivan Denísovitx, Un día en la vida de Iván Denisovich (1950) Mai cometem errors, Nunca cometemos errores (1963) La casa de Matriona (1963) Pel bé de la causa, Por el bien de la causa (1964) El pavelló del càncer, El pabellón del cáncer (1967-1968) El primer cercle, El primer círculo (1968) Agost 1914, Agosto de 1914 (1971) Octubre 1916 (1983) Març 1917, Marzo de 1917 (1990) Abril 1917 (1993) Assaig Arxipèlag Gulag, Archipiélago Gulag 1918-1956 (1973) Lenin a Zuric: capítols, Lenin en Zurich (1975) El roble y el ternero (1975) - memòries Arxipèlag Gulag 2 (1975) Carta a los dirigentes de la Unión Soviética (1976) Arxipèlag Gulag 3 (1978) Los tanques conocen la verdad (1980) Prisioneros (1983) Com reorganitzar Rússia, Cómo reorganizar Rusia (1990) El problema rus: al final del segle XX, El problema ruso: al final del siglo XX (1992) Rusia bajo los escombros (1992) Los invisibles (1992) El error de Occidente (1998) Doscientos años juntos (1795-1995) (2001)
SUGGERIMENTS PER AL COMENTARI •
La vida al gulag equival a estar en alerta permanent: cal vigilar les reaccions dels guardes, però també les dels companys, prestar atenció a la seva astúcia, fer-se valer i aconseguir respecte. En cas contrari, pot desaparèixer una ració de menjar o un parell de botes. Com aconsegueix Shukov protegir les seves coses?
•
Amb quin talant enfoca la vida diària Shikov?
•
El narrador té accés als pensaments, sentiments i anhels del protagonista. Com és que no el veiem plànyer-se del que li passa?
•
Com transcorre el temps dins del gulag? Fan falta els relotges? Perquè?
•
Què sabem de la vida anterior de Shikov? Què sabem del que vol fer en el futur? Compara els diversos temps del personatge (passat, present, futur) amb el seu dia a dia. Comenta perquè hi ha una desproporció entre els temps que regeixen l’interior del gulag i els que regeixen la vida a l’exterior, i entre realitat diària, memòria i projecció.
•
Quan és a punt de ser internat en la txeca, un presoner sent com un company li crida: “El cap ben dret!” Els presoners lluiten par mantenir la seva dignitat. Recordes altres passatges que reflecteixin aquesta dignitat dels presos?
•
Hi ha una negació de l’individu dins del camp de treball. No té dret a regular el seu temps, ni cap possessió personal, ni conserva el seu nom, ni li està permès caminar sol o rentar-se quan ho necessita. El presoner és un alienat. Comenta els detalls que més t’han impactat en aquest sentit.
•
Mancat de tots els referents de la societat lliure, l’individu ni tan sols té responsabilitat, confiança en els altres o en les institucions. El codi ètic es va perdent, perquè dins el gulag ja no existeixen el bé ni el mal, ni la llibertat ni l’individu. Els presoners, despullats de tot, ja no són una amenaça per al poder. Sabries veure alguna diferència amb els camps de concentració alemanys?
•
El treball del camp pot ser absolutament inútil, com quan Shikov, Kildigs, Klevshin i el cap de brigada Tiurin alcen un mur enmig de l’estepa siberiana. Perquè creus que s’ho prenen com una tasca personal i que s’esforcen en fer-lo el millor possible? Com pot ser que fins i tot estiguin orgullosos d’un treball tan absurd?
•
“Qui és l’enemic principal del presoner? Doncs un altre presoner. Si els reclusos no es barallessin entre ells, els caps no tindrien poder sobre ells.” Aquesta descripció de la desconfiança que crea indica que hi ha una doble presó: la que ve de fora, de les autoritats, i la interna al camp. Creus que aquesta por ve fomentada per les autoritats, per sotmetre els presoners?
•
La llei és insegura i aleatòria dins del camp. Només s’acompleixen les normes quan poden ser útils als caps. Com que la llei és imprevisible i no protegeix el bé, els presoners no poden reclamar cap dret. Fins i tot les persones que serveixen al poder estan sotmeses a una repressió capriciosa, com els presoners de guerra considerats espies i condemnats al camp de treball.
•
En consonància amb el caràcter aleatori de la llei, el poder és corrupte en tots els seus nivells. Comenta el tràfic de compra-vendes dels caps.
•
Malgrat tot, hi ha personatges que mantenen una voluntat irreductible que els fa defensar la seva dignitat humana contra tot pronòstic. És el cas del presoner Y-81. No té cabells ni dents, gairebé no mira fix, però no doblega el cap en menjar i no han pogut aniquilar la seva humanitat: no menja sobre la taula sinó que posa el pa damunt un drap rentat. Comenta la descripció física d’aquest personatge que sap que morirà dins del camp.
LA PÈRDUA DE LA LLIBERTAT MEMÒRIES DE LA CASA MORTA de Fiódor Dostojevskij Aquesta obra es basa en les vivències de Dostoievski durant els cinc anys que va passar al presidi per les seves activitats polítiques. El protagonista, Alexandr Petròvitx, descriu el fred, la soledat, els treballs forçats i la convivència amb d’altres criminals amb un profund enteniment de l’ànima humana. Referent de tots els escriptors russos dissidents, un gran interès de la novel·la és que revela la diferència entre els penals de la Rússia tsarista i la crueltat extrema del sistema penitenciari soviètic, menys d’un segle després.
SI AIXÒ ÉS UN HOME de Primo Levi
Primo Levi tenia vint-i-quatre anys quan va arribar a un dels camps d’Auschwitz. L’experiència del terror, la despossessió de la identitat, la vida als límits de l’extenuació i l’extermini sistemàtic va ser plasmada en aquest llibre testimonial amb un colpidor equilibri entre el retrat documental i la denúncia més asèptica, sense judicis morals. Primo Levi aconsegueix una reflexió profunda i inoblidable sobre la condició humana.
1984 de George Orwell En aquesta novel·la distòpica sobre la política de la modernitat, Orwell presenta una futura Londres organitzada en tres estaments: el cercle intern del partit governant, el cercle extern i la massa ciutadana que viu oprimida i pobre, però entretinguda, perquè no pugui rebel·lar-se. Es tracta d’una revisió del totalitarisme, especialment l’estalinista, per denunciar el control i el fanatisme que abonen l’acció d’una policia del pensament.
ÀCID SULFÚRIC d’Amélie Nothomb
Als carrers de Paris es recluten els personatges que participaran en el nou reality show, “Concentració”. Són traslladats en vagons precintats, com els presoners dels camps d’extermini, perquè entraran a formar part d’un d’ells: un de televisat on la vida se salva o es perd segons les votacions dels telespectadors i el seu criteri sàdic i versàtil. Pannonique, la protagonista, busca diferents maneres de conservar la dignitat, la identitat i la vida.