Fitxa: El cuento de la criada, de Margaret Atwood

Club de lectura NOVEMBRE 2013 Fitxa de treball: EL CUENTO DE LA CRIADA

L’AUTORA Margaret Atwood ( Ottawa, Canadà, 1939 ) és una poetessa, novel•lista, crítica literària, professora universitària i activista política, de reconegut prestigi tant al seu país com a la resta del món. Va néixer el 18 de novembre de 1939 a la ciutat d'Ottawa.

Va passar la infantesa entre el nord de Quebec, Ottawa i Toronto.

El 1957 inicià els estudis universitaris de Filologia anglesa a la Universitat de Toronto, en la qual es va llicenciar el 1961, iniciant tot seguit estudis de postgrau a la Universitat de Harvard. Va obtenir un màster en aquesta universitat, i inicià l'activitat docent a la Universitat de la Columbia Britànica el 1965. Des d’aleshores, ha estat professora de diferents universitats de Canadà i també a la Universitat de Nova York. Fou vicepresidenta de la Unió d'Escriptors del Canadà i presidenta del PEN Club International, l’ associació d'escriptors que fomenta el contacte i la cooperació entre autors de tot el món i s'encarrega de promoure la llibertat d'expressió i d'alliberar als escriptors que són presoners polítics.

Actualment Margaret Atwood viu a Toronto amb el seu company, l’escriptor Graeme Gibson.

L’ obra d’Atwood abraça diferents gèneres: llibres de poemes, novel•les, contes, guions per a televisió i crítica literària. Els primers reconeixements a la seva poesia daten de l’any 1961, quan va rebre la Medalla I.J. Pratt pel seu llibre Double Persephone. A The Journals of Susana Moodie (1970), potser la seva obra poètica més celebrada, on escriu des del punt de vista de Susana Moodie, una pionera de la colonització de la frontera canadenca del segle XIX. Com a crítica literària és molt coneguda per la seva obra Survival: A Thematic Guide to Canadian Literature (1972), que va ser definida com el llibre més sorprenent escrit sobre literatura canadenca i que va aconseguir augmentar l'interès per la literatura d'aquell país.

Pel que fa a les seves novel•les, cal dir que el temes principals que tracta són els de gènere, des d’una òptica feminista, la identitat nacional canadenca i les relacions d'aquest país amb Estats Units d'Amèrica i Europa, els drets humans (és membre activa d'Amnistia Internacional), així com assumptes mediambientals. Destaquem els següents títols: Surfacing (1971) on es formula en termes polítics el conflicte entre naturalesa i tecnologia, El cuento de la criada (1985), un dels èxits més grans de la seva carrera, que ha merescut nombrosos premis tant a Amèrica del Nord com a Europa i ha estat adaptada al cinema l’any 1989 per Volker Schlöndorf, protagonitzada per Natasha Richardson i Faye Dunaway. Destaquen també La novia ladrona (1994), Alias Grace (1996), El asesino ciego (que en 2000 guanyà el prestigiós Booker Prize) i dos volums de contes aplegats sota els títols Las chicas bailarinas i Érase una vez.

Atwood va reprendre la literatura de ciència ficció com a plataforma de denúncia que reflecteix les seves preocupacions per la situació mediambiental de la Terra, a dues novel les que

van ser pensades independentment però que guarden relació estreta. A Oryx i Crake (2003) examina d'una forma crítica els avenços de la medicina i la tecnologia de manipulació genètica, en concret la creació d'animals transgènics (com els "pigoons" que apareixen a la novel la, uns porcs híbrids de porc i humà, criats per a obtenir òrgans humans per a transplantaments). I la que és considera continuació, L’any del diluvi (2010), la seva darrera novel la, traduïda al català, on fa una reflexió al voltant d'una hipotètica societat futura devastada per la impunitat de l'acció humana.

Al llarg de la seva carrera Atwood ha estat reconeguda amb nombrosos premis, tant per la seva obra poètica com novel•lística. Així, el juny de 2008 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres per la "seva visió compromesa i crítica del món i la societat contemporània, mentre revela una extraordinària sensibilitat en la seva abundant producció poètica, gènere que conrea amb mestratge".

SUGGERIMENTS PER AL COMENTARI La novel la està estructurada en dues parts molt diferenciades, tant en l’extensió com en el contingut. Al principi, a través de la narració en primera persona per part de la protagonista, la criada que dóna nom al llibre, coneixem la seva experiència en la nova societat i a través del flashback, el seu passat. Cap al final, el lector sap que el que acaba de llegir és un material que s’ha exposat i analitzat en un congrés, i queda reduït a un objecte d’estudi sociològic o antropològic, vist amb distanciament científic. Comenteu l’interès d’aquesta estructura.

Tal i com suggereix el títol de la novel la, la protagonista absoluta és Ofredd, una dona que explica en primera persona la seva experiència. Comenteu l’evolució i la relació amb els diferents personatges que l’envolten, parant esment en la diferència entre els masculins i els femenins.

En aquesta distòpia es presenta una societat autoritària, monoteista, que sosté un regim teocràtic que defensa la tornada als valors del puritanisme. Quins són aquests valors? Fixeuvos en la relació entre el poder i la religió per tal de sustentar un model social i penseu si és encertada la proposta que fa l’autora.

Quins mecanismes utilitza el poder per mantenir la població sotmesa?

La novel la presenta una societat fortament jerarquitzada regida pels homes, que es beneficien de privilegis, on les dones tenen un paper subordinat. Comenteu la figura del comandant, que encarna aquests prejudicis masclistes.

En un món on la manca de natalitat és un problema de supervivència, el paper de les anomenades “criades”, purament reproductora, és fonamental. Com es seleccionen, aquestes criades? Quines són les seves obligacions? De quina manera se les identifica i per què?

Malgrat que la dissidència està greument castigada, un grup de persones s’organitzen per oposar-s’hi. Quina forma adopta i quins són els mecanismes de la “resistència”?

A partir d’aquesta lectura, valoreu la capacitat crítica de la literatura i penseu fins a quin punt la literatura pot ser un arma revolucionària.

DISTOPIES Una distopia, contrautopia o antiutopia és una utopia negativa on la realitat transcorre en termes oposats als d'una societat ideal, és a dir, vers una societat opressiva, totalitària o indesitjable. El terme va ser encunyat com a antònim d'utopia i s'usa principalment per a fer referència a una societat fictícia (freqüentment emplaçada en el futur) on les tendències socials es duen a extrems apocalíptics.

GEORGE ORWELL

1984

(1948)

En un Estat omnipresent, encarnat en una dictadura totalitària encapçalada pel seu líder, el Gran Germà, es reforça un conformisme absolut entre els ciutadans, i es cerca la supressió de la seva identitat mitjançant un control absolut de l'individu. No existeix llibertat de cap tipus per als ciutadans, ni tan sols llibertat de pensament privat.

Aquest llibre introdueix els conceptes del Gran Germà, l'Habitació 101, la Policia del Pensament, i la Novaparla (la llengua que fan servir els buròcrates i polítics per mantenir controlada la població), que han fet fortuna fora de l’àmbit de la novel la, apropiats per aquells poders manipuladors que criticava Orwell.

RAY BRADBURY

FAHRENHEIT 451

(1953)

Escrita en plena guerra freda, s’ha convertit en un referent de les novel les distòpiques i en un llibre de culte. El títol prové de la temperatura a la qual crema el paper, ja que en aquesta societat es cremen els llibres per controlar el que aprèn la població. Guy Montag, el protagonista, és un bomber cremador de llibres, perquè llegir és delicte que incita els individus a pensar i qüestionar el poder, en comptes d'abandonar-se a l'hedonisme imperant recomanat pel govern. La trobada amb una dona misteriosa fa que el protagonista entri en crisi i es qüestioni la seva feina.

JEAN-CHISTOPHE RUFIN

GLOBALIA

(2005)

Sàtira política que posa en qüestió els mecanismes dominadors de les democràcies neoliberals. A Globàlia s’ha imposat una uniformadora democràcia universal, que esborra les diferències de raça i nació. La societat gaudeix de salut i prosperitat, però ha reduït els seus valors a estereotips. El govern utilitza l’amenaça del terrorisme per mantenir la població cohesionada i atemorida. L’autor va ser president d’ Acció contra la fam i ambaixador de França a Senegal i Gàmbia.

CORMAN McCARTY

LA CARRETERA (2006)

En un món post apocalíptic un pare i un fill, que en cap moment tenen nom, sobreviuen amb grans dificultats entre la foscor, el fred, la pluja i una cendra que ho cobreix tot i impossibilita els conreus. Volen arribar al mar per veure si allà troben un clima més amable que els permeti subsistir. Al llarg del viatge defugen el contacte amb altres persones, ja que tothom està disposat a matar-se entre elles per alimentar-se. Malgrat mostrar un món futur on no hi ha res, ni esperança, perquè la vida ha desaparegut, la novel la presenta un desenllaç optimista que ens fa creure encara en l’ésser humà.