Club de lectura Biblioteca GABRIEL FERRATER 2017-2018 Fitxa de treball: De profundis d’Oscar Wilde L’AUTOR i l’OBRA
Oscar Wilde va ser un escriptor britànic, nascut a Dublin el 1854 i mort a París el 1900, amb només 46 anys. Fill del cirurgià William Wills-Wilde i de l'escriptora Joana Elgee, Oscar Wilde va tenir una infància còmoda i alegre. Era un noi intel·ligent, va aprendre francès i alemany abans dels déu anys i de seguida va començar a escriure. Va estudiar a la Portora Royal School de Euniskillen, al Trinity College de Dublín i, posteriorment, al Magdalen College d'Oxford, centre en el qual s’hi va estar entre 1874 i 1878 i en el qual va rebre el Premi Newdigate de poesia, que gaudia de gran prestigi en l'època. Oscar Wilde va combinar els seus estudis universitaris amb viatges (en 1877 va visitar Itàlia i Grècia), alhora que publicava en diversos diaris i revistes els seus primers poemes, que van ser reunits en 1881 en Poemes. A l'any següent va emprendre un viatge als Estats Units, on va oferir un seguit de conferències sobre la seva teoria sobre la filosofia estètica, que defensava la idea de l ' «art per l'art» i en la qual establia les bases del que posteriorment es va anomenar dandisme. Va fer xerrades i conferències en universitats i centres culturals britànics, on va ser excepcionalment ben rebut. També ho va ser a França, país que va visitar el 1883 i en el qual va entaular amistat amb Verlaine i altres escriptors de l'època. Conegut pel seu enginy mordaç, la seva manera de vestir extravagant i la seva brillant conversa, Wilde va esdevenir una de les majors personalitats del seu temps.
En 1884 va contreure matrimoni amb la rica hereva Constance Lloyd, que li va donar dos fills. Entre 1887 i 1889 va editar una revista femenina, Woman 's World, i el 1888 va publicar un llibre de contes, El príncep feliç, la bona acollida va motivar la publicació, el 1891, de diverses de les seves obres, entre elles El crim de lord Arthur Saville. L'èxit de Wilde es basava en l'enginy punyent i epigramàtic que malbaratava en les seves obres, dedicades gairebé sempre a fustigar les hipocresies dels seus contemporanis. També es va reeditar en llibre una narració publicada anteriorment en forma de fascicles, El retrat de Dorian Gray, l'única novel·la de Wilde, l'autoria li va reportar ferotges crítiques des de sectors puritans i conservadors causa de la seva tergiversació del tema de Faust. No va disminuir, però, la seva popularitat com a dramaturg, que va augmentar amb obres com Salomé (1891), escrita en francès, o La importància de dir-se Ernest (1895), obres de diàlegs vius i carregats d'ironia. El seu èxit, però, es va veure truncat el 1895, quan el marquès de Queenberry va iniciar una campanya de difamació en diaris i revistes acusant-lo d'homosexual. Wilde, per la seva banda, va intentar defensar-se amb un procés difamatori contra Queenberry, encara que sense resultats, ja que les proves presentades pel marquès donaven evidència de fets que podien ser jutjats a la llum de la Criminal Amendement Act. Va ser condemnat a dos anys de presó amb treballs forçats a Wandsworth i Reading Gaol per “conducta indecent i sodomia”, sense dret a fiança i embargament de tots els seus bens. Les nombroses pressions i peticions de clemència efectuades des de sectors progressistes i des de diversos dels més importants cercles literaris europeus no van ser escoltades i l'escriptor es va veure obligat a complir del tot la pena. A Reading va redactar la posteriorment aclamada Balada de la presó de Reading. A la presó va escriure també De profundis, una llarga carta dirigida al seu ex-amant Lord Alfred Douglas, Bosie, on suposadament clamava la seva culpa i el seu penediment per la vida que havia dut fins aleshores i pel sofriment que havia causat als que estimava. La presó va suposar la pèrdua de tot allò que havia aconseguit durant els seus anys de glòria. També el seu matrimoni va sucumbir al procés i la presó de Wilde. Constance va canviar el seu cognom i el dels seus fills a Holland per desvincular-se del escàndol, encara que mai es va divorciar de Wilde, qui també va ser obligat a renunciar a la pàtria potestat dels seus fills. Quan va recuperar la seva llibertat, va canviar de nom i cognom (va adoptar els de Sebastian Melmoth) i va emigrar a París, on va
romandre fins a la seva mort. Els seus últims anys de vida es van caracteritzar per la fragilitat econòmica, els seus problemes de salut, derivats de la seva afició a la beguda i un acostament d'última hora al catolicisme. Només pòstumament les seves obres van tornar a representar-se i a editar-se. El seu amic Robert Ross, crític d’art, periodista i escriptor, es va fer càrrec de recopilar l’obra de Wilde i de recuperar els drets de les seves obres per als fills de l’escriptor Cyril i Vyvyan Holland. Va fer diverses obres relacionades amb Wilde, de la mateixa manera que va ser inspiració de nombroses obres per la seva lleial relació amb Wilde, entre les quals destaca Robert Ross, friend of friends, de Margery Ross.
La balada de la cárcel de Reading
Traducción de Enrique Quintero Valencia ...
Comprendí, entonces, qué congoja apresuraba su misterio; supe por qué miraba el día con aquel mirar tan intenso: Mató aquel hombre lo que amaba, y debía morir por ello! Y sin embargo, sepan todos, cada hombre mata lo que ama. Los unos matan con su odio, los otros con palabras blandas; ... Jamás se acerca una voz con unas amables palabras, y los ojos que nos examinan tienen las más crueles miradas; y olvidados de todos, vamos pudriéndonos en cuerpo y alma. Así acabamos esta vida en soledad, traición o pena; unos maldicen en silencio, llora otro sobre su cadena, pero la eterna Ley de Dios parte el corazón de la piedra. ... El que es cobarde, con un beso. Y el valiente, con una espada!
CARACTERÍSTIQUES DE L’OBRA I SUGGERIMENTS PER AL COMENTARI
De profundis és una obra única, fruit de la mà d’un geni literari. Reflexió profunda de conductes i maneres de procedir passades i de propòsits i mirada esperançada cap el futur. L’obra suscita moltes preguntes la primera de les quals i la més reveladora és: Quin és el sentit de l’obra? Perquè Oscar Wilde escriu aquesta obra? Quina intenció té? En segon lloc se’ns planteja la qüestió de a qui va dirigida l’obra. Qüestió fonamental per a la seva comprensió. A De profundis queda meridianament clar quins eren els valors que menaven la vida d’Oscar Wilde abans de la catàstrofe que va suposar el judici i empresonament. La reflexió sobre la amoralitat de l’art ens diu que també en el seu pensament s’avançava a la seva època. Què ens mostra aquesta obra sobre el personatge? Com transforma la seva vida i els propis valors el pas per la presó? La culpa i el castic poden ser atiadors d’una transformació sincera? Es pot contemplar la idea que la humiliació i el castic poden ser fonts de plaer? La homosexualitat en la societat victoriana. Objectiu primordial: Guardar les formes. “Viu i deixa viure mentre no escandalitzis”. Wilde va ser un dels principals representants a Gran Bretanya del moviment estètic o esteticisme un moviment que va tenir una influència permanent en les arts de decoratives angleses. És De profundis una obra literària classificable? És una novel·la? És una biografia? Quina mena de biografia? Quins elements ens fan pensar en que al darrere hi ha una intenció literària i potser també publicable? .
DESPULLAR L’ÀNIMA Sexus, Henry Miller Edhasa Narrativa, 1949 (2004)
Sexus se centra sobretot en les experiències sexuals del narrador protagonista, i aquestes es narren amb una absoluta manca de perjudicis, d'una manera directa però no per això descuidat, sinó tot el contrari; dotant a aquesta temàtica d'una dignitat literària que fins llavors molt rarament havia tingut. La força expressiva, la imaginació metafòrica i la passió en la creació verbal van convertir aquesta novel·la en un dels clàssics més escandalosos de tots els temps, però sobretot arran de la continuació de la trilogia, aviat es va comprendre que aquesta novel·la és un pas previ i necessari en l'exploració de les dimensions principals de l'ésser humà. Amb aquesta obra Miller obre la trilogia que s'ha conegut a vegades com La crucifixió rosada.
Les ones, Virginia Wolf La temerària, 1931 (2016) La novel·la desenvolupa, al compàs del batre de les onades a la platja, 6 monòlegs interiors. Des de 1931, any de la seva publicació, Les ones ha estat considerada una de les obres cabdals del segle XX, tant per l'original bellesa de la seva prosa com per la perfecció de la seva revolucionària tècnica narrativa, i amb el pas dels anys la seva influència sobre la literatura contemporània ha anat acreixent. La novel·la desenvolupa, al compàs del batre de les onades a la platja, 6 monòlegs interiors, de vegades discrepants, aïllats, altres vegades gairebé en col·loqui concordant, en els quals es formulen, des de la seva infància fins als seus últims anys, sis vides múltiples i dispars.
La campana de cristal, Sylvia Plath Edhasa 1963 (1982) Esther és una jove universitària que rep un premi consistent en viure uns mesos a Nova York i conèixer els secrets del món editorial (publicacions de contes o llibres, revistes de moda ...). En aquests mesos viu una vida regalada, amb luxes i atencions. Però d'entre aquestes primeres pàgines sorgeix Esther amb la seva aclaparadora i tenaç vida interior. La seva vida és una successió de tensions morals, socials, d'imposicions escrites i no escrites; de tabús sexuals; de costums rurals en un món canviant; de somnis incomplerts; de necessitats vitals apartades; d'anhels desesperats; de por, de molta
por per la vida. Quan acaba la seva estada a New York i torna al seu poble caurà sobre ella tot el pes de la realitat certa o no.
Los sufrimientos del jovent Werther, Johan Wolfgang von Goethe Penguin Clásicos, 1774 (2016) Aquesta és la història d'un jove abocat al suïcidi per la infelicitat del desamor, és la primera gran novel·la tràgica de la literatura europea. Basada en el desencant amorós sofert pel mateix Goethe amb Charlotte Buff, i en la tragèdia de Karl Wilhelm Jerusalem, que es va suïcidar desesperat d'amor per una dona casada, el llibre va aconseguir una gran fama com el primer del que més tard es cridaria literatura confessional. L'èxit de Werther va ser ràpid i immens, no va trigar a convertir-se en un objecte de culte i va ser parodiat, convertit en òpera, en poema i en obra de teatre en centenars de versions. Però avui en dia podem aïllar la novel·la del seu context per valorar la capacitat artística del seu autor sense soroll: la seva sensible exploració de la ment d'un jove artista en lluita contra la societat i escassament proveït per fer front a la vida li atorga el valor d'una obra mestra.