Club de lectura OCTUBRE 2014 Fitxa de treball: EL MAR
L’AUTOR
John Banville va néixer a Wesford, una petita població a uns cent quilòmetres de Dublín, el 8 de desembre de 1945. La crítica el situa en l’estela del grans escriptors irlandesos James Joyce o Samuel Beckett, i ell, per la seva banda, admet la influència de Nabokov. A la infantesa va estudiar a col legis religiosos catòlics, primer a l'escola dels Germans Cristians i més tard a Sant Pere. Banville ha destacat la importància que per ell va tenir l'educació religiosa, perquè per un escriptor de ficció és bo experimentar el sentit de culpa que aquestes institucions educatives transmeten. No va assistir, però, a la universitat, i començà a treballar a la companyia aèria Aer Lingus, la qual cosa li va permetre viatjar pel món. El 1968 marxà cap els Estats Units on va viure durant un any. En tornar a Irlanda començà a treballar com a periodista a diverses publicacions. Al The Irish Press arribà a subdirector en cap; des del 1988 al 1999 fou l’editor literari del The Irish Times. Des del 1990 col labora assíduament amb 'The New York Times Review of Books'. Banville inicià la seva carrera literària amb una col lecció de contes seguint el model de Dublineses , de James Joyce. Apareguts a publicacions periòdiques, van ser aplegats posteriorment amb el títol Long Lanking (1970). Aviat, però, descarta aquest format, i es va inclinar per la novel la. La segona, Birchwood (1973), tracta sobre la història d' Irlanda des de l'època de la Gran Hambruna fins el present. La trilogia de las revoluciones, formada per Copérnico (1976), Kepler (1981) i La carta de Newton (1982) es basa en vides de científics reals, personatges històrics que en passar per la ploma de Banville esdevenen ficció. L’escriptor combina magistralment la realitat i la fantasia amb la finalitat de narrar les grans aventures cognoscitives que han transformat el món i la seva imatge, tot insertant-les en la realitat on el rigor de la ciència es barreja amb l’ambigüitat de la vida i les passions humanes. Les novel les es converteixen en relats dels descobriment d’un nou ordre del món i dels desordres del cor. Entre les seves obres cal esmentar El libro de las pruebas (1989), un thriller que aborda l’absurditat del mal, del qual la crítica ha destacat, a banda de la intel ligència narrativa, la complexitat de la trama, la subtil anàlisi psicològica i el retrat dels baixos fondos, i El intocable (1997 ), inspirat en Anthony Blunt,