Club de lectura Biblioteca GABRIEL FERRATER 2017-2018 Fitxa de treball: El sopar
L’AUTOR Herman Koch (Arnhem, Holanda, 1953) és un dels escriptors més destacats dels Països Baixos en l'actualitat. Àmpliament conegut pels seus llibres, les seves columnes periodístiques i el seu treball com a guionista, actor i productor a la televisió, Koch va debutar el 1985 amb la col·lecció de relats De voorbijganger, i el 1989 va obtenir un gran èxit amb la publicació de la seva primera novel·la, Xarxa ons, Maria Montanelli, a la que seguirien Eindelijk Oorlog (1998), Eten met Emma (2000), Odessa Star (2003) i Denken aan Bruce Kennedy (2005). Novel·les que no han estat traduïdes ni al castellà ni al català. El salt internacional li va arribar amb la novel.la El sopar (Het diner), que també va ser una sorpresa editorial a Holanda l'any 2009. Va ser triat llibre de l’any i va obtenir el NS Audience Award (el premi del públic). Fins ara ha superat el milió d’exemplars venuts i els drets de traducció s'han venut a vint-i-un idiomes. Sobre aquesta obra s’han fet una adaptació teatral i una de cinematogràfica. La següent novel·la, Una casa amb piscina (Zomerhuis met Zwembad, 2011) publicada per Amsterdam en català i per Salamandra en castellà, ambdues el 2012, va tornar a ser rebuda amb entusiasme pel públic, per la naturalesa del conflicte que planteja, per l’actualitat del tema que tracta. El 2016 va publicar la seva darrera novel·la, Estimado señor M., que de seguida va ser publicada també a España per Salamandra, la seva editorial en casella, en la qual torna a tractar un tema de molta complexitat ètica, com els seus anteriors treballs i en què també continua amb el seu peculiar estil per interpel·lar el lector i no deixar-lo indiferent. Koch ja ha estat traduït a més de 40 idiomes, cosa que diu molt de la seva notorietat internacional. Li agrada molt venir a Catalunya a fer promoció de les seves obres, parla un castellà perfecte. És casat amb una catalano-extremenya.
Com a guionista, Koch és molt popular a Holanda. A col·laborat en guions televisius i per a la radio en series d’humor absurd o satíric. En algun dels quals també ha intervingut a com a actor. L’èxit l’ha agafat gran, per això té una filosofia molt especial. Tot i que els seus llibres estan basats en qüestions reals que tenen lloc en la societat actual, diu que escriu com li sembla que ha d’escriure, sense pensar en el lector ni molt menys en l’editorial, en la promoció o en la moda literària del moment.
Editorial Salamandra 2012 (2011)
Editorial Salamandra, 2014 (2016)
LINKS RELACIONATS AMB EL CAS 2016 TV3
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-vespre/ricard-pinillacondemnat-per-cremar-una-dona-en-un-caixer-automatic-al-2005-demanaperdo/video/5635100/ 2017 TV3
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-vespre/telenoticies-vespre07112017/video/5700400/ 2016 LA VANGUARDIA
http://www.lavanguardia.com/sucesos/20161130/412265150854/ricard-pinillabarnes-crimen-cajero-barcelona.html
CARACTERÍSTIQUES DE L’OBRA I SUGGERIMENTS PER AL COMENTARI
La cena o El sopar, està basat en un fet real que va passar a Barcelona l’any 2005 quan uns joves van cremar una indigent que dormia en un caixer, delicte pel qual van ser condemnats i encara compleixen condemna. Està ple d’encerts, de vistositat: Relat en primera persona per un dels protagonistes més polèmics, tenim la seva visió del que passa i de com són els altres personatges; el marc o “escenari” que, per contrast, far pujar el nivell de contradicció entre el que passa i l’enfoc que els protagonistes li donen. Una frase: Serge, sé realista. No ha pasado nada. Nadie ha sido detenido. Ni siquiera tienen sospechosos. Sencillamente es demasiado poco para sacrificar el futuro de nuestros hijos de quince años. El sopar és una ficció perfectament construïda, amb diversos girs dins la novel·la. Es nota la seva ascendència televisiva en l’argument i en la forma de conduir-lo fins al final: Tenim una història que emana d’una notícia apareguda a la premsa, la fa protagonitzar per una família que té circumstàncies que afegeixen tragèdia a la tragèdia, la situa en un espai que banalitza la història... fins que el lector va descobrint per a què serveix tot aquest marc. L’autor busca la identificació del lector amb els personatges i com que la història neix de la realitat encara remarca més l’ “això li pot passar a qualsevol”. D’alguna manera juga amb els sentiments del lector posant-lo a prova. Ho reforça l’editor en la contraportada amb les qüestions que planteja: Fins a on és capaç d’arribar un pare per encobrir un fill que comet un delicte injustificable? Ha de prevaldre l’instint de protecció paterna o la lleialtat a unes normes socials que garanteixen la convivència? El punt de vista és importantíssim en la novel·la. És la crossa d’on penja la coherència de l’obra. Sabem que el llibre ha estat un bestseller, a Holanda, Espanya i a molts països més, tot i això és un llibre de crítica social cap a un sector de la població, la burgesia –la holandesa en primer grau i per extensió, l’europea—que no és com fa veure que és, que amaga més que no pas diu. Com expliquem aquesta contradicció bestseller+ crítica social?
Potser per aconseguir-ho fa —conscientment o no— alguna trampa en el desenvolupament de l’argument. Com cau dins la novel·la la paròdia que l’autor fa dels restaurants de luxe. Penseu que és oportuna? Té similituds amb el dibuix dels personatges, amb la seva superficialitat? Veiem una subtil ironia en la manera que dibuixa els personatges i la situació? -És oportú preguntar-se si el repartiment en capítols i la relació d’aquests amb l’espai i el marc on se situa el relat té algun significat? El plantejament de la novel·la ens porta al terreny de la crítica social, com hem dit anteriorment, però cap a la meitat de l’obra alguna cosa es torça. No s’entra al debat de l’educació permissiva, la falta de sentit de responsabilitat o d’empatia emocional dels joves; i no sabem si és perquè l’autor no vol carregar l’obra o perquè vol deixar espai al lector perquè ell mateix arribi i debati aquestes qüestions. La novel·la genera moltes expectatives des de bon començament. La tècnica que usa l’autor és dilatar el temps perquè el lector estigui realment interessat en allò que se sap que ha de venir. Com en les novel·les de suspens, el temps avança i s’alenteix en favor de la trama. Satisfà les expectatives que ha generat? En la novel.la veiem l’evolució dels personatges, però no sempre tenim la certesa que sigui una evolució real, sinó una descoberta de la seva personalitat que l’autor ens havia amagat a l’inici. L’educació que rebem dels nostres pares ens configura emocionalment? Pares honestos fan fills honestos i a l’inrevés?
LITERATURA D’IMPACTE: CURTA, VIOLENTA, INTENSA...
El adversario, Emmanuel Carrère Editorial Anagrama , 2011 (2000)
El relat explica una història real: el 9 de gener de 1993, Jean-Claude Romand va matar la seva dona, els seus fills, els seus pares i va intentar, sense èxit, donar-se mort. La investigació va revelar que no era metge, tal com pretenia i, cosa encara més difícil de creure, tampoc era una altra cosa.
Mentia des dels divuit anys. A punt de veure’s descobert, va preferir suprimir aquells, la mirada dels quals, no hauria pgut suportar. Emmanuel Carrère va seguir el cas com a periodista d’investigació “he intentat relatar amb precisió, dia rere dia, aquesta vida de solitud, d'impostura i d'absència. Imaginar el que bullia en la seva ment al llarg de les hores buides, sense projecte ni testimonis, quan se suposava que estava treballant i en realitat passava el temps en pàrquings d'autopistes o als boscos del Jura. Comprendre el que en una experiència humana tan extrema m'ha tocat molt de prop. Crec que ens afecta a cada un de nosaltres”.
Intemperie, Jesús Carrasco Seix Barral 2013
Un nen escapat de casa, escolta, amagat en el fons del seu amagatall, els crits dels homes que el cerquen. Quan la partida passa, el que queda davant seu és una plana infinita i àrida que haurà de travessar si vol allunyar-se definitivament d'allò que li ha fet fugir. Una nit, els seus passos es creuen amb els d'un vell cabrer i, a partir d'aquest moment, ja res no serà igual per a cap dels dos. Intempèrie narra la fugida d'un nen a través d'un país castigat per la sequera i governat per la violència. Un món tancat, sense noms ni dates, en què la moral ha escapat pel mateix embornal pel qual s'ha anat l'aigua. A través d'arquetips com el nen, el cabrer o l'agutzil, Jesús Carrasco construeix un relat dur, esquitxat de moments de gran lirisme. Una novel·la tallada paraula a paraula, on la presència d'una naturalesa inclement embasta tota la història fins a confondre amb la trama i en la qual la dignitat de l'ésser humà brolla entre les esquerdes seques de la terra amb una força inusitada.
De ratones y hombres , John Steinbeck Edhasa, 1986 (1937)
Lennie, un deficient mental tan brut com tendre, recorre els camins al costat del murri i enginyós George. Són dues figures errants en el paisatge rural de la Gran Depressió que va assolar Amèrica del Nord, a la recerca sempre de qualsevol treball que els permeti sobreviure. John Steinbeck, va plasmar en moltes de les seves novel·les el món dels desheretats que vagaven per l'Amèrica rural dels anys de la Depressió, a la recerca de qualsevol treball que els permetés sobreviure. En aquesta novel·la, que ha
estat portada a la pantalla en 1992 , Steinbeck narra la relació entre Lennie i George: Lennie, un feble mental i George, un home hàbil i truculent, que intenta protegir Lennie de si mateix, encara que de vegades s'escudi en la seva força per sortir d'un mal. L'amistat entre aquests dos éssers marginats i el seu enfrontament al convencional i civilitzat món dels poderosos és producte d'un costat humà que segueix avui tan vigent com quan es va escriure aquesta novel·la, fa mes de seixanta anys: la solidaritat.
El túnel, Ernesto Sábato Seix Barral 1948
Juan Pablo Castel és un pintor reclòs a la presó per l'assassinat de Maria Iribarne. Durant el seu tancament rememora la cadena d'esdeveniments que el van portar a perdre el control, a convertir-se en un home amb l'interior fosc, un home posseït per una insalvable solitud, la de l'absència de la dona estimada fins al límit, la de l'engany que ha convertit el seu cor en un tros dur i fred de gel i ha col·locat entre les seves mans el ganivet que posa fi al sofriment.És una de les grans novel·les sud-americanes d'aquest segle, els ressons van recollir aviat a Europa Graham Greene i Camus. El relat, muntat en els recursos de la novel·la policíaca, desenvolupa un personatge que revela la seva psicologia introspectiva i imposa al lector una anàlisi de la desesperança. El protagonista, Juan Pablo Castel, persegueix inútilment l'inabastable, que no és sinó el retorn a la infància, simbolitzada en la finestra d'un quadre, motiu reiterat llargament en la narració. Aquesta novel·la té un dels començaments més gloriosos de la literatura universal.