Club de lectura Novembre 2014 Fitxa de treball: Narziss i Goldmund
L’AUTOR Hermann Karl Hesse va néixer a Calw (Alemanya) el 2 de juliol de 1877, en el si d’una família protestant d’orientació pietista composta per predicadors, teòlegs i missioners. La insistència amb què el seu pare volia imposar-li una educació religiosa i estricta va fer que es rebel lés de seguida. L’activitat del pare i l’avi com a missioners a l’Índia va fer que Hesse estigués aviat en contacte amb l’hinduisme i el budisme, fet que no el va apropar més al protestantisme; més tard va interessar-se pel Tao xinès. El 1891 va ingressar al seminari evangèlic de Maulbronn, d’on va escapar un mesos després perquè, tot i gaudir dels estudis, era un lloc inflexible on no podia estudiar poesia. Aran de l’incident de la seva fuga, als 15 anys, els seus pares el van fer ingressar en un hospital privat, on dues setmanes després Hesse va cometre un intent de suïcidi. El director va recomanar que anés a un manicomi perquè estava posseït “per la maldat i el satanisme”. No obstant això, a Stetten, on va passar quatre mesos, li van diagnosticar “malenconia”. Després d’acabar el curs en un institut de Stuttgart, abandonà els estudis. El 1985 va començar a treballar com a llibreter a Tubinga. En aquesta etapa la seva vida lectora era molt més intensa que la social: llegia sobre teologia, filologia, mitologia grega i llibres de dret, a més de la poesia de Goethe, Schiller o Novalis. Posteriorment es va traslladar a una llibreria d’ocasió a Basilea. Els seus primers llibres de poemes aparegueren el 1898 i el 1899. El 1901 va acomplir el seu vell somni de fer un viatge a Itàlia, acompanyat per la fotògrafa Maria Bernouilli. Es van incrementar les seves col laboracions en revistes literàries, on publicava poemes i relats. A partir de l’aparició de la novel la Peter Camenzind (1904) va poder viure de l’escriptura; aquell mateix any va casar-se amb Maria i tots dos s’instal laren a viure prop del llac Constança. La segona crisi important a la vida de l’escriptor sorgí al voltant de la Primera Guerra Mundial. La seva crida a aturar les disputes nacionalistes va provocar un gran rebuig públic; va morir el seu pare; el seu fill Martin va emmalaltir greument i la seva esposa va tenir una crisi psicòtica de la qual mai es va recuperar del tot. Va recórrer al tractament psicoterapèutic amb un deixeble de Jung i es va interessar pel món de la psicoanàlisi i els símbols, palès a la seva obra. D’aquesta època són Demian i Siddharhta. El 1924 es va casar i va obtenir la nacionalitat suïssa. L’èxit envoltà la seva producció posterior: amb El llop estepari, el 1927, la seva vida fa fer un tomb i