Club de lectura Novembre 2014 Fitxa de treball: Una qüestió personal
L’AUTOR Kenzaburo Oé (31 de gener de 1935) va néixer a Ose, un poblet de muntanya situat a la illa de Shikoku, al Japó. La seva família, d’un estil de vida molt tradicional, gairebé no havia sortit mai d’aquesta localitat on Kenzaburo Oé va viure fins acabada la Segona Guerra Mundial. Tots dos factors, el lloc d’origen i la guerra, són referents clau a la seva obra. El 1944 moria el seu pare, lluitant al Pacífic, i poc després l’àvia, transmissora dels mites i llegendes orals del seu poble. Oé va marxar a Tòquio el 1954 per a estudiar Filosofia i Lletres i llicenciar-se en literatura europea quatre anys després. Per aconseguir-ho va haver de perfeccionar el seu japonès, perquè parlava una variant dialectal de la seva illa. L’autor considera que la seva vocació literària nasqué parcialment de la necessitat de vèncer el desarrelament cultural d’aquells moments i també recuperar “la mitologia del seu poble”. Les seves primeres obres són dels anys cinquanta, però no varen aconseguir una notorietat immediata. De fet Kenzaburo Oé no va ser reconegut fins que aconseguí el premi Akutagawa el 1958 per la novel la curta La presa. Al mateix any publicà Arrancad las semillas, fusilad a los niños; a totes dues obres descriu els terribles efectes de la guerra sobre les zones rurals. Amb la novel la Memushiri kouchi Oé va consolidar la seva carrera literària. Articulista i novel lista, a l’obra autobiogràfica El muchacho que llegó tarde (1961) va retratar la vida dels estudiants a Tòquio -sempre condicionada per l’ocupació nord-americana- i va mostrar el Japó de postguerra, escindit entre la modernitat i la tradició. Aquesta és una temàtica recurrent a la seva obra. Es va casar amb Yukari Itami el 1960. El 1963, el naixement del seu fill Hikari (“llum”) i la visita a Hiroshima van modificar la seva manera d’escriure. La hidrocefàlia que condemnà el fill a l’autisme es va convertir en eix fonamental de l’obra de Kenzaburo Oé. Una qüestió personal (1964) -la seva obra més destacada-, El grito silencioso (1967) y Cómo sobrevivir a nuestra locura (1969) giren, de manera directa o indirecta, al voltant de la figura del fill. També ¡Despertad, oh jóvenes de la nueva era! (1983).
Hikari Oé només podia expressar-se mitjançant la música, i s’ha convertit en un compositor reconegut, amb diversos CD gravats. L’any 1994 Kenzaburo Oé va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura. Al lliurament del premi es va observar que “amb la força poètica de la seva obra ha creat un món imaginari, on la vida i el mite es condensen per a formar un quadre desconcertant dels problemes de l’home en els nostres dies”. Oé sol escriure les seves novel les i relats des d’un humanisme crític. Políticament somia amb una democràcia participativa i manifesta postures properes a l’esquerra. Literàriament se l’ha relacionat amb Dante, Rabelais, Balzac, Poe y Twain pel seu estil directe, de frases breus i contundents, però també professa una gran admiració per Sartre, Camus i Yeats, com correspon a un autor arrelat en l’existencialisme.
L’OBRA La presa (1957) Arrancad las semillas, fusilad a los niños (1958) Una cuestión personal /Una qüestió personal (1964) El grito silencioso (1967) Dinos cómo sobrevivir a nuestra locura (1969) Las aguas han invadido mi alma, Juegos contemporáneos (1979) A veces el corazón de la tortuga (1982) ¡Despertad, oh jóvenes de la nueva era! (1983) La torre de tratamiento (1990) Un amor especial (1998) Salto mortal (1999) Cartas a los años de nostalgia (1997) M/T y la historia de las maravillas del bosque Renacimiento (2000) ¡Adiós, libros míos! (2012)
SUGGERIMENTS PER AL COMENTARI
•
• •
•
• • •
•
• • • • •
Una qüestió personal tracta de la crisi d’un protagonista central, Bird, en convertir-se en pare d’un nen que neix amb una discapacitat. La novel la comença el mateix dia del seu naixement. Què sabem de la història immediatament anterior de Bird? Què sabem de la pròpia identitat (família i lloc d’origen, infantesa, primera joventut) de Bird? Els personatges de novel la es defineixen pel que diuen, el que fan, i el que els altres diuen d’ells. Quina és la visió que tenen els altres de Bird (els sogres, els alumnes, la Himiko...)? I quina és la visió que té Bird del que els altres pensen d’ell? És coincident? Perquè? La crítica destaca que un dels grans encerts d’Una qüestió personal és l’elaboració del personatge protagonista. T’ha resultat proper? Simpàtic? Previsible? Desagradable? Creus que l’autor l’ha creat així deliberadament, o que el personatge ha crescut per compte propi? El podries definir físicament? Com valores la absència de la mare del nounat al llarg de tota la novel la? Hi ha un sentiment comú a totes les reaccions de Bird: la vergonya. Creus que aquest ingredient cultural, que fa que el Bird sovint actuï d’una manera estranya per al lector occidental, determina l’enfocament de la novel la? El narrador utilitza la tercera persona, però en tot moment depèn dels pensaments, diàlegs i recorreguts de Bird. No ens mostra la història des de cap altre punt de vista. D’això se’n diu narrador equiescent: escriu en tercera persona però en realitat encobreix una primera persona, perquè se situa darrera d’un sol personatge i només pot veure i percebre el que aquest personatge veu i percep. No obstant això, pot aportar certa informació que aquest personatge desconeix o descobrir-ho des d’un punt de vista extern a ell. Podries valorar perquè Kenzaburo Oé ha triat aquest tipus de narrador tant complex? Què opines del personatge de la Himiko? Quina funció té dins de la novel la? Kenzabuto Oé utilitza frases contundents i descripcions molt visuals per captar l’atenció del lector. Quines imatges de la novel la t’han quedat gravades? Podries destacar alguna reacció o conversa dels personatges que t’hagi sorprès? Ho atribueixes a les diferències entre la cultura oriental i l’occidental o al conflicte íntim que planteja aquesta novel la? Com valores el canvi d’actitud que adopta Bird al final? Què guanya i què perd des del seu plantejament inicial? El temps intern de la novel la ocupa solament tres dies de la vida de Bird. Et sembla que el canvi que es produeix en la seva mentalitat i en la manera d’enfocar la vida està sòlidament executat per l’autor?
LA PROVA INTERIOR LIBROS PROFÉTICOS de WILLIAM BLAKE Kenzaburo Oé assegura que durant la seva crisi pel naixement del fill discapacitat va trobar aixopluc en els Llibres profètics de Blake, una sèrie d’obres de caràcter místic que expliquen el món a partir d’una mitologia poètica (mitopoeia) inventada a partir de la Bíblia, la mitologia celta i les llegendes artúriques i orientals. Aquests llibres, comparables a la música de Wagner, projecten la crítica visionària de Blake: l’error de permetre que el racionalisme redueixi la imaginació a fantasia. El lligam amb l’obra d’Oé amb el poeta romàntic és de caràcter simbòlic, doncs, i humanista. LUZ Y OSCURIDAD de NATSUME SOSEKI Oé qualifica Soseki de màxim representant de la literatura japonesa del segle XX. En aquesta novel la pòstuma, Natsume Soseki fa referència a la seva “davallada als inferns” durant la darrera etapa de la seva vida, quan patí una úlcera que el va conduir fins a la mort. Considerat com un clàssic, l’hereu del naturalisme japonès de principis del segle XX contempla la realitat com un derivat de les experiències directes i personals dels personatges, un canvi notable respecte de la literatura japonesa anterior.
LA DIVINA COMÈDIA, de DANTE ALIGHIERI Poema medieval estructurat en tres parts, “Infern”, “Purgatori” i “Paradís”, de gran influència en els autors de literatura confessional japonesa. L’ús de l’estructura narrativa en tres parts, les imatges vívides i crues i la presentació d’un món convuls i esgotat emparenta La Divina comèdia amb la literatura de Kenzaburo Oé, particularment amb la de compromís social (Cartas a los años de la nostalgia).
LA POESIA de T.S. ELIOT El simbolisme de la poesia de Thomas Searn Eliot retrata millor que cap altra l’angoixa i la desorientació de l’home del segle XX. El seu simbolisme i les inquietuds humanistes d’Eliot fan que sigui un dels referents de l’obra de Kenzaburo Oé, com reconeix el propi escriptor.