Club de lectura Novembre 2014 Fitxa de treball: Una qüestió personal
L’AUTOR Kenzaburo Oé (31 de gener de 1935) va néixer a Ose, un poblet de muntanya situat a la illa de Shikoku, al Japó. La seva família, d’un estil de vida molt tradicional, gairebé no havia sortit mai d’aquesta localitat on Kenzaburo Oé va viure fins acabada la Segona Guerra Mundial. Tots dos factors, el lloc d’origen i la guerra, són referents clau a la seva obra. El 1944 moria el seu pare, lluitant al Pacífic, i poc després l’àvia, transmissora dels mites i llegendes orals del seu poble. Oé va marxar a Tòquio el 1954 per a estudiar Filosofia i Lletres i llicenciar-se en literatura europea quatre anys després. Per aconseguir-ho va haver de perfeccionar el seu japonès, perquè parlava una variant dialectal de la seva illa. L’autor considera que la seva vocació literària nasqué parcialment de la necessitat de vèncer el desarrelament cultural d’aquells moments i també recuperar “la mitologia del seu poble”. Les seves primeres obres són dels anys cinquanta, però no varen aconseguir una notorietat immediata. De fet Kenzaburo Oé no va ser reconegut fins que aconseguí el premi Akutagawa el 1958 per la novel la curta La presa. Al mateix any publicà Arrancad las semillas, fusilad a los niños; a totes dues obres descriu els terribles efectes de la guerra sobre les zones rurals. Amb la novel la Memushiri kouchi Oé va consolidar la seva carrera literària. Articulista i novel lista, a l’obra autobiogràfica El muchacho que llegó tarde (1961) va retratar la vida dels estudiants a Tòquio -sempre condicionada per l’ocupació nord-americana- i va mostrar el Japó de postguerra, escindit entre la modernitat i la tradició. Aquesta és una temàtica recurrent a la seva obra. Es va casar amb Yukari Itami el 1960. El 1963, el naixement del seu fill Hikari (“llum”) i la visita a Hiroshima van modificar la seva manera d’escriure. La hidrocefàlia que condemnà el fill a l’autisme es va convertir en eix fonamental de l’obra de Kenzaburo Oé. Una qüestió personal (1964) -la seva obra més destacada-, El grito silencioso (1967) y Cómo sobrevivir a nuestra locura (1969) giren, de manera directa o indirecta, al voltant de la figura del fill. També ¡Despertad, oh jóvenes de la nueva era! (1983).