BUTLLETÍ DE LES BIBLIOTEQUES DE SANT CUGAT
ABRIL 2018
Nº 188
PER SANT JORDI, DRACS ... El drac es troba present en gairebé totes les cultures del món. Aquests éssers fantàstics són forts, astuts i veloços i aquests atributs els han convertit en l’emblema dels poderosos. Però també poden ser un element negatiu i pertorbador pel seu elevat potencial destructiu.
Aquests models hagiogràfics inspiraren molts relats seculars on el drac encarnava la brutalitat i les forces del Mal i contra les quals un cavaller havia de lluitar per salvar una princesa, o alliberar tot un poble, com ens narra El cavaller del lleó, de Chrétien de Troyes.
Aquest mes, celebrem Sant Jordi i dediquem L’indiscret a explorar algunes facetes d’aquestes criatures fabuloses.
El drac aliat
El drac guardià En moltes històries que provenen de l ’Antiga Grècia o de l’Orient Mitjà el drac solia ser el guardià encarregat de protegir un paratge prohibit, un temple ignot o un tresor ocult. Aquesta funció de vigilància es consolidà en alguns relats de l’Edat Mitjana en els quals el drac custodiava un castell o una princesa. Els hereus moderns d’aquesta categoria de drac són, per exemple, l’Smaug, d’El Hobbit (J.R.R. Tolkien) o el drac que protegeix el banc dels mags a Harry Potter i les relíquies de la Mort (J.K. Rowling). La bèstia malèfica El drac pot encarnar una bèstia terrible i devoradora d’homes. Alguns personatges de la mitologia clàssica com Apol·lo, Hèrcules, Cadmo o Perseu, es convertiren en herois quan aconseguiren vèncer un drac similar. Durant els primers segles del Cristianisme, en canvi, el drac es convertí en el símbol de les forces satàniques i del pecat, que calia combatre aferrissadament. Per això, a l’Edat Mitjana, se’l representava als peus de Sant Jordi, de l’arcàngel Sant Miquel o de Santa Margarita d’Antioquia.
En la literatura de ficció moderna, l’aliança entre herois i dracs resulta avantatjosa a l’hora de combatre els enemics. En algunes ocasions, el drac adopta un rol benefactor, és fa amic de l’heroi i n’esdevé un guia, un conseller o un mestre. Aquesta mena de dracs se solen representar com éssers sensibles i intel·ligents, fidels i nobles, simpàtics i entranyables, com els de La historia interminable (Michael Ende), d’Eragon (Christopher Paolini), de Canción de hielo y fuego (George R. R. Martin) o d’El dragon de su majestad (Naomi Novik). El drac màgic La influència de la mitologia nòrdica impregnà l’imaginari medieval d’elements fantàstics i meravellosos. Sigfrid, per exemple, a El Cantar dels Nibelungs, es tornà gairebé invulnerable després de banyar-se en la sang d’un drac. Aquests elements perviuen encara avui en dia en moltes narracions, per això, molts dracs moderns són descrits com criatures de l’inframón. Representen les forces tel·lúriques i els seus poders són sobrenaturals i misteriosos. Alguns d’aquests dracs, fins i tot, són capaços d’adoptar una aparença humana, com ara la bruixa Malèfica, de La Bella Dorment (Walt Disney) o l’Eustace, de La Travesía del Viajero del Alba (C.S. Lewis).