BUTLLETÍ DE LES BIBLIOTEQUES DE SANT CUGAT
Nº157
SOLSTICI D’ESTIU Quan el sol es troba més pròxim a la Terra, sobre el Tròpic de Càncer, és el solstici d’estiu i comença una nova estació. Per a nosaltres l’estiu és sinònim de sol, de calor i, sobretot, de vacances. A l’Indiscret d’aquest mes parlem de novel·les que comencen i acaben en un estiu. Tornar a casa Moltes persones aprofiten les vacances per tornar al poble amb la seva família, a la casa on han crescut. De vegades el retorn és obligat, com a L’estiu de la pluja, de Robert Saladrigas. La Mariona Saravia viu i treballa a Nova York, però la mort de la seva àvia i el càncer del seu pare faran que torni a Barcelona. Allà s’adonarà que les circumstàncies familiars han canviat molt i que ha viscut molt distant d’ells. Un altre exemple de retorn forçat és Un estiu a l’Empordà, de Màrius Carol. Marc, deixa la seva feina de corresponsal a Londres per
tornar a treballar aquí. La seva arribada coincideix amb la mort del seu oncle, del qual hereta una masia envoltada de vinyes a l’Empordà, on havia passat els estius de petit. És llavors quan comença a debatre’s entre tornar a la feina o retirar-se a viure allà. Els estius de la nostra infància. Si hi ha estius dignes de recordar, són les vacances de quan érem nens. Un estiu al llac, d’Alberto Vigevani, narra l’estiu que passa l’adolescent Giacomi amb la seva família a la riba del llac de Como. Gras, d’ulls inquiets i amb una certa inclinació a la tristesa, a Giacomi li agrada estar sol, però tot canvia quan, atret per la bellesa d'una mare estrangera, s’acosta al seu fill per fer-se amic seu. Molt diferents eren els estius que Tove Jansson passava amb la seva àvia a una illa salvatge de Finlàndia, tal com explica a El libro del verano. Pescar, explorar l’illa i escoltar les seves llegendes, són alguns dels records que conserva, a través de les quals, mostra l’estreta relació que mantenia amb la seva àvia.
Àvies d’estiu Moltes àvies només passen uns dies amb els seus néts quan tenen vacances escolars. A Diari d’una àvia d’estiu, Rosa Regàs reflexiona sobre allò que aporta als seus néts durant la seva estada estival: un bonic record que perdurarà a la seva memòria d’adults, on ella perviurà.