BUTLLETÍ DE LES BIBLIOTEQUES DE SANT CUGAT
Nº 194
NOVEMBRE 2018
CASES QUE US DEIXARAN ENCANTATS... ( O NO!) Una casa no sempre és una llar. Lluny d’oferir un recer, un casalot, un castell o una mansió, poden convertir-se en un indret infernal, sobretot si es troben emplaçats en un lloc solitari i inhòspit, i envoltats de tenebres o de foscor. Són llocs terrorífics que, com sabem, han gaudit d’una llarga vida literària i cinematogràfica. Vet aquí uns exemples. Hi ha mansions marcades per un crim horrorós, per l’aura tràgica d’uns fets escabrosos, o pel record espantós d’uns amos abominables. D’altres amaguen misteris terribles i, en ser descoberts, es desencadena una tragèdia. Generalment, el desenllaç de moltes històries desemboca en la destrucció del vell edifici com s’esdevé al conte La caída de la casa Usher, d’Edgar Allan Poe, o a la novel·la Rebecca, de Daphne du Maurier (també amb DVD) o al llibre intitulat Jane Eyre, de Charlotte Brontë.
Com més gran és un casalot, més ple és d’indrets poc visitats, de recambrons misteriosos, de passadissos laberíntics o de jardins sospitosament ombrívols. A les golfes, els soterranis i els cellers, a més de la pols, el temps hi ha acumulat records, secrets i misteris que ningú no gosa mai esmentar. Tots aquests llocs domèstics són un terreny abonat per als crims, els suïcidis o les desaparicions inexplicables. És el que s’esdevé, per exemple, en títols tan coneguts com La casa torta, d’Agatha Christie, o Un altre pas de rosca, de Henry James, portada al cinema també amb el títol Suspense, l’any (1961). En una casa encantada, el terror es manifesta de diverses maneres: pel cruiximent de les bigues i dels esglaons; a través de l’aire que s’esmuny per les clivelles; en les taques que apareixen de sobte i tot d’una se’n van; en l’estranya fortor que queda retinguda en una habitació concreta; o en el fred glacial, que anuncia uns sospirs, uns gemecs, uns udols esfereïdors, o una aparició.
Els miralls, entelats o bruts, s’omplen de missatges que ningú no sap comprendre. Hi apareixen rostres paorosos i desconeguts que semblen demanar ajuda o advertir els protagonistes d’alguna cosa. El mateix s’esdevé amb el retrat d’un avantpassat, a partir del qual el difunt cobra vida. Fotografies i quadres són el testimoni muts d’allò que s’esdevingué una vegada i un canal de comunicació excel·lent per poder aproparse a les seves víctimes. Inclements, les cases s’emparen dels intrusos. Els pertorben i els persegueixen fins que aconsegueixen foragitar-los o destruir-los. I és que, ser massa agosarat també comporta els seus riscos: ningú no pot posar el peu en una mansió encantada, a no ser que hi sigui benvingut prèviament. Entre los muros de Crickley Hall, de James Herbert, La casa infernal de Richard Matheson, El fantasma de Canterville d’Oscar Wilde, La maledicció de Hill House, de Shirley Jackson, o la pel·lícula Los otros d’Alejandro Amenábar recolzen aquesta tesi. Alguns edificis tenen la propietat de retenir l’ànima dels absents, poden, fins i tot, ser còmplices de la corrupció moral dels seus residents, com a El castell de Barbablava, de Charles Perrault, versionada més modernament per Béla Bartók en la seva òpera, o per autors com l’Amélie Thompson a Barbablava. En aquests casos, el mal impregna cada racó de l’habitatge, des de la teulada fins als fonaments, especialment quan s’endinsen en antics cementiris que, sense saber-ho, han estat profanats. El Resplandor, d’Stephen King, o el film Poltergeist, en són exemples.
Doncs ja ho sabeu! Si us vénen de gust les emocions fortes, feu una ullada a totes aquestes novel·les i pel·lícules. Espereu a l’hora del crepuscle i, a l’empara de la foscor, deixeu que s’apaguin les espelmes del canelobre....
EL MUR DE LES LAMENTACIONS
BARRAQUISME 2.0
I parlant de cases terrorífiques... Tot just acabem de sobrepassar el segle XXI i la portada d’un diari ens aborda amb un titular colpidor, primer perquè denuncia un mal crònic que, per desgràcia, és present en la majoria de capitals del món; segon, perquè esberla, sense miraments, un somni que havien alimentat una munió de dirigents i de gurus mediàtics que, com s’ha vist, estaven equivocats: el barraquisme s’ha instal·lat, per quedar-s’hi, en el 22 @, el barri més punter de Barcelona. Segons es va dir en el seu moment, aquest districte havia de convertir-se en un focus d’innovació exemplar; en un punt de referència d’alt nivell, a escala internacional; en el pol catalitzador de les noves tendències, pel que fa als negocis, a la formació o a la investigació tecnològiques. Per això fa de mal dir que en una ciutat que pretén ser un referent d’alt nivell, en totes aquestes facetes, traspuï pels seus racons la misèria d’una manera tan barroera. I precisament en un barri tan prestigiós que, en el seu moment, es volgué convertir en el mascaró de proa d’una ciutat tan solidària i cosmopolita com Barcelona. Urbans o no, el barraquisme, com la pobresa, no són temes nous. Han estat explorats per diversos autors les obres dels quals han fet aflorar els grans defectes de les urbs modernes. Les barraques, en comparació amb les cases encantades, sí que són esfereïdores de debò i es converteixen en símptomes inconfusibles que les coses no van tan bé com alguns pretenen fer-nos creure.
El Barri del sorral
Tiempo de silencio
Una Chabola en Bilbao
Últimas tardes con Teresa
El carrer de les Camèlies
García Carteron, Begoña
Martín-Santos, Luis
Martín Vigil, José Luis
Marsé, Juan
Rodoreda, Mercè.
N Gar
N Mar
N Mar
N Mar
N Rod
Los Tarantos
Tiempos modernos
Els altres catalans
DVD Tar
DVD Tie
Candel, Francisco
Barcelona entre el Pla Cerdà i el barraquisme
Barraques : la lluita dels invisibles
Bohigas, Oriol
Andrés Creus, Laura de
711.4 Boh
9(46.71Bar)"19" And
325.1(46.71)Can
SABER DESPRENDRE’S DE LES COSES
ACTIVITATS
CONSULTOR I DE LA DRA.
DESTACADES
BIBLIOTECA CENTRAL GABRIEL FERRATER EXPOSICIÓ : FRANKENSTEIN 1818-2018 Realitzada per Carme Ollé, Ei Point i Manel Simon. Del 5 al 30 de novembre
Benvolguda Dra. Brondeeri, Fa anys que els meus fills van marxar de casa i que fan la seva vida. Després d’això, em vaig divorciar i ara ja fa un any que visc sola. Els primers mesos van ser durs, però passat el tràngol, em vaig trobar vivint en una casa molt gran i plena de coses. No vull marxar d’aquí, he viscut molts anys en el barri, però el problema és que necessito endreçar les meves coses i no sé per on començar. Em vam recomanar el llibre La màgia de l’ordre, de Marie Kondo, que està molt bé, però em costa decidir què em quedo i què no o què necessito i què no. Em pot ajudar? Teresa Janer
PARLEM DE... TEATRE: PARLEM D’ÈDIP Amb Mercè Pons Dijous, 29 de novembre, 20h Xerrada prèvia a la funció del 30.11.2018
Estimada Teresa, Aprendre a desprendre’s de coses i valorar el que necessitem pot ser difícil. Li recomanem que vegi el documental de Petri Luukkainen My stuff. Petri es troba en una situació que en alguns aspectes és similar a la seva: sol, amb una hipoteca que l’ofega i amb un pis ple d’un munt de coses. Tot d’una, decideix fer un experiment basat en tres simples regles: haurà de deixar les seves pertinences en un magatzem; només podrà agafar-ne una cada dia; i no podrà comprar-se res que sigui nou. Així ens ajuda a plantejar-nos “què és el que necessitem realment per viure?”
My Stuff / DVD My s
Podeu enviar les vostres consultes per a la Dra. Brondeeri a: bibliotecamp@santcugat.cat
CIÈNCIA FICCIÓ L’anarquisme mai ha gaudit de gaire acceptació entre les masses, però K. Le Guin va saber, ja l’any 1974, que aquest anarquisme en el que ella creia no era una utopia i va crear un món sense jerarquies per demostrar que l’autogestió funciona (gairebé) a la perfecció. És justament aquest “gairebé” el que mou a en Shevek, el jove científic protagonista de la novel·la Els desposseïts, a voler viatjar des del seu món anarquista, Anarres, al planeta veí, Urras, governat pel capitalisme més destructiu. A través de la seva mirada, i jugant amb els salts en el temps, entre la infància d’en Shevek a Anarres i el viatge d’adult a Urras, que anirem coneixent dos mons amb models polítics i socials diferents. K. Le Guin deixa que sigui el lector qui n’extregui les seves pròpies conclusions al respecte. La fidel traducció de Blanca Busquets, ajuda el lector a entendre la influència del llenguatge en la manera de pensar i d’actuar de la societat. Defensora del feminisme, K. Le Guin no va ser una escriptora de gran projecció en el seu moment, a diferència d’altres escriptors de la seva generació, els quals es dedicaren a narrar simples històries d’herois que salvaven noies indefenses i a conquerir planetes amb l’ús de la força bruta.
Els desposseïts Le Guin, Ursula K. N Le G.
MARTA PESSARRODONA CURS DIR POESIA Amb Elies Barberà. Tots els dimecres de novembre, 19h Places limitades. Cal inscripció prèvia.
AGENDA
La màgia de l’ordre / 64 Kon
BIBLIOTECA DE MIRA-SOL
CÀPSULA TIC: CALENDARI I NOTES Amb Daniel Escofet Dimecres, 21 de novembre, 18:30h Places limitades. Inscripció prèvia.
BIBLIOTECA VOLPELLERES
MIQUEL BATLLORI HORA DEL CONTE: CONTES D’AMICS Dimarts, 20 de novembre, 18h A càrrec d’Íngrid Domingo Cal recollir tíquet 2 hores abans.
CÀPSULA TIC: EL NÚVOL—DRIVES Dimecres, 28 de novembre , 18.30h A càrrec de Daniel Escofet. Places limitades. Cal inscripció prèvia.
Totes les activitats a bibliomil.wordpress.com/agenda/
El Petit Biblioteca Central Gabriel Ferrater Av. Pla del Vinyet, 40 Telèfon 935892749 bibliotecagf@santcugat.cat Biblioteca de Mira-sol Marta Pessarrodona Plaça d’Ausiàs March, 2 Telèfon 935657097 bibliotecamp@santcugat.cat Biblioteca Volpelleres Miquel Batllori Carrer de Pau Muñoz, 3-5
Hola a tothom! Us vull parlar de Retorn al Regne de la Fantasia, del Geronimo Stilton. Aquest llibre m’ha agradat molt perquè té moltes aventures i pots ensumar molts perfums. És molt divertit! En Geronimo viatja per diferents països del Regne de la Fantasia per rescatar la Reina de les Fades i trobar el secret de la felicitat. Però no us puc dir el final de la història perquè us espatllaria el llibre. Així que, si voleu saber com acaba, ja ho sabeu, a llegir-lo! Lola, 10 anys Retorn al Regne de la Fantasia Stilton, Geronimo I** Sti
US VE DE GUST L’ACTIVITAT QUE US PROPOSEM? Vaja! Aquest any ens ha tocat una tardor freda i plujosa, és cert, i potser ja teniu la moral per terra, per culpa del canvi d’hora. Tranquils! Us proposem un remei que us anirà prou bé per aixecar els ànims: a qui no li ve de gust celebrar l’estiuet de Sant Martí? Sí, sí, ho heu llegit bé: oi que teniu ganes d’obrir un parèntesi a la grisor tardorenca? Doncs visiteu la Costa Brava entre els dies 10 i 11 de novembre, i celebreu-hi el Festivalet de Roses! Es tracta d’una proposta destinada, sobretot, a aquells que encara s’enyoren de la platja i no encaixen gaire bé això d’anar-se preparant per a les festes nadalenques.
bibliomil.wordpress.com
Biblioteques de Sant Cugat del Vallès
Aquest festival combina força bé tota una colla d’ofertes que us vindran molt de gust, fixeuvos-hi bé: un concurs de pintura ràpida, degustacions gastronòmiques, concursos fotogràfics, sessions de tai-txi i excursions a peu per veure unes postes de sol meravelloses (si el temps ho permet, és clar!). I tot això ambientat amb música estil Txill out,! Temptador, oi? Doncs, encara n’hi ha més: Per deixar-vos un bon record, també hi haurà concerts amb grups i figures com Joana Serrat, la Beth, el duet Tversky, Floridablanca o Cor Blanc. No us sembla engrescador?
FESTIVALET DE ROSES Biblioteques Sant Cugat @bibliomil
issuu.com/ biblioteques_santcugat
http://www.festivaletroses.cat Les Platges de la Costa Brava : Cap de Creus, l'Albera i Golf de Roses : 45 indrets singulars de Pals a Roses Pako Crestas 91(026)(46.713) Cre
Marcel Gutinell Maurí 796.5(46.71EMA) Gut