BUTLLETÍ DE LES BIBLIOTEQUES DE SANT CUGAT
SETEMBRE 2018
Nº 192
ESPAIS LABERÍNTICS Mitos griegos
Els laberints han estat emprats en moltes cultures per atraure els mals esperits i empresonar-los en el seu interior. En l’antiguitat, aquest arquetipus universal es convertí en un escenari llegendari que ocultava criatures horripilants contra els quals els herois havien de demostrar el seu coratge. Un dels més coneguts a Occident el construí Dèdal, a Creta, per encabir-hi el cèlebre Minotaure. Allà, Teseu, gràcies a l’enginy d’Ariadna, aconseguí derrotar el monstre i burlar els seus enemics. Els laberints amaguen una munió de misteris i de sorpreses en qualsevol tombant, per aquesta raó, entrar-hi o sortir-ne esdevé un episodi cabdal en tot gran relat fantàstic o d’aventures, com a Harry Potter i El calze de foc de J.K. Rowling, per exemple. En la configuració del laberint, però, solen juxtaposar-s’hi d’altres significats simbòlics: Laberints terrorífics: Els laberints poden convertir-se en una trampa mortal com queda palès en les escenes d’alguns films com El perfume o El resplandor. Laberints inaccessibles: Les construccions laberíntiques poden protegir el cor, el nucli, el centre d’un indret que conté un element sagrat i secret (la font de la immortalitat, de la saviesa...), o allotjar un personatge que no pot trobar-se a l’abast de qualsevol (una princesa o un déu, per exemple). Aquesta mena de laberint el trobem representat en la biblioteca de El nom de la Rosa d’Umberto Eco o en el conte de J.L. Borges “La biblioteca de Babel”. El laberint iniciàtic: En alguns relats, el laberint es converteix en un espai per a l’autoconeixement, forma part d’un viatge interior o d’un procés
Burn, Lucilla 292.1 Bur Harry Potter i el calze de foc Rowling, J. K. JN Row
El perfume DVD Per
El resplandor DVD Res El nom de la rosa Eco, Humberto N Eco La biblioteca de Babel Borges, J.L. N Bor Dentro del laberinto DVD Den El laberinto del fauno DVD Lab Ariadna al laberint grotesc Espriu, Salvador N Esp Origen DVD Ori Lázaro en el laberinto Buero Vallejo, Antonio T834 Bue
que duu l’heroi a madurar (Dentro del laberinto). Però també serveix per plasmar metafòricament les circumstàncies vitals que superen i atrapen el protagonista mentre el fan bascular entre la realitat i la ficció (El laberinto del fauno). Els laberints de la identitat: el laberint pot convertir-se en correlat dels conflictes interiors (pèrdua de memòria, dubtes morals, angoixa existencial) o l’expressió dels estats d’ànim pertorbats. Així, les al·lucinacions o el món oníric són els grans protagonistes també d’històries com Origen. Laberints vitals: Algunes obres expressen la complexitat de l’existència humana a través d’aquest mateix motiu que pot representar el destí de la humanitat, tan aviat des d’una perspectiva individual com col·lectiva. Salvador Espriu usà precisament el laberint en aquest sentit com a canemàs estructural de les seves històries dins Ariadna al laberint grotesc. Laberints amorosos: Finalment, el laberint també ha estat explotat com a escenari del joc amorós. El corrent galant del s. XVIII ens mostra sovint els pretendents endinsant-se en un laberint per cercar-hi la dama amagada al centre. Un cop assolida, ella els recompensava emparant-se en la discreció que oferien els seus murs enjardinats. En obres més modernes, però, el laberint esdevé l’indret simbòlic on afloren els efectes de l’amor sense artificis ni fingiments: els remordiments, els zels Dissenyador o les pulsions eròtide laberints ques s’entrelliguen Sabies que és amb els sentiments una professió? dels protagonistes com s’esdevé a Busca al cercador web l’obra Lázaro en el el nom següent: laberinto d’Antonio Buero Vallejo. ADRIAN
FISCHER