Club de lectura Comentari del llibre: 18 de FEBRER de 2013. Fitxa de treball: La Mansa.
L’AUTOR F'odor M. Dostoyevski (1821-1881). F'odor M. Dostoyevski va néixer a Moscou l’ 11 de novembre de 1821. És el segon de set fills d'un matrimoni format per Mikhail i Maria Dostoyevski. La mort de la seva mare va produir una forta depressió al seu pare que l’abocà a l’alcoholisme. Aquest fet va provocar que F’odor fos enviat a l’Escola d’Enginyeria Militar de Sant Petersburg, lloc on començà a interessar-se per la literatura. L’any 1843 acabà els estudis i aconseguí ser subtinent. Un any més tard va traduir Eugénie Grandet d’Honoré Balzac; traducció que despertà la seva vocació. Un cop acabada la traducció va demanar l’excedència de l’exèrcit amb la idea de dedicar-se plenament a la literatura. Després de la publicació de Pobres gentes (1846), comença a relacionar-se amb grans escriptors, editors i crítics de la època que estaven llavors a Sant Petersburg com Belinski, Goncharóv i Grigoróvich. Va ser llavors quan va començar a formar part d’un grup de joves intel·lectuals anomenat Cercle Petratxevski que estudiava les obres dels socialistes francesos, obres prohibides pel tsar. En el grup va aconseguir infiltrar-se un membre de les forces de seguretat i tots els seus integrants van acabar a la presó: van patir el desterrament a Sibèria i van ser condemnats a mort. Finalment, a alguns d’ells els van canviar la condemna per 5 anys de treballs forçats a Omks. Dostoyevski fou alliberat l’any 1854 i s’incorporà com a soldat ras, així compliria la segona part de la condemna. A partir d’aquest moment, l’autor es converteix en un home religiós i conservador, i escriu les seves obres més conegudes com El jugador o Els germans Karamàzov.
El 9 de febrer de 1881 mor a causa de la tuberculosi.
Ens ha deixat algunes frases cèlebres com:
-
El secret de l'existència humana està no només en viure, sinó també en saber per a què es viu
-
Els llibres són el meu alè, la meva vida i el meu futur
-
Després d'un fracàs, els plans millor elaborats semblen absurds.
BIBLIOGRAFIA
1879 1877 1876 1876 1876 1876 1876 1875 1873 1873-1881 1871 1870 1868 1866 1866 1865 1864 1862 1861 1861 1859 1859 1849 1848 1848 1848 1848 1848 1847 1847 1847 1846 1846 1845
Els germans Karamàzov Sueño de un hombre ridículo La centenaria La tímida El árbol de Navidad celeste Marey el campesino La criatura gentil L’adolescent Bobok Diario de un escritor Els dimonis L’etern marit L’idiota El jugador Crim i càstig El cocodrilo Memòries del subsol Un episodio vergonzoso Humillados y ofendidos Recuerdos de la casa de los muertos Stepántxikovo i els seus habitants El somni de l’oncle Niétoschka Nezranova El ladron honesto Nits blanques Un corazón débil El árbol navideño y la boda Mujer de otro Patrona Pozunkov Senyor Prokhartxin El doble Pobres gentes Una novela en nueve cartas
EL LLIBRE
La mansa es troba dins d’una col·lecció d’articles escrits per Dostoyevski, entre 1873 i 1881, publicats a la revista El Ciudadano. Aquest conjunt d’articles i notes rep el nom de Diario de un escritor. Aquest diari és un document clau i necessari per a la comprensió de la història més recent de Rússia, de l’evolució d’una nació, els seus conflictes socials i polítics, i també ofereix una bona panoràmica de la literatura russa. La mansa es va publicar el novembre de 1876. Exposa la perversitat dels matrimonis de conveniència. En començar el relat, una noia jeu morta davant el narrador i també protagonista, és llavors quan aquest explica la història: un prestador que sobrepassa els quaranta anys ha concertat el seu casament amb una òrfena de setze anys per rescatar-la de la misèria. A partir d'aquest fet, Dostoievski reflexiona sobre la institució matrimonial a l'època i sobre aquest tipus de matrimonis originats per motius econòmics i presidits per la submissió. Es tracta d'una petita obra mestra de la qual el Premi Nobel Knut Hamsun va dir: "Un llibre molt petitó però per a nosaltres massa gran”.
LA PEL LÍCULA Fitxa de la pel lícula Elena
Títol original: Elena Director/a: Andrei Zvyagintsev Guió: Oleg Negin País: Rússia Any: 2011 Durada: 109 min. Gènere: Drama. Fotografia: Mikhail Krichman
Dia de projecció dins el Cicle Cinema d’Autor: 14 de febrer: a les 19:30 h. i a les 22:00 h. als cinemes de Sant Cugat (Cinesa).
Director/a: Andrei Zvyagintsev Andrei Zvyagintsev va néixer el 6 de febrer de 1964 a Novosibirsk, Rússia. Graduat a l'Escola d'actors de Novosibirsk el 1984, els seus inicis estan lligats a treballs d'actor en teatres provincials. Va treballar com a extra en sèries de televisió. Més endavant, la productora independent REN TV el va contractar com a director. Zvyagintsev va dirigir diversos episodis de la sèrie de televisió Black room.
El 2011 va estrenar Elena, pel·lícula presentada en la secció Un certain regarde del Festival de Cannes, on va obtenir el premi especial del Jurat, també va guanyar a l'abril de 2012 una estatueta Nika (equivalent a Rússia a l'Oscar, que atorga l'Acadèmia d'Arts Cinematogràfiques d'aquest país) com el millor director. El seu cinema ha estat comparat, en ocasions, amb el d'Andréi Tarkovski.
Elena
Elena i Vladimir formen una parella de gent gran d’orígens molt diferents. Vladimir és un home ric i fred, Elena és una dona modesta i dòcil. Es van conèixer tard i quan cadascú tenia un fill d'un matrimoni anterior. El fill d'Elena està a l'atur i no aconsegueix mantenir la seva família, de manera que sempre demana diners a la seva mare. La filla de Vladimir és una noia descuidada que manté una relació distant amb el seu pare. Quan Vladimir ingressa a l'hospital després de patir un infart s'adona que pot morir abans del que creia. Un breu moment ple de tendresa amb la seva filla li fa prendre una decisió important: li deixarà tot el que té. De tornada a casa l'hi ho comunica a Elena, que de sobte veu esfondrar l'esperança d'ajudar econòmicament al seu fill. La mestressa de casa tímida i submisa decideix elaborar un pla per poder oferir al seu fill i als seus néts una autèntica oportunitat en la vida.
Altres pel lícules sota la direcció d’Andrei Zvyagintsev:
2011 Elena
2007 Destierro
2008 New York I love you
2003 Regreso